11.18 del matí, entrem a la segona hora i ho fem parlant amb la Laia Flotats, portaveu de Junts per Catalunya, aquí a Sant Jus.
Laia, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, ben tornada a l'emissora, com sempre dic.
Gràcies.
Crec que hi ha gent que ja molts cops em diu, escolta, sempre dius ben tornat, i com, perquè si ja han vingut, som ben tornats.
Sí, no?
Ben tornades.
Bàsicament.
Sempre tornem.
Exacte, sempre torneu.
Escolta, Laia, comencem parlant, si et sembla una mica d'aquestes festes de tardor, que ens queden una mica lluny ja, però com que d'ençada d'aquell cap de setmana, els caps de setmana no t'hem vist, hem de preguntar com les has viscut, com les has vist, què t'ha semblat aquesta tornada de les festes de tardor amb un any de parada obligada per la Covid?
Bé, molt bé, a veure, molt contenta per això, precisament perquè hem pogut recuperar aquesta festa i retrobar-nos tots al carrer, amb les activitats típiques de Sant Just al carrer.
En aquest sentit, doncs bé, molt contenta.
Per altra banda, és cert que la nit de Sant Just al carrer, el shopping night, potser no va ser com la d'altres anys, que era més festiva, hi havia més gent al carrer.
El fet que el mercat no pogués obrir, no pogués servir les tradicionals tapes, doncs això ho va fer que el centre del poble, el carrer Bonavista, va quedar molt buit, tot i que es va concentrar darrere el mil·lenari, però clar, això no enriqueix la passejada pel carrer Bonavista i Raval de la Creu, i carrer Creu, que és on hi ha molts comerços.
I després també parlant amb els diferents comerciants, perquè vaig anar entrant en botiga per botiga i parlant amb ells, doncs, bé, em van manifestar certes queixes de l'organització, doncs el fet de no haver posat llums o la poca difusió que es va fer, que, bé, aquesta és una queixa habitual i crec que l'equip de govern s'ho hauria de fer mirar, perquè tampoc és tan difícil fer una bona difusió.
El tema de les llums, o el tema de no poder servir cava o menjar dintre de les botigues i haver de sortir fora, el fet que no hi hagués animació al carrer, bé, diverses queixes.
Aleshores, això, bé, és la part lletja, no?, el trista, i crec que són qüestions que es poden evitar fàcilment, és només proposar-s'ho.
I el canvi del dia de Sant Just al carrer, positiu, el veus com a...
El canvi d'ubicació, sí.
Sí, la veritat és que sí, perquè el carrer, a l'Avinguda Indústria, és molt ample i és cert que on es fa normalment, a Versa dels Dolors i Sant Josep, queda tot molt estret.
I aleshores, si passeges, bé, el normal és que la gent es pari perquè et trobes amb aquest o amb aquell i et poses a xerrar, i es feien molts taps.
El fet que es fes a l'Avinguda Indústria, que és tan ample, doncs facilitava molt més el trànsit de gent i amb més amabilitat, no?, més facilitat, més fàcil, sobretot si vas amb nens.
I nenes petites.
Per pròximes festes de tardor, si hi ha l'opció de seguir-ho fent allà, per part vostra, ho intentareu?
Sí.
És a dir, ho recolzareu?
Sí, perquè al final jo he escoltat crítiques positives, no he escoltat cap crítica negativa.
Així que crec que en general a tothom més o menys li ha agradat.
I per tant, a més, seguim estant al centre del poble.
A un tiro de Can Ginestà, on també sempre tradicionalment, no?, en Sant Just al carrer, al Can Ginestà s'han fet activitats, jo ho veig bé.
Laia, parlem també d'alguns dels punts més destacats, podríem dir, o els que hem escollit també nosaltres com a destacats, del ple d'octubre,
que a més va ser el primer presencial, no tant per vosaltres, sinó també perquè vau tenir públic.
Exacte.
Poc públic, crec, però almenys vau tenir persones en directe.
Suposo que també es va difondre poc que la gent podia assistir al ple presencialment.
Bé, bé, bé, bé, a veure, contents de poder-nos retrobar amb els veïns i les veïnes i poder-nos escoltar directament al ple, i això està bé.
I recuperar la presencialitat, que al final és recuperar una mica d'humanitat.
Exacte.
Un dels punts, podríem dir, de les mocions presentades, una de les quals vas llegir tu mateixa, Laia,
sobre els temes de necessitats, podríem dir, mancances del barri de Masllub,
que és un tema que des de Junts per Catalunya també fa temps que reclameu,
que també insteu al govern municipal que hi posi, podríem dir, mans a l'obra, no?,
perquè sí que és cert que és un barri que ha crescut molt i molt ràpid,
però potser les provisions o, podríem dir, la preparació del barri,
sembla que no està a l'alçada de les necessitats reals de les persones que hi viuen allà.
Per això veu presentar aquesta moció on demanau diversos temes
i no sé si heu rebut alguna resposta directa de l'equip de govern
per realment posar-s'hi en marxa o tirar endavant aquests punts que demanàveu.
Sí, a veure, nosaltres ja fa mesos que anem parlant,
que se'ns adrecen diferents veïns i veïnes del barri de Masllub,
explicant-nos diferents problemàtiques que s'estan trobant,
també amb l'Associació de Veïns de Masllub hi anem parlant.
Veu tenir una reunió?
Fa massa?
Sí. Aleshores, ja fa un parell de mesos vam pensar que potser una manera
de poder posar fil a l'agull a això era presentar una moció,
fent un recull de tots aquests desajustaments,
de la posada en marxa d'aquest barri, perquè al final és un barri
que s'ha posat en marxa fa poc, tot i que hi van entreviure
la majoria dels veïns i veïnes just abans de la pandèmia,
com que hi va haver la pandèmia, es va quedar tot aturat,
doncs realment el barri, diguem, s'ha posat en marxa ara.
Vam pensar que fer una moció, recollir-les totes i demanar a l'equip de govern
un compromís sobre un document que estan totes recollides
i sobre aquest document crear un pla de treball per anar solucionant,
doncs potser era la millor manera i aleshores vam parlar amb l'associació de veïns,
els vam explicar la moció que havíem preparat, ens van fer aportacions,
la vam enriquir i després com que la moció busca, buscava, busca,
l'objectiu de la moció és solucionar els problemes,
no fer una crítica a l'equip de govern, que la podem fer,
però no és fer la crítica sinó la moció, l'objectiu és buscar solucions,
doncs vam parlar amb el Partit Socialista, que és el principal partit que està a govern,
doncs per tal de transaccionar la moció, que també se la fessin seva
i aleshores doncs aconseguir aquest compromís a l'equip de govern
i que es puguin materialitzar aquestes solucions.
I estem molt contents perquè això és el que hem aconseguit
i de fet és una moció que es va aprovar per unanimitat.
I tant, l'únic partit que no va votar a favor d'aquesta moció va ser la CUP.
Sí.
No sé si us va donar alguns motius pels quals no volia
o no veuen que sigui un punt important per cobrir aquestes necessitats que vosaltres exposàveu.
No sé si vau tenir diàleg amb ells.
Sí, però sincerament ara mateix no recordo quina va ser l'argumentació per fer abstenció, no ho recordo.
També, a veure, la CUP a petit...
Que va presentar també el regidor.
Sí, exacte. A petit aquest canvi de regidor, a l'anterior ple no vam poder assistir.
A l'Aleix li vam fer arribar la moció, però no vam parlar-ne.
Per tant, suposo que també s'estan acabant de reorganitzar internament.
I en altres temes van passar per ple, però també passen una mica pels carrers de Sant Jús.
I així també ens ho fan saber ciutadans i ciutadanes que s'apropen aquí a la missora en persona
per explicar-nos la situació en les quals s'hi troben.
