logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 11 i 11 minuts, encarem la segona hora del Just a la Fusta d'avui, divendres 22 de febrer del 2019.
Tenim avui l'estudi de ràdio a la Romi Porredón, presidenta de les CEAS d'aquí, de Sant Just.
Hola Romi, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Demà teniu, bueno, aquest cap de setmana en general, teniu una fita important, les CEAS,
i és que se celebren els 50 anys de la flama de la llengua catalana.
Sí, aquest any és el cinquè, el cinquantè aniversari de la renovació de la flama de la llengua,
i com ja des del primer any i algun altre any, la CEAS s'hi ha volgut sumar a fer un petit recorregut, no?
Perquè, clar, aquesta renovació va néixer amb motiu del centenari de la mort de Fabra, l'any 1968.
la societat i les institucions van voler homenatjar Fabra d'alguna manera,
i una de les coses que es va proposar, doncs, del centre excursionista de Catalunya
era, doncs, això, una activitat simbòlica, però reivindicativa,
homenatjant Fabra, que Fabra, en definitiva, és també la flama de la llengua,
perquè és el senyor ordinador, doncs, de la llengua catalana,
i ell va fer possible que la llengua catalana fos una llengua nacional, podríem dir, no?
I una de les coses importants era de dir, vinga, fem alguna activitat,
i l'activitat, això, va consistir en dir, bé, des de la seva tomba,
a Prada del Conflenc, encenem una flama, perquè ella és la mateixa flama de la llengua,
fem tot un recorregut fins a Montserrat, que és l'altre gran centre, doncs, simbòlic, no?,
de la catalanitat, i allí, doncs, es guarda aquesta flama durant un any,
i, per tant, doncs, cada any, des dels 68, quasi veient ininterrompudament,
s'ha anat fent aquesta activitat, saps?
Vull dir, el centre excursionista ho va agafar, ara és la FEC,
la Federació d'Entitats Excursionistes, i llavors, doncs, bé,
cada any s'ha anat fent d'una manera interrompuda, diguéssim.
Demà, què és el que fareu a la César?
De quina manera us veieu implicats en la celebració del 50è aniversari?
Bé, la de demà, concretament, bé, tot el recorregut aquest any
s'ha dividit en set trams, cada tram està apadrinat per una entitat excursionista,
i nosaltres ens hem sumat el sisè tram, que és el que va de Manresa a Santa Cecília.
Dins de cada tram hi ha subtrams, i nosaltres farem el tercer subtram,
que és des de Marganell fins a Santa Cecília.
Llavors, doncs, ens encarregarem de portar la flama i fer aquest recorregut,
que seran uns 6-7 quilòmetres, una hora i mitja, més o menys, fins a Santa Cecília,
i allà el que pretenem és de dir dinar, perquè ens enganxarà més o menys l'hora de dinar,
ja que recollirem la flama a Marganell més o menys a l'entorn de les 12, un quart d'una,
i arribarem a Santa Cecília, doncs això, a l'hora de dinar farem el dinar,
i després tornarem a fer el tram fins a arribar als cotxes,
on haurem deixat els cotxes, diguéssim, allà a Marganell, no?
I bé, nosaltres seríem responsables d'aquest subtram.
És una celebració que dura aproximadament una setmana, no?
Sí.
Va començar el diumenge passat.
Sí, va començar, diguéssim, el dia 16, el dissabte,
ja es van fer unes conferències i un concert i tal a Prada,
i llavors, concretament, doncs, el recorregut va començar el dia 17,
i s'ha anat fent, s'està fent, vaja, per tots aquests subtrams,
i es van renovant, diguéssim, les diferents entitats i centres excursionistes,
i fins que arribarà diumenge, diguéssim, allà a les 10, 10, quarts d'11, a Montserrat,
on el pare Bat, doncs, diguéssim, serà la rebuda, eh?
Ell sempre rep a tota la comitiva,
i allà a l'Àtric, que hi ha tot un fanal, diguéssim,
on hi ha la flama, doncs, és on es posa la nova, no?
És re nova, per això és la renovació, diguéssim, d'aquesta flama.
I aquest any, com que és el 50è,
perquè també es compleix el 150è aniversari de la mort de Fabra,
doncs, bé, s'ha volgut una mica recuperar encara més
els orígens i l'esperit del principi, no?
Més combatiu i reivindicatiu.
Altres seccions excursionistes o grups excursionistes
d'altres municipis que hi participin,
tu saps ara mateix dir-me'n alguns?
Sí, bé, des de Reus, Lleida,
els de Manresa, que és el grup Atalaia,
els mateix de Ripoll,
diferents centres, diguéssim.
La Cés, has dit que heu anat participant més o menys cada any, no?
Bé, cada any, cada any, no.
És a dir, el que sí va ser molt important és l'inici,
perquè un dels iniciadors, diguéssim,
i que es va posar a la comissió
i va fer el recorregut inicial
va ser el Fulgenci Baños.
El Fulgenci Baños cal reivindicar-lo
perquè és el reiniciador de la Cés l'any 64.
Per tant, el 68,
que ja estava molt implicat
dins el món de l'excursionisme
i la recuperació del país,
ell va ser dels que va muntar
aquesta comissió per la renovació de la Flama.
I, bé, va fer el recorregut des de Prada
a Merivell, a Merielles,
juntament amb dos enjustencs més,
que van ser el pare dels Cardona,
l'Enric Cardona,
i després l'Enric Sabadell.
És a dir, van ser tres de les Cés
que el primer any, els 68, s'hi van implicar.
Després les Cés,
i em sembla que va ser la setze,
la setzena renovació,
que llavors també s'hi va implicar.
Com a això, bé, aquest any,
doncs que es va fer un acte previ a Montserrat
per explicar aquest cinquantè aniversari,
es van citar les entitats
que havien d'alguna manera participat
i col·laborat en aquests cinquanta anys,
i ens van fer un reconeixement
i donar un diploma i tal.
Per tant, jo recordo que seria,
sobretot al principi,
la setzena vegada,
i no sé si a nivell particular,
doncs gent que s'hi ha anat apuntant
així aleatòriament,
però portar com una responsabilitat
d'un tram,
doncs no.
Ha sigut ara, aquest any,
que ens hi han volgut tornar
a implicar més fermament, diguéssim.
De moment, quants inscrits i inscrites
de moment hi ha per fer aquest tram de Sant Just?
De fet, reconec que és una llàstima
perquè, clar, nosaltres vam fer una crida
a tots els socis, que som 322, em sembla,
en aquest moment,
i la resposta ha estat minsa.
Som 16 persones.
Bé, la gent, doncs,
potser en cap de setmana, el que sigui,
però bé, serem 16.
Si algú es vol apuntar
o encara se li desperta la curiositat
de què és això de la renovació de la flama,
què és el que ha de fer?
On s'ha d'apuntar?
Bé, de fet, ja vam fer la reunió logística
per repartir-nos amb cotxes
i tot el que havíem de fer
dins el recorregut el dia 19, aquest dimarts.
Ara, si algú a l'última hora s'hi vol apuntar,
doncs, jo diria que, en tot cas,
no sé, s'hauria de trucar al Jordi,
potser Gironès,
perquè s'hauria d'ampliar amb algun altre cotxe.
Però, vull dir, sí, sí, benvingut seria.
Vull dir, si hi ha gent...
Nosaltres hem quedat al parador
a tres quarts d'onze de dissabte,
perquè tenim temps suficient
per arribar a les dotze a Marganell,
i, per tant, doncs, és això,
al parador a tres quarts d'onze.
Però llavors, si hi ha més gent,
doncs, sàpigui que ara faltarien cotxes,
doncs, per sumar-s'hi, diguéssim, eh?
Però benvinguts.
Estareu a la festa de diumenge
o ho fareu dissabte?
Bàsicament serà dissabte.
El diumenge, que depèn si hi vaig jo
com a representació, doncs, de l'entitat o què,
però, clar, el diumenge hi haurà molta gent,
és una festa, ja es farà la missa,
després hi haurà tota una festa de castellers,
diferents grups de castellers,
allà a la plaça hi haurà, això,
muntatge de castells,
i després es fa un dinar,
un dinar així, popular,
allà mateix, al Servis,
d'allà, al monestir,
bueno, al monestir de Montserrat,
diguéssim, eh?
Al barri del Servis.
Doncs, bé,
no sé si vols destacar alguna cosa més,
Romi,
o algú que ens hagin deixat.
Jo crec que hem explicat una mica
el que és la història de la flama
de la llengua catalana,
els seus orígens,
de quina manera hi participareu,
les CEAS,
el tram que fareu,
bé, hem dit ja que també
a la setzena renovació
hi vau participar també,
bueno, va estar càrrec
de la vagari excursionista
del Baix Llobregat,
que va ser també un any important.
Jo crec que ja ho hem dit tot, no?
Sí.
Només a la gent que s'animi,
que sap ella que es pot apuntar encara.
L'únic, mira,
per matisar,
que em sembla que no ho he dit,
és que hi ha un lema
per aquesta mena de...
la voluntat d'un poble
de mantenir ferma la llengua
i el lema és aquest,
diu,
l'encenguer la fer,
la portar l'esforç
i la manter la voluntat d'un poble.
Aquest és el lema
que hi ha
sota aquesta mena d'activitat
de la flama des d'un inici.
Doncs amb aquest lema tan maco
i tan encoratjador,
donem per acabar l'entrevista.
Gràcies per passar-te aquí
als estudis de ràdio d'Esvern.
A vosaltres,
per divulgar-ho.
Que demà vagi molt bé,
que continui aquest temps.
Portem així
unes quantes setmanes
amb aquest sol,
només falta que l'hora de demà
comenci a...
No, es preveu,
segons el nostre meteoròleg,
que és el Jordi Gironès,
que ho té molt apamat,
això farà molt bon temps.
Molt bé.
Sí, sí, serà un dia maco i esplèndid
i bé,
contents de fer-ho.
Molt bé, gràcies, Romi.
Una abraçada.
A vosaltres.
Adéu.
Gràcies, Ròi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit