És un quart de dotze, comencem ara la segona hora del Just a la Fusta
i ho fem parlant d'un recital de poesia occitana aquest vespre
a les vuit a la Sala Piquet de l'Ateneu
en què també intervindrà l'Orfeo Enric Morera.
És un acte emmarcat dins del novembre literari.
I la poesia que es recitarà aquest vespre
serà la poesia d'Aurèlia de Sac, aquí tenim el telèfon.
Hola, bon dia, Aurèlia.
Bon dia.
Aquest vespre, recital de poesia occitana.
Jo crec que és la primera vegada que a Sant Just
em costaria recordar l'última vegada que vam tenir un recital de poesia occitana.
Penso, el temps dels trobadors pot ser.
Potser, no sé. Pot ser que faci molt temps, realment.
He vist que has voltat per diversos llocs d'Europa.
Fas una mica d'ambaçadora també de l'Occità
quan fas els teus recitals de poesia?
Ho veus així?
Sí, segur, perquè en general quan fau lectures en Europa o pel món
sovint és la primera vegada que el món entén la llengua occitana.
L'Occità és conegut perquè gràcies als trobadors
i també gràcies a Frederic Mistral
el món coneix una existència de Pita Maslan-Ramai entendut.
És a dir, és una llengua que va ser molt més viva, evidentment,
en altres èpoques, a l'edat mitjana, pràcticament.
Sí, era molt parlat en Frànsia fins al segle passat.
Fins al segle passat s'hi parlava d'apertut al sud de Frànsia.
Vertagerament sembla apret la segona guerra
que ha desaparegut a nivell social.
era inhibits de parlar occità a l'escola
a la debuta del segle passat,
però el temps que la llengua desapareix
ha estat parlada fins a la Segona Guerra, direu.
Avui en dia podríem dir que l'Occità pràcticament ha desaparegut
o encara hi ha gent que parla?
Jo som 34 anys
i ningú de la meva edat
parla occità com a llengua primera.
Ningú.
I com a segona llengua
encara hi ha algú que tingui ganes d'aprendre?
Jo ho he après a casa com el meu pare
perquè ell és un occitanista,
no és una situació normal, direu.
i es pot aprendre en algunes escoles
si hi ha un professor d'acord de l'Occità 1 per astre.
el meu pare era professor d'acord de l'Occità,
però és un professor d'acord de l'Occità 1 per astre.
i és un professor d'acord de l'Occità 1 per astre.
Clar, sí, és complicat avui en dia ja que se segueixi viva la fama a l'Occità.
Per cert, aquí a Catalunya tenim la Vall d'Aran on es parla aranès
que, si no tinc mal entès, és molt proper a l'Occità, no?
Sí, és un dels dialects de l'Occità, sí, l'aranès.
Per tant, l'aranès és Occità, de fet.
És Occità, sí.
Passant-nos a la teva poesia,
escrius en aranès i en francès.
Tradueixes els poemes
o escrius poesia en Occità i poesia en francès diferent?
Sí.
Alors, jo escriu...
El meu dialecte es diu lengua d'ocià.
Alors, escriu d'una manera bilingüe.
És a dir, que al moment de l'escritura del poema
tinc dues pàgines, una per l'Occità i una per l'Occità, una per l'Occità.
I al final, el poema és acabat,
és un poema original en dues lengües.
Perquè, inicialment, he escrit un libro de poesia occitana,
monolingüe,
però el problema és que ningú en França pot leer l'Occità.
Llavors, he pensat, he necessitat de traducció.
Si volu convertir els poemes,
era impossible per mi de traduir-me al francès
a partir d'un poema que era pensat i escrit únicament en Occità.
perquè la versió francesa no m'agradava.
I després, he trobat aquest procés,
procediment d'escriptura, de lengua,
que funciona molt, molt bé.
que fa que, oh, sí, hi ha un poema en dues lengües
que veramente ha estat concebuit en diàleg entre les dues lengües.
D'acord. És a dir, que el poema ja néix en els dos idiomes, en Occità i en francès.
Sí. Espero que s'entén el meu català occitanitzat.
Sí, sí, sí. T'entenem, t'entenem.
Quina és la temàtica de la teva poesia?
Perquè, bé, hem trobat alguna cosa de la teva poesia per internet,
però, clar, en Occità també.
Sí, explica'ns una mica més de què va.
És un poc difícil de dir,
però és la natura,
és molt potenta, molt presenta.
La natura, en una dimensió un po' mística,
és una mística pagana,
que tracta l'home com un animal com els altres animals.
i tinc referències també a la mitologia antica,
perquè, quan era petita,
els racontes de la mitologia eren molt presents,
perquè el meu pare contava tota la mitologia.
alhora és molt important
el meu univers fantasmagòric.
I tot és difícil de dir.
Sí, clar, suposo que és difícil d'explicar
amb poc temps, no?
Perquè...
Sí, el món deuen venir a la lectura,
per haver llarg, llarg...
Exacte, exacte.
Per tenir la resposta a aquesta pregunta,
s'ha de venir aquest vespre a la sala Piquet.
Per cert, sí que he vist que normalment t'agrada
acompanyar els recitals de poesia,
també amb altres formes d'art.
Sí, molt.
A nivell del llibre,
treballo amb artistes,
per llibres d'artistes,
llibres precioses,
i a nivell escènic,
ho llavoro molt amb música,
perquè és evident,
jo canto com la poesia
aquesta desprada,
cantar-ho també,
i ho llavoro com la dansa,
la vida,
perquè la poesia és un art
que es faig
per ser partit
amb els altres arts.
Sí.
Bé.
De fet, aquest vespre t'acompanyarà
l'Orfeo Enric Morera,
si no t'hi manantès,
que és un grup local,
per tant,
ajuntarem Occità també
i la part local
de Sant Just.
Per cert,
no sé si coneixes
el poeta Joan Margarit.
Joan Margarit?
Sí!
He reencontrat Joan Margarit
la primera vegada
perquè
fa la traducció
d'un poeta d'un d'unes
que es diu
Rolando Catan,
que és molt inspirat
per Joan Margarit.
El primer reencontre
és en un llibre
i després
l'he reencontrat
a Escòcia
físicament
a un festival.
Doncs,
no sé si serà avui
el Joan Margarit
o no el recital,
però és un poeta
Sant Justenc
i a més a més fa poc
també ha fet un recital
de poesia
i a més jo crec
que també té bastantes similituds
amb la teva poesia
perquè ella escriu
en català i en castellà
pràcticament
de forma simultània,
es tradueix a ell mateix
i també els temes
doncs de poesia natural
tenen molt a dir
també la seva poesia.
Així que avui s'unirà
un municipi
amb un poeta
també molt conegut,
doncs amb l'Aurelia Gassac
que portarà la seva poesia
occitana
aquí a Sant Just.
Mons,
moltes gràcies
per haver-nos atès.
Gràcies per a tot.
I que vagi...
Aviat!
I que vagi molt bé
aquest recital
d'aquest vespre
a les 8?
Sí, gràcies.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.
Doncs hem parlat
amb l'Aurelia Gassac
d'aquest recital
de poesia
que tindrà lloc
aquest vespre
a les 8
a la sala Piquet
de l'Ateneu.
Intervindrà també
l'Orfeó Enric Morera
i és un acte marcat
en el novembre literari.
Fem ara
una petita pausa musical.
De seguida tornem
amb la tertúlia
dels dixous.
Fins ara!
a la plaça del sortidor
a la plaça del sortidor
a la plaça del sortidor
a la plaça del sortidor
a la plaça del sortidor.
a la plaça de la plaça de la plaça de l'Ateneu.
espero com a la plaça de la plaça de la plaça de la plaça de l'Ateneu.
si fos el primer blaça de l'Ateneu.
a la plaça de l'Ateneu.
a la plaça de l'Ateneu.
a la plaça de l'Ateneu.
Para cas meth de l'Ateneu.
Rchine
Parla'n de la pluja que ha plogut
imatges molles
els miralls damunt demà
potser és per això
que el teatre està tan buit
potser és per això
que avui sento que
em buides les meves mans
tornarem
a posar els peus
Pels damunt la sorra, a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens petran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Parlem de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen els altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.
Mira, jo ja t'he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual.
Quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com marxells dins del meu cap.
Tornarem a posar els pèls damunt la sorra,
a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
I mentre a la cuina s'acumulen
els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons
i treure l'energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.
