Un quart de dotze del migdia, parlem aquesta hora d'una xerrada d'introducció d'astronomia
amb el grup Astrodesvern, que tindrà lloc a les set al Casal de Joves.
I per fer-ho teníem nosaltres al telèfon l'Oriol Rigat. Hola, Oriol, bon dia.
Hola, bon dia.
Què parlareu en aquesta xerrada sobre l'introducció a l'astronomia?
Bé, aquesta xerrada, en principi, doncs, bàsicament el que volem fer és conèixer qui s'acosti a voler saber una mica més a l'astronomia
i fer una introducció segons els seus coneixements.
No et diria que és molt personalitzada perquè no hi ha molta gent que s'hi acosti,
però sí que el que volem veure primer és conèixer què és el que saben de l'astronomia
o quines són les coses que en volen conèixer
i a partir d'aquí poder explicar tot el ventall de possibilitats que té el món de l'astronomia,
que no només és una, sinó que un cop t'hi va explicant, doncs, hi ha com a especialitzacions
que això sí que comporta tenir un telescopi o un altre, fer un tipus d'observacions o unes altres.
Això serà demà divendres a les set al Casal de Joves.
A quin tipus de públic està dirigit?
Mira, nosaltres en principi no tenim cap problema que vingui tot tipus de gent,
o sigui, de, bueno, podríem dir des de 3-4 anys fins als 120.
Dic 120 perquè podria dir 100, però ser gent que en té més de 100 i li agrada l'astronomia,
doncs fins que puguin saber-ne.
Ara, com a recomanació, recomanació, està molt bé, doncs, a nens de partir, per exemple, d'entre 8-10 anys,
home, si són més petits i els interessa molt, també poden venir, no tenim cap problema en què s'acostin,
i després, doncs, hi ha gent gran que fins i tot no tingui cap tipus de coneixement
amb el que seria, doncs, física i química.
Vull dir, per exemple, nosaltres no en tenim cap i, en canvi, som aficionats a l'astronomia
i a partir d'aquí, doncs, vas.
És a dir, sense por, és un lloc, doncs, per conèixer una mica més l'astronomia,
que no ens quedi com aquella cosa màgica i, bueno, increïble,
que només, doncs, que li tinguem una mica de misticisme,
sinó que és una cosa tangible que tenim a prop i que nosaltres mateixos la podem observar.
Vull dir que no només està reservada la NASA i els dants observatoris,
sinó que des de casa podem fer l'astronomia tranquil·lament.
Hi haurà una observació del cel en aquesta xerrada?
No, en aquesta xerrada no. En aquesta xerrada, bàsicament, és per conèixer-nos.
Tenim, bueno, tenim una mica, doncs, d'unes diapositives per anar ensenyant,
per fer una mica més gràfic tots els camps de l'astronomia,
però sí que ho hem fet coincidint amb que l'endemà, el dissabte,
a les 7 de la tarda, tenim observació des del mil·lenari,
on tenim el nostre observatori amb el telescopi.
Doncs és un bon moment perquè si a algú li ha acabat d'agradar,
doncs, que s'acosti l'endemà, no fem-ho dilatant el temps,
sinó l'endemà mateix, doncs, podríem anar a veure, sobretot, la Lluna,
que estarà en quart creixent, i a partir d'allà, doncs, bueno,
anar a explicar una mica més el que és l'astronomia.
I o sigui que si algú s'enganxa, es podrà treure el cuquet ben ràpidament, eh?
Sí, sí, perquè hem anat veient nosaltres,
nosaltres hem tingut un grup que hem fet una observació un cop al mes,
bàsicament perquè el fem coincidir amb el quart creixent,
sempre allò en divendres o dissabte,
en aquest cas sempre ara fem observacions els dissabtes.
Quart creixent per què?
Perquè és el moment que la Lluna té un terminador,
és a dir, té la part clara i fosca, doncs,
que es pot veure durant la tarda.
Després, la Lluna plena ja es veu a prop de la mitjanit,
i després, doncs, els quarts minvants els tenim a la matinada.
Per tant, fa difícil poder-los observar si no és fer-ho molt expressament.
Llavors, per ser més assequible a tothom,
doncs fem això, que sigui un quart creixent,
per tant, observació tarda-vespre, nit, en aquest cas.
I llavors, si coincideix amb algun planeta,
cosa que últimament ara aquests dies no ho tenim,
o sigui, més serà cap a la primavera i estiu,
quan començarem a tenir Júpiter i Saturn més en bona posició.
Ara tenim Urà, però Urà és poc vistós, diguéssim.
Podem veure un petit punt de color blau fosc,
i que clarament es veu que no emet ell la llum,
sinó que rebota, és una llum una mica apagada,
però, clar, això ja és tenir una mica de...
no de vista, sinó acostumar-te a veure diferències
entre estrelles i planetes.
Tot això és el que anem ensenyant normalment
quan fem observacions.
Bàsicament és la Lluna, mirem els seus cràters,
la seva olografia,
hi ha alguns petits canyons, són petitets,
si hi ha un dia, doncs, si tenim bona visibilitat,
es poden veure.
I llavors, doncs, això, quan venen els grans planetes,
Júpiter, Saturn o Mart,
doncs són les estrelles, això sí.
Quines constel·lacions es poden veure ara,
aquesta època de l'any?
Bé, ara tenim les tigres constel·lacions
de tardor i hivern, diguéssim,
ja es van movent,
però la més vistosa sempre és Orió i Taura.
Orió, més que res, perquè té una part del cinturó
on hi ha una petita nebulosa,
que no és tan espectacular
quan es mira en telescopi,
això també ho avisem
quan fem la xerrada, bàsicament,
que nosaltres estem acostumats
a veure fotografies de molts colors
i molt vives,
i les nebuloses són al revés,
són molt apagades i en blanc i negre,
quan les veiem en ull no.
Perquè, bueno,
perquè el nostre ull no està preparat
per anar captant tanta llum
i el que fa és captar detalls,
seríem, més deia,
fem com una visió nocturna
i, per tant, ho veiem tot en blanc i negre.
I, per tant,
les nebuloses de colors i galàxies,
això estan fetes en fotografies,
en moltes exposicions.
Això també va bé
en aquest taller d'introducció explicar-ho,
perquè moltes vegades
la gent té...
té un...
ve prefixat
un tipus d'observació d'astronomia
que no és del tot real.
Una cosa és l'observació
que es fa en pla professional o estètica
i l'altra és la que realment
és el que podem veure,
que potser no és tan espectacular.
Llavors, sempre...
També intentem treure una mica
de perjudicis d'aquests
que la gent, doncs,
tot el que és astronomia
sempre ha de ser tot molt espectacular,
tot ha de ser l'última vegada
que veurem aquest planeta
fent no sé què
i realment no és així.
És senzillament
com anar a veure un bosc.
Un bosc pot ser que l'any que ve
aquests dos arbres no hi siguin
o hagi passat qualsevol altra cosa.
Vull dir, tot és variable.
Doncs el cel també,
el cel ens veria cada dia
i el que volem és fer-ho
que sigui una mica més relatiu,
que no sigui...
Que sigui més proper.
O sigui, que no ho tinguem tant
com el cel
que fos un territori de déus
i de màgia,
sinó que és el que tenim
i és una part de la natura.
Per cert,
una col·laborada del programa,
la Joana Algarra
em preguntava una cosa
o em transmetia una pregunta
cap a tu.
No sé si ens podràs
treure l'aigua clara,
però Plutó és un planeta o no?
Home, oficialment no.
Però això és...
Tot el que nosaltres
els hi vulguem donar
el nom, no?
En aquest cas,
Plutó va ser un planeta
fins a l'any 2006
on li van canviar,
diguéssim,
la categoria.
La categoria va ser
Planeta Nant.
Bé,
és un planeta,
també ho podríem ser,
però és un planeta Nant.
I això passa a ser
un altre tipus de categoria
com el gran asteroide
que tenim al cinturó,
com és Ceres,
i tota una sèrie de cossos
que hi ha més enllà
de Naptú.
Això es pot explicar
perquè,
a l'any 1801,
quan es va descobrir
el primer asteroide,
doncs,
també se li va voler
donar la categoria
de Planeta.
Però al cap d'un parell d'anys
es va descobrir
un altre d'aquests
petits planetes,
diguéssim.
I de cop i volta
doncs van anar creixent,
van anar creixent molt ràpid.
I, clar,
de seguida van veure
que allò no podien ser
tants planetes
i van veure
que els donarien
el nom d'asteroide,
vol dir que,
bueno,
que és una cosa estelar,
però que no arriba
a ser planeta.
En Plutó
es va descobrir
l'any 32,
si no m'equivoco,
per allà
estarà l'any 30,
i, clar,
fins al 1992
no va aparèixer
cap altre cos
més enllà
de l'òrbita de Naptú.
I, per tant,
va tenir molts anys
per ser considerat
un planeta tranquil·lament.
El que passa
és que a partir
de l'any 92,
quan els telescopis
i les càmeres
van ser cada vegada
més,
més,
més,
més,
més,
tenien més sensibilitat,
es van anar
captant
molts més cossos.
I ara, doncs,
tenim tota una corrua
de,
de comèixer,
Eris,
Sedna,
noms d'aquests així,
hawaians,
n'hi ha uns quants,
que són més o menys
iguals que Plutó
i que fan voltes
més o menys
per la mateixa zona,
fins que va sortir Eris,
que es va,
van dir que era
més gran que Plutó.
Llavors,
clar,
si era més gran que Plutó
també havia de ser planeta.
Però vam veure
que, com que d'aquests
coses n'hi havia molts,
doncs,
podia ser que en pocs anys
tinguéssim no 8 planetes
del sistema solar,
sinó 15, 16, 20, 25.
Llavors,
això jo tampoc no és...
És més bona la definició
que hi ha ara,
diguéssim,
que seria com un...
és ascendir el cinturó
de Kuiper,
que, diguéssim,
seria com un segon lloc
on hi ha tota una sèrie
de grans cossos.
D'allà també en surten
alguns cometes
de curt període,
però, bueno,
són cossos bastant grans,
vull dir,
en general són molt més grans
que el que tenim el cinturó d'esteroides,
que és a dir,
tenim un que fa 1.000 quilòmetres,
tots els altres són més petits.
En canvi,
aquí tenim baris
que tenen més de 2.000 quilòmetres
de diàmetre,
per tant,
són bastant grans
i molts d'ells
tenen llunes.
Per tant,
doncs sí,
la denominació
jo crec que seria correcta.
Ara,
després que la sonda
New Horizons
passés per sobrevolers
al sistema,
sobretot Plutó-Caronte,
perquè realment
no és un planeta,
sinó és un planeta doble,
perquè quan una lluna
està tan a prop del seu planeta
com aquest cas Caron,
el punt
on de gravetat
no està dintre del planeta
sinó fora,
i per tant,
tots dos volten
a un centre comú,
per tant,
seria quasi com
un planeta doble,
doncs,
bueno,
allò no era un planeta
com ens esperàvem,
que bàsicament
la gent esperava
que seria un planeta
tipus Lluna,
una Lluna,
doncs això,
un cost mort,
ple de clàters
i, bueno,
que eros llunats,
però que no tingués
cap tipus de vida.
En canvi,
vam veure
que tenia una atmosfera
molt tènua,
molt tènua,
però tenia una miqueta
d'atmosfera,
tenia un,
tots uns glaciars
que anaven baixant,
hi havia moviment,
hi havia,
o sigui,
aquell planeta,
entre cometes,
diguéssim,
que geològicament
estava una mica viu,
per tant,
era molt més espectacular
que una lluna,
vull dir,
és a dir,
quasi es mereixeria,
no?,
que continués sent planeta,
jo no tinc cap,
diguéssim,
als americans,
això els va sentar
molt malament
perquè és l'únic planeta
descobert des dels Estats Units,
tots els altres
eren, doncs,
ja des de l'antiguetat
o descoberts des d'Europa,
per tant,
això,
doncs,
els va afectar
una mica
l'amor propi,
però jo crec que,
per si mateix,
Plutó és interessant,
ara,
segurament,
si enviéssim una sonda
a Eris
o a tots aquests altres
petites roques que hi ha,
potser podrien tenir
un mateix tipus
de vida geològica
i, per tant,
doncs,
són atractius,
però, clar,
fins que no els observem,
no...
És difícil
posar-se d'acord amb això.
Dèiem que,
vendres,
demà a les set
hi ha aquesta serrada
d'introducció
a l'astronomia,
però feu activitats
de forma regular
i qui vulgui,
qui estigui interessat
en l'astronomia
pot afegir-s'hi,
no?
Sí,
sí,
sí,
són gratuïtes,
obertes a tothom
i, bueno,
qui vulgui disfrutar-ho.
Clar,
tenim un problema,
no fem sempre allò
primer divendres,
dissabte de mes,
primer no ho fem,
fem coincidir
amb el quart creixent,
així també
veiem una mica,
doncs,
quins són els cicles lunars
i, per tant,
doncs,
bueno,
tenim un petit bloc
que es diu Astros d'Esvern,
si la gent busca
Astros d'Esvern
no hi sortirà
i allà tenim,
doncs,
programades,
en aquest cas tenim aquest 24 de febrer,
24 de març,
21 d'abril,
26 de maig
i 30 de juny.
D'acord.
Les hores també van canviant
perquè la nit es fa més tard,
vull dir que alguna vegada
hem tingut algun problema
perquè a l'estiu no quedava més d'hora,
més d'hora,
doncs perquè no es fa fosc més d'hora.
Clar,
llavors no veus res,
no?
No,
vull dir,
amb els anys
ens hem adonat
que ho hem d'explicar tot
bàsicament
des del principi,
o sigui,
coses que podríem donar
per fetes,
gent que ha fet
EGB,
BUP i COU,
ara,
batxillerat o com es diguin,
hi arriba un moment
que la gent
se n'oblida
i només veu
aquestes superllunes
i llunes blaves
i coses d'aquestes magufes
i llavors
les realitats
les barregen
i llavors
per tant
està bé també
anar explicant
per què queden més tard,
doncs perquè es fa fosc,
per què no veiem la Lluna avui
com la vam veure la setmana passada,
doncs perquè es va movent,
per què no hi ha els planetes
que hi havia l'any passat,
perquè els planetes es mouen,
coses així
que li perdem una mica la por
i llavors la gent
no pugui,
en certa manera,
guanyi una mica
amb esperit crític
i tampoc
caigui en aquestes notícies
sensacionalistes
que només són això
magufades,
que queden molt bé
però que
ell li perd
tot l'encana
a l'astronomia.
Doncs mira,
demà
és una bona oportunitat
pels qui
no sàpiguen
d'astronomia
i vulguin aprendre
en aquesta
xerrada d'introducció
a l'astronomia
amb el grup
Astro d'Esvern.
Moltes gràcies Oriol
per haver-nos atès
i que vagi molt bé
la xerrada demà.
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Hem parlat amb l'Oriol
Rigat
d'Astro d'Esvern,
fem ara una
breu pausa musical
i de seguida.
tornem
amb la tertúlia
dels dijous.
Fins ara!
d'Astro d'Esvern,
d'Astro d'Esvern,
d'Astro d'Esvern,
d'Astro d'Esvern.
d'Astro d'Esvern,
d'Astro d'Esvern,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És que sóc bilingüe, eh? Trilingüe jo, perdó, eh?
Ja estic d'entrada d'aquesta immersió.
Sí.
Ah, vale, vale.
Jo també, jo també.
Oh, i tant.
Al lloc de l'arbre hi tenim un gat.
Sí, avui, mira, el gat fa al lloc de l'arbre, ves?
