.
Passa un minut d'un quart de dotze del matí.
Seguim en directe des de l'emissora municipal, com bé sabeu.
És el torn de parlar amb Aleix Abadia, portaveu de la CUP Sant Just,
que el tenim amb nosaltres a l'estudi. Aleix, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, ben tornat a l'emissora.
Moltes gràcies.
Amb aquesta trobada bimensual, crec que tenim la cita aquí a Ràdio d'Esvern,
per actualitzar-nos una mica de temes d'actualitat política a Sant Justenca
que passen pel nostre municipi.
Tenim uns quants de diverses temàtiques, però si et sembla,
anem una mica per l'última trobada d'acta que hi veu participar
juntament amb Arran, Sant Just, Sant Feliu, que va ser aquest acte
sobre salut mental. Va ser aquest dissabte al Rentapeus,
aquí al costat de l'Ajuntament, i la temàtica central era salut mental.
Com va anar aquesta trobada?
Exactament. Mira, doncs, Arran ja fa un temps que està en una campanya
que es titula Ho volem tot.
Llavors, aquesta campanya, com tu bé deies, està enfocada en la salut mental,
des del punt de vista de problematitzar la salut mental
com un problema col·lectiu.
Aquesta reflexió una miqueta venia pel que seria,
bé, el que veiem molt a les notícies o a la nostra realitat amb el jovent,
que hi ha moltíssims problemes de salut mental, no?
Inclús, per exemple, el suïcidi és una de les causes no naturals,
la principal de mort dins del jovent.
I llavors, doncs, una miqueta el que volia fer, Arran,
amb aquesta xerrada era posar sobre la taula com
no és culpa nostra que ens trobem malament
des del punt de vista que és un problema social, no?
Hi ha moltes condicions com el fet d'anar accedir a un habitatge digne,
a un treball digne que t'impedeixen, no?
Que puguis tenir la base material per tenir una salut mental
i des d'aquest punt de vista, doncs,
ho volíem problematitzar des d'un enfoc capital,
bueno, des d'un enfoc del que seria el capitalisme, no?
Les repercussions que té sobre la nostra vida
i també, òbviament, sense obviar el que seria
les objectivitats de les persones també
per encarar el que serien els problemes de la salut mental.
Llavors, des de la CUP valorem
que va ser un acte molt positiu,
va assistir bastant jovent, gent bastant jove
i a vegades la gent es pregunta
on és el jovent de Sant Just?
Doncs mira, Arran ha aconseguit mobilitzar-los
tant per l'acte antifeixista
com per aquest acte sobre la salut mental,
que és una cosa que no acostuma a passar a Sant Just
i estem molt contents des d'aquest punt de vista.
Seguim amb altres qüestions d'actualitat.
Vam fer un acte en record, de fet, a Joan Margarit,
aquest passat diumenge.
De fet, va ser el primer acte com a tal oficial,
podríem dir, aquí a Sant Just,
perquè sí que se'n va fer un ja fa uns mesos al Liceu,
al Gran Teatre de Liceu, com a acte oficial,
podríem dir, però a Barcelona.
Aquí a Sant Just encara no l'havíem tingut
i per esquivar una mica la pluja
va ser al celler de Can Ginestà.
No sé si vau assistir des de la CUP
o vau poder seguir-ho també en streaming.
Sí, m'hi van convidar, però no vaig poder assistir.
Ara mateix tinc molta feina del màster
i d'apriar una miqueta els meus esforços.
Però ja que parlem de Joan Margarit,
m'agradaria citar un vers seu
que diu que la llibertat és quan comença l'alba
d'un dia de vaga general
i m'agradaria citar-ho avui per posar sobre la taula
el fet que avui els estudiants anem a la vaga
i ara mateix quan acabi aquesta entrevista
anirà a la vaga estudiantil
per reivindicar una educació pública
de qualitat i en català
en contra de la sentència del 25% a les aules
i també aprofitar aquest punt
també per posar sobre la taula
el que ha estat la lluita estudiantil
durant aquests anys.
