Continuem a l'Ajusta, ara que són les 11 i 18 del matí
i estem escoltant aquest tema de Teleman
que ara ens explicarà la Mar Bizoso
perquè estem escoltant aquest tema de música clàssica.
Estem fent l'entrevista del dia.
Molt bon dia, Mar.
Molt bon dia.
Què estem escoltant?
Estem escoltant un trio sonata de Teleman.
I per què hem escollit aquesta banda sonora ara per l'entrevista del dia?
Doncs aquesta banda sonora l'hem escollida perquè són les cançons
que interpretaran aquests joveníssims, jovencíssims músics de l'Oriol Martorell
que vindran a tocar el pròxim dia 21 de maig a les 7 de la tarda a la sala cinquantenari.
He de dir que la Mar Bizoso és coordinadora del cicle Estones de Clàssica a l'Ateneu
i ens actualitza molts cops, bueno, uns cops que ha vingut aquí a la ràdio
sobre els pròxims concerts i també els projectes amb diferents escoles de Sant Lluís
per apropar la música clàssica, com ella diu, als joves i adolescents.
Teniu més informació sobre els concerts al web de l'Ateneu, que és ateneudesverd.cat
i també aquest podcast el podreu recuperar i allà també tindreu informació.
Quines propostes s'han estat fent en els últims concerts que hi ha hagut?
Sí, en els últims concerts hem tingut, evidentment, música clàssica,
doncs estem a les zones de clàssica i han vingut grups com, per exemple,
un quartet de corda, amb dos violins i viola violoncel.
Ha vingut també un duo de música barroca, amb flauta traverso i tiorba i vihuela.
També va venir un duo d'harpa, de gran harpa i flauta travessera,
així com un duo de guitarras espanyoles i un altre duo de música antiga.
Han estat uns concerts d'una qualitat molt bona, d'una qualitat fantàstica
i molt ben acollits pel públic, perquè hem apostat per un tipus de concert
molt proper a les persones que ho escolten, doncs els músics mai estan a l'escenari,
sinó que se situen a la platea i fem com un semicercle, diguem-ne, amb les cadires
i això fa que tinguin una gran proximitat amb la gent que ve a escoltar.
Per altra banda, han estat concerts que no tenien programa de mà.
D'aquesta manera, la gent que venia a escoltar el concert no sabia exactament què d'escoltaria.
I ha estat superinteressant perquè hi ha hagut un feedback, que és el que volíem,
de les persones assistents, que ha sigut el següent.
Aquestes persones, doncs moltes d'elles, no són expertes de música clàssica
i sempre, doncs, el fet de tenir el programa, el programa de mà sí que ens diu
quines persones tocaran, quin és el seu currículum, què han fet aquestes persones,
quines peces interpretaran, qui són aquests compositors, etcètera, etcètera.
I amb aquest programa a mà es pot crear un judici.
I tant, un prejudici.
Sí, sí, sí.
Exacte.
I que, bé, jo que porto tants i tants anys amb la música clàssica, no?
Penso que és un estil musical que tira una miqueta enrere,
que sembla que sigui per persones que han de ser com a expertes de música clàssica, no?
O sigui, que si no saps música clàssica és com que no tens el permís, entre cometes,
d'anar a escoltar concerts de música clàssica.
i, en el cas d'estones de clàssica, volíem trencar, no?, amb aquest concepte.
I la idea ha estat aquesta, de fer aquests programes sense concert.
I, doncs, tornant al feedback que comentava,
moltes de les persones que han vingut a disfrutar d'aquest concert
l'han gaudit d'una manera extrema i d'una manera molt gratificant
perquè m'han dit, mare, és que ha estat fantàstic perquè m'he sentit molt a gust
escoltant aquest concert perquè, precisament, com jo no sé música clàssica,
el fet de no saber què anaven a tocar i no saber qui eren aquelles persones
m'ha fet sentir com a casa.