Tornarem a posar els pèls damunt la sorra,
a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Tornarem a posar els pèls damunt la sorra,
a la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Assegut a la plaça del sortidor,
aquí t'espero com si fos el primer bar.
La bohem on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del poble sec.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio.
Just a la fusta.
Doncs, després de l'entrevista del dia,
comencem ara la tertúlia dels dijous.
Avui hem fet ple, som quatre.
Però falta el Pere, eh?
És veritat, falta el Pere Oliver.
El Pere Oliver és com un suplent, diríem.
No, abans venia sempre.
Ve a un amic quan li ve de gust.
Quan té algun tema a parlar.
Ara!
Us saludo abans de començar a parlar.
Hola, Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, Joana.
Molt bon dia.
Hola, guapo.
Hola, Arbre.
Hola.
Bon dia.
La Lina ha dit que avui la cosa estava...
No, no, és que estan els contretúlios,
els meus amics, que els estimo molt,
estan afervescents.
Afervescents?
Sí, és com una aspirina, saps que la tigues en un cotit.
Ah, no, de les afervescents?
No de les que se'n passen sense...
No, no, afervescents.
Però per què? Pel fred, potser?
Sí.
Sí, com a contrast.
Les neurones s'han espantilat.
O perquè estem a la vora de plegar i estem satisfets ja.
A plegar?
De què?
No, que s'acaba el mes.
Ah, s'acaba el mes i l'any.
Avui el 30.
Els que us dieu Andreu, avui és felicitats.
És veritat, que Sant Andreu.
Sí.
Sí, sí, Sant Andreu.
No, no, Sant Andreu, sí.
No ho dic perquè sí.
No, no per res.
Avui...
Bé, Sergi...
No és que el sàpiga, el sàpiga perquè tinc un cosí.
Bé, Sergi, ara ven la campanya electoral
i jo sol fer silenci.
I aquesta vegada més encara,
perquè no té sentit.
La campanya electoral només té un sentit,
que és estar a favor de la dictadura
o estar a favor de la democràcia.
i prou.
I resistència.
No n'hi ha programes.
Ni just per si ni l'altre
poden tenir programes,
perquè els programes que tenen
estan anul·lats
i no es preveu que deixen d'estar anul·lats.
Ah, és el mateix.
L'únic que es guanyen a les eleccions
és no deixar que guanyen els colpistes.
És l'únic,
per el punt de vista meu.
Per tant,
les discussions seran
absolutament banals.
Absolutament banals
perquè s'havia de discutir
en democràcia de programes
i els programes no,
perquè el programa principal
està anul·lat
i seguirà anul·lat.
L'únic que és
una resistència cívica
que no guanyen els colpistes.
i, per tant,
ja ningú en les campanyes
sol parlar
en estar menys.
Per tant,
s'ha d'anar a votar o no?
I tant!
I tant!
Sí,
perquè l'únic programa
és resistir,
resistència,
però no tenen més programa,
no tenen
si les segures socials
els hi ha de nou,
no,
si estan anul·lats.
No hi ha programa.
Si volen unes...
Hi ha eleccions.
Sí,
però ja està,
no hi ha cap,
només que resistència
i és molt important
guanyar-los
fent resistència
i esperar.
Sí,
perquè no ens deixaran
tampoc fer el programa.
Per tant,
la campanya
serà absolutament absurda.
No,
però fan campanya, eh?
Sí,
i que fan la llau,
sé que la faran.
No,
no,
que l'estaven fent.
Per a mi,
que ja no participava,
ja no em dóna la gana
d'entrar en aquella voràgine
de dimes i diguetes,
perquè són dimes i diguetes,
no es parla de programes.
No es parla de programes.
Este cal menys,
es parla de programes
i programes estan prohibits.
Sí,
i tant.
i tant.
A més,
una campanya que es basa,
no ja em refereixo a aquesta,
però en totes,
és parlar malament del contrari,
en lloc d'explicar cadascú,
com tu dius,
el programa,
el que pensa fer,
en bé de la societat,
doncs escolta'm,
aquestes campanyes són...
Just per Catalunya,
Esquerra Republicana,
el mateix programa,
Grans Trets,
la CUP,
segueix parlant
de la República,
per quina república,
si estem en...
Just per Catalunya
és el PDeCAT,
no?
Sí,
exacte.
O que el PDeCAT
és Convergència,
no?
Sí,
era,
era,
era,
era,
era,
era,
no existeix.
Jo crec que li queda poc.
Anem canviant de noms
que al final ja no sé
què és diputant.
Bona,
jo crec que li queda poc
d'això
perquè queden
de la dreta
burguesa
no queden molts.
No,
és,
és un partit nacionalista català
per dir-ho.
Però quin programa
van a plantejar?
El que tinguin
l'elit un barat.
Si no tenen possibilitat,
si el control de l'economia
la tenen a Madrid totalment,
resistència,
tots tres
tenen un programa
que és resistència
que no guanyen
els altres
que a més a més
seria més gros.
El cop d'estar
al camp pegat
seria més gros.
si guanyessin.
A més,
i és molt important,
és molt important
que no guanyen,
però ja està tot dit,
no n'hi ha més programa
per a mi,
perquè tinc
pagat per el temps,
ni cal fan,
dites,
diretes,
les tertúlies,
el mare et geneix.
Home,
aquí hem de fer campanya,
hem de donar veu
a la campanya,
a la ràdio.
Bueno,
aquí sí,
és clar.
No la tertúlia,
eh?
No,
no,
les campanyes...
Ja estava parlant
de mi mateix.
Vosaltres heu de fer
la vostra feina professional.
No,
no,
i donar veu
a cadascú.
I parlant jo
com a persona
i tertúlia que vinc aquí.
Però evidentment...
Que em veràs
que ara
en aquella campanya
no parli de res.
Però evidentment
que s'ha d'anar a votar.
O i tant,
l'única manera
sempre...
de dir que estem aquí...
Per a l'únic programa
que tenim,
aquests tres partits,
hi ha el gol
d'aquests que estan al mig,
que diuen que estan al mig,
que no estan ni un o el d'altre,
és resistència,
l'únic que tenim.
I és important,
aquesta resistència.
Oh, clar.
Molt important.
Oh, sí?
I a més parla molt clar
davant d'un cop d'estat.
Bueno,
tenen el poder a les mans
i fan el que val.
No, no,
a fora estava mirant...
governa un partit
que ha tingut un 6% de vots.
A fora hi ha...
Dictatorialment.
Dictatorialment.
Sí, exacte.
A fora hi ha un titular
que diu que el Tribunal Constitucional
va acceptar
que realment
es podia fer
aquesta decisió
que va prendre
amb solució única,
que es podia fer
sempre quan pogués
donar mà
a les esmenes.
O sigui,
que això que diuen ells,
que van tancar el Parlament
i que tal i que qual,
amb una sola sessió,
es podia fer.
El que
tenia que haver
mantingut
perquè els altres partits
donessin esmenes,
però si van agafar el portant
i se'n van anar,
tampoc no podies fer res.
O sigui,
que estan entre Pinto i Valdemoro
dintre de la llei.
Tanta llei
i tanta cosa
de cara a la Constitució
que s'omplen la boca
i no la compleixen.
Parlen molt,
però a l'hora de la veritat
no negocien mai.
No.
No negocien mai.
Llavors,
si no negocien,
estem sempre
al mateix punt de partida.
No ens movem.
Clar.
Cada un els seus
sense arribar
a fer un,
diguéssim,
la votació
i que alguns partits
que estiguin d'acord
perquè més o menys
el seu programa
pot ser semblant,
perquè si no
fan aquesta composició
de lligar-se,
quedarem igual
que estem ara.
Sí.
No ho sé.
No sé que sigui una majoria,
que sortís una majoria
del PP
o que sortís una majoria...
i la campanya
que està fent
el senyor García Albiol
que em perdoni,
perquè allò
no és fer campanya,
allò és bordar.
L'altre dia va dir
que a TV3...
És el seu estil.
Oh.
Tancaria a TV3.
Sí.
No són normals.
No, no.
Això que ha dit l'àrbana.
El que passa
és que
els dos dies
va anar
a TV3
precisament
amb la Lídia
i la Lídia
el va pentinar.
El va pentinar.
Diu, així que vostè
que pensa
que nosaltres
no som...
No, no vosaltres.
És que
els col·laboradors
i la plataforma
que munta els programes...
Escolta'm,
tingues una mica de...
No ho sé.
D'ètica.