Ens hem mobilitzat per rebaixar el 30% de les taxes
i una cosa que hem aconseguit
i també m'agradaria posar sobre la taula
que hi ha hagut molta repressió pel camí
inclús de companys aquí del Baix Llobregat
arrel d'aquesta lluita
i bé, una vegada més ens hi trobem
i com deia Joan Margarit, doncs, ha lluitat.
Ho heu fet també, ho heu fet ressò
a través del Twitter, crec, amb aquesta mateixa frase, no?
Pot ser, pot ser, sí, sí.
Jo no porto les xarxes, però pot ser, sí, sí.
Sí, ho hem vist per aquí amb unes imatges
crec que de la Universitat Autònoma
que començava aquesta jornada de vaga
ben d'hora, ben d'hora, no?
Fa unes 4-5 hores
amb aquests joves, no?,
amb el moviment estudiantil
que organitzaven aquesta aturada
per quart dia, no consecutiu,
perquè han estat intermitents els dies,
però que des de la CUP també recolzeu
aquesta parada dels docents, dels centres escolars.
Sí, bueno, aquestes vegades molts cops
des del moviment estudiantil
es dorm a la universitat, no?,
per fet de fer piquets i aquestes històries
i llavors són jornades bastant llargues
i, bueno, que després tothom recorda
del pas per la universitat.
No és com una miqueta l'escoleta de lluita.
Aleix, passem a altres temes
en qüestió, per exemple, d'obres,
no tant en via pública,
sinó en aquest cas en un equipament.
Ens n'explicava una mica més detall
l'alcalde, el Joan Massaganyes,
la setmana passada.
Es tracta de les obres dels nous vestidors
del camp de futbol,
que si no veig mal encaminada,
ja han començat, començava la setmana passada,
crec que ja estan començant a rodar,
no sé des de la CUP si volguessis fer algun apunt.
sobre aquestes obres.
Sincerament, no tenim cap posicionament
encara sobre aquestes obres
i no opinaré al respecte, si et sembla.
D'acord, cap problema.
I tant, vinga, passem a una altra
també en qüestió, però d'habitatge.
Tenim aquests habitatges de lloguer d'Imsol,
no?, a Mas Lluí.
Imminentment ha d'haver aquesta aprovació
de les bases perquè ho tenin endavant.
També havíem sabut que dels,
crec que eren uns 30 habitatges,
havien de ser la meitat de lloguer
i la meitat de venda,
però finalment s'han aconseguit
que siguin la majoria de lloguer.
un punt positiu
per apropar aquest habitatge
també a gent més jove,
perquè el lloguer segurament
serà més assequible
que una compra.
També un dels fets
que des de la CUP Sant Just
també reclameu sovint,
falta habitatge per gent jove
amb preus assequibles.
Sí, tens tota la raó
que el lloguer és una cosa positiva,
però nosaltres hem fet
una miqueta les menes,
que serien aquesta base,
perquè els topalls màxims,
per exemple,
per accedir a aquests habitatges
són de 37.000 euros
de salari brut anual,
per les persones
que volguessin accedir,
i el topall mínim
és de 19.000 euros bruts.
Llavors, clar,
nosaltres el que demanàvem
és que si es vol fer lloguer social,
el topall mínim
per almenys estigués
al voltant del salari mínim,
i també demanàvem
minimitzar també aquest topall
per la part de dalt,
perquè estem parlant
que una persona
que cobra 3.000 euros mensuals bruts
podria accedir a aquest habitatge
i en canvi una persona
que en cobra 1.000 no.
Llavors, clar,
què passa?
Que això també és un problema
quan es planteja
la construcció dels edificis,
perquè, clar,
diuen que si baixem els preus
llavors no surten les comptes.
Bé, doncs potser
ens hem de plantejar
de fer un habitatge
més encarat
per les necessitats
que nosaltres tenim,
però què passa?
Que molts cops
aquests habitatges
estan en constructores privades,
i com dius,
bàsicament l'eina
que tenim és negociar
si alguns poden ser de lloguer o no.
Tenim una falta de sobirania
amb el tema de l'habitatge
molt preocupant, sincerament.
Vau fer aquestes...
No sé si és esmena,
el concepte?
Sí, bueno,
esmenes en les reunions
de Promunsa, sí,
per dir-ho d'alguna forma.
En què ha de tallar?
Teniu novetats o...
Bé, crec que es va baixar
una miqueta el topall per dalt,
però la part més important
que era el topall mínim
no s'ha reduït.
Per tant,
no us han fet cas
en aquest aspecte
o no han complert
la vostra demanda.
Com acostuma a passar
no fan cas
a les nostres demandes.
En altres qüestions,
Aleix,
tenim una festa major a tocar,
que també l'havíem comentat
amb l'alcalde,
una festa major
que s'intenta
que sigui el més similar possible
a una època prepandèmica,
ja parlant en aquests termes,
que s'assembli més
abans del 2020
que no des d'ençà.
No sé si també
des de la CUP
heu pogut formar part
d'aquestes reunions petites,
bueno,
aquestes trobades inicials
també amb la regidora de Cultura,
amb Gina Pol,
amb Jusfor Salva.
No, no,
no hem estat a les reunions,
però tenim algun punt de vista
d'alguna de les entitats
o gent que hi ha participat
i em va bé que em diguis
que es vol que sigui
com abans de la pandèmia
perquè un dels canvis
que s'està posant sobre la taula,
no sé si és oficial o no,
és que les festes majors
es facin a la bona aigua
i llavors una cosa
que es veu una miqueta negativa
és que les barraques
estarien fora del lloc de festa.
Llavors,
jo crec que és una reivindicació
pel fet que fa més caliu
i també que potser
pot ajudar més
a que les entitats
facin calés aquell dia,
que les barraces
estiguessin al mateix joc
de la festa.
Clar, suposo que em diran
que a la bona aigua
no hi ha espai suficient
com el camp de futbol,
doncs també ens hem de plantejar
per què hem canviat
del camp de futbol
a la bona aigua.
No ho sé, sincerament,
no sé quins són els motius.
També, per altra banda,
nosaltres sempre insistim molt
en el tema
del que són les festes
o activitats del poble
que tingui molta participació
les entitats,
que siguin elles
que ho dirigeixin
i que puguin triar
el que es farà i el que no.
I també, doncs,
és això,
és el nostre punt de vista
i, per exemple,
ens agradaria
que recuperessin
la festa de la tardor,
que, per exemple,
també la recuperessin
les entitats
i poguessin liderar-la a elles.
També una altra cosa
que ens agradaria
apurar sobre la taula
sobre les festes de la tardor
és que,
amb el fet de recuperar
la normalitat,
esperem que no torni
a haver-hi una actuació policial
com la que va haver-hi
les festes majors
de l'any passat
i que no es torni
a militaritzar el poble
i ho insistirem molt
en aquest aspecte
perquè ens sembla molt important.
En altres qüestions,
saltant,
estic barrejant una mica
els temes,
però passem cap a la masia
de Can Freixas.
La sala,
el casal popular de la sala,
vam parlar també
amb elles la setmana passada,
organitzen aquestes jornades,
així li han anomenat,
de fet,
són aquest dissabte,
el 26 de març,
a la mateixa masia
de Can Freixas.
És una trobada
en la qual també
hi participen diverses entitats,
així com, per exemple,
el Centre d'Estudis
Sant Justencs,
que farà una espècie
de xerrada
per explicar una mica
la història de la masia.
Més enllà d'aquesta activitat,
que no sé si hi participeu o no,
o si hi anireu,
el que també et volia preguntar
és davant de la situació
que de moment
no hi ha masses novetats
de la masia
a Can Freixas,
des de la CUP,
quin és el vostre desig
pels usos d'aquesta masia,
així com la sala
el que demana
és obrir un procés participatiu
per decidir
exactament els usos,
però per part del poble.
Sí, nosaltres ens sumem
a la reivindicació
que està liderant la sala
i assistirem a l'acte
no com a CUP,
només és per entitats
que van organitzar,
però assistirem
a nivell individual
i donem tot el suport.
nosaltres creiem que
amb això de Can Freixas
es posa sobre la taula
una cosa molt important,
com deies tu,
els processos participatius,
que moltes vegades
són inexistents
o els processos participatius
que passen al poble
no compleixen els estàndards
o el que esperaríem
d'un procés participatiu.
Per exemple,
el procés participatiu
que va haver-hi a la plaça
a la Pau,
és un procés
que es va esternalitzar
a una empresa externa,
nosaltres potser creiem
que es podria fer
des del propi Ajuntament,
els mateixos tècnics
que coneixen més
la realitat del poble,
potser seria una proposta.
Per altra banda,
també en aquell procés participatiu,
per exemple,
no va participar
que sigui gent jove.
I el que va acabar sent
una mica va ser
com fer volaculops,
algunes frases maques
i poca vinculació
per part de les decisions
que pren la ciutadania.
Llavors,
creiem que la sala
posi aquest tema
sobre la taula
és molt important,
a part que també
lliga una miqueta
amb el que és
el model de poble.
La sala amb el que proposa
això del procés participatiu,
doncs podríem trobar-nos
que el fet
que fos un procés
més vinculant,
de decidir una cosa
més important,
més gent del poble
potser hi participaria
i per altra banda,
seria l'utilitat
que podíem donar
a Can Freixas,
òbviament volem
que ho deixeixi el poble,
però serviria
per donar-li
una miqueta més de vida
al poble,
crear teixit associatiu,
cohesió
i des d'aquest punt de vista
tot el suport
a la mobilització
que s'està fent.
De quina manera
creieu que s'hauria de fer,
per exemple,
aquests processos participatius
per un costat
perquè participi
també més gent jove
i perquè arribi
a la major part
de la ciutadania?
Perquè al final,
si entre tots s'ha de decidir,
haurien de ser
gairebé la majoria
Sí, doncs bona pregunta.
Sincerament,
no tenim una vareta màgica
per això
i també és una de les contradiccions
que abordem nosaltres
quan parlem sobre aquest tema,
perquè a vegades diem
volem fer processos participatius,
però fins a quin punt
la gent hi participarà,
fins a quin punt té interès,
fins a quin punt té temps.
Nosaltres creiem
que sobretot
ha de ser sobre coses vinculants.
Per exemple,
si nosaltres estem parlant
que la gent del poble
pugui decidir
sobre part dels pressupostos
que es destinaran al municipi,
és una cosa, diguéssim,
que engresca més
que no simplement
a donar la teva opinió
de forma més banal, no?
Llavors,
és un tema
en què estem treballant,
de fet,
el de la participació
i a veure si aconseguim
trobar alguna recepta
o alguna solució.
Nosaltres també creiem
que és molt important
en això
el tema del dirigisme, no?
Tu, pel simple fet
d'estar a l'Ajuntament
i dir,
val,
jo creu una regidoria
de participació
i anem a crear
un procés participatiu,
no té per què ser exitós.
Nosaltres creiem
que, sobretot
perquè sigui exitós
ha de ser empès
des de la base,
o sigui,
des del propi, diguéssim,
moviment social
o teixit associatiu
de Sant Jus,
que hi hagi un interès
i no serà molt difícil
i en aquest cas,
precisament en Can Freses
l'estem trobant,
l'estem veient
i seria un bon punt
per canviar una mica
la situació
o el paradigma
en base a els processos
participatius al poble.
Doncs volíem seguint
a veure de quina manera
evolucionen.
Sí que és cert
que l'últim
que es va dur a terme
també al barri de Maslluí
pels usos
o les necessitats
també que tenia el barri
de cara al nou centre cívic,
Soledat Sants
va tenir una participació
molt baixa
en relació
a la proporció
de població
que tenia dret
o que tenia accés
a participar
en aquesta enquesta.
És un dels punts
que també
en altres entrevistes
s'ha criticat
una mica
l'equip de govern
per una part
de desconeixença
de no saber
perquè no funcionen
aquests processos
si és perquè a la gent
no li arriba
la informació o no
i d'altra banda
animar la població
que sigui ella
la que decideixi
realment els usos
perquè seran ells
els que utilitzaran més
aquest equipament.