I és el tema dels nous contenidors, els que tenen més capacitat, que tenen una obertura diferent.
I que ja fa un parell de setmanes, a finals d'octubre, ja va començar aquest canvi
amb alguna petita problemàtica i és que mentre es retira un contenidor i s'incorpora el nou
potser passen uns dies o inclús masses dies i això fa que els veïns i veïnes no tinguin aquests contenidors realment
a aquests gairebé 100 metres, que ens explicava també l'alcalde John Bassaganyes,
que tenen a prop de casa seva.
Vosaltres des de Junts per Catalunya no sé si ho heu comentat també amb l'equip de govern
o us heu pogut seure amb ells per veure o per solventar d'alguna manera aquesta problemàtica
que de moment sembla que hi és.
Sí. Nosaltres ja fa anys que diem que el nou contracte de recollida d'escombraries
no estava ben planificat, no estava ben dimensionat.
Després, amb la pandèmia, això es va fer molt evident,
sobretot tornem a la treball del barri de Maslluí, que és on han anat a viure un munt de gent.
Hem passat molts mesos veient els contenidors desbordats.
L'any passat, per els pressupostos del 2021, es va plantejar una partida d'ampliació
del contracte de recollida d'escombraries i neteja viària
precisament per mitigar aquesta falta de planificació o falta de dimensionament que van cometre
i nosaltres vam donar suport perquè s'ha de fer.
O sigui, l'Ajuntament ha de prestar uns serveis de qualitat
i més amb els impostos que paguem.
Per tant, si s'ha fet malament el contracte i s'ha de redimensionar i fer-lo més gran,
doncs es fa, però ja no podem tenir les escombraries pel terra
i molèsties pels veïns i qüestions de salubritat també.
Aleshores, en aquest sentit, estem a favor
i l'únic és que demanem que la transició d'un model de contenidors a un altre
es faci de la manera més clara i més fàcil possible els veïns i les veïnes.
No pot ser que es retirin contenidors i no es reposin.
O sigui, això ha de ser automàtic.
O sigui, has d'anar amb els contenidors nous i t'escarregues els nous i t'emportes els vells.
No crec que sigui gaire difícil fer això.
Un dels...
I bueno, i a veure ara també...
Clar, perdona, eh?
No, no, tranqui.
Però clar, ara vindrà la segona part que és les targetes.
El xip.
El xip.
Això és el que provocarà realment el gran canvi d'hàbits i costums dels veïns i les veïnes.
Ja ho ha provocat al barri de la Miranda Canigó, que van ser els que van, diguéssim, viure la prova pilot.
Es tracta que aquesta implantació, aquí sí que s'aboquin la màxima difusió, explicacions,
anar a veure a tots els veïns i veïnes, explicar-ho gairebé porta per porta, eh?
Però explicar-ho bé, que tothom li quedi clar, que sigui fàcil, que les targetes, la gestió de les targetes sigui àgil,
que si perdo una targeta ràpidament pugui tenir-ne una de repòs de seguida.
Això, aquesta és la part, serà la part més complicada.
Anava a dir abans que una de les notícies o titulars que ens va deixar la setmana passada a Quico Ferrer,
el regidor no ha escrit, que et pertoca una mica, Laia, també, a tu i al grup polític,
és que comentava que volia unificar aquesta convergència de Sant Just de cara a les eleccions municipals del 2023.
No ens va deixar del tot clar si ho havia comentat amb tu o no?
Semblava que de moment no.
No sé si te'n vas assabentar directament quan ho va comentar
o ja havies tingut alguna, diguéssim, intervenció prèvia amb ell
o havies rebut aquesta informació per part d'ell.
No, no, me'n vaig entrar pels diaris.
Val?
No, no n'hem parlat.
No n'he parlat?
No.
No n'he parlat.
