logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
12 i 16 del matí migdia,
sempre passa el mateix gairebé tarda.
Seguim en directe des de Ràdio 2B
i entrem en aquesta tercera hora
per parlar amb la Glòria Conesa,
que sempre ens porta a diverses exposicions
i temes relacionats amb l'art i la cultura.
I avui en concret ens porta també
un artista santjustenca, que és Núria Ruano,
que presenta somnis entre la realitat
i la ficció al Cubo d'Obrador,
que de fet n'hem parlat amb la Glòria d'aquest espai
que està ubicat a Barcelona.
N'hem parlat en alguna ocasió.
Sí, sí, justament m'hem estat parlant d'aquest lloc
i ara la Núria, que és una amiga nostra
i a més, com tu has dit aquí,
veïna de Sant Just,
ens explicarà el que ha fet
i com ho ha fet
i què és el que fa ella,
perquè a més és una persona que
diria que és una artista internacional
perquè exposar-te a Zúrich, a Miami,
vull dir, no tothom ho pot fer això.
Exacte.
Crec que val la pena parlar amb ella.
Aquí et presento la Núria Ruano.
Núria.
Hola, bona enllaç.
Sí, bona tarda.
La hora aquesta és una mica rara.
Primer li podríem preguntar
quin tipus de pintura fa.
Això ho té, vinga.
Si em sembla, que ens ho expliqui.
I tant.
Bé, jo pinto l'oli,
bàsicament,
també faig el llàpid,
el grafit i aquarel·la,
però bàsicament faig l'oli
i té molta inclinació al paisatge
perquè la natura m'agrada molt.
O sigui,
és un punt d'inspiració,
encara que hagi fet retrat
i hagi fet altres coses,
però bàsicament
la meva obra està basada
amb el paisatge
i amb la botànica.
Ara, últimament,
amb això de la pandèmia,
doncs hem anat fent
cosetes que poguéssim fer
en un espai més reduït
i no tenir que traslladar-nos
a l'estudi que tinc.
Perquè tens contacte diari,
diguéssim,
amb la naturalesa
o tens moltes plantes de casa?
No, és que m'agrada...
Bé, sí, aquí a Sant Just...
Bé, sí, l'entorn que tenim
és molt privilegiat.
Exacte.
I bé, tenim uns colors
que et donen inspiració
més que tot pavat
i, bueno,
doncs continuem fent
el que fèiem.
Això dels colors
és fantàstic aquí a Sant Just.
Jo estic esperant
ara que arribi
al mes de maig
perquè es converteix
en groc
gràcies a la ginesta, no?
I després,
cada dos o tres mesos,
aquí canvia de color
i canvien les flors.
A més, tenim molt tipus
de flors
i el que he fet
ha sigut fotografia,
no pintar, no?
Però, verdaderament,
tenim molta varietat.
i sembla que no,
sembla que no
i flors
i a més hi ha tot l'any.
I les tonalitats de verds,
també, no?
Sí, sí, sí.
Si veiem ara
una de les teves pintures
que és la que acompanya
aquest cartell
de l'exposició
que ens veien
com moltes tonalitats
de verd,
verd més marronós,
més grugó,
exacte.
És que és el que té
la natura,
que de per si
jo és que crec
que el fet
de trobar
el color
que tenim
naturalment
de la natura,
passar-lo a la tela,
doncs ja és un repte.
I tant.
Això és difícil.
I més el to.
I tant.
Clar, com acaba?
És a dir, com s'aconsegueix?
Jo treballo molt
amb pigments.
Ara,
aquesta època
de la pandèmia,
he estat treballant
amb pintura
de l'oli
a l'aigua.
Per el sol fet
que a casa,
tancada a casa,
la pintura
de l'oli
has de fer servir
dissolvents,
traventines,
i llavors
intoxiques
tota la família,
doncs vaig descobrir
que hi havia
oli a l'aigua.
Oli a l'aigua.
Jo no coneixia.
Que no és aquarel·la, eh?
No, no, no, no.
Però és simil·lària,
m'agino.
Això no coneixia,
o sigui,
i m'acaba de sorprendre.
Sí,
jo compro
en una botiga
a Barcelona
que tenen de tot
i, bueno,
m'han orientat
en aquesta
i vaig baixar
a Barcelona
i vaig fer
diversos colors
i he estat...
Aquesta,
precisament,
del lletrero
és feta
amb pintura
a l'oli
a l'aigua.
Carai,
però és una tècnica
força utilitzada,
coneguda...
No,
és una tècnica
igual que l'oli.
És que jo,
l'acrílic,
no el sé treballar
com treballo l'oli.
Jo tinc una manera
de treballar
que no dono textura
a la pintura,
o sigui,
és molt fina,
molt...
I no el puc...
No en sé,
l'acrílic no m'entra.
Això és bastant normal.
Quan t'acostumes
a pintar l'oli,
quan agafes l'acrílic
sembla que sigui
com plàstic,
vull dir,
hi vols fer un color
i no et surt.
Almenys a mi em passava.
Quan pintes l'oli
agafes aquest color,
aquest color
i et surt el color
que vols, no?
En canvi,
amb l'acrílic
sembla com si costés més.
Sembla més fàcil,
verdaderament és més fàcil
perquè seca de seguida
i una sèrie de coses
que van bé,
però per l'altra banda
no hi ha com l'oli.
Però la manera
de treballar,
precisament,
s'asseca massa de pressa.
S'asseca massa de pressa.
perquè jo la difumino,
la treballo,
i treballo molt
amb pigments naturals.
Val?
però aquests els vas a buscar
o els...
Com els aconsegueixes?
Això va ser una història.
Jo treballava amb coses
de construcció i de decoració.
En una ocasió
teníem que fer
una restauració
en una escala.
Vaig anar
a una drogueria antiga
a buscar uns colors determinats.
I em diu,
el que tinc
és unes terres naturals.
Quan les vaig veure
li vaig dir,
me les emporto.
Només em queden
un quilo de cada.
me les emporto.
Que amb una mica de res
fas el color.
I amb aquests colors
som els que fa molts anys
que estic treballant.
Barrejats amb aigua, entenc, eh?
Barrejats, no.
Els barrejo,
quan faig l'oli,
els barrejo amb dissolvent
i una mica d'oli.
Val?
Per treballar-los més.
Si els faig amb aigua,
no té...
no se queda tan agafat
que ho puc fer-ho, eh?
Els he barrejat
amb l'oli a l'aigua.
Això sí que ho he fet.
Però he treballat
durant...
Ah, fa anys
que treballo amb aquests pigments.
I algun oli
que poso
per obtenir
un altre color
amb el qual
no puc fer-ho
amb aquestes barreges.
Parla'ns d'aquestes exposicions
que has fet
aquí a Sant Jus, per exemple, no?
Aquí vam fer
una...
un grup
que ens vam posar...
érem quatre amigues
i vam dir, doncs,
just quatre
i vam fer
una exposició
a Can Ginestà.
Cada una tenia
la seva...
Espai.
Espai per poder presentar
la seva obra
perquè no interrompre
una obra amb l'altra
i va estar molt bé,
va tenir molt d'èxit
i vam estar molt contentes
de poder-ho fer.
I són de disciplines
diferents?
Diferents, sí, sí, sí.
És a dir, totes pintores?
Totes pintores.
Però d'estils...
quatre skills
completament diferents.
La teva skill,
la teva manera de treballar,
és l'habitual?
Acostuma ser l'habitual?
L'habitual d'aquí?