Sí, tota la raó
i ens trobem
una mica
el mateix problema
no hi ha una recepta màgica
pel tema
dels presos participatius
però també
una cosa molt important
és sobretot
que tampoc
es creïn xarxes
clienterals
al respecte
que no dic
què estigui passant
però dic
que a vegades
pot ser fàcil
llavors nosaltres
per exemple
una de les propostes
que portem
és que es creix
com un síndic
de greuges
al poble
per la gent
que tingui queixes
moltes vegades
que veiem
a Twitter
m'ha passat això
amb aquests
contingidors
o tal
es pogués
vincular una miqueta
a aquestes queixes
per aquest organisme
que sigui neutral
és més difícil
però
que té una certa neutralitat
que podria apostar
per una certa neutralitat
i poder
solucionar
les demandes
de la gent
del poble
i per altra banda
evitar el clienterisme
no hauria de ser
és a dir
no hauria de sortir
de l'Ajuntament
o de l'equip de govern
hauria de ser neutral
imagino que seria
com un altre part
s'hauria de posar
un tècnic o alguna cosa
desconeix
quina és la fórmula
però clar
quan parlem
de neutralitat
és quasi impossible
que tot sigui neutral
però s'hauria de buscar
una miqueta
això
clar
parlant de Masllui
també
és una temàtica
que ja es va seguint
des de gaire bé
des dels inicis
de la construcció
del nou barri
a mesura que també
ha anat creixent
Masllui
també s'han anat generant
alguns problemes
o inconvenients
ja sigui
per la manca
de previsió
o per la quantitat
de gent
que també
ja està visquent
un dels problemes
que a les xarxes socials
també en va plena
són aquests talls
aquests microtalls
elèctrics
que pateixen
els veïns i veïnes
de Masllui
i en ocasions
també els veïns
del Walden
fa uns dies
un parell de setmanes
l'Ajuntament
tornava a dir
que s'havien posat
en contacte
amb Endesa
que durant el matí
treballarien
per aquesta veria
però que darrere fons
encara hi ha una problemàtica
que segueix afectant
els veïns i veïnes
i que els microtalls
a les xarxes
es pot veure
cada dos o tres dies
segueixen
haver-hi microtalls
no sé si des de la CUP
he pogut parlar
amb els veïns
amb l'associació veïnal
de Masllui
o de quina manera
us he pogut apropar
per intentar resoldre
no sé si d'estar
a les vostres mans
clar
aquest problema
Sí
jo també ho he vist
per xarxes
personalment
no m'he reunit
amb gent de Masllui
estaria disposat
però clar
desconec profundament
quina és la real del problema
si és una qüestió tècnica
o altres històries
això suposo que potser
inclús ho sabran millor
els veïns
i els hauríem de preguntar
o que hauran tingut més informació
en aquestes reunions
però una cosa
que nosaltres sí que apostem
la CUP
al respecte a l'energia
és que el model energètic
que tenim ara mateix
és un model molt centralitzat
des del punt de vista
que al país
Catalunya
es produeix
diguéssim
l'energia
en llocs concrets
i després
s'ha de desplaçar
aquesta energia
o sigui
s'ha de transportar
fins als centres
de consum
i hi ha moltíssima despesa
al respecte
llavors nosaltres
una de les propostes
així en clau
també més
en clau de sobirania energètica
és que des dels ajuntaments
s'apostés
per inclús impulsar
centres de producció energètica
dins del poble
que podrien ser
des de Placas Solars
o altres històries
clar ara mateix
diguéssim
a nivell de pressupostos
que té el municipi
o inclús
a nivell legal
no sé fins a quin punt
s'hauria viable
ho hauríem d'explorar
però una cosa
que sí que apostem
amb la CUP
és la descentralització
de la producció
de l'energia
i això perquè ho dic
perquè en aquest cas
potser seria més factible
hem abordat
aquestes qüestions
el fet aquest
que el consum
de l'energia
i la producció
fos
més propera
això ara
estem parlant
de màxims
no solucionarà
a curt termini
el problema
de Majuí
però ja que posem
el tema
sobre la taula
doncs m'agradaria comentar-ho
amb el Lluí també
però d'altres barris
a la Plana Vilsolets
i a Torre Blanca
ja està començant
a implementar
el xip
en els nous contenidors
és a dir
aquests contenidors
intel·ligents
que recordem
la prova pilot
va ser a la Miranda Canigó
que es va implementar
l'any passat
on actualment
ja hi ha uns 800
veïns i veïnes
que ja utilitzen
aquests xips
per obrir
més aviat
els contenidors
i abocar-hi
els residus
el passat
crec que era
el 7-8 de març
començaven
aquests punts informatius
com deien
aquests 3 barris
Maslluí, Vellsolets, La Plana
i també Torre Blanca
i això
ho aniran impulsant
a poc a poc
també ens comentava
l'alcalde
diguéssim
en els pròxims mesos
per arribar
al 100% de la població
en el pròxim any
més o menys
des de la CUP
a l'eix
no sé quina posició
teniu davant
d'aquest seguiment
de la implementació
dels xips
també coneixent
que hem tingut
un canvi de contenidors
que són nous
i que ja els tenim
per tot el poble
Sí, nosaltres hem estat
crítics
amb el que seria
diguéssim
aquest canvi
i també llegant
amb el tema
de processos participatius
crec que és important
amb el tema
dels residus
que en aquest cas
no es va obrir
és a dir
en aquest cas
no es va ser un procés
Sí, sí
però per exemple
seria també una bona eina
perquè com ens trobem
amb el tema
dels residus
que implica
molta participació ciutadana
o que afecta
diguéssim
a les rutines
que té les persones
llavors una bona forma
que aquests canvis
em puguin ser
més acceptats
o més de consens
seria fer un procés
per decidir
quin model
de reciclatge
volem a Sant Just
o inclús
podríem adaptar
pobles
a barris
dels pobles
perquè potser
m'invento
a la miranda
un porta a porta
funcionaria
però en un altre lloc
no
i podríem
d'aquesta forma
tota aquesta crispació
que s'ha generat
que jo en parla
comprenc
sobre el tema
dels contenidors
podríem gestionar-la millor
i fer-ho més democràtic
i no em repeteixo
amb la crítica
que ja hem fet
molt anteriorment
perquè ja hem parlat
altres vegades
a la ràdio
posar com a proposta
per solucionar
alguns d'aquests conflictes
personalment
no tinc molta info
de com està funcionant
tot
o sigui
d'opinions de gent
n'he dic
però sí que
fa poc
estava al barri
la miranda
a casa d'un amic
i quan hem anat
a llançar la brossa
sí que
havia alguns problemes
per obrir el contenidor
va ser una
no podem parlar
que sigui general
va ser una experiència meva
que no funcionava bé
la targeta
en aquell moment
però és l'única experiència
que he tingut
al respecte
amb el xip
t'havies d'anar
amb la targeta
del teu amic
imagino
sí
exactament
d'aquí també es deriva
altres
no diré problemàtiques
però altres inconvenients
que també se'n generaran
com per exemple
amb el tamany
i la manera
com gestiona
com recull
els contenidors
el camió
ha hagut de fer
que en alguns carrers
sobretot al barri
Sentes
hagin canviat
modificat
alguns aspectes
de la via pública
de places
d'aparcament públic
i també
de sentits
de carrer
alguns ja els coneixem
ja s'han fet
i sembla que la gent
s'hi costuma
comença a acostumar-s'hi
tot i que de tant en quant
encara es veu
algun carrer
algun cotxe
que vol girar
al revés
pel carrer Montserrat
o que vol sortir
per l'Ateneu
és el tram aquest també
de creu
entre major
i
perdó
entre Bonavista
i Ateneu
que ara
recentment
s'ha canviat
precisament pel gir
d'aquest contenidor
els veïns i veïnes
també
van fer
les seves pertinents queixes
un d'ells també
Quico Ferrer
el regió
afectat
per aquest canvi
que reclamava
una mica més
d'interlocució
amb l'equip de govern
a l'hora d'aplicar
aquests canvis
que afecten directament
a la ciutadania
Sí, sí
jo és una cosa
que havia vist a les xarxes
que hi havia gent
que ho havia comentat
i una miqueta
amb aquest canvi
doncs es confirma
el que estava dient
la gent
sobre el tema aquest
de les queixes
em repeteixo
crear un síndic de greuges
estaria molt bé
per abordar aquestes queixes
i per evitar també
això
si és clientelismes
o partidismes al respecte
Portareu-ho a ple
amb alguna emoció
és a dir
aquest punt
que comentes
el síndic de greuges
estaria bé
estaria bé treballar-ho
estaria bé treballar-ho
en forma d'emoció
o intentar implementar-ho
el que passa
que amb l'actual govern
veig poques perspectives
sincerament
Parlen també del ple
queda una setmana i un dia
el pròxim dijous 31 de març
tenim el ple de març
no sé si ja teniu temes preparats
alguna emoció
que hagi de sortir
des de la CUP
emoció no portem
no portem preparada
però un tema important
que es podria posar
sobre la taula també
és
la posició
del Partit Socialista
per exemple
sobre el que hem viscut
del poble saharaui
el poble saharaui
ens trobem
que era una colònia
de l'estat espanyol
la va abandonar
la va ocupar a Marroc
llavors el PSOE
va fer diguéssim
una certa
de promeses
no
de que hi hauria un referèndum
de que se reconeixeria
i tal
igual que la comunitat internacional
i ara ens trobem
de sobte
que
el PSOE
diguéssim
admet
que és com territori
de dins del Marroc
en forma d'autonomia
llavors
un tema important
sobre la taula
per posar
seria
què en pensa
el Partit Socialista
de Sant Just
el respecte
del que és
la vulneració
del dret
d'autodeterminació
del poble saharaui
ho preguntareu al ple
o ho posareu
potser
presentarem
una moció més endavant
potser ho preguntarem
encara ho hem d'abordar
Aleix
aquests són els punts
que tenia apuntats
com sempre comento
si volguessis afegir
algun altre
o desacar
algun altre
que m'he deixat
també endavant
Sí, una cosa
que també m'agradaria
comentar
és que el passat ple
es va aprovar
un manifest
en un sentit
de condemna
la guerra d'Ucraïna
nosaltres vam voler
afegir-nos
però fent
una certa
desmenes
perquè creiem
per exemple
que en aquest manifest
no es recullia
que aquesta guerra
ja venia de fa 8 anys
i per altra banda
si no es reconeixia
això creiem
que és exposar
una miqueta
que hi havia
morts de primera
i morts de segona
per altra banda
el manifest
també deia
que no s'havia
un suport
de cap dels blocs militars
em semblava superbé
i per això
doncs demanàvem
per ser coherents
que l'estat espanyol
sortís de l'OTAM
perquè és un dels blocs militars
que ha ocasionat
aquest conflicte
i no tenia sentit
llavors
fer una reivindicació
quan després
estàs fent-te una altra
no ens vam adherir
perquè no van acceptar
les nostres esmenes
al govern
i per altra banda
doncs es confirma
una miqueta
el que veiem
amb aquests manifestos
que acaben sent
pura propaganda
que va ser
pur postureig
perquè al cap de pocs dies
la majoria
de grups municipals
dels seus partits
estaven demanant
d'enviar armes a Ucraïna
llavors
jo crec que això
sincerament
posa sobre la taula
que la majoria
de l'esquerra parlamentària
no té ni ideologia
ni programa polític
i al final
acaba sent alienat
a l'hagemoni
del que seria
l'imperi dominant
el que seria
l'OTAM
i la Unió Europea
llavors doncs
posar sobre la taula
també
que estic orgullós
de la defensa
que ha fet la CUP
d'un no a la guerra coherent
que no comença ara
sinó de fa 8 anys
i demanar sobretot
que s'acoyin refugiats
d'Ucraïna
però també
de la resta de llocs
que el racisme
que estem patint
també aquests dies
és per fer-s'ho mirar
la Unió Europea
dels Drets
i la Democràcia
però m'agradaria
comentar-ho
i ho he fet
i tant
volies afegir
alguna cosa més?
no
això
ara me'n vaig a la vaga
doncs Alex
gràcies per actualitzar-nos
en aquests temes
que vagin també
molt bé els exàmens
molta força
en tota la feina
que tens per endavant
ens veiem
ben aviat
aquí a Ràdio d'Esvern
adeu
adeu
a les contes
pra Riu d'Esvern
a Riu d'Esvern
a Riu d'Esvern
a Riu d'Esvern
a Riu d'Esvern