I aquesta era una mica la idea, no?
Llavors, clar, els músics també han fet un tipus de concert
en el qual s'han hagut de preparar una mica el fet d'explicar el programa,
què anirien tocant en cada moment, explicar alguna anècdota,
dir qui eren ells, què havien fet, què no havien fet, etc.
I el que també hem fet en tots els concerts
és que després del concert hi havia un moment de tertúlia.
Un moment de tertúlia en què el públic podia preguntar als músics el que volguessin
sobre els seus instruments, sobre la seva vida professional,
sobre el programa que havien interpretat,
i els músics, doncs, interactuaven amb el públic.
I un cop acabada aquesta tertúlia, diguéssim,
inclús el públic sempre ha anat a parlar amb els músics
i a veure els instruments de ben a prop i de més.
Total, que ha sigut molt xulo, ha sigut una experiència molt i molt bonica.
Clar.
Aquest concert, però, aquest últim que tenim del cicle, és molt diferent.
Aquest últim que tindrà lloc el diumenge 21 a les 7 de la tarda, a l'Ateneu?
Exacte, a la sala cinquantenari.
És molt diferent dels altres perquè en aquest concert venen músics no professionals a tocar.
Venen músics adolescents, nanos de tercer d'ESO de l'escola Oriol Martorell.
A llavors, a diferència dels altres, aquest concert és gratuït,
no té preu l'entrada, per tant, les persones que vulguin gaudir d'aquest concert
simplement s'han de tensar la sala cinquantenari una miqueta abans de les 7 i entrar.
I aquest concert, a diferència dels altres, sí que té programa de mà.
Llavors, amb aquest programa de mà es pretén, doncs, al contrari dels altres,
que és que els joves s'assabentin del que tocaran aquests nois.
És una mica l'altra banda.
I és així perquè en diverses escoles de Sant Just,
els professors d'aquestes escoles han estat treballant aquest programa
amb els alumnes de primer d'ESO i de tercer d'ESO,
engrescant-los, doncs, a que vagin a aquest concert.
El professor de l'Institut de Sant Just, el Carles,
que va reunir bé per engegar una miqueta aquest projecte,
doncs, ara mateix està treballant amb els alumnes aquest programa
i els instruments que toquen aquests nois músics,
que són el violí, el clavissembal, la flauta i el violoncel.
I llavors, bé, doncs, en aquest cas és una mica diferent
el projecte d'aquest últim concert que es diu Teen Classic, de Teenagers.
Clar, d'adolescents.
Aquest programa es coneix abans o només es dona com 10 minuts abans del concert?
O ja es pot tenir?
Sí, en el cas de les escoles, diguem-ne,
de l'Institut de Sant Just i de més, aquest programa el tenen els nois.
Llavors, totes les persones que han estat treballant aquest programa el tenen.
I en el cas de les persones que vinguin, diguem-ne, al concert,
l'explicarem abans de tocar.
En principi s'explicarà i, bé, sabrà tothom les peces que interpretaran els nanos,
ells les explicaran, etcètera.
I, Marc, per què aquesta relació entre música clàssica i adolescents?
Perquè potser els adolescents, i aquí a Molleré, no solen escoltar aquest tipus de música, no?
Sí. Per què aquesta relació?
Bé, doncs perquè jo mateixa vaig ser adolescent que estudiava música clàssica, no?
I avui dia soc professora de secundària de música a Institut Públic.
I penso que, bé, la meva experiència fa molts i molts anys que soc professora de secundària
i la meva experiència és que als adolescents sí els agrada la música clàssica,
el que passa que ningú els hi mostra i els hi ensenya.
Llavors, la idea és aquesta, apropar-los a aquest estil de música,
fer-los veure que existeix i fer-los veure que és un estil de música
que ells poden escoltar durant tota la seva vida.
