L'art inconscient
A les dues, per una banda tenim
a la Montserrat Sonyer en directe
aquí a l'estudi, bon dia
I per telèfon també entra la Marta García
Bon dia
Bon dia
Perdoneu, és com m'ha agafat una tac de tos
justament ara
No et preocupis, si no
et deixem també que puguis
beure aigua
Doncs això, aquesta exposició
es va inaugurar
ahir, dia 1 de desembre
a la tarda, al celler de Can Ginestà
i és una exposició una miqueta
com curiosa, no? Perquè Montserrat
tu has fet les obres i la Marta García
el que ha fet és somiar
Expliqueu-nos una mica en què consisteix això
Doncs
Marta, com que estàs ocupada amb la tos
si vols parlo jo una estoneta
Sí, sisplau
Doncs bé
Bé, la Marta i jo
ens coneixíem a través de la música
i que ella no coneixia la meva obra
i jo tampoc coneixia
aquesta inquietud que ella tenia pel món dels somnis
i casualment
li va arribar part de la meva obra
via internet
a les mans
i ella va dir
Ostres, va veure que hi havia
bueno, una opció de sinergies
entre les dues obres
que es parlaven
i
ara farà
el dia 6
farà dos anys
que em va fer la proposta
Escolta, crec que podríem fer alguna cosa juntes
i clar, jo ni m'ho vaig pensar
i vaig dir sí
Ella està en el món dels somnis
Corregeix-me, Marta, si m'equivoco
Fa molts anys que està fent un registre
de somnis seus
molt meticulós
i
i el que vam fer
com que ella veia que hi havia com un caliu onídic
a la meva obra
doncs em va fer la proposta
que et sembla
si et passo
doncs els meus registres
o part dels meus registres
i tu veus
doncs què pots fer-hi amb això
i així anem a començar
Ostres, doncs
o sigui que la Marta el que fa
ja ho fa des de molts anys
enregistrar
els seus somnis
Marta, ens pots explicar una mica
com fas aquest procés
des de quan
en quin moment vas decidir
començar a enregistrar aquests somnis
perquè crec que és una cosa que fem tots somiar
però
però la cosa que no fem
és enregistrar-los
doncs
jo en realitat sempre
ja de petit
escrivia un diari personal
i així com escrivia
doncs el meu dia a dia
moltes vegades
de vegades
també escrivia
els somnis
que havia tingut
i ja de més
que en aquest diari
el vaig fer
diguéssim
des dels 13
fins als 20 anys
i després
a partir dels 20
vaig deixar
de portar un diari
però sí que
sempre que tenia
algun somni
en qualsevol paper
l'apuntava
no?
i compartia
moltes vegades
era un tema
que m'interessava
però
m'interessava
però no trobava
diguéssim
on saciar
el meu interès
perquè
és un tema
que no
no trobava
diguéssim
el meu entorn
una sortida
en aquest sentit
no?