No sé si, d'alguna manera, vosaltres ja esteu, diguéssim, d'acord,
almenys amb el que ell demanava o amb la seva idea d'unificar aquesta, diguéssim,
convergència de Sant Justenca.
O si vosaltres teniu alguna intenció també d'ajuntar-vos amb Quico Ferrer.
Ah, bé, això ja ho veurem.
Tot això, o sigui, per les eleccions municipals del 2023 encara falta molt de temps,
crec que cadascú ha d'anar fent la seva feina i sempre, jo perquè ja ho he viscut
un parell de vegades, sempre un any abans, sis mesos abans, hi ha molts moviments.
Ja es veurà.
En política les coses poden canviar molt.
Estem una mica lluny per això de les eleccions del 2023.
Sí, i a més en política, també per experiència d'aquests últims anys,
d'un mes per l'altre les coses poden canviar molt.
Val, doncs, esperarem que en algun moment Quico Ferrer també s'apropi a vosaltres
i us comenti el que ens va comentar nosaltres aquí amb aquesta voluntat seva d'unificar aquesta convergència.
A veure, parlar, nosaltres parlar, parlar amb el Quico, amb Junts, parlar, parlem amb tothom.
O sigui, això tenim comunicació, però, bueno, d'aquí hi ha converses de coalicions electorals, això encara no.
Es va anticipar potser una mica, però, vaja, bueno, ja em seguim també aquest tema.
Tenim, Laia, també la cursa de cas de coixinets.
Estic tocant uns temes una mica variats, però crec que són força importants també.
Tenim la cursa de cas de coixinets aquest cap de setmana.
També és una cursa que durant un any no la vam tenir i que també vam patir per tenir públic o no tenir públic,
però sí que la tindrem.
Sí, sí, perquè a diferència amb Sant Just del Carre i el Shopping Night,
que es van haver de planificar amb unes mesures vigents de restricció del procicat,
però que els dies que es van celebrar aquestes mesures ja havien caigut
i per això ja hi havia una mica de... la gent estava descol·locada.
Els cars de coixinets s'han pogut planificar ja sense mesures procicat
i per tant seran uns cars com sempre.
A més, són a l'aire lliure, per tant no hem de patir.
Exacte.
Sí, sí, però contenta també, bueno, i contents i contentes de poder també recuperar aquesta festa
dels cars de coixinets, evidentment, la cursa i, bueno, i tota l'animació que comporta això.
Això mateix.
I en altres temes, una de les notícies que ens han feien resoldre la setmana passada
és que s'ha repès un projecte d'urbanització que va quedar aturat gairebé el 2010, el 2009, per això,
que van ser aquestes obres entre Can Mèl·lic i l'Institut de Sant Just, que és una obra privada, per això,
a càrrec de la Junta de Compensació Garrofés, i aquestes obres es reprendran.
No tenim una data concreta encara, però s'han en un total de 102 habitatges.
No sé si això ha passat per algun moment per, no sé si per plens, o si ha passat per algun tema, diguéssim,
de comunicació interna entre partits, o de govern a la resta de partits.
La modificació de planejament sí que va passar per ple, però d'això estem parlant de fa molts anys,
o sigui, molts, molts. Jo en aquells moments no era regidora.
És veritat que és un planejament que es va aprovar i es va quedar,
bé, després ha de ser la part promotora, la Junta de Compensació ha d'iniciar
l'urbanització i després l'edificació.
No ho van fer, les seves raons tindrien, i ara, passats molts anys,
més de 15 anys, han decidit ja reprendre aquesta urbanització.
Aleshores ens trobem que hi ha tres sectors, Garrofés, les escales,
i la Bòbila. Ara es tiren davant Garrofés, però els promotors també
han manifestat la intenció de tirar endavant les escales i la Bòbila.
Garrofés són 102 habitatges, de planta baixa ens han dit,
planta baixa més dos alçades, no són grans blocs,
però cap a la part de la Bòbila sí que són grans blocs,
i el que sí que va passar per ple va ser una moratòria
de concessió de llicències en aquesta zona, a les escales i Garrofés.
Ai, Garrofés, no, perdoni.
No, bé, perdó.
Tranquil·la.
A la Bòbila i les escales, una moratòria de llicències d'obra,
per tant, ara de moment això no es pot tirar endavant
el que és l'edificació urbanísticament,
per tal de buscar un nou emplaçament de la part de la Bòbila,
perquè allà sí que van blocs de pisos, molts blocs,
i això és just a l'entrada del Parc Natural,
que és precisament on ja vam fer el conveni de la vall
perquè no s'edifiqués,
i si ara doncs s'edifica la part de la Bòbila,
no, és com si no...
Algú hem fet, però no és l'objectiu final o l'acabat final que volíem
pel camí de la vall i per la vall de Sant Just.
I això sí que ha passat per ple, va passar per ple fa dos mesos.
Com que és una obra privada, entenc que...
Ha passat pel setembre, el setembre va passar per ple, perdó.
I això sí que ho hem estat parlant a comissions informatives,
això ho hem estat parlant.
Anava a preguntar, el ser una obra privada,
és a dir, un projecte privat,
no sé si l'Ajuntament hi té, diguéssim, alguna cosa a dir,
o pot, més enllà que sigui, o formi part del Parc Natural,
que sembla que aquesta de Garrufers no estarà dins del propi Parc Natural.
No, Garrufers no està dins del Parc Natural,
i de fet el que ja han començat són les obres d'urbanització.
Això, primer han de fer els carrers, la clavegaran,
i després demanaran la llicència d'obres per edificar.
Serà gairebé un nou barri, petit.
Sí, 102 habitatges.
L'Ajuntament ha d'aprovar els canvis de planejament
que plantegen els privats en el sol que tenen en propietat
i que per planejament, o sigui, per normes organístiques,
poden desenvolupar habitatges o equipaments.
Això sempre és a iniciativa del privat
quan vol desenvolupar un sector urbanístic.
Els privats que són propietaris d'allò
sempre és la seva iniciativa.
Han d'anar a l'Ajuntament
i l'Ajuntament ha d'aprovar les modificacions de planejament
que això pertoquin.
I un cop aprovades,
torna a ser el privat el que ha de tirar endavant la construcció.
Això sempre és així.
Aleshores, què pot fer aquí l'Ajuntament?
Doncs, bé, el que estem fent ara,
no veiem clar que s'edifiqui la zona de la Bòbila
pel tema de la vall,
perquè estem a l'entrada del Parc Natural de Collserola.
és una zona que preferiríem dedicar-ho,
en tot cas, a algun tipus d'equipament
que estigui en consonància amb el que és el Parc Natural
o una zona verda,
però allà edificar més de 100 habitatges,
crec que si no recordo malament eren 150 habitatges,
a més, allà sí que són blocs de pisos
de planta baixa, més 4 i 5 alçades,
o sigui, allò sí que és una cosa molt contundent.
en una zona que el que hi ha a l'entorn són cases unifamiliars
i bosc, i el camí de la vall, i la riera,
o sigui, allà sí que això desentona molt
i aquí sí que és on l'Ajuntament pot fer,
el sector públic sí que pot fer,
i és aquesta moratòria,
i negociar amb els privats
per veure si es poden reubicar en alguna altra zona de Sant Just,
que és el que es va fer amb el conveni de la vall.
Tenen data, els habitatges aquests
d'aquesta nova zona de Garrofers,
entre l'Institut i Can Bélic,
no sé si sabeu si tenen una data ja d'inici total de les obres?
Jo sé que han començat les obres d'urbanització,
fins que no hagin acabat les obres d'urbanització
no poden començar l'edificació,
que és construir els pisos, això.
Una cosa i després l'altra.
Exacte.
Depèn de l'ú ràpid que vagin,
o sigui, poden fer les obres...
O els permisos que necessitin per fer-ho.
Sí, els permisos els ha de concedir l'Ajuntament,
però les obres d'urbanització
les pot fer molt ràpid o molt a poc a poc,
però això depèn dels promotors.
Laia, tornem una mica a les festes de tardor,
perquè ho volia comentar al principi,
perquè se m'ha escapat,
i és que vam parlar-ne també amb l'Ege Badia,
encara no era regidor,
però com a portaveu, podíem dir entre cometes,
dels fets que van passar el dissabte 23 d'octubre,
amb aquest desplegament de Mossos,
d'Esquadra, de policia local també,
abans del concert que va tenir lloc a la pista
a l'Institut de Sant Just.
Em van parlar també amb l'alcalde,
també t'ho volíem preguntar a tu, Laia,
com a oposició, de quina manera vas veure
o si n'estaves informada
que hi hauria aquest desplegament policial
o que això s'anava a preparar
o que hi havia aquesta situació.
No, informada no n'estàvem,
d'això no ens en van informar,
ho vam saber després,
per les queixes del regidor Ege Badia
i per les declaracions de l'alcalde,
alhora sí que vam demanar explicacions
i també se'n va parlar ple d'això,
que també hi havia el cap de la policia,
el Pedro Moreno,
d'això se'n va parlar.
Uns caps de setmana anteriors
hi van haver festes similars
a la que estàvem fent a la Bona Aigua,
concerts,
hi van haver actes de vandalisme,
agressions físiques,
o sigui, apunyalaments,
agressions sexuals...
Aquí a Sant Just?
No, no, a Morins de Rei i a Sant Feliu,
en concerts molt similars
als que es volia fer aquí a Sant Just.
I aleshores la policia,
clar, va dir,
això ho hem d'evitar,
no pot ser que es descontroli un concert,
que se suposa que la gent
va a escoltar música i a passar-s'ho bé,
no poden passar aquestes coses.
I s'ha de garantir la seguretat
de totes les persones que assisteixin.
Ni no se'ls pot fer mal,
ni agredir sexualment,
hi ha d'haver pau.
Aleshores la policia
van desaconsellar fer el concert,
però igualment des de l'Ajuntament
es va decidir que el concert es faria,
però que es faria amb aquestes mesures policials
per tal de garantir la seguretat ciutadana
i la seguretat de l'esdeveniment
i que tothom pogués viure el concert
amb pau i tranquil·litat.
I nosaltres des d'aquest punt de vista
ho veiem bé.
I això ho vam manifestar al ple.
Crec que amb el cos de la policia
se li ha de tenir molta més confiança,
és la policia nostra,
tant la policia local com els Mossos d'Esquadra
són policies democràtiques,
funcionen per normes i lleis
que s'han aprovat al Parlament de Catalunya,
per tant,
o sigui,
no...
i són totalment transparents
i a més a més compten amb un cos intern
que es dedica a...
quan hi ha abusos o males praxis
a depurar responsabilitats
i hem de tenir confiança.
Al final som professionals
i igual que jo confio en un metge
o una doctora,
quan vaig a visita
i m'ha de curar una malaltia,
doncs...
perquè té una formació
i unes normes i unes lleis
que ens hem dotat entre tots,
amb la policia igual.
una o un agent de policia
té una formació,
hi ha unes normes,
unes lleis
i nosaltres hi hem de confiar.
Per tant,
hi esteu d'acord des de...
Sí, clar,
perquè al final,
a veure,
al concert no va passar res.
O sigui,
la gent va assistir al concert
i no hi van haver punyalaments
ni agressions sexuals
i cap pare ni mare
de família,
o sigui,
dels assistents,
perquè era gent jove,
cap pare ni mare
ha hagut de lamentar
o queixar-se
o posar una denúncia
perquè el seu fill o filla
li hagin fet mal.
Que, al final,
es tracta d'això.
Tot i que tampoc
Sant Just és que tingui
masses,
podríem dir,
antecedents d'aquestes
circumstàncies,
per sort, eh?
Correcte.
El que passa és que
el que ens va explicar
la policia
és que les persones
que, diguem,
van cometre aquests delictes
tant a Sant Feliu
com a Molins de Rei
no eren gent,
tampoc,
d'allà,
exactament,
sinó que hi ha
com un efecte crida
i venen d'altres llocs.
I a vegades
són persones,
malauradament,
ja van una mica
a l'agresca,
aquest tipus de gresca.
Que ja busquen
fer això.
Aleshores,
no és que la gent
de Sant Just
o que hi hagi veïns
o veïnes de Sant Just
que siguin delinqüents.
No.
O sigui,
és que a vegades
ve gent de fora
per l'efecte crida.
Però bé,
això ho estem veient
també en general,
doncs,
amb tots els botellots
que es van succeint
a diferents llocs.
Ho hem vist aquest estiu,
doncs,
que hi ha certs actes
de...
certs episodis
d'agressió,
no?
De violència.
i suposo que,
bueno,
estar un any i mig
tancats a casa,
no?,
sense poder
fer l'activitat
normal,
social,
de sortir,
sobretot amb gent jove,
jo me'n recordo,
quan tenia 18 anys,
20 anys,
sortia,
me'ns agradava,
doncs, bueno,
això suposo que
d'alguna manera
ha afectat
i ha sigut
com una explosió
en el moment
que s'ha pogut
començar a sortir.
Com una explosió
i un acte
de rebeldia,
no sé.
Bé,
la qüestió és que
no es pot tolerar
ni les agressions físiques
ni les agressions sexuals,
en cap cas,
ni en cap escenari,
ni en cap moment.
Això,
per suposat.
Lai,
hem d'anar deixant aquí
l'entrevista,
però no sé si volies
afegir algun altre punt més
o si n'hi ha algun
que m'hagi pogut oblidar
que ho volguessis comentar.
No,
no,
ja està.
Sí?
Tot molt bé.
Doncs,
Deia,
gràcies per passar per aquí
i que tinguis molt bona setmana.
Ens veiem,
doncs,
properament,
aquí a la missora.
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Que en feia de dies i d'un parell de setmanes que no sonava això, Pep.
I tant.
Les olivetis funcionant a tu, Pep.
Com que fan festes al món.
Ja està bé, les festes.
I nosaltres allò ens hem pont.
I ens agraden les festes.
I això, caram, i tant.
O sigui, jo primer...
Era el primer que mirava jo quan treballava.
Mira, doncs ets com jo.
O jo sóc com tu.
Jo també.
Mirava el calendari i, guaita, mira, aquí tenim...
I aquests anys hi ha bastants puntets d'aquests, eh?
Aquests mena de pont allargat, o cap de setmanes tirats.
I coses per l'estil, eh?
Vull dir que és curiós.
El que no cau gaire bé és Nadal.
Perquè tots els festius cauen cap de setmana.
Sí.
Llavors això laboralment no ajuda.
Esclar, no ajuda.
No ens afavoreix, saps?
No.
Però, vaja, nosaltres ho celebrem igualment perquè...
Sí, això sí.
Tant és que Nadal caigui en dilluns com en diurem.
Sí.
És festa.
I, per tant, doncs...
Però, clar, sí, cauen cap de setmana.
Clar, sí, però pels que treballen, en tot cas sí.
Però nosaltres, que ja...
Per mi, vaja, per...
Clar, clar.
No per tu.
Per tu, no.
Per mi, per...
Per el teu sector.
Sí, els jubilats.
Doncs llavors, sí, que ens és igual.
Diguéssim el dia.
Cada dia tenim festa, no?
Cada dia, cada dia, cada dia.
I això, de vegades, no ho apreciem.
Jo, per exemple, si em faig la idea d'anar a algun lloc que no hi vaig,
però a algun lloc dic, no ho faré pas el cap de setmana.
Ho puc fer el dimecres o el dijous.
El dia que et vingui de gust.
Esclar, el dia que et vingui de gust.
No trobaré, doncs, ni embussos ni històries d'aquest tipus, està clar.
i tornaré el dia que et vagi més bé.
Clar, vull dir...
Quin gust, eh?
És un avantatge.
Home, total.
Total.
Sí.
Per cert, bon dia, Pep, que ni t'ho he dit, eh?
Bon dia, bon dia.
Cada dia...
Parlem més abans de dir-nos bon dia.
Sí, això, doncs.
Molt bé.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Si m'ets oients i oïdors, no?
Oïdors.
Oients i oïdors.
Oients i oïdors.
De tota mena.
T'he de preguntar, Pep, si vas menjar panellets, moniatos i castanyes.
Que m'imagino que sí, eh?
Castanyes, sí.
I eren bones, per cert.
I...
Moniatos, no?
Moniatos, no.
No em menjo.
No, no perquè, m'agraden, eh?
Però no em menjo, de moniatos.
Mira, no.
Passo.
L'altre disc.
Passo, mira, no m'agraden.
Passo de disc.
I mira que n'hi havia a la taula de tota la colla que ens vàrem trobar.
Ah, menja bonet.
No, no.
És que jo no em menjo.
Ja està.
El panellet, si els que vaig poder, és precisament de pinyons.
Ah, t'anava a preguntar.
I el de coco, què li passa?
No, el de coco jo no.
És una oblidat.
No, no, no.
El coco t'agrada a tu, a mi no.
Sí, no, jo ho sé, però és que és el gran oblidat.
A gairebé ningú li agrada.
Sí, esclar.
Com pots comparar el de coco amb el de pinyons?
Ai, clar, és que a mi em sembla massa empalagós el de pinyons.
El que va empalagós...
Ai, no ho sé.
Per dins és massa pa, oi?
Clar, com un bon panellet.
Clar, però el de coco és tot coco.
Oh, quina delícia.
És tot coco, de coco?
És tot coco.
Sí, sí, sí, és com una massa.
Però és que és tot coco.
Jo no ho sé perquè...
T'ha d'agradar el coco, que?
Jo m'agrada.
El coco m'agrada.
Sí, el torró de coco tampoc el proves, eh, l'hivern?
Ja, també costa, no?
A mi m'agrada.
Prou.
Jo vinjo a Cixona.
Però quin de tots que en tenen...
Ah, el de Cixona, el dur.
Sí.
El que hi ha que et deixes la dentadura, quan l'estegues.
No, no, el de Cixona és tou, és d'ametlla.
Ah, sí, el que és com marronet, així, sí, d'ametlles.
Exacte.
No, no, no.
L'altre és Alacant.
Perquè són com un roc.
I Alacant.
Jo dic que són avellanes, crec, no?
Amb metlles, no?
Amb caramel.
Però que és molt dur.
Que és blanc i amb...
Sí.
Que porta com el paper aquest blanquet.
Sí, aquest és el d'Alacant, que en diem, eh?
I és dur com una pedra.
Això és a prova de vegades.
Pots deixar una dent allà sense...
Jo crec que aquest el van fer els dentistes, saps?
Sí, no, no, és el gremi de...
Exacte.
El lobby dels dentistes patrocina aquest...
Tu els has d'arreglar als dentistes de massa pa.
Sí, clar.
Exacte.
Amb alguna mica de fruita, si convé, però els de massa pa.
Perquè els ha...
Bueno, especialment aquest, el de Alacant, que dèiem,
t'hi pots deixar les dents, senzillament.
És que allò és com ciment.
És que és així.
Ja ho has de fer amb alguna cosa, si no no...
És un bloc que s'ha de tallar amb una serra.
Totalment.
Sí.
Total i absolutament.
Doncs, escolta, aviat...
Digim.
Enviat entorn.