És més, avui dia hi ha molts youtubers que utilitzen músiques clàssiques
perquè és un tipus de música que està lliure de drets d'autor,
és un tipus de música que acompanya molt bé a vídeos que veuen ells,
i llavors val la pena que amb aquesta edat adolescent
que ells ja comencen a quedar-se amb informacions interessants,
coneguin aquest estil de música.
Clar, i també, ara que comentaves tu de YouTube,
a internet també hi ha molta divulgació de música d'aquest estil,
i el que tu dius...
Jo personalment penso que hi ha un lligam entre la música més moderna,
més urbana, diguéssim, que avui dia està més de moda,
i la música clàssica,
i al final crec que la música que ara es consumeix més
rep aquesta influència d'alguna forma.
I abans ho estàvem comentant fora de micros,
que per tu, jo deia,
clar, la música clàssica és important,
tenir aquest coneixement de música clàssica,
perquè si ets músic, tot i que siguis músic de trap,
has de saber una mica d'aquest estil.
I tu em deies, no, millor...
O sigui, és més important conèixer la tècnica
que el que és ser un crac en aquest estil,
ser molt talentós en aquest estil.
Em pots explicar una mica més el de conèixer aquesta tècnica
per després tocar altres gèneres musicals?
Sí, bé, jo faria una diferència, diguem-ne,
entre el músic professional i el consumidor de música, no?
És a dir, per una banda, els adolescents o les persones que escolten música clàssica
és un estil que poden escoltar igual que poden escoltar jazz o trap, funk, etc.
És a dir, és un estil més, no?, a música a escoltar.
I jo penso que, en el cas dels adolescents,
és superinteressant que el coneguin com un estil més per disfrutar-lo.
I llavors, un altre cas, és els músics professionals,
aquells músics, doncs, que es dediquen professionalment a la música.
Avui dia, els estudis reclats, no?,
les licenciatures superiors estan diferenciades, no?,
i tu pots cursar a l'ESMUC o al Liceu,
doncs, la branca de música clàssica,
o la branca de flamenc, o la branca de jazz, etc.
Llavors, si tu et vols especialitzar en música urbana,
segurament tiraràs més cap a la branca de flamenc, o de jazz,
que no pas de clàssic, no?
Això, però, no vol dir que, si tu tens una base de clàssic,
tinguis uns coneixements, una cultura i una tècnica,
que és el que et deia abans,
que et permetrà fer coses diferents
aquella persona que no ho tingui.
Però jo penso que ni millor ni pitjor, no?
O sigui, penso que tot suma,
però a l'hora que suma també potser et pot restar,
perquè si tu fas molt clàssic,
estàs invertint moltes hores també en fer clàssic.
I com el temps és finit,
no estàs desenvolupant un altre estil de música
que potser és amb el que tu et vols dedicar després.
Llavors, és delicat, és interessant,
jo penso que sí que és interessant
en tenir coneixements de clàssic,
però alhora, potser, si no vols ser específicament músic,
de música clàssica,
no tancar-se només amb això,
sinó invertir temps també amb els altres estils
que potser, bueno, tu vulguis desenvolupar-te, no?
Però evidentment tot suma
i és un estil que val molt la pena.
Estic completament d'acord amb tu.
Tu coneixes el divulgador de música, Jaime Altozano,
que a internet connecta molt amb els joves,
perquè divulga música d'una forma molt, com dir-ho,
molt entretinguda.
I és que aquests temes, com per exemple el temps,
el temps invertit en aprendre alguna cosa,
no se'n parla molt, però és important,
perquè tens tota la raó.
I al final, clar, quan tu tens clar
quin és el teu objectiu musical,
jo aposto per música clàssica
o jo aposto per música urbana.
Clar, si en el camí et vas posant
com més, com dir-ho,
més impediments per arribar a aquest objectiu,
clar, al final això s'ha de meditar.
Tens tota la raó, estic completament d'acord amb tu.