però en canvi
quan tenia
uns
quan tenia
28 anys
més o menys
vaig sentir
un programa
de ràdio
ahi
sí un programa
hi havia un programa
de ràdio
on sortia
un expert
en somnis
que és el Jordi Borràs
i després
també
per la televisió
també van fer
un programa
que es deia
Sumiés
i llavors
una mica
a través d'ell
vaig poder
donar sortida
amb aquesta inquietud
que per mi
era algú
molt molt
bueno
molt
molt intens
i llavors
doncs
vaig començar
a fer
tallers
amb ell
vaig començar
a fer
cercles
de somnis
que són
simplement
un grup
de persones
que es reuneixen
per parlar
dels seus somnis
es fan
en un entorn
de molt
de respecte
i és
és com
un ambient
molt
en el fons
surt molt
és un tema
molt psicològic
i a mi
la psicologia
també és una cosa
que m'ha interessat
sempre
i llavors
una mica
arrel
d'això
llavors
vaig començar
a aprendre
a relacionar-me
millor
amb els somnis
a portar
un registre
molt ordenat
a posar-hi
un títol
a apuntar
la data
a subratllar
elements
que eren
rellevants
o persones
o patrons
de circumstàncies
i res
doncs
n'he anat
endinsant
n'he anat
aprenent
el llenguatge
dels somnis
i sempre
he tingut
la idea
de què faig
amb tot això
i llavors
sempre tinc ganes
de fer alguna cosa
i llavors
quan vaig veure
la pintora
de la Montse
vaig pensar
mira doncs
i si fem
una col·laboració
i una mica
aquesta és la història
t'anava a preguntar
perquè aquest món
dels somnis
com t'afectava
fins ara
com si diguéssim
en el teu dia a dia
com apliques
el que somies
o sobre el que
com reflexiones
tots aquests somnis
bueno
els somnis
clar
és això que et deia
a través d'un expert
també
doncs
n'he après
una mica
a entendre'ls
i
el que es diu
per exemple
en el món dels somnis
és
aprendre
a honrar-los
que significa
bàsicament
que és
tenir un cert respecte
pel somni
i si el somni
o sigui
escoltar-lo
de vegades
hi ha somnis
que et conviden
a fer alguna cosa
una cosa
tan senzilla
per exemple
com que
jo què sé
un dia
per exemple
recordo
que vaig somer
que
no havia tornat
els llibres
a la biblioteca
en el termini
que tocava
i que jo
anava a la biblioteca
i hi havia
com un guardià
que em deia
no
no et deixem entrar
perquè no has portat
els llibres
no
doncs
l'endemà
era com molt obvi
que vaig pensar
he de tornar
els llibres
doncs
hi ha situacions
on sí que es veu
molt clar
quin
quin
efecte immediat
tenen
en el teu
dia
aquest
és un exemple
com molt
innocent
entre cometes
però hi ha altres
exemples
que et conviden
a fer gestos
de la teva vida
no
moviments
per canviar
de direcció
o per
simplement
no
et donen
informació
i et donen
molta informació
que potser
t'està passant
per alt
en la consciència
no?
perquè tu
Montserrat
tu amb aquest
món dels somnis
abans de conèixer la Marta
i començar
com aquesta sinergia
quina relació
hi tenies?
realment poca
o gens
perquè moltes vegades
al principi
teníem encara
la discussió
amb la Marta
que jo li deia
és que jo no somnio
ets d'aquestes persones
de les que diu
es lleva al matí
diu
jo el que he fet
és dormir
somiat
somiat no va amb mi
sí
però la Marta
ja m'ha convençut
que sí que somio
però no me'n recordo
i ha canviat
la teva relació
amb els somnis
a partir de treballar
amb la Marta
el recordes ara?
m'haig de concentrar
sí que la Marta
em va donar
alguna indicació
que realment
tens que tenir
la intenció
de voler ser conscient
d'aquest somni
per poder-lo
registrar
o recordar
el dia següent
i sí que de vegades
faig aquest exercici
i t'haig de dir
Marta
t'haig de reconèixer
que funciona
i com va ser llavors
com a persona
que deies
que no recordes
els somnis
com vas començar
a treballar
amb una persona
que no és que només
recordi els somnis
sinó que els enregistra
i que li dona
aquesta importància
a un món
que potser per tu
era més aviat desconegut
fins al moment
perquè és molt interessant
vull dir
jo potser
la faceta de somnis
com somni
de
em fico al llit
i dormo
no la tenia
però que sí que tenia
els meus recursos
de cridar
una mica
l'inconscient
aquella cosa
no controlada
de tu mateix
que en el meu cas
era a través de la música
jo quan em posava música
ja em relaxava
llavors em venien
quantitat d'imatges
imatges o situacions
encara que no estigués dormint
exacte
i tu havies creat
a partir d'aquestes imatges
d'acord
i
bé
hem vist una miqueta
hem pogut veure ja
aquestes obres
aquest resultat
del mix
com era el procés
de cada obra
o sigui
cada obra
representa un somni
a partir d'un somni
tu t'inspiraves
i creaves
diferents obres
com ha anat?
no del tot
al principi
la Marta
em va fer
un parell
de volcats
d'informació
de somnis seus
i llavors
pràcticament
el primer any
vaig estar
llegint aquests somnis
treballant-los
fent imatges
agafant esposos
fent fins i tot
il·lustracions
i quadros
però pràcticament
el primer any
va ser una mica
de desintoxicació
de la pròpia Marta
perquè
el que un artista
no pot fer
és fer una lectura
literal
que li cau a la mà
sinó que
s'ho té que fer seu
exacte
i també ha de saber
separar
les diferents capes
que té
una obra
en aquest cas
seria un somni
no és només
la descripció
de l'escena
sinó que probablement
hi ha molta més cosa
unes més transcendents
o una menys transcendents
no?
si ens quedem només
amb la part estètica
o anecdòtica
no li diríem
art
llavors
d'alguna manera
el primer any
va ser una mica
la feina
d'intentar
despersonalitzar
tot aquest material
intentar fer-ho meu
per poder-lo
tornar a elaborar
i fins i tot
intentar
establir
uns patrons
d'idees
que eren recurrents
en diversos somnis
i intentar
una mica
treure l'essència
d'aquests punts
en comú
que n'hi havia
diversos
aquest va ser
pràcticament
temporalment
va ser el segon
any de feina
i com vas triar
les obres finals
aquestes obres
que han acabat
constituint
l'exposició
que podem veure
aquí al celler
teníem bastant
de material
i quan vam venir
evidentment
l'espai
és limitat
és un espai
al del celler
que és molt
molt interessant
i et deixa
jugar
diferents atmòsferes
diferents
fins i tot
ambients
de llum
i ja es va donar
el que
cridava
i com es podien
conjuntar
les diferents
fases
de la feina
mirant
les obres
hi ha com
diguéssim
que hi ha una mica
de diferents
tècniques
tant veiem
com més aviat
obres més aviat
pictòriques
que barrejan
un estil
com més surrealista
podríem dir
però també hi ha
com alguna espècie
d'art figuratiu
alguns ulls
que ens miren
aquest art figuratiu
apareixia
en aquests somnis
o ha format
part d'aquest procés
de que te l'has fet teu
ha format part
d'aquest procés
d'acord
també
apareixen
a l'exposició
també apareixen
certes escultures
amb elements
que barregen
també
elements naturals
veiem diferents
elements vegetals
tot aquest procés
també
com ha sigut
al crear
aquestes escultures
bé
de vegades
són escultures
que
igual
un cosí
lluminà
ja l'havia fet
en el passat
i
en fer tota aquesta feina
realment
és quan estableixes
les relacions
entre coses
que ja feies
i idees
que et venen
de la Marta
i deia
ostres
això
m'està portant
aquella cosa
que vaig fer uns anys
i llavors
la vaig recuperar
la vaig refer
i la vaig tornar a fer
però sí
el tema
de l'objecte
trobat
també és molt
molt interessant
perquè es van donar
una sèrie
de sincronies
durant aquests
dos anys
per exemple
estava un dia
ocupada
amb un somni
que parlava
de globus
amb la Marta
que va ser
un somni
molt poètic
per mi
i un vespre
quan estàvem
en semiconfinament
que ens deixaven sortir
fins les 11 del vespre
jo tornava
corrents cap a casa
de fer un passeig
i just quan vaig
tombar
al carrer
de casa meva
que estava a les fosques
i totalment solitari
vaig trobar
uns globus
flotant davant
del portal
de casa meva
i això va ser
com un moment
a vegades sembla
que els elements
et busquin a tu
més que tu
els propis elements
super màgic
i llavors
has de tenir
l'antena desplegada
per poder captar
aquests moments
i bueno
si no ho reflexava
d'alguna manera
és que no tindria
sensibilitat
exacte
i per tu Marta
un cop has vist
aquesta exposició
muntada
com t'ha impactat
perquè jo crec que
veure com materialitzat
a la vida real
és a dir
en el dia a dia
tot el que somies
durant la nit
com t'ha afectat
a tu?
