12 i 12 minuts, parlem ara del documental del mes que arriba aquest vespre a Sant Just.
Com sempre, l'últim divendres de cada mes tenim el documental del mes a l'Ateneu de Sant Just
i per parlar-ne tenim amb nosaltres l'Hop Burgeia de Docs Barcelona. Hola, Hop, bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal, com va?
Avui el documental del mes que veurem a l'Ateneu és Un Home Millor, a Betterment,
que parla sobre temes de violència de gènere, oi?
Exactament. Aquest és un documental rodat per la cineasta canadenca Tia Khan
i també codirigit per Laurel Jackman, el director.
I més enllà de tractar temes sobre violència de gènere així com en general,
jo crec que és una pel·lícula molt valenta sobre... és en primera persona,
és a dir, la Tia Khan, ella relata la seva experiència com a víctima de la violència masclista
i posa sobre la taula un nou paradigma de prevenció que es coneix com la justícia restaurativa
i ella decideix, doncs, en un primer moment, enfrontar-se cara a cara amb el seu ex-nòvio,
amb l'ex-nòvio que la va maltractar quan ella era jove, ara fa 20 anys.
És un documental en què es mostren aquestes converses, no? Com dèiem?
Exacte, ella, el seu punt de partida és...
Quedo amb el meu maltractador i vull veure quin procés vital ha fet ell
per sapiguer o per a ella mateixa necessita curar-se emocionalment,
destruir una mica els fantasmes del seu passat i tirar endavant amb la seva vida
i al mateix temps, doncs, significa també una oportunitat per l'Estiv,
l'Estiv és el seu ex-nòvio, per responsabilitzar-se, doncs,
de la enorme dany emocional i física que li va causar.
Això és un punt de vista personal de la directora.
En cap moment es pretén justificar el maltractador ni tan sols perdonar-lo.
És el cas particular seu, que creu, doncs, que la millor manera per superar aquest passat,
és veure com el seu agressor reconeix i s'adona de les terribles accions que va fer en un passat.
Evidentment, aquest cas no es pot extrapolar a tots els casos de violència masclista,
però sí que crec que és molt valent perquè posa sobre la taula,
de dir, escolta, el fet de castigar els maltractadors amb anys de presó no ens serveix de res.
Això és un problema molt més profund que afecta totes les societats del món
i els maltractadors són gent malalta a qui s'ha de procurar, doncs, curar d'alguna manera, no?
Em sembla que això que et diré, ho comentem pràcticament cada mes, amb cada documental,
però realment aquest documental també és dels que no deixa indiferent, no?
Remou consciències d'alguna manera.
No, exacte, a més, ha deixat a tothom molt en xoc
i, a més, arriba en un moment en què el tema de la violència masclista
torna a estar, diguéssim, a l'agenda mediàtica més amunt que mai, no?
Sobretot amb qüestions tan lamentables com el tema de la manada, no?
I que hi continuen havent, doncs, dones assassinades per les seves parelles o exparelles cada any
i crec que és un tema que tots ens hi hem d'implicar d'alguna forma
i crec que és d'obligada reflexió
i que diferents perspectives d'aquestes situacions, doncs, sempre han de ser benvingudes, vaja.
Doncs el documental del mes, un home millor, que arriba aquest vespre a la Taneu,
a la sala de cinquantanari, com sempre, aquest mes, a dos quarts de nou,
en comptes de les vuit, una mica més tard, per quadrar agendes amb la Taneu.
Moltes gràcies, Obburgaia, per atendre'ns i parlarem al mes vinent.
Com sempre, igualment, que vagi molt bé.
Adéu, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.