Sí, el que està clar, però, és que, per exemple,
la música clàssica, en el cas del piano,
et dona, si treballes tècnica, no?,
cortot, escales, tal,
et dona una tècnica que et permetrà
tocar de manera saludable.
I potser no tenir tendinitis,
no tenir problemes físics,
gràcies a la tècnica que et pot aportar el clàssic, no?
També la tècnica vocal de la música clàssica
et pot donar una tècnica vocal
que faci que tu no et facis mal
a les teves cordes vocals, no?
No et facis nòduls, etc.
Però és per a un coneixement d'una tècnica
que és necessària
per interpretar una música molt complexa.
Però, en general,
la música, que no és música clàssica,
és menys complexa.
Llavors, no necessites
tot aquell nivell tècnic
per interpretar l'altra música.
I potser sí que t'hauràs de desenvolupar,
per exemple, interiorment,
o tenir un altre tipus de swing,
o de feeling o d'addicció
per poder ser bon aquell estil de música
que la música clàssica et restarà.
O sigui, és arribar a un punt
en el qual tu tinguis una...
absorbeixis el que et convé de la clàssica.
La tècnica, però també afegir l'emoció, no?
Clar, afegir i la tècnica de les altres músiques,
perquè potser precisament per música urbana
has de trencar la veu, no?
O has de fer unes coses amb el piano diferents,
un tipus de percussió, no?
Diguéssim, que el clàssic no t'ho dona
i això ho has d'aprendre.
Quan tu estudies piano clàssic
i vols saltar el jazz,
has d'aprendre a improvisar,
has d'aprendre el swing,
que és anar a contratemps tota l'estona,
i el clàssic és anar a temps tota l'estona.
Clar, les notes del swing
s'afegeixen entre els espais.
Exacte, el swing és a contratemps,
llavors has de reaprendre, no?
I desaprendre l'altre
o deixar-ho en un cantó
i aprendre l'altre.
Llavors, bé, és ser conscient,
més que res, ser conscient
i no tancar-se.
I sí, el Jaime Altozano
el conec des de fa molt de temps
i jo l'utilitzo moltíssim a classe.
De fet, l'utilitzo, sí,
en un quart d'això,
que és l'optativa de música,
que fem la història de la música i tal,
l'utilitzo molt.
Jaime Altozano,
que, a més, ha estudiat matemàtiques,
o sigui, és matemàtic,
però és que té molt a veure les mates
amb la música clàssica
i amb qualsevol tipus de música,
i amb la producció musical.
Sí, té un llenguatge superpropé
amb els adolescents.
Edita increïbles vídeos.
Sí, i els encanta, no?
La frase de
El barroco mola.
És un clàssic, sí, sí.
Aquest moment de connexió
que tu coneguis el Jaime Altozano
a mi m'ha ajudat molt a fer alguns guions
que heu escoltat en aquest matinal, sí, sí.
Volia acabar l'entrevista preguntant-te
si tu creus que la música és la llengua de les emocions.
Mira, la música és l'únic art
que no es pot tocar físicament, d'acord?
És a dir, tu la pintura pots tocar en quadre,
l'escultura pots tocar-la,
l'arquitectura també,
la dansa pots tocar el ballerí
o entendre potser el moviment,
però la música és vibració.
És un art que no es pot tocar.
I és un art que si l'escoltes en directe,
aquella versió no la tornaràs a escoltar igual.
És impossible.
Llavors, les vibracions,
al ser escoltades,
ens creen un efecte al nostre cos, no?
I ens mou una emoció.
És a dir, aquella música,
doncs, ens trasllada amb un estat d'ànim,
ens pot fer riure, ens pot fer plorar,
depèn de com estiguem nosaltres,
també depèn del moment que tinguem,
escollim escoltar una música,
escollim escoltar una altra,
ens trasllada un record.
Per tant, sí que remou molt les emocions.
La música és molt, com et diria jo,
toca molt la fibra, no?