De meu?
No, és a dir,
com una tècnica habitual
utilitzada per pintar?
El que estàs explicant
dels pigments naturals
barrejats
amb l'oli,
amb aigua?
No, no.
A menys...
Jo, quan vaig començar,
en aquell moment
tenia un tutor
que es diu
Zalor Vira,
que continuem tenint
contacte amb ell
i fa fer de tutor...
...dels responsables
de l'obrador, no?
És el responsable.
I em deia,
Núria,
esto no...
Esto no te va a ir bien,
no.
Però jo
em vaig
acusar
a fer-ho
i, bueno,
he continuat treballant.
Fins que vaig trobar
com dissoldre'ls,
com treballar-los,
com...
I, bueno,
i a vegades em diuen,
clar, llavors,
per això els meus quadres
no tenen textura.
Són plans?
No,
tenen profunditat,
però no tenen textura
de pintura.
Física, vols dir?
És a dir,
no tenen relleu.
No tenen relleu,
perquè treballo
amb unes pintures
molt líquides,
les quals després
les bellugo molt
i continuen
sent molt plans.
Però no són plans
els quadres,
sinó que és
la matèria.
La matèria,
no hi ha matèria.
Vull?
Veig molt difuminat,
també.
Exacte.
No?
Però això amb els altres...
Com molta boira,
se m'hagin boira
en algunes de les teves pintures.
Sí.
És una característica
de la meva obra.
I això?
Bueno,
perquè,
a veure,
jo veig
la meva obra,
a veure,
jo veig un paisatge,
el fotografio,
fotografio un arbre,
fotografio tot el que vull,
però després ho porto
al meu terreny.
Quan ho pinto,
perquè no vaig a pintar
al natural,
ja m'agradaria
anar a la muntanya
i pintar,
però no ho faig.
Llavors,
amb el que treballo,
però el que no m'agrada
és aquest realisme
que sembla que sigui
una fotografia
i llavors la porto
al meu terreny,
que se'n diu,
i després li faig
aquestes boires
i aquestes coses.
La Glòria està...
No,
estava mirant aquí
aquest nombre de boira.
que tenim tot el mes d'abril
per poder-ho anar a veure,
que de dimarts a dissabte
de 10 a 20
i és el carrer Fraternitat,
el carrer Fraternitat número 14
i està a Gràcia.
O sigui,
que també allò que sempre diem,
no?
És el cubo d'obrador.
El vermut?
El cubo de l'obrador.
El obrador...
En dues os.
En dos os?
Sí, sí,
el nom.
Sempre,
des del dia que em van parlar,
tan veus que em van parlar
la Glòria,
que jo intentava buscar
per internet
i clar,
com el cubo d'obrador
em sortia en fons de pa,
pastisseries,
em sortia de tot.
Havia passat igual.
Sí,
menys aquest espai de...
Perquè és un laboratori d'art també,
no?
Exacte.
Sí.
El nom?
Saps quina relació té
o si és algun aspecte artístic?
El logo és un cub cúbic.
És un cub.
Bé,
jo suposo que és perquè
és un lloc
amb el qual
ell ensenya,
experimenta,
o ho hem experimentat
perquè jo he estat
durant molts anys allà
i després va agafar
aquest espai
que ha volgut fer
un espai d'art
i li he posat
això del cubo d'obrador.
Perquè és, diguéssim,
un cub a dintre
d'aquest taller d'allò.
O sigui,
entres i és
l'espai de treball
i al fons
hi ha aquest cub
que és un espai quadrat
en el qual
es fan les exposicions.
I tens vinculació,
no?,
amb l'espai
que deies que havies fet,
no sé si tallers
o algunes classes.
ja fa molts anys
que tenim vinculació.
O sigui,
fa amb el que existeix.
Sí,
jo realment
fa que estic amb ell
des del 2007.
Déu-n'hi-do.
Perquè on estàvem treballant...
15 anys.
Sí, sí.
Primer de professor
i ara una mica
com de tutor,
com el veiem
una vegada al mes
o una vegada
cada dos mesos,
depèn.
I, bueno,
anem fent seleccions
de l'obra.
A veure,
una opinió
sobre el que estàs fent.
Diu que quatre ulls
veuen més que dos.
Això sí,
diuen ells.
És això.
I la Glòria
deia abans
també el tema
d'aquests internacionals
que deies,
bueno, no,
home, sí.
No, a veure,
fins on han arribat
les teves obres?
Bueno,
això són...
Nosaltres ens presentem
molt a concursos,
a concursos
per aquí a Catalunya
bàsicament
perquè és més fàcil
d'enviar l'obra.
A fora
és més difícil.
Llavors van sorgir
un concurs
al qual
em van seleccionar
una obra
que precisament
està aquí
ara exposada
però que després
es va presentar
digitalment
a Miami
i a Zurich.
I que l'havien de fer
aquí a Barcelona
però amb la pandèmia
que aquí havia d'estar
físicament
amb la pandèmia
no es va fer l'exposada.
Això de digitalment
m'ho acaba d'explicar.
Explica una mica
el que és així,
una mica ràpidament.
A veure,
nosaltres enviem l'obra
ells llavors
la projecten
a una sèrie
en vés d'haver-hi
quadres físics
hi ha pantalles
de televisions
i que hi ha
l'obra exposada.
Es veu a través
de la pantalla.
Es veu a través
de la pantalla.
Es veu una fotografia
llavors
de l'obra.
Exacte.
però l'han digitalitzat
perquè no queda igual
una obra fotografiada
que una digitalitzada.
Això els americans
ho fan molt.
O sigui,
fan exposicions
on
a vegades
el que posen
són pòsters
i els venen
i no has d'enviar
l'obra real.
Si la compren
has d'enviar
l'obra real.
Però fan exposicions
on és paper
o són una mena
de pòsters
i l'obra
d'oli
està aquí
no s'ha d'enviar
i si ho compren
posen les dues.
és que el transport
és molt elevat
els pintors
ja prou que gastem
molt en material.
A més hi ha el segur
o sigui,
no solament l'enviament
l'assegurança
són molt cares
i sobretot
si els quadros
són d'un nivell
important
aleshores ja
les assegurances
se'n van
però que és impossible.
Clar,
per això deies
que és més fàcil
presentar-te
més aviat aquí
més proper a casa
diguéssim
que no pas anar
però vaja
ja han arribat
encara que de forma digital.
Sí, sí, sí.
Tens algun premi
també que comentàvem
abans fora de micròfons
el 2017, no?
Va ser que vas rebre
un premi explicant...
Un excésit
del Ricard Camí
de Terrassa
que en aquell moment
era un dels millors
premis de Catalunya
i vaig tenir
la gran satisfacció
que la meva
a veure
l'assegurança
i així.
Home,
és una bona
una bona
recomanació
no una bona...
Això fa molta il·lusió.
Sí, no?
Exacte.
A més, cosa que
la gent
no s'ho creia
es pensaven
que m'havien avisat
que...
I ni tan sols
tampoc ho sabies
Estava jo allà
aquell teatre
i veig la meva
obra
projectada
a la pantalla
i em vaig quedar
superparada
o sigui,
jo no sabia
absolutament res
Sí que em van preguntar
vindràs, vindràs
fa un dia
era un dia
que plovia molt
sí, sí
no hi havia
vens
però no
en cap moment
O sigui que això dels concursos
és veritat que els
que participen
moltes vegades
no se n'entenen
A la guanyadora ho sabia
A la guanyadora sí

