Bé, doncs ara són ja un quart de dutze, estem a la segona hora i com sempre a cada segona hora
doncs tenim l'entrevista del dia i avui tenim amb nosaltres la regidora de l'Ajuntament de Sant Jús
la Quima González. Hola Quima, bon dia.
Bon dia, Núria, què tal, com estem?
Bé, molt bé, doncs com he dit estem aquí per fer-te l'entrevista i volem parlar amb tu d'una activitat que es fa aquest dissabte
i és el sopar de la fam, en què consisteix aquest sopar, Quima?
El sopar de la fam normalment sempre es fa a favor de mans unides, jo dic mans unides, que és una entitat que fa molts anys va néixer
i va néixer gràcies a les dones per combatre el que tots coneixem que és la pobreta i sobretot la fam, no?
I llavors, juntament, cada any treu una campanya. Durant aquests últims 3 o 4 anys hem estat parlant sempre sobre el malverament dels aliments, no?
I aquest any, doncs, parlem del planeta. I el sopar de la fam consisteix a fer-nos entendre que nosaltres cada dia tenim un primer plat, un segon plat, unes postres,
i anem, sopem, esmorzem i berenem. Però hi ha gent en el resta del planeta que no és així.
Llavors, simbòlicament, el que fem aquella nit, que és la mala nit, és només sopar pa amb oli, és pa i oli, només mengem això.
I el que es pretén és que si es vol donar la voluntat, és a dir, imagina't que nosaltres el sopar del dissabte ens costés 12 euros, no?
Si comptem tot el que ens costa, doncs aquests 12 euros els posem a la bústia de mans unides, doncs perquè puguin fer realitat algun dels projectes,
que en aquest any els que ens toquen a el que és el Baix Llobregat i, concretament, a la diòcesis nostra, de Sant Feliu,
doncs són dos, que és impulsar l'accés a l'educació de secundari en una zona rural de Madagascar
i la reeducació i ampliació d'un centre de formació professional a Ruanda.
Llavors, amb tot el que s'obtingui, la parròquia la setmana passada ja va fer la corresponent col·lecta
i demà el que es farà és presentar aquesta nova campanya, que és qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu.
i llavors ensenyaran o ens deixaran les fotografies, les obran i tal, les fotografies del projecte de l'any anterior.
I llavors es presentarà la nova campanya i aquests dos projectes i els nens de Catequessis,
els que han començat aquest any primer com els que faran la convenió que és l'any 2020
i els més grans, els que es preparan per la confirmació, doncs el divendres passat,
vam fer una activitat en fang a veure sobre el planeta, és a dir, quines coses van bé pel planeta i quines no.
I en fang van fer diverses coses i una de les coses que faran demà, els que vulguin, això sempre,
és que presentaran per què van fer, per exemple, un va fer un arbre de la vida,
doncs per què va fer l'arbre de la vida.
Una altra persona, un altre infant, va fer un avió, doncs que ens expliqui per què va fer un avió
i què fa l'avió perquè el planeta vagi bé, malament o no, o sigui, bueno, que cadascú busqui.
I del que farem demà a partir de dos quarts de nou a la rectoria, aquí molt a portar de la ràdio.
I qui s'encarrega de preparar el sopar, o sigui, qui ho porta?
Justícia i Pau, mans unides, i els nens de catequè, sí, porten un panet, els que volen, eh?
Val.
I llavors, doncs, no, hi ha el pan, normalment aquest any no ho sé encara perquè no m'ho han dit,
normalment quins col·laborar molt és el Ciavaca, de Sant Just,
que l'any passat també ens ho fa, molts anys que ens recedeix la fiesca de pa,
és a dir, el pa de fiesca que ens mengem, doncs ens recedeix normalment el Ciavaca.
Aquest any no ho sé perquè no m'ho han dit, sé que no us puc donar aquesta informació,
però suposo que si ho hem fet cada any no serà farina aquest any, no?
I comencem això? Mengem pa amb oli i posem una mica sal als que volen sal i aigua,
i llavors, doncs, bueno, estem un ratet tots junts, i després cap allà a les 10 o 10 i mitja,
doncs cadascú estem a casa i suposadament no hauríem de menjar res més, nivell de res més.
Home, clar, se suposa que el sopar de la fam és estar allà i menjar el pa amb oli i l'aigua
i pensar una mica sobre per què es fa allò, no?
Exacte, i arribar a pensar que tu quan obres la casa i jo pinc la nevera tenim de tot,
i ja és que no té absolutament res, o només fa un àpat al dia, no?
Que potser és arròs només, no?
Vull dir, fent-nos entendre que som uns privilegiats,
i a vegades no ho valorem, jo crec, que és suficient moltes vegades.
D'aquí de Sant Jus, bueno, entenc, suposo que això, el sopar de la fam,
en altres municipis també es deu dur a terme.
Aquí a Sant Jus, la participació, més o menys, Quima, quina és?
Doncs va a èpoques, perquè, si el fem abans,
però hi ha hagut anys que s'ha fet el febrer, hi ha hagut anys que s'ha fet després la sona de Santa,
va una mica en funció de com ens podem organitzar tots plegats,
perquè, clar, també ve la presidenta de Mans Unida, del Baix Lliure,
i ara la Teresa també ve, llavors.
Com que a altres llocs del Baix Lliure, que a vegades és un sopar de la fam,
a vegades són uns sopars solidaris, que se'n diuen,
i hi ha instituts que col·laboren, cada municipi ho fa d'una manera, d'acord?
I normalment passem dels vint i pico, trenta persones, eh?
Si comptem infants i tot, vull dir que no està malament.
I has comentat que durant l'estoneta que feu el sopar,
a part de presentar la campanya de Mans Unidas d'aquest any,
també es fa una mica de repàs, no?,
de com, bueno, una mica de valoració, anàlisi de la campanya de l'any anterior,
o sigui, de l'any anterior, exacte.
De la del 2019.
Què ens en pots dir, Quim, de com ha anat la campanya del 2019?
Tampoc no depèn xifres exactes, però més o menys una valoració.
Més aquest any va ser perquè l'expresident, el Josep Maria Oro,
que havia sigut el president també de la diòcesis,
que fa un any que ho va saber-ho la Teresa,
és ell qui se'n va anar a la Guajira a veure el projecte in situ,
perquè cada any normalment s'intenta que algú marxi.
I aquest any va començar i era a la Guajira el que es va fer
de defensar els drets dels pobles indígenes,
perquè hi havia molts poblets,
i, bueno, molts poblets, molts indígenes en diferents poblats.
Llavors, clar, les distàncies són molt grans,
i, clar, costa que uns als altres arribin,
i d'aquesta manera s'intenta promoure la seva economia,
d'alguna manera, perquè arribin entre ells a ajudar-se
i a tenir una mica de cultiu i de més, no?
El projecte d'aquest de Guajira va suposar un import
de 107.669 euros.
S'ha fet tot.
Els beneficians han sigut 3.850 persones,
és a dir, indígenes i indirectes,
perquè, clar, que també a vegades venen d'altres municipis
o d'altres poblats, 5.200 persones.
És a dir, que és el que he donat.
Escolta'm, Déu-n'hi-do.
I aquest any qui voldrà marxar o qui està disposat?
No ho sé, perquè això no ho sabem mai fins que no hi ha a l'octubre
o abans, o a l'octubre o abans de l'octubre
és quan saps quina persona se'n va a veure
algun dels projectes que s'estan fent de mans unida.
Toca a qui toca.
Llavors, no ho sabem, ho diria,
aquest any de moment encara no sonen campanes,
vam tenir fa 3 setmanes l'assemblea de mans unida,
aixem al bisbe de Sant Feliu,
amb el bisbe, que sempre ens atén superbé,
ens posen moltes facilitats per poder estar a la casa.
I vam fer-ho, però no va sortir el nom
o els noms de les persones escollides.
La peça que m'han sortida és a nivell global.
És a dir, Barcelona a vegades també,
potser no sempre marxem als delbaix llobrat,
sinó que a vegades també marxem dins de Barcelona,
per molt que no compartim projectes,
perquè es fa per dies, però marxem uns quants i et dic.
Insisteixo que aquest any encara no sabem el nom qui serà.
I que no ho sé.
Quan ho saps ja t'ho dic.
Vale, perfecte.
I Quima, ja per anar acabant,
quines altres activitats teniu planejades
per fer durant aquest any des de Justícia i Pau?
Des de Justícia i Pau sé que hi ha un concert solidari
que es farà en breu.
Sé que també hi ha una xerrada
per algun col·loqui, una xerrada col·loqui.
I que jo sàpiga, a part del programa de ràdio,
crec, crec, crec que ara mateix
hi ha aquestes dues coses que són més inminents,
que crec que són les dues abans de Setmana Santa.
Perquè si ho tirem massa cap enllà,
si fem programa massa llarg,
si fas la programació molt llarga,
a vegades ens fallen porents,
i llavors anem bastant al dia on cada mes es fan reunions,
i el més inminent és el concert solidari,
que ja s'ha fet alguna vegada,
que normalment tot el que recull de Càritas,
o bé, encara no tinc un clar,
o no sé si serà bé aportació,
és a dir, una vegada fas el concert,
tequila inversa,
o bé estarà a portar un aliment,
com ja s'ha fet l'any passat, no l'altre,
crec que fa dos anys que vam fer l'entrada,
era portar un aliment que necessitava el rebost de Càritas,
d'aquí Sant Junts.
Molt bé, doncs, Quima,
ara sí que se'ns acaba el temps per l'entrevista,
hem estat un plaer parlar amb tu.
Molt bé, doncs moltes gràcies,
igualment jo amb tu.
Com que tu ets molt diplomàtica,
jo heu dit que el pare de la Núria
està dins de Justícia i Pau.
Ai, mare.
Així que, com que ha vingut aquest any,
em fa molta il·lusió,
hem augmentat el nostre petit equip
solidari de Justícia i Pau,
i estem molt contents que el teu pare
em formi pare,
així que també li donem les gràcies a una antena,
que això que vinguin nous voluntaris
em fa molta il·lusió,
i crec que s'ha de donar les gràcies.
Sí, sí, segur que es posa molt content
quan ho escolti, ja li diré,
ja li retransmetré les teves gràcies.
Molt bé, Quima,
doncs una abraçada
i que vagi molt bé.
Una abraçada, meu, forta per tu.
Moltes gràcies, Núria,
que passem un bon cap de setmana.
Igualment, adeu.
Adéu, adéu, adéu.
012, la Generalitat, al teu costat.
Vinc als cursos de català
per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients,
per això faig un curs de català en linea
al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística
i al Parla.cat ofereixen cursos
per adults, ja sigui presencials,
semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català
és bàsic per les nostres relacions,
tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis,
millora el teu català.
012, la Generalitat, al teu costat.
Des del meu escriptor i color verd poma
us intenta parlar
Quasi-sixiu-bujant
Quero Romero,
trobador de la comarca de Baix-Bregat.
Postdata
És un programa d'exquisiteses musicals
a Ràdio Tesbem.
Postdata
El pitjor locutor del món
amb la millor música.
Ràdio Tesbem
98.1
Ràdio Tesbem
98.1
Ràdio Tesbem
Ràdio Tesbem
Ràdio Tesbem
Ràdio Tesbem
Ràdio Tesbem
Ràdio Tesbem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
li&l!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i l'home va tallar tots els seus objectes per donar-li la meitat a la dona.
I la quarta notícia seria que el passat 9 de febrer a una costa d'Antàrtida es va arribar als mil graus.
I bé, ara us fem un resum.
Ara digues quina creus que és la que és falsa?
Et recordem les notícies. Primer, que una rata es va quedar atrapada a una canterilleta d'Alemanya.
Es va convertir en una heroïna.
La segona és que una senyora d'alta edat va robar una bicicleta i va deixar inconscient a un home
que li va intentar robar, però finalment va guanyar.
La tercera seria la parella alemana que va tallar tots els seus objectes per la meitat.
i la quarta seria que el passat 9 de febrer a una costa d'Antàrtida es va arribar als 20 graus.
Jo crec que és la primera.
La primera? La de la rata?
Sí.
Doncs això és incorrecte, és real.
Doncs jo penso que potser que sigui la segona o perquè una Sant Ferraro que una anciana
pugui prendre i deixar inconscient a un home i després anar amb bicicleta.
Però bé, amb els temps que corren avui dia doncs potser que sigui real.
Sí.
Però jo em tanco amb tot per aquesta.
Doncs no, és real.
És real?
Sí.
Quina flipada.