Però no és,
jo no crec que sigui el llenguatge de les emocions,
perquè hi ha molts llenguatges, no?,
amb els que es treballen les emocions.
Llavors, és com quan diuen,
oh, és que la música és el llenguatge universal, no?
No, perquè hi ha moltes músiques diferents, no?,
i molts músics diferents.
I molts arts diferents, no?, també.
Exacte, exacte.
Però sí que la música té aquesta diferència
amb els altres arts, no?, una miqueta,
que és vibració,
i l'oïda, no?,
sent aquella vibració d'una manera diferent
a quan mires un quadre, no?,
o a quan mires una escultura,
és diferent als altres arts.
Això sí, segur.
Clar, el fet que no sigui tangible,
al final...
Exacte.
Perquè és aquesta una de les característiques principals.
Si tu busques a Wikipedia o a, bueno,
recomano altres fons, no?,
però si tu busques la definició de música,
que mira, ho faré ara per acabar aquesta entrevista.
Clar, suposo que una de les característiques
és que és un art que no és tangible.
A veure si...
Mira, la primera és la Wikipedia.
Mira, un consell que dona el Jaime Altozano al seu canal
i que el vaig dir ahir,
és que si busqueu informació en aquesta enciclopèdia lliure,
que baixeu a baix i teniu allà, doncs,
links de fons que són més contrastades, diguéssim.
Posa, la música és l'art de les muses
i és l'art de crear i organitzar sons i silencis,
perquè el silenci també forma part de la música,
ja en parlarem dels quatre minuts,
de l'obra dels quatre minuts,
algun dia si tornes a l'emissora,
i tant que tornaràs,
respectant els principis fonamentals
de la melodia, l'harmonia i el ritme
a través de la intervenció
de complexes processos psicoanímics.
Clar, té molt a veure amb l'estat anímic i amb...
Amb la psique, sí, sí.
I tant.
Sí, sí.
És molt bonic, vull dir, la música és la vida, no?
O sigui, l'aigua és la vida, no?
I la música també és molt important.
Jo penso que val molt la pena,
la bona música.
I tant.
Mar, Bizoso, moltes gràcies per tornar a l'emissora.
De res, a vosaltres.
I, bueno, tornar a recordar quan es fa aquest concert.
Tindrà lloc el dia 21, que és diumenge,
d'aquest mes, a les 7 de la tarda, no?
A la Taneu?
Exacte.
Aquest diumenge 21 de maig,
no el que ve ara, diguéssim,
sinó el següent,
a les 7 de la tarda,
a la Sala Cinquantenari,
és un concert gratuït,
al que venen quatre joves adolescents de l'Oriol Martorell,
que són la Lídia Herrera,
el Martí Sobrado,
l'Alexis Pérez
i l'Ariadia Campos.
I ells toquen el violoncel,
el clavisembal,
portarem un clavisembal expressament pel concert,
per l'ocasió,
el violí i la flauta de Vic.
I el repertori és música barroca,
que és una música superagradable d'escoltar.
Així que animeu-vos tots i totes a venir
amb els vostres fills i filles
i a gaudir d'aquest concert tan superespectacular.
I tant.
Gràcies per aquesta conversa, Mar.
De res.
Que tinguis un molt bon dia.
Molt bé, igualment.
Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Amb tots vosaltres,
Veus de la Parròquia,
compartim notícies, actualitat,
experiències socials i espiritualitat.
Estem en aquesta antena.
Estem en aquesta antena, els dimecres de dos quarts de vuit del vespre,
amb repetició els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la Parròquia.
Carabé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
cada setmana,
cada setmana,
cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sentiu,
és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable,
parlollent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts,
convidat i amanitat.
Benvolguts,
viatges, història.
Bentrobat,
cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts,
Benvolguts i Bentrobats,
aquí, a Ràdio d'Esvern.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora,
al carrer.
Es clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet,
quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem a festa o al taller.
