Un minut i un quart de dotze, aquesta hora el que fem és parlar del Docs Barcelona del mes que arriba aquest divendres a Sant Just, a l'Ateneu.
Es podrà veure diaris de Candajar, de Llui Palau i David Gallagher a les vuit del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu.
I com cada mes el que fem és parlar amb la Laia Òbia de Docs Barcelona. Molt bon dia, Laia.
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquest primer documental que arriba l'any a Sant Just, que ho fem l'última setmana, gairebé sinó que sigui febrer, però encara és el de gener.
I com dèiem, és aquest diaris de Candajar que m'explica, una mica s'endinsa en la mirada d'un fotògraf de guerra.
Sí, sí, diaris de Candajar és una pel·lícula firmada i protagonitzada per un fotògraf, un fotoperiodista de guerra.
I en aquest cas retrata la seva experiència durant cinc anys a l'Afganistan.
I crec que és un exercici molt interessant perquè és la primera vegada que aquest fotògraf fa part de la fotografia, o sigui, de la imatge estàtica, és a dir, de la foto,
a la imatge en moviment, és a dir, al documental.
I això li serveix no només per explicar la brutalitat de la guerra, que jo crec que amb la seva prou fotogràfica ja ho feia,
sinó també totes altres coses que potser les fotos no li permeten transmetre, com són el dilema interior que sent quan torna al seu país,
i a la seva vida tranquil·la d'allà on prové, o fins i tot el sense sentit de la guerra, d'un conflicte com el d'Afganistan, en aquest cas,
que s'ha allargat anys i anys i que jo crec que ha perdut fins i tot l'objectiu final.
Clar, suposo que, a més a més també, aquesta mirada es va transformant, no?
Sí, de fet, el documental, com que està rodat durant tants anys, és a dir, això comença el 2004, crec, i acaba el 2010,
és a dir, són cinc anys, i són cinc o sis viatges a l'Afganistan.
La seva posició davant del que va cobrir és molt diferent, no?,
perquè al principi hi va amb un optimisme o amb una idea del que trobarà,
i a mesura que va avançant va canviant el focus, fins i tot de les seves fotos, no?
O sigui, tu veus unes fotos que al principi són determinats temes de guerra i que al final acaben sent una altra cosa.
Clar, per tant, també és veritat que nosaltres anem més o menys amb la distància,
o de tant en tant anem sentint coses d'aquestes guerres, no?,
que al principi ens queden lluny i que la manera d'explicar-nos-les possiblement sigui molt diferent
com ho sentim quan llegim els diaris o mirem algunes notícies,
que no si ens endincem, no?, de dir, doncs, va, vaig a mirar un documental durant una hora i des d'aquest punt de vista, no?
Sí, i a més, també tenint en compte que el que dius tu, no?,
que el documental és una hora i pico, i que en canvi, per recollir les fotografies
que s'han publicat a l'Ui Palo a mitjans d'arreu del món,
ha estat dies i dies i dies allà, no?,
i només amb aquesta hora i mitja de documental ja te n'adones que la guerra és avorrida,
és a dir, no sé com dir-ho, no?, és un deixar passar el temps
i quan aquest pas del temps, a més a més, no té cap sentit o no té cap objectiu final,
encara es converteix més lent.
I una mica lluitar contra tot això també és una cosa que,
suposo que tant els periodistes redactors com els fotògrafs,
han de gestionar,
perquè això també acaba afectant la seva visió d'allò que estan redactant o fotografiant.
Clar.
És impactant? Creus que la gent sortirà impactada després d'aquest documental?
Sí, jo crec que la fotografia o l'aproximació que l'Ui Palo fa a la guerra
és com molt frontal, no?, és a dir, les fotografies són directes,
no hi ha filtre i jo crec que només les fotografies,
si les traguessis del documental ja et deixarien molt tocat.
Però, a més a més, el documental va afegit en una càrrega emocional,
personal, del que hi ha darrere la càmera,
que normalment les fotografies no recullen, no?,
les fotografies és el que hi ha davant,
i en aquest documental tens el que hi ha davant i el que hi ha darrere,
amb la qual cosa crec que l'experiència és intensa.
I a més a més per això que et deia,
vam tenir el plàstic García Planas,
un periodista de la Guàrdia,
que va ser dels pocs periodistes europeus
que va poder entrar a Kabul durant la guerra de fa un instant,
i ell ens deia, el que fa aquest noi és un periodisme molt, això, frontal,
i a mi m'interessa com més un periodisme lateral, no?,
de buscar les històries que passen en aquell país
que no tenen directament a veure amb la guerra,
però que són guerra, no?,
doncs no, l'Ui Palo no se'n va pels laterals.
Se'n va directe.
Se'n va directe.
de cara.
Per tant, per això segurament l'impacte és més gran, no?,
perquè de vegades és veritat que si ens trobem
a aquestes històries laterals és més fàcil entrar-hi potser
perquè és més amable, entre cometes, eh?
Exacte.
Sí, potser és això, és més amable,
i hi ha un temps com de digestió.
Clar.
En canvi, les fotografies d'en l'Ui Palo i els seus diaris escrets
són, bueno, d'algú que xoca de cara
i que, a més a més, és una realitat molt particular d'en l'Ui Palo.
En aquest cas, hi ha com dues maneres, no?,
de fer periodisme en conflictes bèl·lics.
Un és incrustat en una unitat de l'exèrcit,
que això és el que fan molts periodistes,
i l'altre és anar per lliure i moure't tu més o menys autònomament
en el país on et trobis.
Clar, l'Ui Palo va incrustat en una unitat de l'exèrcit,
per tant, també la realitat que viu és una i no és una altra.
És una altra, clar.
El documental es va veure al Docs Barcelona, no?, el 2016,
però passa també per altres festivals, no?
Sí, no només es va veure al Docs,
sinó que va ser la imatge del Docs de l'any passat.
Val, no la tenia al cap, ara.
El pòster del Docs era una fotografia de l'Ui Palo,
que és el pòster de Diàlis de Kandahar,
que és aquesta imatge d'un home d'ulls clars,
tapant-se a la cara amb unes mans com tenyides de vermell.
I sí, sí, la veritat és que ha fet recorregut,
però no n'ha fet tant aquest documental com altres.
Sí que ha fet molt recorregut als Estats Units,
però va ser una d'aquestes petites perles
que el Docs Barcelona va descobrir
perquè per primera vegada l'any passat en el Docs
vam obrir la convocatòria a qualsevol documental que es presentés.
Fins ara el Docs Barcelona es seleccionava,
ha dit coses que li semblaven interessants als programadors.
L'any passat va ser el primer any que vam dir
presenteu projectes, gent de tot el món,
i aquesta és una de les que va arribar d'aquesta manera,
que no l'haguessin detectat si no haguéssim obert la convocatòria.
Per tant, és com una petita...
Interessant.
Sí, una coseta que hem descobert.
Clar.
Per cert, el Docs Barcelona d'aquest any
teniu suposo ja dates, no?
I imagino que ja ho teniu tot més o menys a punt.
Sí, sí, és l'última setmana de maig,
com l'any passat.
És possible que aquest any ho allarguem un parell de setmanes
en lloc d'una sola com sempre era
i just aquests dies s'està tancant la programació,
o sigui que aviat tindrem algun titular.
D'acord, ja, ja anirem parlant.
Bé, en tot cas, com dèiem,
aquest divendres es pot veure aquest diari de Cantejar.
A banda de festivals, com dèiem,
i a més a més aquí s'enjusca el que explicàvem ara,
que el documental arriba al Doc del mes,
arriba a l'última setmana,
està funcionant?
Ha funcionat en altres sales
on s'ha projectat durant aquest gener?
Molt bé, la veritat és que el mes de gener
no sabem què passa,
però és un bon mes al Doc del mes.
No sé si la gent torna de vacances amb...
Amb més ganes de saber, no sé.
Però és un mes que històricament funciona molt bé
i amb diaris de Cantejar està funcionant molt bé.
Crec que el fotoperiodisme és una cosa
que entra molt bé i que interessa.
Doncs ens n'alegrem també,
esperem que també sigui així a Sant Just
i, com dèiem, aquest divendres a les 8 del vespre,
la versió és en aquest cas més en anglès,
versió original sempre,
però en aquest cas en anglès,
per tant també més fàcil,
evidentment també subtitulada en català.
i això, entrades a 5 euros,
pels socis de l'Ateneu a 3 euros.
N'hem parlat amb la Laia Òbia del Docs Barcelona.
Gràcies, Laia.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i fins a mes que ve.
Bon dia.
Fins a mes que ve.
I després de parlar del Docs Barcelona,
de seguida ens anem a l'àmbit esportiu,
farem tertúlia esportiva en poca estona.
Arribem a 6 minuts o 2 quarts de 12.
Després de la publicitat ens hi posem.
Veus de la parròquia.
Compartirem experiències,
espiritualitat,
notícies d'actualitat
i parlarem sobre la visió ecològica
del bisbe de Roma, Francesc.
Els dimecres a 2 quarts de 8 del vespre
i en diferit els dissabtes a 2 quarts d'11 del matí.
Veus de la parròquia.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran,
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat,
cinema,
art,
teatre,
poesia,
divulgació de temes interessants,
entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres a les 8 del vespre
i en segona audició
els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu,
seixanta i més.
Cara B,
un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinserem
fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria sense números.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radiodesvern.com.
Li va seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Radiodesvern.
Cada dia més a prop teu.
Ràdio Desvern.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com.
La informació del Baix Llobregat
Dos minuts i dos quarts de dotze.
És moment de fer tertúlia esportiva.
Amb l'Enric Riba,
el Carles de Randé de Rius i l'Emilius Casòquio.
Molt bon dia a tots tres, què tal?
Hola, bon dia.
Bon dia.
Avui, amb aquest dia gris d'hivern,
és que el veig des d'aquí a la finestra
i sempre veus alguna cosa.
A més, fins que no comenci a ploure,
és com que estan baix el dia.
No és falta que em preguntis l'edat
i ja haurem parat els teus temes preferits.
No, però, home, el dia d'avui...
Mira que falamenga estic.
Jo crec que té gràcia mirar-lo, no?
Sí, avui és un dia solo.
Com que encara no és de pluja
i s'ha anat tota l'estona
que estigui a punt de ploure,
estem a l'espera.
Llevar-se, només llevar-se...
Ahir, el monano no volia caure els d'hores
perquè diu si demà nevarà
i no anirem al col·le.
Dic, no, no, això no va així.
No crec que nevi,
com a mínim aquí a Sant Just, no?
No, exacte.
Si visquéssim a la nesa...
A la penya del mor, ho veu molt, no?
Sí, com a molt aquí dalt
pot caure alguna goteta,
però és el que comentàvem abans
aquí al programa,
que coincideix en el moment
que para de ploure
amb la temperatura idònia per nevar.
O sigui, que serà un moment allò
que sí que hi haurà un moment
al vespre o a la nit
que hi haurà aigua neu,
però de cuallar difícil.
Millor, millor, millor.
Millor perquè la neu és molt maca,
però quan estàs en un hotelet
i sense haver de fer res.
Ja m'ho al llarg de fa el calc.
Però jo recordo la nàvada
que va haver-hi fa uns 4 o 5 anys o 6
que vaig pujar a Canigó
a buscar els nanos
que ens van enviar un missatge.
I va arribar un moment
que no podies pujar.
No, no, jo vaig ser pujar a peu des d'aquí.
Estava tot parat.
Els cotxes relliscant, xocant.
Sí, home, clar.
És molt bonic, però no t'hi vulguis trobar.
És més problemàtic.
O sigui, tothom està enfocant
de cara a aquesta tarda la neu,
però és més problemàtic el fet
de demà al dematí
amb el terremoll i el gel
que no pas la neu d'aquesta nit.
O sigui, el que s'hauria...
I l'Ajuntament de Sant Jús
em consta que està tirant sal pels carrers.
Ja?
Ja està tirant sal?
Sí, perquè...
No, aviam, és que...
Encara que no n'hi havia pel tema de l'Ajuntament.
No, però és que aviam...
El que és bastant més segur,
a part de la neu que no és tan segur,
el que és segur
és que aquesta nit
gairebé estarem sota zero.
sota, amb terres molls,
pot portar problemes.
I a Sant Jús, amb tanta pujada i baixada,
pots tenir...
Bé, més d'un problema.
No és una mala iniciativa tirar sal,
però no per la neu d'aquesta nit,
sinó pel gel de demà al dematí.
I demà els que vagin al Camp Nou
tindran fred, no?
Fred, fred.
Però no plourà.
No.
És a dir, hi ha una pausa
fins a divendres i dissabte.
No plourà...
Ja veurem quan acabi el partit.
Si a la nit començaria a ploure.
Molt poquet, és molt poca cosa,
pots anar amb moto, no et passarà res,
però la nit podria començar.
S'ha de ser molt forofo
per demà anar a l'estadi, eh?
Sí?
Home!
Nostra colla avall...
Una bona amanteta.
Una amanteta.
Jo, de la colla futbolera que tenim,
un 30% se'n va al camp.
Jo, de la colla futbolera que tenim...
Que ens han convocat avui
perquè demà no estaran.
De la colla futbolera que tenim,
que tots som socis
i tots tenim abonament,
hi va un 0%.
Veus?
Perquè dèiem Carles de l'edat.
Clar, després voleu que l'equip guanya.
Ja hem quedat a un bar
on ens menjarem un serranito.
On queda allò dels tribuneros
que només anaven els dies que fa sol i s'està bé.
Sí, sí, sí, ja va.
Ja digo.