Perquè no faltés
Sí, clar
Perquè no
perquè era una noia estrangera
Ah
Tenia dificultat
d'expressar-se
i ho van preparar una mica
perquè pogués
Això és l'explicació
que a mi m'he donat
Però a vegades també passa
que en els premis
per exemple aquí a Sant Just
estan fent també
el premi
el concurs de prosa
i poesia
per a no professionals
i d'escriptura en català
i el dia que facin els premis
els guanyadors
no sabran
que són ells
és a dir
ho sabran en aquell moment
hauran d'anar a l'acte
per saber si són ells o no
Jo he anat a concursos
que et diuen
que si no estàs present
el dia de la selecció
que diuen el premi
si te'l donen
no te'l donaran
perquè no estaves present
Ostres
O sigui
Si és a Terrassa
molt bé
però si és a Miami
Toca anar a l'altra punta de món
igual no et dóna temps
Hi ha hagut concursos
que ens hem de desplaçar
a fer la fe
a veure
és com una inauguració
amb la qual
es presenten les obres
i les seleccionades
fan una exposició
perquè cada vegada
que et presentes
i et seleccionen
et fan una exposició
de les obres
llavors
el que volen
evidentment
que hi hagi els artistes
i que parlin
si no la gent
li mataria
a enviar el quadre
i no anar-hi
jo ho entenc això
que té la seva
clar
jo sí que he fet

ara fa temps que no ho faig
però enviar quadres
sense anar a l'exposició
clar
però això ho volen
això
ho volen eliminar
clar
a veure
el que volen
és que en el moment
que es faci
jo crec que t'has implicat
una mica
i aquests reconeixements
Núria
què suposen
per tu
és a dir
perquè de la manera
com ho expliques
sembla que
és a dir
l'art per tu
forma part de tu
és a dir
és una manera
d'expressar-te
és una manera
que disfrutes
i gaudeixes
és a dir
que et seleccionin
i que
com el dia
de guanyar el premi
que és una cosa
excepcional
i et dona una
és que a mi
només que em seleccionin
ja és un premi
ja és un premi
o sigui
l'alegria que em dóna
és fantàstica
però no és el teu
objectiu inicial
quan et poses
a fer una peça
no
perquè a vegades
a vegades em dius
és que
no t'has presentat
no he trobat coherent
l'obra que tenia
per el concurs
t'has de presentar
bueno
doncs no m'he presentat
o sigui
no treballo per això
jo penso que no es pot explicar
la primera vegada
que vaig fer una exposició
que va ser al Mas Nou
era com si fos
la meva primera convenió
no dic el casament
perquè no estaven
saps allò
és com la primera convenió
perquè a més ve tota la família
venen tots els amics
a veure-ho
i aleshores
tu ets la protagonista
inclús et porten flors
o sigui
és un reconeixement
un reconeixement
quan fas la primera exposició
almenys la primera
perquè no n'he fet masses
però
que fa molta
molta il·lusió
i veure els teus quadres
allà penjats
és una cosa
és una satisfacció
que jo penso
que no es pot explicar
i a més tens una alegria
en aquell moment
i si està l'obra
ben presentada
perquè aquí
hi ha una altra qüestió
si vens
ja és
bueno
això ja
tinc el goig
que vaig vendre
el dia de la inauguració
tres peces
això també
ajuda
això ja és el sumum
a mi un dia
em van dir
que una obra meva
se l'havia quedada
un col·leccionista
de Suïssa
i a Suïssa
hi ha molts col·leccionistes
hi ha molt àrea
hi ha molts museus
hi ha moltes exposicions
i allò et dona una satisfacció
i penses
bueno
segurament no la veurem
mai més
però ja pots dir
mira
tinc obra a Suïssa
és una cosa
que fa molta il·lusió
jo tinc obra a Mèxic
a Mèxic
s'ha de dir
també
mira
llavors si a l'internacional
és amb ajússoles
perquè van venir
i se me la van emportar
però bueno
tot això
és el que diu la Galària
et dona una satisfacció
i el dia de la inauguració
jo vaig tenir el goig
amb aquesta inauguració
que va venir
molta gent
a l'obrador

al cubo
que va ser dilluns
oi?

va ser dilluns
i va sorprendre
però va venir molta gent
molt
tot el que m'han dit
a veure
jo sempre penso
que tots diem
que és molt maco
però no, no
tothom m'està dient
que molt bé
que està molt bé
molt ben presentada
que ho fa ell
ho fa el Gonzalo
presenta
fa ell
prepara l'exposició
amb una coherència
que ell considera adequada
i la veritat
és que m'ha agradat molt
com la posada
no hi ha massa obra exposada
perquè l'obra
té que respirar una mica
si no
es veu massa
botivull
quantes peces hi ha
que es puguin veure?
doncs realment
em sembla que em va dir
que unes 40
i no ho sembla
40 obres

però és que n'hi ha
moltes de petites
que són aquestes
les
que jo ni dic botàniques
que són
que és
a partir d'aquest dibuix
doncs és quan vaig començar
a fer
més plantes
més concretes
amb grafit
i amb grafit
acorelable
que realment
són petites
i ja està
clar llavors
són quantitat
però estan totes posades
com si fos un armari
no
està
a mi em va agradar molt
com ho està posat
i els quadros rossos
estan respirant
i tenint espai
per poder-se a veure
i abans de la pandèmia
Núria
tenies un altre tipus de pintura?
no
o
no no no
a veure
és que
no és que
l'aproximació
a la naturalesa
ja la tenies

perquè
si veiem
a veure el premi
que va guanyar
el nom era
el somni balanc
que ja era
d'aquesta sèrie
de somnis
a veure
són somnis
perquè
jo porto l'obra
una mica
al meu terreny
com a mi m'agrada
veure-la
o com
no sé
com explicar-ho

des de la teva visió
no?
i és
un
bosc
de neu
que
hem tingut
molta
molta experiència
amb neu
i que després
hi ha unes baladures
el qual dona
aquesta sensació
com has dit abans
de boiras
de boira
o de fumejar
però això ja era
el 2017
o sigui
treballo bastant
amb aquest sistema
no en surto
massa de la meva línia
ara mira
és això de la neu
que us uneix
també vosaltres dues
quin és el punt
de coneixença
que teniu
amb tu
ah bueno
heu vist molta neu
juntes
jo vaig començar a esquiar
ja amb el seu pare
o sigui
la primera persona
de la seva família
i vaig conèixer
la família d'ella
per tres bandes diferents
que no tenien res a veure
i he anat coneixent
la seva família
i aleshores
teníem molta relació
inclús
anàvem això
molt a la neu
esquiavem
i muntàvem
fa molts anys
això
muntàvem
muntàvem
moltes sortides
però sortides
de 100 persones
i que fèiem
fèiem moltes
curses de neu
i anàvem
per tot el Pirineu
anàvem al Sur de França
i anàvem als Alps
i sí
la veritat és que hem tingut
molta relació
amb la neu
però ara amb els anys
l'Eulària i jo
en teníem poc
ens hem vist poc
ara hem coincidit
aquí a Sant Just
casualment

perquè ella vivia aquí
o no
i ens hem vist poc
i ens hem vist poc
ens hem vist ara últimament
una mica més

però la neu
la veritat és que sí
ens recorda
tenim aquells records
passat caps d'anys
a la neu

aquells records
encara que siguin
molt llunyans
ja
doncs
jo soc una mica
com de la seva família
sempre m'he considerat
perquè coneixia els pares
els germans
els altres germans
amb ella
i la família
Ruana
és un clan
per mi s'ha sigut un clan
en el qual
jo sempre m'he ficat
perquè coneixia la gent
per diferents motius
i aleshores
que no era l'artística
inicialment
no no no
no perquè ha estat al final
ella realment
era molt amiga
dels meus germans
o sigui
jo era afegida
en un moment donat
el grup no

a veure
jo era
era més petita d'ells
o sigui
no
però bueno
hi ha molt


artísticament
us trobeu en algun punt
és a dir
no sé
compartiu experiències
doncs
a part d'aquesta
que estem parlant
fins ara no
no
perquè és el temps
jo et diria
que des que jo pinto
esclar
jo vaig començar a pintar
quan vaig deixar de treballar
perquè mentre treballes
la veritat és que
certes coses
no pots fer
i llavors
és quan
no ens hem vist tant
amb l'Eulària
precisament
és l'època
que
que
que
que
que
que
que
que
que
que estaven més distanciades
perquè ella estava aquí
jo estava a Barcelona
i ella estava
amb els meus
es veia amb els meus germans
amb la meva germana
i no
però casualment
vam agafar la mateixa
concepte d'artística
i va ser la pictura
doncs Núria
Ruano
ens anem acomiadant
de tu
ha estat un plaer
que que passis per aquí
tenir-te aquí
i conèixer una mica
la teva
la teva obra
perquè almenys
jo personalment
no la coneixia tant
com
com ens l'has fet conèixer ara
així que t'ho agraïm
i a la Glòria
com sempre
cada setmana
per portar-nos també
aquestes peces
aquests petits tresors
que tenim aquí
Sant Just amagats
com és la teva
la teva obra
i si voleu
fem un recordatori
abans que marxin
d'on trobar
aquesta exposició
per si volen
visitar-la
Sí, doncs mira
l'exposició estarà
tot el mes d'abril
al Cubo d'Obrador
al carrer Fraternitat
número 14 de Gràcia
i estarà
estar tots els dies
de dilluns
a dissabte
el dissabte
de dimarts a dissabte
de dimarts a dissabte
exacte
el dilluns no
a deu del matí
a avui del vesp
exacte
amb aquestes 40 obres exposades
amb les petites botàniques
aquestes que comentaves

aquestes peces més petites
doncs Núria
i Glòria
també les dues
gràcies per venir
i Glòria
ens veiem la setmana vinent
fins la setmana propera
amb esteca
gràcies
la setmana propera
sí, la setmana propera
de moment nosaltres som aquí
és la setmana santa
sí, nosaltres som aquí
em sembla que faré campana
oh, farà campana
ja t'ho dic ara
faré campana
ja buscarem
hem de buscar algú Glòria
que no ens podem quedar
sense cultura i art aquí
molt bé
doncs fins aquí dues setmanes
Glòria
d'acord
i a tu Núria
fins aviat
gràcies
moltes gràcies
adiós