Parla'm amb el teu acer.
Només hem de començar.
Provem-ho en català.
Tu per tinguis, jo per tu pu.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Sempre.
Continuem a l'ajusta
i ara estem escoltant el tema
Every Time We Touch de cascada,
això sí, la versió màquina.
Què n'he us, Anna?
Què dius, Anna?
Se m'ha escoltat cantant.
Quines coses.
Se m'ha escoltat cantant abans,
bueno, no ho sé,
perquè crec que ha encès el micro abans de temps.
Pep Quintana, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal? Com estàs?
Bon dia.
Bé, gràcies.
Espero que tu també estiguis la Mar de Bé.
Sí, ara estic supercontenta.
És que sempre que parlem de música
me vengo arriba.
Sí, perquè abans has tingut una entrevista musical.
De música clàssica, això sí.
La Mar, que és un especialista en música també.
La Mar Vizoso, sí.
Sí.
Jo amb ella vaig tenir un contacte
per dir, mira, nosaltres cantem gregorià,
si tu organitzes concerts i etcètera, etcètera,
pensa que nosaltres també tenim un estil
que un moment o altre pot lligar
amb una activitat que tu organitzis.
I així estem.
Clar, ens ajudem tots, entre tots,
i organitzem projectes.
Sí.
Avui, Pep, ah, per cert,
t'explico una anècdota que li vaig explicar
a la Maria Quintana l'altre dia.
Àlvia és la meva germana.
L'altre dia quan, o sigui,
va venir també la Laia, no?,
la Laia com a Quintana,
i vam parlar sobre dansa.
Sí.
Llavors, després,
després a la següent secció,
amb la Glòria Cunesa,
que aquesta secció la tenim cada dimecres,
et vaig mencionar
i vaig dir que eres el Gerard Quintana, val?
Vaig allà.
Llavors, si algun dia et diuen,
ei, com estàs?
Com va per sopa de cabra?
Doncs això, que és perquè...
Que tu em vas batejar.
Bé, no passa res.
I era, home, clar, que no passa res.
No, són aquestes coses gracioses
que passen en directe
i que després em vaig escoltar
i vaig pensar, ostres...
Què he dit ara, eh?
Què he dit ara,
si no estava aquí el Gerard Quintana.
Però el Pep sí,
que això és l'important.
Sí, almenys jo hi era en persona.
Sí, efectivament.
Sí, sí, sí.
Doncs res, escolta, aviam.
Jo pensava,
què podríem comentar avui, no?
I una de les coses que ja saps que jo canto,
també,
per tant, doncs vol dir
que tenim un enllaç també musical amb tu.
Sí.
I que després hi ha una cosa
que em dic lletra i música.
Clar, jo crec que normalment
els que cantem tenim la sort
de poder cantar un poema musicat.
normalment, esclar,
quan cantem
i, doncs,
d'una forma així
que hi ha una lletra,
doncs,
diem la lletra
i de passada,
doncs,
coneixem un text
que ha escrit un poeta,
per exemple,
o una poetessa.
I llavors nosaltres
hi ha un músic o una música
que l'ha harmonitzat
i li ha posat música
i llavors nosaltres cantem.
Tenim aquest doble avantatge
que treballem amb la lletra
i amb la música
i podem gaudir d'una cosa
i de l'altra
coneixem els poetes i poetesses
coneixem els músics i músiques
i després, doncs,
ho ajuntem tot i cantem
i això està molt bé.
I ara actualment
jo estic en un grup
provisional
perquè això
d'aquí unes setmanes
es dissoldrà
perquè haurem complert
la feina
que és un taller
d'aquests participatius
que se'n diu, no?
I farem una peça
molt interessant
de l'Estàven Mater
i d'això
i llavors resulta
que, esclar,
coneixes companys nous
en un lloc així
que no és fixa
sinó que la gent
s'apunta
per participar
en un taller
com aquest
que és participatiu
naturalment
doncs,
coneixes gent
i sempre tens
aquelles afinitats,
no?
S'ha de dir
mira, amb aquest
m'hi avinc més
que amb l'altre, etcètera
i tinc la sort
que a mi em va molt bé
intentar
ajuntar-me amb algú
que sàpiga cantar
també,
que li agrada cantar
perquè d'aquesta manera
fas més equip,
et sents més recolzat,
t'ajuden,
i en aquest cas
he trobat
a dues persones
dos baixos
de la corda
dels baixos
que doncs
he connectat
i m'agrada
doncs cantar
amb ells
perquè saben música,
tenen molt bona veu,
saben cantar
i això és el màxim
que pots demanar
en un grup
que trobes amb gent
doncs que no coneixes,
que els descobreixes
en aquell moment
i a més a més
les seves vides
perquè una cosa
és cantar,
l'altre és que
cadascú té
la seva vida personal
i íntima
i que doncs
desconeixes,
només tu
en aquell moment
seus en aquella cadira
durant un parell d'hores
per exemple
i cantes
però no sap res
d'aquesta gent
i aquesta és la cosa
que a mi també m'interessa
i he trobat
que aquestes dues persones
el Jaume i el Lluís
doncs són
oposats amb la feina
són molt bons canteres
com deia abans
tenen una veu magnífica
i m'hi trobo molt bé
cantant amb ells
perquè em recolzen molt
i m'ajuden molt
i d'aquesta manera
doncs
pots començar
i tu què fas
i quan no cantes
i si teniu ja la música en comú
ja podeu començar
per aquesta temàtica
saps?
o sigui
començar per exemple
una afició
amb un grup de persones nou
o sigui
amb persones que no coneixes abans
al final
tens l'oportunitat
de conèixer
el món interior
d'una persona
que té ja una cosa
en comú amb tu
llavors aquest interès
ja està
des del principi
sí
i això
i tu què fas
on cantes
per exemple
no no
jo no canto
diu un d'ells
o sigui
canto
d'una manera fixa
perquè no li agrada
la rutina
dels assajos
i l'obligació
aquella que cada dimecres
per exemple
doncs ha d'anar a ser jo
no ell
quan hi ha un taller
d'aquest tipus
o amb una coral
que els interessa
un reforç
el que sigui
s'hi apunta
i se'n va cap allà
de forma esporàdica
sí
o sigui que
això està molt bé
perquè té aquesta llibertat
a més
té una veu molt bona
que pot ajudar moltíssim
i l'altre és mestre
aquest és metge
és metge psiquiàtric
i l'altre és mestre
però tots dos ja
pràcticament
estan jubilats
el mestre ja no
tua de mestre
l'altre
encara té
per una sèrie
convenis
etc.
de la salut
encara pot col·laborar
amb algun hospital
i aquest
que és el Jaume
doncs
col·laborar
amb un hospital
i a més a més
doncs tracta
amb joves
amb problemes
doncs
amb tendències
una mica
violents
violents
en el sentit
de suïcidi
etc.
i esclar
doncs
jo li deia
així mig en broma
durant un descans
deia
escolta
Jaume
no t'engresquis
no t'emportis
la feina a casa
perquè
el que passa
els metges infermeres
han de vigilar molt
però no portar-se
en la feina a casa
és de mirar això
eh
el de
posar aquesta barrera
que no t'afecti
en l'àmbit personal
i tant
sí sí sí
vull dir
jo ho lligo
això amb el fet
que cantant
doncs també
s'enllaces
enllaces
aquestes relacions
amb companys
que hi ha
a prop teu
una la coral
aquella
etc.
i obres unes vies
més de contacte
i de coneixement
diferents
dels que havies tingut
fets en aquell moment
coneixes gent nova
i això m'agrada molt
també
i el fet
és que
quan li acabo de dir
això
no t'emportis la feina
a casa
diu no no
ja tens raó
ja perquè
s'ha de vigilar molt
i en el sentit
diu jo fa unes setmanes
que vaig anar
a passejar a Andorra
vaig pujar a Andorra
per descansar
relaxar-me
etc.