Bé
és una experiència
maca
és bonic
fer
tenir
això
una col·laboració
d'una sortida
d'alguna manera
amb aquests
somnes
que jo els he transformat
com en textos
com poètics
i és una mica
com
reafirmar la idea
per mi
que al final
cadascú
veu les coses
des de la seva òptica
allò que diuen
en relació
a les obres d'art
que una obra d'art
un cop l'artista
la posa en el món
ja no és seva
és del món
doncs home
el somni
en realitat
és una mica el mateix
el somni
jo me'l sento meu
però li he donat
a la Montse
i la Montse
se l'ha fet seu
i llavors
queda com
en evidència
fins a quin punt
la meva vivència
és la meva
i la seva
és la seva
i hi ha comunicació
perquè després
passen aquestes coses
màgiques
una mica
de les sincronies
que n'hem tingut
el piano que hi ha
per exemple
també
és una troballa
la Montse
es va trobar un piano
després de rebre
un somni meu
un somni meu
sobre un piano
també
i el va recollir
i és el que està
a l'exposició
i n'hi ha alguna altra
també
de més potent
però és més íntima
i suposo que potser
no és el moment
d'explicar-ho
però
però és aquesta cosa
no
de dir que és una cosa
personal
adonar-te
que l'altre
és l'altre
també
i alhora
viure aquesta
aquesta comunicació
que va més enllà
de la lògica
no
sí, sí
sí que transcendeix
com si diguéssim
el que vindria a ser
bueno
això
el que deies
la lògica
i el que hauria de passar
no
que a partir de certes
converses
del món dels somnis
que molts cops
no en parlem
és com un món
que queda totalment apagat
i com que el somiem
durant la nit
no té res a veure
amb el dia a dia
com ha acabat influint
això
en això
doncs
la Montserrat
anant
pel carrer
trobant-se uns globus
trobant-se un piano
potser no està tan separat
els dos mons
no
sí
és com que
assumim que la vida
té una lògica
no
assumim que les coses
són d'una altra manera
i quan treballes
amb els somnis
constantment
estàs topant
amb coses
que et trenquen
els esquemes
també
en aquest sentit
i això
clar
ho vius
és maco
perquè és emocionant
quan et passa
i alhora
també és molt interessant
i penses
que no sabem res
de la vida
que se'ns escapa
molt de les mans
i que és veritat
això
que li volem
sempre donar
molt de sentit
i entendre-ho tot molt
i a vegades
potser
ens perdem cosetes
com aquestes
que si la Montse
no hagués tingut
els ulls oberts
en el moment
en què hi havia
el piano
o hi havia
els globus
doncs això
hagués passat
desapercebut
i no ens hi haguéssim fixat
també
llegia
que hi ha
material audiovisual
que dona
suport
a aquesta temàtica
de somnis
de quin material
audiovisual
es tracta
Bé
la veritat
és que això
és una cosa
que està feta
de fet
i està penjada
al Youtube
havíem tingut
la intenció
de posar-ho
a l'exposició
però no
finalment
vam decidir
de no posar-ho
i la sala
on hi havia d'anar
ara hi ha obres
de la Montse
Vale
perfecte
doncs
hauríem de deixar
no sé si voleu dir
alguna cosa més
hauríem de deixar
l'entrevista aquí
Bueno
que no deixeu de somiar
molt bé
exacte
que li hem de donar
els somnis
al lloc que es mereixen
doncs recordem això
que si voleu somiar
la vida real
us podeu apropar
al celler de Can Ginestà
fins al proper 5 de gener
o sigui
que hi ha molts dies
hi ha vacances
de Nadal pel mig
no hi ha excuses
per no apropar-se
aquí a Can Ginestà
i veure
aquestes obres
de l'art inconscient
de la Montserrat
Sonyer
a partir d'aquests somnis
de la Marta García
i que la gent
faci voler la imaginació
i sumi
mentre es viri
aquestes obres
moltes gràcies
per estar aquí
amb nosaltres
a Ràdio d'Esvern
Montserrat
i Marta
des de les zones
també que et milloris
moltes gràcies
gràcies
adeu
adeu