Es poden dir
les mateixes coses
ben dites
i sense insultar.
No, no.
Ell va dir radicalment
que tancaria TV3
la Tancaria a obrir...
I que controlaria
les escoles.
Amb gent
no professional.
Normal.
Va utilitzar...
Normal.
Va utilitzar aquest nom.
Sí.
O sigui,
això li va dir
la Lídia.
Llavors,
què dius?
Que és que
nosaltres som
anormals?
això és semblant
que el franco,
que el normal
eren els que...
los padres de familia
nacional,
católicos
i de la falange
o del movimientos
era normal.
I els altres eren
los rojos
comunistas
amazonas.
O sigui,
és el mateix estil.
Sí,
eren...
No sé,
los contubernios.
És terminal.
El mateix estil.
Era gena
és terminal.
Este no diu
que és terminal
però es vol traure
del mig.
No sé si...
I que controlarà tot
i que desfarà
tot el que ha fet
el govern
de 32 anys enrere.
Que ho desfarà tot.
el que haurien de fer
és enviar quartos
perquè totes...
Diu d'ençà
que ells tenen
l'administració
a les seves mans
a Madrid
està patint
tots els sectors.
Sobretot
el tercer sector
diu
perquè s'havien de convocar
200 places
per cuidar
nens
nens amb discapacitats
i persones
amb discapacitats
i no les podem convocar
i aquestes persones
no tenen
aquests serveis.
O sigui,
això és el que
tindrien que mirar
i no la política.
Que la política
és
realment
fer un bé
a la societat
i no
per les seves idees
de partit.
Ja, ja,
però no funciona.
Generalment
no funciona.
No, no funciona.
Home, però també
cada partit
suposo que defensa
defensa el partit.
Que defensa el partit
o la seva partit.
Però no
el bé comú.
Sí, per això
deia jo
que el programa
que pugui tenir
els partits
independentistes
independentistes
d'aquell aspecte
de temes socials
està totament
invalidat
si no el van
a poder fer.
Si ja està
invalidat.
Que continuaran
aplicant
el 155.
Ja l'entrada del mig,
ja tenen controlat
tot el món toro
i l'economia
tal, bueno.
Ara sí,
és important
que no guanyen
perquè entonces
seria l'hòstia.
Tornaríem
el franquís.
No,
perquè llavors
guanyarien del tot.
Fins aquí
ho han fet
malament.
Seria el rechateo.
I el que va dir
ahir
el d'això,
el senat,
que tot allò
eren imatges
que estaven filmades,
tot allò de l'1 d'octubre.
i que érem en vida.
La sang era aquest.
Sí,
però escolta'm,
menys mal que hi havia.
Com s'han anat
traient de sobre
personatges
que tenien
unes idees clares
sobre el que havien de fer?
S'han tret de sobre
el trapero.
S'han tret de sobre
tothom.
Tota la
Mossos d'Esquadra
que ho van fer molt bé
quan l'atemptat.
Bueno,
per això no li poden
perdonar el trapero.
Ara no compten.
Vull dir,
tota una sèrie de persones
que tenien idees
que podien ser
positives
se les han anat
traient,
les han anat descartant.
Bueno,
i a l'hora que s'enterem
que aquest imam,
aquest que era
l'Ideole,
resulta era
un informador
de la policia.
Un informador de la policia.
De la policia.
De la policia.
De la policia.
Sí, sí, sí.
Així que té castany.
O sigui que feia un doble joc
i els tios no s'enteraven.
No.
O sigui,
li pagaven i tot,
eh?
Perquè era l'informador.
Ara era un informador.
Cobren molt.
Era un informador.
De fons de reptils.
El que va...
l'imam que era
l'ideòleg
del grup aquest
que ha fet
l'atemptat
del dicembre.
Que va morir
allà
en la casa
aquella del Delta
quan va
esclatar
la tal.
Sí,
reparent
els explosius.
Era d'això.
Igual com
ja havia passat
abans també
que uns
llihadistes
els havia avisat
la policia nacional
que els Mossos
els estaven
darrere.
Ja havia passat
també.
I bueno,
i en Espanya
que no s'entenen
o que es dona igual.
Exacte.
Per cert,
que no?
Sí.
I tot
que hi tenia
una idea
més o menys
que no s'entenen.