És que jo no estic segura perquè potser la de l'Antàrtida, però és que com ara estem
amb el calentament global, doncs no sé què dir-te, però...
És que l'Antàrtida també fa molt de fred.
També hem de tenir en compte això.
Sí, sí, sí, això ho estic pensant.
Però clar, si amb el calentament global i aquí hem arribat bastant a temperatures altes,
potser...
Bueno, no, crec que...
Sí, jo diria que és la de l'Antàrtida, que a 20 graus no ha pogut arribar.
Doncs no, és real, per desgràcia.
És real, per desgràcia.
Sí.
I l'altre?
Doncs l'altre, que seria la falsa, seria la d'una noia que es va divorciar i va partir
tots els seus béns entre dos per donar-li al seu marit.
Doncs això sembla bastant real, en veritat.
Si ho penses...
Hi ha gent molt bolla.
Bé, doncs ja heu acabat el vostre tema i ara passem al següent, que seria situacions incòmodes.
Sí, nosaltres som...
I volem, doncs, presentar la nostra secció, que són moments incòmodes que hem recopilat
de tot l'institut, les situacions més comunes, bé, comunes que ningú ens fa gràcia
que ens succeeixi, perquè ens fan patir moments incòmodes, i doncs les volem comentar
i potser donar alguna solució, no moltes, no totes, perquè no totes tenen solució, però ho intentarem.
La primera és saludar i anar cap al mateix costat, que és com quan tu dius adeu a una persona,
i de sobte anar cap al mateix costat és com, no sé què dir, perquè ja m'he despedit.
La segona és quan estàs en un bany públic i obres la porta d'un bany que està ocupat i et trobes a la persona que està dins,
mirant-te fixament i et quedes en blanc.
I això m'ha passat i això és tan incòmode, la veritat.
I la tercera també és una que em va passar aquest dimarts, que va ser quedar-me en blanc en una presentació,
perquè no tenien gaire res fet, ni res.
I ho vas poder solucionar?
No.
Ens vam quedar allà.
M'estava mirant tothom i em vaig començar a riure i el professor se'm va quedar mirant com,
què fas?
i doncs sabia reir-me perquè no era o posar-me a riure o a plorar.
Bé, això és pràctica.
També la següent és quan entres a un ascensor i entres amb el teu bany i no n'hi ha cap tema de conversació dins de l'ascensor i subis al teu pis.
Una altra també molt comuna és quan tu vas a una festa i només coneixes una persona i és com, ja la que dic, saps?
O quan no coneixes ningú directament és el fet que no tens res de conversació, només pots parlar el millor de la persona que us ha fet que es coneixeu,
però igualment, sabés ser molt incòmode, en plan, només podem parlar d'una persona que no està present o alguna cosa així.
O també quan estàs a una sala amb la persona que t'agrada o amb un desconegut i que no us coneixeu però de res,
per exemple, estàs a la sala d'espera, vas tu sol al dentista, per exemple, i no tens ni idea de què fer.
Estàs amb el mòbil, bé, ara el mòbil és una eina que ens ha donat la tecnologia per passar aquests moments
o quan estàs amb un veí, ara el saps no també com he dit abans, doncs pots utilitzar i agafar-ho i no sé què,
però també és com, es nota molt que vols dissimular i no saps exactament què mirar.
Has d'actuar més fluid, més calmat.
Sí, és com, i també que és temps, saps?
Que hi ha un temps límit perquè és l'ascensor, no poden ser més de 10 segons o 20,
però igualment és aquest moment en què tu estàs veient el veí i veus que també està amb el mòbil
o que tens por que et vegi alguna cosa rara o... saps?
I després una altra, que és més per les dones, que és quan estàs a mitja classe i tens la regla i estornudàs.
Això ens ha passat a totes, crec, i no sé, que ningú s'adona perquè no saben que tens la regla
o els nens tampoc saben el que és, el que senteix, però nosaltres sí que ens adonem que és por.
Sí, però crec que més incòmode també és quan t'aixeques i ho notes allà tot de allò que és horrible.
Sí, o quan taques pantalons també és...
Sí, que estàs amb la teva amiga dient-li, es nota, es nota, i ho heu de fer dissimuladament perquè ningú s'adoni que estàs veient això.
Sí, això és una típica situació molt incòmode.