Sí.
No, escolta, escolta, tu vols quedar bé?
Tu dius, avui no tenim l'arbre, però tenim un pom de flors.
Home, l'ina, per favor.
Marcires, marcires.
Ara, ara, ara.
Ara, ara.
Per cert, ahir va ser, s'ha comentat molt, ahir va ser un hit al veus de la parròquia.
Sí, va ser, va tenir la, com s'hi diu, la Cher, aquest.
Ah, és d'audiència.
Sí, d'audiència. Va pujar moltíssim.
Sí.
Sí, sí, sí, a les set i mitja, oi, segurament?
Més o menys, que per aquella hora, sí.
Van parlar que va ser tanta audiència.
Home, vam parlar d'un dilema que és molt important.
Sí.
Els dilemes...
I tant.
Matar la teva família o matar la teva dona?
Això mateix.
Que no és família, la dona?
No, però el llibre que el deixessin, que el deixessin, Sergi.
Però el dilema d'alguna forma la havia de presentar, no?
Sí, exacte.
O és millor dir matar la teva família o acceptar la dona o matar la teva dona?
Sí, no, no, sí.
Ja s'entès, no?
Bé, escolta que sabia, no sé qui, no ho sé tu, no sé qui va comentar-ho, que amb aquests règims tan...
Totalitaris.
Totalitaris.
Amb una, amb el cap de concentració, tenia dos fills.
Li van demanar d'un a l'altre.
Sí.
Un dels dos tenia que morir.
Sí.
A la televisió, fa moltíssims anys.
I les pel·lícula, és veritat.
Al principi, també presentaven casos així tan angoniosos.
Sí.
L'esposa tenia banyança i es va fer mala mar i tenia el marit i el fill.
Sí.
Qui dels dos salvava?
Sí.
Va ser tan angoniós que jo, si se'm presenta aquest dilema, em sembla que preferís morir-me jo.
I te'n vas i tot els tres.
Això, alé, ja està.
Sí.
Un pac, un pac.
Sí, això, amb un pac i apa.
És una cosa molt seriosa.
Molt, molt, molt angoniosa.
La diferència, la diferència, que ho comentàvem amb el Sergi, la diferència entre un dubte que pots tenir de dir agafo vermell o agafo verd.
D'acord.
Doncs, bueno, és un dubte que tens.
Un dilema també és un silogisme de dues proposicions presentades.
Però jo, per mi, que té més transcendència.
Jo diria.
Si agafo aquest, produeixo X mal o X bé.
Si agafo aquest altre, doncs, ja és clar, aleshores, quin agafes?
Les repercussions.
Sí, sí, sí, sí.
És una transcendència més que no una opció.
És una transcendència.
És una opció molt ràpida.
I ràpida, segons com, ràpida o encara que...
No, és igual, encara que la puguis meditar.
És molt difícil.
És molt difícil.
És molt difícil.
És molt difícil.
Sí, sí.
La meva sogra deia, que he de dir que me cortaria jo, que no me hiciera daño.
I el pequeño del pie, i aun así todo iría a escojar.
Ah, i tant.
Sí.
Però potser petit, no?
Seria el més.
Home, potser sap que menys faria.
No ho sabem, eh?
No sabem la feina que fan fins que no et falta, eh?
Això mateix, sí.
Tot té la seva importància.
Sí, sí.
No ho sé, perquè sí, eh?
Escoltar-te un dit no és el mateix caminar, eh?
Ah, no.
Ni caminar ni accionar, eh?
No, no, res.
No sé, però què ho ha fet?
I sembla que no, però aviam, per escoltar gent que...
Que ho ha fet.
Bueno, a mi em va passar per una temporada, no, no mal, no.
Però era inútil perquè tenia un dit d'aquest que diu Enrisorte.
Sí, clar.
I era el pulgar.
Sí, el pulgar, sí.
I escolta'm, com no el podia fer servir com Déu mana,
sembla mentida la força i les coses que fan cadascú dels dits.
O sigui que la iaia tenia raó.
Ja, ja.
Bueno, si vols preguntar alguna cosa...
I a més també cada dit vol dir alguna cosa,
perquè se vol dir una cosa, se vol dir una altra, aquest vol dir...
I en reflexologia...
Val més que no l'ensenyis, aquest.
En reflexologia, si no es pot fer en el...
Per oïdes, eh?
A la planta del peu, llavors es pot fer aquí el naixement dels dits de la mà,
que cadascú també té una part del cos.
Representa una part del cos cada dit.
Sí, sí, sí.
Jo vull, és que normalment a vegades penso,
bueno, ja parlareu vosaltres més de polítiques i coses,
però avui he llegit una cosa que m'ha cridat molt l'atenció,
que a vegades penso, i ja ho sabeu,
que per mi la persona és importantíssima.
La persona...
Quina persona?
La persona, la humana.
Com a ente.
El ser humano com a ente.
Muy bien, muy bien expresado.
Doncs, esclar, a vegades la gent, o sí la gent,
o les mentalitats per mi són absurdes, com això que he llegit.
Si, per exemple, diem el diputado,
i es diu el diputado, o la diputada, no la diputada.
Ah, no, clar.
Diputada no queda bé bé, no?
No queda bé, però ho diuen.
Estàs segura?
Ja, sí.
Sí, bueno, no, no, no, es diu així.
S'accepten moltes coses a la Real Acadèmia.
Però el que m'ha cridat l'atenció
és que diu que la paraula el portavoz
diuen la portavoza.
Això sí que no és correcte.
Això, home, no, no, és correcte.
Vale, no, no, no, i la volen introduir.
La volen introduir.
Un moment, un moment.
Pensem una mica.
Quin article li poseu davant de la paraula voz?
Diputada sí que existeix, portavoza no.
No, diputada sí que està, bé.
Que no suena bien, però...
No, no, que es pot dir, que no ja passa res.
Sí, sí, no, és perfectament correcte.
Però, bueno, un moment.
La portavoza...
No, ara ja no dic aquí.
Portavoza...
No, la palabra voz.
Quin article li poseu davant?
Voz.
La voz.
La voz.
Per tant, dintre de la paraula ja tenim un terme femení.
Femení.
I es pot dir el portavoz i la portavoz, de lo que sigui.
Sí, sí.
Que li diguin portavoza.
Portavoza.
No, no, me'n sembla que s'ho va a veure de la màniga.
A veure, això va dir Irene Montero, de Podemos, d'Unidos Podemos, perquè es va equivocar.
Ho va dir malament.
No, no, escolta'm.
El que em sembla mentida és que un polític, o una política d'aquest nivell...
Bueno, saps què passa?
Que també quan parles, tu saps també que quan parles improvisant, a vegades dius coses que no s'han de dir bé.
Ara, fa molt temps que també una de les... que era la... com s'ha dit la... la ministra d'Igualtat i tal, aquella nena tan maca andalusa, va dir los miembros y las miembras.
No, bueno, que siguin l'absurts, molt bé, però que jo...
No, no, aquella no va ser l'absurts.
Que volia ser un terme que també quedés aprovat, per igual que això, vale.
Però és que llavors desvirtua, és que desvirtua la paraula.
Sí, perquè dius el o la, vale.
A lo que em realza és la voz.
La voz, la voz, la voz, la voz precisament és femenina, és femenina, és femenina, és femenina, és la voz.
Incluso en català, la veu, no el veu, no el veu, no el veu, no el veu i aleshores es fumo una castella.
Bueno, és que en una ocasió no ha fet anàlisis gramàtica.
Llavors, quina seria la conclusió de tot plegat?
No, la conclusió és que a vegades, volent fer les coses tan puristes de no sé què, i tan realçar la part aquesta d'un feminisme,
una mica malentès, que jo soc defensora de la fèmina, eh?
Però soc defensora també del mascle, sí.
Això és un 50% de la persona.
50% de la persona.
Un 50%.
Això mateix, eh?