...
Dos minuts i un quart de dotze.
Aquesta hora parlem de l'exposició que s'inaugura aquesta tarda a Can Genestal.
Al celler de Can Genestal es podrà veure l'exposició de pintura de Carmelo Sborroig,
que el tenim avui aquí a la ràdio.
Una exposició que es podrà veure fins al 18 de desembre.
Molt bon dia, Carmelo. Què tal?
Hola, buenos dias, Carmelo.
Per parlar una mica d'aquesta exposició.
Jo sé que els artistes no ets l'únic que, quan veniu aquí, heu de parlar de la vostra obra.
Dieu que no us agrada, que el que hem de fer és anar-la a veure,
perquè és molt difícil, segurament, explicar en paraules el que expliqueu d'una altra manera.
Vosaltres, justament per això, tracteu de fer...
O sigui, les exposicions serveixen per explicar-se per si soles, no? Segurament.
O no?
Sí, l'exposició es explica ella sola.
És a dir, los cuadros, explicar un cuadro...
És difícil.
Sí, en la intimidad con un amigo o una amiga, sí, pero en general no.
Clar, a més a més, moltes vegades també cadascú pot interpretar-ho d'una manera o d'una altra, però...
Eso es lo interesante de la pintura.
Exacte. Però, en tot cas, això, expliquem una mica, tenim...
Què és el que podrem veure, no?, amb aquesta exposició de pintura que inaugures aquest vespre.
Una mica, doncs, què és el que es trobarà, la gent que vingui?
Bueno, pues se encontrarà dos espacios distintos.
Digamos, en la sala grande de Canyín está, expongo lienzos en que, pues eso, son los cuadros que yo pinto normalmente.
Val, amb gran tamaño, petit, com són?
Un metro por ochenta.
Oh, Déu-n'hi-do.
Todos son iguales, solo uso este formato.
Molt bé.
Dice que todos son iguales.
Y en la otra sala pequeña hago una especie de instalaciones de cosas que tengo en la cabecita.
Molt bé.
Que todos tenemos un poco en el corazón y en la cabecita.
Sí, que hi hauria com dos parts, no?, d'alguna manera.
Sí, habrán dos partes, habrán dos partes.
Són aquestes obres que s'inauguren avui.
No sé si a la inauguració, a més a més, tu explicaràs alguna cosa.
Com ho has preparat, el d'aquest vespre?
No he preparado nada.
La verdad es que diré hola, diré cuatro cositas y se ha acabado todo, porque no sé lo que decir.
Por mucho que uno se prepare en la cabeza un discurso, como no estoy acostumbrado a hablar así en público,
pues decir que están en dos salones.
Uno es como el salón de tu casa.
Un salón donde quieres que todo esté bien decorado, que se vea cultura, que se vean unos libros,
que se vean unos cuadros, que todo quede bonito y que en el fondo es nuestra cultura occidental,
la de mostrar, hacer todo.
Y luego, la otra sala, se encontrarán con esa parte que todos tenemos escondida,
que es la solidaridad, la envidia, el amor, la parte negativa y positiva de todos.
Se encontrarán con esto, por eso la he titulado a esta sala Restos de la Divina Comedia,
porque no deja de ser la Divina Comedia de nosotros, de Europa.
Y ahí se encontrarán señores que sufren, señores que no sufren, señores que nos pasan mal.
Sí, sí, sí.
Bastante.
Sí, que realmente es una exposición, pero podrían ser dos, ¿no?
Porque sí, aquí está.
Son dos muy distintas.
Son muy distintas las dos, pero es que también todos somos muy distintos en dos cosas.
Es decir, no somos un instrumento fijo.
Es decir, somos...
Llums i ombres, ¿no?
Sí.
No hi haurà que s'entén.
Lluces i sombras, sí.
¿Com va venir la idea de fer aquesta exposició?
¿L'has preparada per poder exposar aquí a Can Ginestà?
¿Va sorgir l'oportunitat i llavors has fet una mica de recopilació?
¿Com ha anat, Carmero?
Bueno, decidí que ya volvía, podía volver a exponer y nada, pues en contacto con Can Ginestà, me hicieron la selección, parece ser que tuve suerte y me eligieron y bueno, pues a exponer y ya está, no tiene mayor secreto.
Has exposat altres cops aquí a Sant Just?
En Can Ginestà dos veces más, pero hace ya bien, bien 25 años.
Déu-n'hi-do, per tant, home, doncs és un retorn important, ¿no?
Sí, sí, sí, sí, porque dejé la pintura durante un tiempo, por otras cosas de mi vida, dejé la pintura y hace tres años, hoy además es un día bonito y lo diré porque esto me encanta, hoy que es día 17 de noviembre, el 17 de noviembre de hace tres años volví a coger los pinceles.
¡Homá! Un día por de súper espacial a esta data.
Sí, cuando Marceca Estelví me dijo, expondrás el 17 de noviembre y miré mi libreta diario, la fecha de hace tres años, pues el 17 de noviembre volví a coger los pinceles y volví a pintar sobre el lienzo.
Per tant, és una data màgica.
Sí, está bien.
I és casual, vull dir que pensé que l'hauries triat...
Sí, sí, és una maravilla que sea casual, sí, estoy muy feliz por eso.
Per què vas tornar a pintar? O primer, per què vas deixar de pintar?
Porque monté otra actividad junto con mi esposa, allí en el pueblo donde vivíamos, en Espina Besa y en Crespiá, montamos una residencia de ancianos y esto me comió todo el tiempo de mi vida.
Es decir, era un trabajo de 24 horas dedicándote a unas personas y me había obligado a dedicarme nada más a estas personas y dejar de pintar, dejar de escribir de todo.
I per tant, el retorn, tornar a pintar o tornar a escribir, suposo que ha estat també una retrobada, ¿no?
Una maravilla. Es muy bonito volver a pintar.
¿Pintas cada día? ¿Pintas alguna rutina?
Pinto cada día, pinto cada día, me levanto y sobre las 10, de 10 a 14 horas, de 10 a 2 estoy pintando.
Déu n'hi do.
Sí, sí.
O sigui, avui t'han trencat la rutina.
No, no, la rutina ya se cortó el lunes.
Aquesta semana es especial.
Desde que estoy montando la exposición se ha cortado la rutina, a pesar de que sigo pintando, porque alguna cosa que hay ahí en una de las salas todavía hay que retocarlas y voy haciendo, porque no son cuadros luego dentro de las salas.
Vale. ¿Qué son?
Muñequitos.
Ah, o sea, la parte que está más fosca es una otra historia, ¿eh?
Es otra historia, es que no tiene nada que ver, es difícil de explicar, pero lo veréis.
Digamos, es la parte más escondida del ser humano y aparte también es la parte más infantil, es decir, que los niños disfrutaran viéndolo y todo.
I, per tant, entrem per la parte más luminosa, entre cometes, ¿no?
Sí, sí.
I després ens trobem amb la resta.
Sí, en la sala encontraréis los cuadros, los cuadros de un pintor que los hace con la idea de perpetuarse y lo otro, en cambio, es con la idea de que sea efímero.
Mm-hm, clar.
Tu avui seràs en aquesta inauguració, ¿no?
Després l'exposició es podrà veure durant tot un mes, però suposo que almenys avui o algun altre dia aquí vagis, m'imagino que per l'artista, ¿no?, pel pintor, doncs també és interessant veure com la gent es mira, ¿no?, aquestes obres i què hi troba.
Sí, sí, sí, sí.
No sé si és interessant, car.
Es muy interesante, pero me puede dar algo si alguien la mira mal, porque, claro, no sé, supongo que como cualquier pintor.
Yo quiero mucho mi obra, mis cuadros, y si me los miran mal, pues no me hace ninguna gracia.
De todos modos, yo sí, vendré casi cada día a ver mi exposición, porque después de todo no solo se hace para el público, se hace para uno mismo poder ver tus cuadros ahí puestos.
Esto es otra sensación. Además, hay un cuadro que lo continuaré pintando cada día.
Un dels que está aquí, exposé.
Sí.
Ah, sí? No está acabat, es un cuadro que no ha acabat.
Sí, puede acabarse en cualquier momento porque la idea final está hecha.
Lo que pasa es un cuadro que está lleno de unos bichitos que son la chinche de la malva rosa.
y hay mil quinientos y tengo puestos terminados unos quinientos, pues puedo ir haciendo todos los que quiera.
Es un cuadro que está en proceso.
Per tant, algú que potser vingui demà o demà passat et pot trobar tu pintant a l'exposició, no?
Cosa que és molt interessant també de veure.
Bueno, si parece interesante verme a mí de pie con un pincel en la mano, pues bueno, podría ser interesante.
Vull dir, perquè no estem acostumats a veure-ho, no?
Justament quan anem a una exposició es en la que tot estigui ja impecable
i a vegades ens oblidem que hi ha hagut algú al darrere fent el que hi ha allà
i per tant és una manera curiosa de veure-ho.
Sí, bueno, però lo hago por mí, con una experiencia más mía.
Lo hago por una necesidad de tener esa experiencia de estar pintando tu exposición.
Clar, clar. No, no, está bé.
Doncs, els quadres tenen també títol, com trobem un títol en cada obra?
Todos los cuadros tienen títulos.
Digamos, jo vengo de una generación que hemos vivido las vanguardias, no?
Todas las vanguardias artísticas y a mí, pues bueno, me influyo mucho, pues,
todo el expresión ir como americano y tal, y el no poner título,
aquello de llamarlo con un número al cuadro y tal.
Y me ha costado quitarme esto de encima.
Y ahora sí que le pongo títulos.
Ahora tienen títulos los que...
No hay ningún cuadro que no tenga título.
Algunos muy grandes, pero muy largos.
Perfecte.
Doncs això també ajuda, estimula, no?
A l'hora de veure les obres, intentar lligar el que veus amb el que vol explicar l'autor.
Sí, pero es lo que te decía.
Digamos, los que aprendimos arte en cierto momento
era desligar la pintura de la literatura.
Es decir, un cuadro no tenía que tener literatura detrás.
No es cierto.
Todos queremos una referencia cuando vemos un cuadro.
Cuando vemos un cuadro queremos recordarlo, queremos llamarlo de alguna manera,
queremos encontrar algo que nos dé una pista de qué hay ahí.
y bueno, pues no les doy muchas pistas a la gente, pero en fin, en algunos sí.
¿Quins són els teus referents pictòrics, Carmelo?
Todos.
Doncs algún que t'agradi especialment.
Bueno, vamos a ver, me gusta mucho.
Jackson Pollock, Marroco, Van Neumann, Arreijard, Dalí, Picasso, Tapies,
por decir, Marcelo, naturalmente Miquel Barceló también, lógicamente.
Es muy bueno el chaval.
Y todos, es que son muchos, y de muchos tipos.
El Ives Klein, Bassarelli, Mondrián, todos.
Es que hasta el señor que pintaba en las cuevas me encanta.
Y los grafitis de la calle me vuelven locos.
¿Creus que hay un movimiento artístico aquí a Sant Just,
vinculado al mundo de l'art, que es mueven cosas?
No tengo una idea.
Dicen que a vegades també que en ginastas van exposar de tant en tant artistes locals,
és a dir que igual no ets tan seguidor, eh, doncs, de l'art loca.
Sí, sí, soy seguidor de venir a Can Ginestà a ver las exposiciones,
pero no tengo ni idea.
Tampoco me interesa mucho sentirme agrupado a ninguna tendencia.
Molt bé, doncs, aquesta tarda s'inaugura, com dèiem,
a les dos quarts de vuit del vespre, aquest celler de Can Ginestà.
No sé si avui has d'acabar encara de fer algun...
O està tot a punt, ja?
Està tot a punt.
Tot a punt? Perfecte.
Estoy terminando de pintar una vidriera muy infantil que pongo.
Sí, ja està quasi tot llest.
A les quarts de vuit d'aquesta inauguració es podrà veure fins al 18 de desembre.
Correcte.
I bé, en tot cas, això, avui, aquest punt de partida,
que sempre és un moment, doncs, dels més emocionants, no?,
també, a l'hora d'exposar, no?, el dia de l'estrena.
Bueno, eso parece.
Estàs nerviós o no?
Per aquesta tarda.
Por estar delante de gente.
En el fondo, preferiría nuestra.
Bé, doncs segur que igualment va molt bé.
Avui hem volgut parlar d'aquesta exposició que s'estrena avui,
i aquesta exposició de pintura de Carmel Osborroig.
Moltes gràcies.
Gràcies, Carmel.
Que vagi molt bé i bon dia.
Bon dia.
Saps d'on ve l'aigua que beus o amb què et dutxes?
Saps on va aquesta aigua un cop l'has gastat?
Amb motiu de la Setmana de la Ciència,
Aigües de Barcelona et convida, el 19 i 20 de novembre,
a les jornades de portes obertes de la planta potabilitzadora de Sant Joan d'Espí,
la depuradora del Prat de Llobregat
i el Museu Agbar de les Aigües,
perquè ho sàpigues tot sobre el camí de l'aigua.
Inscriu-t'hi prèviament trucant al 933 423 536
o enviant un correu electrònic a serveiseducatius arroba aigüesdebarcelona.cat.
Per més informació, visita museudelesaigües.cat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
The Hill of the Leaves is a radio show
with more than 25 people every afternoon in the Spern Radio.
They talk about all the important things in life,
as good news, good people and good writing.
From 5 to 7 every afternoon,
the best radio show you can listen now.
Maybe you don't understand nothing,
but don't worry, the radio show is in catalan.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes que realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Després, l'Evo, l'Evo, l'Una 8.1.
Des del Cap de Sant Just posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre Cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria.
Sense número.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Estem escoltant just a la fusta.
En punt dos quarts de dotze és hora de fer Tertúlia.
Com cada dijous saludem la Montse de Arrea, la Joana Algarra i en Jordi...
Ah, la Joana Algarra no, la Lina Santa Bàrbara i en Jordi Agulló.
Volia dir que avui saludem, enviem les salutacions a la Joana,
que no la podem tenir aquí a la ràdio.
Bon dia a tots tres, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Per fet, Tertúlia, a més avui comencem a l'hora en punt, eh?
Per tant, doncs...
No podrem criticar-te, eh?
Sí, pena.
Exacte, sí, sí.
Em sents?
Sí que et sento bé.
Tu em sens, Montse?
Sí.
Sí.
Sí?
Si no, hi ha en els altres cascos, sí?
Em sents bé, Montse?
Ara sí.
Perfecte.
Sí.
Doncs bé, fem Tertúlia.
No sé si teniu algun tema, veig que la Lina porta alguna cosa ja sobre la taula,
doncs vinga, endavant.
Bueno, jo si ho consideres oportú, que tu a la directora voldré parlar del tema,
de Medi Ambient, que la Val de Vers l'altre dia va fer l'enterrament, ja en l'editorial
de l'Alnus, eh?
Del carrer que hem estat en els 19-20 anys, aquest any que ve seran 20 anys, aquí en la lluita
i tal, doncs és enterrat i voldria ser a puntualitzar alguna qüestió.
Molt bé, i tant, digues.
Sí?
Endavant.
Bueno, estan d'acord en l'objectiu que fa aquesta editorial que uneix el que l'associació de la Sardana,
l'agrupació de la Sardana s'ha dissolt, que no vol dir que deixi de fer l'activitat,
perquè aquell senyor em mirava de joves i s'han esgotat, i el seu cicle s'ha esgotat.
I no vol dir que hi ha tirat la tovallola, perquè té pactat l'any per fer sardanes en el poble, en l'Ajuntament.
Doncs una mica l'Alnus es passa això, que vam dissoldre com a agrupació local, vam passar a Saltepa,
i continuem en el problema aquí, que ja ho vam parlar una vegada, que no entra gent nova.
Però no vol dir que nosaltres no continuem, jo continuo fent la cura dels arbres que hi ha en Can Cortés,
en el terreny de Can Cortés, i continuo fent de portaveu aquí de les coses de Medi Ambient.
que el dimarts vas tindre una entrevista de mitja hora en el Segura.