I ens teniu alguna més preparada?
Doncs bé, també està el moment incòmode de saludar algú que no t'està saludant, que tu creus que t'està saludant a tu,
i et quedes mirant fixament, i està saludant algú de darrere i tu no t'has donat compte i el saludes també.
o quan et confons d'una persona perquè porta la mateixa roba i té el mateix pèl o el que sigui, i el saludes i es gira i és una altra persona que no coneixes.
Sí, això ens ha passat a tots, eh?
A tots. A mi em va passar quan era petit, li vaig dir a un, papa, papa!
Sí.
I es va girar i em va dir, em va mirar, eh? Em va dir, tu qui ets?
I em vaig quedar callat i vaig dir, ai, perdona, perdona, i vaig sortir corrents.
O també quan li dius papa o mama al profe.
Sí.
I tota la classe és com, buah, li he dit papa, mama, no sé què, és com super raro, i tampoc saps què fer.
I ens tenim alguna solució per aquests problemes?
Solucir exactament, no. Però, en plan, normalitzar-ho, saps?
Sí.
No el fet de deixar-ho incòmode, sinó agafar qualsevol tema, fer alguna bajanada, perquè a tothom li fa riure una bajanada.
Sí.
La primera cosa que se't passi pel cap, per exemple, jo quan estic a l'ascensor, amb algú que no coneixo, o a un va i que potser ho veus de cara,
li dic, la primera cosa que se'm passa pel cap, i ens reiem els dos, i doncs comencem una conversa fluida de la gràcia i el que ha vingut i no sé què.
Sí.
I això, que són 10 segons, 20, 30, però el fet de després, el pròxim dia que et trobis amb ell, doncs ja està.
Ja tens un tema del que va passar l'altre dia, o fas un altre, i ja està.
És que tampoc cal que incomoditzes amb aquests moments, quan només és riure's, perquè al final la vida es tracta d'això,
d'agafar aquests moments, i posar-li una risa, i és com, serà molt millor, en comptes de fer-los incòmode, és com,
sí, perquè t'estan jutjant, sí, però bueno, que li farem, la vida és així, i ha de ser cap endavant tots junts.
Exactament, estic totalment d'acord, eh.
I doncs, bueno, ara passem al nostre últim tema, que s'anomena calfrets amb auriculars.
Doncs, bueno, el nostre tema que us venim a presentar avui parla d'una nova tendència entre la gent més jove,
anomenada ASMR, diminutiu de resposta sensorial meridiana autònoma.
I doncs, què és això?
L'SMR són sorolls relaxants que et poden fer calfret o formigueig, normalment et fa això.
I doncs, és només un tipus d'SMR o hi ha diversos?
Bé, tenim diversos tipus d'SMR, però per començar tenim el Eating Zones, que com bé diu el nom,
és fer sorolls mentre menges, menjar coses cruixents o que facin sorolls agradables.
També tenim el Roleplay, que és un joc de rols, que pot ser ja tant com anar a una perruqueria i fer que tallen el cabell,
o anar al dentista, o qualsevol cosa que tingui a veure amb un joc de rols.
També tenim el Mouth Zones, que és fer sorolls amb la boca, no menjant sinó amb la boca,
com fer sorolls amb les dents, amb la saliva o coses així.
I al final també tenim el Eating, que és un micròfon especial per l'SMR,
que consisteix en dues formes d'orelles que pots anar fent sorolls
i aquest en concret tracta de menjar a les orelles.
A mi concretament aquest no m'agrada molt, però bé.
També, per últim, ara us direm el Tapping, que és tocar coses, objectes,
com per exemple una carpeta, un mòbil o alguna cosa així, i per exemple això, mira.
Aquests són els tipus de ASMR que nosaltres us direm, n'hi ha més, però aquests són els principals.
I la gent amb això guanya la vida? És com una feina, no?
Sí, bueno, si arribes a més d'un milió de visualitzacions,
o sigui, aquests vídeos normalment arriben a més d'un milió de visualitzacions, perdó,
i pots guanyar-te molt bé la vida.
I ara de fons tenim aquí una mica d'SMR, que és més o menys això per relaxar,
i sobretot es posa amb auriculars perquè la gent intenti dormir-se.
però això passa perquè hi ha gent, potser no a tothom, però hi ha gent que