i estava doncs
jo passejant
per la muntanya
i de coper de volta
em truquen per telèfon
perquè ells sempre
tenen el telèfon
obert
i preparat
per qualsevol cosa
aquest tipus de feina
que és difícil
i
i dic
i què?
diu no no
vaig haver d'atendre
naturalment
la trucada
i era la mare
d'una noia
que m'estava dient
que la seva filla
estava fent intents
intents
intents
és que això és dificilíssim
això és duríssim
no?
que truqui
la mare
i ells
estava passejant
per Andorra
i de cop i volta
truca la mare
a dir
escolta la meva filla
està fent intents
per acabar
mare meva
o sigui
ho dic perquè
s'ha d'encaixar
molt bé
i tot això
i després
la necessitat
d'esbargir
esbargir-se
cantant
no?
o sigui
com a
vàlvula
d'escapament
si la música
pot salvar vides
exacte
els metges
salven vides
però la música
també
al final
mira a mi
em dóna la impressió
i jo
sempre ho dic
això
dedicar-me
a una cosa
cultural
sempre ho he pensat
jo per exemple
no soc ni metge
ni pilot
d'un avió
no estic jugant
amb la vida
de ningú
però al final
i això ho vam veure
la pandèmia
la cultura
i no només la música
la cultura en general
si al final del dia
tu estàs cansat
o estàs fart
de certes situacions
de la teva rutina
i no pots
desconnectar
escoltant música
o amb la cultura
què ens queda?
clar
molt poca cosa
i a més
la cultura
a mi em dóna
la impressió
que quan
hi ha moments
de solitud
a la vida
és el que tens
quan estàs sol
per exemple
perquè bueno
quan socialitzes
quan estàs amb els teus
és diferent
però quan
en un moment determinat
no pots estar
amb qui vols
has de tenir un lloc
que agafar-te
i en aquest cas
és la música
exacte
sí
sí
tant i tant
molt bé
doncs
estem super reflexius
mare meva
a dimecres de reflexia
aquest cas
del company
del Jaume
que doncs
està en aquesta situació
ha de ser molt difícil
que truqui la mare
d'una noia
quan tu estàs
passejant
per Andorra
i tranquil
i gaudint
de la naturalesa
del que sigui
i diu
escolta
la meva filla
està fent intents
ajuda'm
clar
és molt fumut
és molt dur
i tant
i bueno
això és la vida
mira
si vols
seré una mica positiva
en aquest sentit
si vols que sigui
una mica positiva
crec que
adonar-te
d'aquest tipus
de desgràcies
i de situacions
que són reals
i que a vegades
passen
t'ajuden molt
a valorar
el que és important
i desperta una mica
d'aquestes preocupacions
estúpides
que a vegades tenim
jo en primera persona
en el dia a dia
i en enfocar-te una mica
en el que és important
de veritat
sí
tens tota la raó
sí, sí, sí
és així
en fi
doncs ho podem deixar aquí
si et sembla bé
Raquel
doncs i tant
sí
sí, Pep
gràcies per aquesta conversa
com cada dimecres
bé
ja ho veus
aquí
ens expliquem una mica
la vida
sí, però va bé
perquè al final
sí, clar
sí, també
la ràdio serveix
per acompanyar la gent
i si ens escolten
i ells se senten
acompanyats
les persones
que ens escolten
i després
a més
comuniquen
i bueno
és molt bonic
al final
està clar que sí
sí
molt bé
sí, senyora
que tinguis un molt bon dia
igualment
bon dia
adéu
és drinnen
el 많이
és
no
és
a més
es
el
i
és
del
veiu
et
When
I'm no tragen
de
éro
to
me
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit