11 i 10 minuts seguim en directe aquest programa especial de Festa Major.
Durant tota aquesta setmana parlarem de les festes,
dels actes que s'han organitzat per aquests dies a Sant Just
i volem començar la primera entrevista d'aquesta setmana
amb el nucli, concretament amb la Júlia Viladot, que forma part del nucli.
Hola Júlia, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu al nucli aquests dies? Suposo que molta feina, no?
Últim en detalls?
Doncs sí, la veritat és que sí, sí, sí.
Ara mateix no parem, tot són cosetes que van sortint,
dubtes i, bueno, anem acabant de concretar les coses.
Aquest any, doncs, la Festa Major tindrà la mateixa estructura,
s'entrarà sobretot en aquesta batalla entre grocs i blaus, no?
Això continua?
Sí, sí, sí. Parada això continua.
També, pel que fa a les activitats,
quines activitats seran les més destacades d'aquest programa de Festa Major?
Doncs, més o menys com cada any.
L'Arba Raca es té molta tirada, perquè hi va molta gent.
També esperem que hi hagi una bona participació a la Guerra de Titans,
que és un moment bastant groc i blau,
i són activitats que es posen directament a competir els grocs i els blaus.
També tenen molta tirada al punt de trobada,
que és el primer dia, el governet de l'esplai.
El dia dels blaus també té molta tirada.
El pícnic electrònic també té una tirada molt espacial cap a un grup molt concret.
I, bueno, en general aquestes són les activitats.
Com també el tobogán gegant,
que l'any passat va ser tot un èxit i aquest any es repeteix.
I més o menys ja són aquestes.
Per cert, la Festa Major va anar creixent en nombre de dies.
Si no m'equivoco, va arribar a set dies.
Aquest any són sis, oi?
Sí, correcte.
Va arribar a set dies per veure com que ja entra setmana, bàsicament.
I ara ja en són sis.
Sis dies, que ja són molts, no?, de festes.
Sí, sis dies, déu-n'hi-do.
Perquè si ho fas tot, acabes rebentat, ja.
Sí.
Dimecres, com dèiem, serà el primer dia de festes,
el dia que obrirà la Festa Major.
Els pregoners són aquest any al col·lectiu de la Plaça de la Pau, oi?
A això ho trieu també al nucli, els pregoners?
I com és que us heu decidit pel col·lectiu de la Plaça de la Pau, aquest any?
Doncs perquè els últims anys, més o menys, sempre pensàvem en entitats que fessin anys,
anys rodons.
Fes de 5, 10, 15, 20.
I el col·lectiu, aquest any feia anys, els vam comentar i van estar molt il·lusionats
i molt interessats en fer pregó.
Així que, mira, vam apostar per ells.
Per tant, esteu apostant més per aquest perfil d'entitats, més que no pas personalitats,
com s'havia fet altres anys, no?
Correcte.
Nosaltres mai vam fer les personalitats, sempre era tema de l'Ajuntament,
i quan ens posàvem a pensar entre tots què fer, doncs vam decidir tirar aquest entitat.
Que en el fons també són una gran part del municipi on hi tenen molt de pes i fan molta feina.
Després també, un altre dels dies més destacats, segurament, de la Festa Major,
els dies centrals són divendres i dissabte,
amb tots els actes que es fan al camp de futbol i amb els grups de música que venen a animar la Festa Major.
Quins seran els grups que vindran aquest any?
Els grups, primer ve un grup taloner, que és Eco, després ve Senyora Tomassa, que és un grup gran.
Aquest és l'estrella de Festa Major, oi?
Correcte, sí.
I després toca Sixtus, que és un grup d'aversions que ho fas superbé,
de fet ja va venir l'any passat i repetim perquè ens van encantar.
I diumenge, aix per tot dissabte, ve l'orquestra, la típica orquestra,
perquè balli tothom, des dels més petits fins als més grans.
Després ve un grup d'aversions, també, que es diu Pelucas.
Aquests són nous, hem apostat per ells, creiem que ho faran molt bé també.
I cada nit finalitzarà amb uns DJs.
D'acord. Això serà segurament la festa més dirigida al jovent,
però hi ha activitats per tots els gustos, per totes les edats,
pels més petits, també per la gent més gran, oi?
Correcte. I com a novetat aquest any, després del sopar,
en lloc de fer-li un pro-show que portàvem, no sé si és cert anys fent-lo,
hi haurà una quina, altriment dit un bingo, perquè la gent m'entengui,
que tots els diners aniran destinats a la marató de TV3.
Ah, molt bé. Sí, també hi haurà aquesta vessant solidària de les festes.
Per cert, també et volia preguntar per les activitats que puntuen
de cara a aquesta guerra entre grocs i blaus.
Són les mateixes que els altres anys, no? Més o menys?
Més o menys, però aquest any no es fa punt al Pilar del Balcó.
Més que és que el concurs no es fa directament.
i la dona amb la llauna.
L'activitat que fa el cau tampoc entra dins dels punts,
perquè fan l'activitat un cop ja s'han donat els premis, com si diguéssim.
D'acord.
S'hi va proposar amb ells que triessin que un dia volien donar els premis
perquè així els entrava o no els entrava dins les puntuacions.
I és que ara es va decidir això i mira, doncs aquest any no hi entra.
D'acord. Seran nou proves els que puntuen les barraques, la guerra de titans,
els partits de futbol i de bàsquet, doncs més o menys algunes de les activitats
que ja han puntuat altres anys.
Per cert, explica'ns també una mica com funciona el nucli,
perquè el nucli és un grup de persones que és obert a qui vulgui participar
i organitzar la festa major, oi?
Sí, el nucli és un grup de persones, no som entitats que ens hem ajuntat,
sinó som persones individuals que pot entrar qui vulgui a donar idees,
a participar, a col·laborar, perquè tots som voluntaris
i hi ha alguns que portem molts anys, inclòs allò,
i que també necessitaríem un relleu, un relleu i també noves idees,
com més persones, més idees, diverses maneres de pensar diferents.
Que això també creiem que ens aniria molt bé,
tenir un bon col·lectiu de persones amb diferents maneres de pensar
i de fer les coses.
De fet, som una entitat, estem constituïts com a entitat,
per poder gestionar els diners, per poder pagar els grups, en aquest cas.
Quan us comenceu a reunir per organitzar la festa major?
Perquè m'imagino que això porta feina de mesos, oi?
Sí, ens comencem a reunir a l'octubre, a novembre.
Passat feste de tardor, al novembre ens reunim.
Déu-n'hi-do.
Perquè hem de tancar els grups de música,
perquè si no els tanquem abans de desembre o gener,
ens quedem sense grups de música.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
És una feina de molts mesos,
tot i que després la veiem condensada en sis dies,
són molts mesos de preparació.
Per cert, aquest any,
he vist que els porcs senglars tenen protagonisme,
tant a l'agenda del programa d'actes,
també a l'aplicació.
Per què?
Mira, no ho sé, va ser una iniciativa
dels que s'encarregaven del llibre d'aquest any,
en concret del Bernat Cardona.
i mira, no, no,
és que realment no ho sé mal per què.
Li va agradar la idea,
tots el vam recolzar i mira,
ha de ser a tirar per aquí.
Veiem alguns porcs senglars grocs,
alguns blaus.
Alguns blaus, sí, sí.
Sí, molt bé.
Molt divertit, la veritat.
És simpàtic, és una iniciativa simpàtica.
És diferent canviar.
Sí, sí.
D'acord, doncs moltes gràcies,
Júlia Viladot,
per atendre'ns a Ràdio i a Esvern,
que vagi molt i molt bé aquesta festa major
a nivell organitzatiu
i que us ho passeu molt bé també,
la gent del nucli.
Gràcies.
I bé, doncs ja anirem seguint les evolucions
i potser tornem a parlar a finals de setmana
per veure com va tot.
Molt bé, perfecte.
Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies, Sergi.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Hem parlat amb la Júlia Viladot del nucli.
Ella és una de les persones que forma part d'aquest grup
que organitzen les festes de Sant Just.
Com ha dit ella, eh?
Des del novembre ja es comencen a reunir
per organitzar les festes majors.
Per tant, una feina d'un valor incalculable
que fan la gent del nucli
perquè puguem passar uns dies
més de juliol, agost, doncs de festes
a Sant Just i de Germenó.
Nosaltres fem una breu pausa
i de seguida tornem per parlar
amb la Maria Quintana
que ens parlarà d'una altra
de les activitats destacades d'aquestes festes.
Fins ara.
Sense tu la vida és com menjar sense sal
insipida i austera com un cony de funeral
és com si l'existència s'hagués tornat un pur tràmit
quan miro el calendari
vull que els dies passin ràpid
i si ja ho sé
que no s'acaba pas el món
qui més qui menys això
ho ha sentit tothom
autocompassió com a remei per la derrota
dir que estic de puta mare
somrient com un idiota
i fer-me el port
el mascle dominant
el que s'espolsa la pena
i continua treballant
aquell tòpic suat
la tragèdia dels pallassos
riu per fora i per dins plora
ocultant els seus fracassos
que no fos cas
que em veiessis trencat
soplicant-te de genoll
i una altra oportunitat
no hi ha res més patètic
que oblidar la dignitat
així que no t'esperis sentir
que no puc viure sense tu
sóc un tintin sense virus
no tinc ningú que em salvi el cul
no hi ha força d'anar-me aixecant
he pres a viure sense tu
sóc un tintin sense virus
no tinc ningú que em salvi el cul
no hi ha força d'anar-me aixecant
he pres a viure sense tu
sense tu la vida és avorrida de collons
com aquells dies de pluja
sense llamps i trons
sóc un mareixut
amb calma perpètua
sóc una pel·li porno
que no ensenya ni una teta
en un punt mort
funcionant a ralentir
com paralitzat per la por de tornar a patir
esperant el dia
en què es capi la tempesta
i me n'adoni que he deixat de sentir
que no puc viure sense tu
sóc un tintin sense virus
no tinc ningú que em salvi el cul
i ha força d'anar-me aixecant
he pres a viure sense tu
sóc un tintin sense virus
no tinc ningú que em salvi el cul
i ha força d'anar-me aixecant
he pres a viure sense tu
que hauria pensat que això de
viure sense tu
seria tan difícil
viure sense tu
és gairebé impossible
viure sense tu
absurdament ridícul
viure sense tu
que hauria pensat que això de
viure sense tu
seria tan difícil
viure sense tu
és gairebé impossible
viure sense tu
absurdament ridícul
viure sense tu
sóc un tintin sense virus
No tinc ningú que em salvi el cul
Li ha força d'anar-me aixecant
He pres a viure sense tu
Sóc un tintint sense mil·lum
No tinc ningú que em salvi el cul
Li ha força d'anar-me aixecant
He pres a viure sense tu
Viure sense tu
Viure sense tu
Just a l'estiu
Infoconsum, l'APP dels consumidors autosuficients
Descarrega-te-la
Disponible en l'APP Store i Google Play
En cas de cancel·lació de vol, retard o denegació d'embarcament
Overbooking, teniu uns drets
Trobareu més informació a consum.cat
O bé truqueu al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
Si heu fet una reclamació a una companyia aèria
I no heu rebut una resposta satisfactòria en un mes
Podeu adreçar-vos a una oficina d'informació al consumidor
Trobareu més informació a consum.cat
O bé truqueu al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
Quan compreu per internet
Identificareu que la pàgina web és segura
Quan la seva adreça electrònica passa de ser
HTTP a HTTPS
A més, el navegador apareixerà a la icona d'un cadenat tancat
Trobareu més informació a consum.cat
O bé truqueu al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
InfoConsum
L'app dels consumidors autosuficients
Descarrega-te-la
Disponible en l'app Store i Google Play
L'usuari pot donar-se de baixa d'un servei de telefonia
En qualsevol moment
I de la mateixa manera en què es va donar d'alta
Trobareu més informació a consum.cat
O bé truqueu al 012
Agència Catalana del Consum
Generalitat de Catalunya
I carregats de bons propòsits
Un vinga marca de la casa
I confiar que bufi el vent
Preferiria no fer-ho
Preferiria no fer-ho
Tot i l'esforç en decorar-ho
Saps que ja hi hem estat abans
D'on treus les forces tu per creure
En el que tants cops s'espondrà
Preferiria no fer-ho
Jo preferiria no fer-ho
Que cabró l'amor
Que fa confondre flors i nerva
Trobar bellesa en una esquerda
Que cabró l'amor
Se'n va sense deixar cap rastre
I ens deixa sols amb el pollastre
Si ens rendim ara a l'evidència
Ens queda més de mitja nit
O tu per encetar una ampolla
On sentiràs marxar al matí
A l'esforç en decorar-ho
A l'esforç en decorar-ho
Preferiria no fer-ho
I ballar, i ballar, i ballar
Almenys que hem après
Com no sempre
De l'altre pensa
Que es pot follar
Amb amor i sense
Que no hi ha motor
Més enganyós
Que l'esperança
No va més
L'últim mes
Es cansa
Almenys que hem après
Com no sempre
De l'altre pensa
Que es pot follar
Amb amor i sense
Que no hi ha motor
Més enganyós
Més enganyós
Que l'esperança
No va més lluny
Més escansa
Més enganyós
Ara escoltes
Ràdio Despert
Sintonitzes
Ràdio Despert
La Ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio Despert
98.1
Gairebé dos quarts de dotze del migdia
estem a l'Equador del programa
i a aquesta hora tenim nosaltres
la Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis
Sant Jostens. Hola, Maria, què tal?
Molt bon dia, Sergi, i a tots els que ens escolteu.
La Maria Quintana, que, com sabeu,
és col·laboradora habitual del Just a la Fusta.
Sí.
Avui ve a aquest programa especial de festa major
perquè el Centre d'Estudis Sant Jostens,
com cada any, participa d'aquesta festa major
en un acte, oi, Maria?
Sí, el dia dos.
El dia dos, que és el segon dia de festa major.
Això mateix, a les vuit del vespre,
ens trobem a la plaça Campreciós
per fer la passejada d'estiu,
que ja fa tants anys que fem
i que, gràcies a dir, té un èxit de públic
molt rellevant.
I el que fem, doncs, és l'última,
l'última ruta de la memòria
per les botigues que ja no hi són.
O sigui que aquest any abaixem la persiana.
Abaixem la persiana de les botigues per al record.
Sí.
Aquest és el títol d'aquesta passejada.
Sí.
Veiem, per cert, que ha sortit
al programa de festa major,
una fotografia teva.
Ah, bé, sí.
Sí, això deu ser la passejada de l'any passat.
No, de fa dos.
De fa dos.
Molt bé, que et veiem amb el Jusuf Salva.
Amb el Jusuf Salva, perquè ell explicava
allò de casa seva, sí.
Sí.
Sí, perquè alguna, també vull fer aquest incís,
encara que estan, ara,
que estan actives,
però tenen una història darrere
que val la pena d'explicar,
perquè no és només un senyor
que ven pernil i llum,
sinó que darrere hi ha tota una història.
Doncs hi ha botilles aquestes,
que aquest any també explicarem,
que encara estan en actiu,
però que tenen una història
prou important d'anys i anys i anys
perquè la gent la conegui.
Molt bé.
Doncs serà segur interessant
per recuperar la memòria històrica
de les botigues de Sant Jusuf.
No sé si ens pots explicar una mica
quines són les botigues que hi sortiran.
Mira, no hi són totes, eh.
Vull dir, baixem la persiana,
però ens en deixem,
perquè és impossible, impossible.
El que sí que hem fet aquest any
ha sigut com una recopilació,
o sigui, no hem fet tant...
Sí que hem fet algun que és
només a la botiga,
com és l'Angeló,
la carnisseria de cavall del carrer de la Creu,
que allà sí que expliquen,
les filles expliquen la història de la botiga.
Però, per exemple, el Joaquín Carbonell
el que ha fet és fer memòria
de les botigues que hi havia en el Raval.
El Julio Txoa,
que va créixer en els pisos,
ens ha fet una lliçó d'història
amb unes botigues que nosaltres,
per l'edat que teníem,
quan hi havia aquestes botigues,
que eren petits o jovenets,
no hi anàvem.
Doncs, descobreixer botigues
que no havies vist mai.
I ell ha fet les botigues dels pisos.
Després, doncs, també hem mirat
de fer uns petits fragments
de l'estanc del Ristol,
que estava a baix,
al carrer Bona Vista.
Després hem fet a Cal Coscó,
la cançaladeria d'en Cardona,
i també una mica fem una mica d'explicació,
però això no baixem a la carretera, eh?
D'acord.
No, perquè ja tenim unes edats
i a més no cal viatxar.
No sé, un recorregut molt llarg.
Nosaltres el recorregut...
Sí, una excursió,
més que una passejada.
El que fem és,
també, del carrer de la Sala,
el Francesc Blasco
fent la història de les botigues
que hi havia al carrer de la Sala.
Llavors, què fem?
Doncs, recopilem tota aquesta història
i l'expliquem en un sol lloc.
Llavors, què passa?
Doncs, que quan ho vam programar,
perquè ja sabeu que les reunions
que es fan per les festes
sempre es fan en molts mesos
d'entelació,
quan es va començar a parlar
el mes d'abril
de la festa major,
se'ns va dir que
estava programat
que al carrer de la Sala
estaria amb obres.
Sí.
Llavors, doncs, vam dir, bueno,
i com que el recorregut
que fem nosaltres
l'hem de donar a la policia
perquè ells saben, doncs,
a quins llocs...
Hem de tallar el carrer.
Hem de tallar el carrer,
el que sigui,
ja vam dir, doncs,
com que estarà tallat
el carrer de la Sala,
bueno, estarà amb obres,
ho farem a la cantonada,
doncs, del carrer Bedó,
carrer de la Sala.
Ara resulta que no,
que no començaran obres
fins passat estiu, segurament,
però nosaltres el recorregut
ja el tenim fet,
i llavors...
Ha tocat una mica el Vora Viu.
No, no, gens.
Ho ha tocat els plans.
No, gens, gens.
De dir, escolteu,
farem aquesta explicació a la gent
i ho farem aquí,
ho farem a la cantonada aquesta
i ja està,
i no passa res.
De la mateixa manera
que tampoc baixem a la carretera
i ho fem des de la cantonada
a Bona Vista Major.
També fem a Cal Manco,
que el carrer Monistrol,
i ho fem des de dalt
que arriba a Bona Vista.
Enteneu?
Vull dir,
hem d'anar també mirant
que sigui una cosa agradable,
que no sigui cansada,
que no...
perquè encara que vegi gent jove
també vegi gent gran.
Per cert,
farà molta calor, eh?
Diuen.
què hi farem?
Són les 8 del vespre.
Després tenim la sort
que venim aquí,
podem seure aquí
en el Jardí de Can Ginestar
i prenem una copa de cava
ben fresquet
i estem molt bé.
I a més,
aquest any,
encara que el programa
porta
que col·labora
l'associació,
l'agrupació fotogràfica,
que sí,
que sempre cada any
ens col·labora amb nosaltres,
aquest any no.
Aquest any
els hi hem donat festa
perquè el que passarem
nosaltres a l'acabar
serà el CD
dels 100 anys de l'Ateneu.
D'acord.
Que és molt bonic,
molt bonic.
Llavors hem cregut,
nosaltres som socis
de l'Ateneu,
el Centre d'Estatus i soci,
però fora d'això,
l'Ateneu és l'Ateneu.
I jo he sigut,
permeteu-me que digui,
que he sigut
de la comissió del centenari
i és clar,
hem treballat molt
i llavors ens feia molta il·lusió
de ens poder ensenyar
tota la història
de l'Ateneu
o la història
de tot el que s'ha fet.
Llavors ens vam demanar
a l'Ateneu
si ens accedien
a aquest CD,
i ens van dir que sí,
lògicament.
I llavors el que farem
prenent la copa de cava
és recordar
tota la història
de l'Ateneu.
Per cert, Maria,
tornant al tema
de les botigues també,
crec que és bastant significatiu
veure que Sant Just
ha canviat bastant,
no?,
els carrers
que tenien botigues
i que no en tenien.
Sí, sí.
hi ha molts carrers que abans
tenien molta més vida comercial.
El carrer Bador era
una meravella
perquè cada casa
era un ofici.
Cada casa era un ofici
o una botiga.
Era un carrer impressionant,
és el carrer que jo vaig néixer,
el que m'estimo,
i que ara em fa
una mica de tristesa
passar-hi
perquè veig
tantes portes
tancades de cases
que s'obrien
i que eren vives
i de negocis
que hi havia
la tintoreria,
després hi va haver
l'esperdanyeria,
hi va haver-hi
la merceria,
la calga farot,
les flors de la Lola,
el rancho
que era la botiga
que vissiu de casa
que estava al costat
de casa,
el ferrer,
els ruits secs,
clar, vull dir,
passes i no hi ha res.
Tot això s'explicarà
a la processada?
No, ja s'ha explicat.
Ja s'ha explicat.
A la primera i a la segona
ja es va explicar.
I la barberia?
No, no era botiga.
La millor seran oficis.
Ah, d'acord.
Això us ho reserveu
per una propera.
Per una altra vegada.
Està allà al calaix.
Està al calaix,
això mateix,
està al calaix
perquè una cosa
són les botigues
i l'altra els oficis,
com un sabater,
com un barber,
com un fuster
i un ferrer.
Això,
ara deixeu
que acabem de passar això.
perquè de veritat
de vegades
no t'ho creuràs
però estàs pensant
i sobretot
jo quan penso moltes vegades
quan no puc dormir
estic allà i dic
venen totes coses al cap
i se m'acut.
Això.
I llavors ho poso
sobre la taula
a la junta.
Què us sembla?
Perfecte.
Molt bé.
I si no es discuteix
i ja està.
Però vull dir,
ara de moment
abaixem la persiana.
Molt bé.
I el que em sap greu
és que hi ha botigues
que segurament
es veïn pogut explicar
però que arriba un punt
que dius
fins aquí.
que fins aquí
a més a més
vull dir
hi ha gent que
hi ha gent que s'ho
fer a explicar
a casa seva
però hi ha gent que no
llavors també
nosaltres no hem de fer
la feina aquesta
nosaltres hem de demanar
que col·laborin
en fer la història
la història la sap la família
i és molt més fàcil
que l'expliqui
la persona que l'ha viscut
en primera persona.
Clar que sí
perquè per exemple
el de l'Angeló
les seves filles
l'expliquen molt bé
i és molt maca
vull dir
i curiositats
i coses aquelles
que dius
escolta
oi te veus
això no ho veus
a dir mai
o mira per on
la cosa va anar així
no?
vull dir que sí
i sobretot
els que no hi són
i ja no hi ha família
però hi ha memòria
de la gent
com en aquest cas
el Joaquim Carbonell
que explica molt bé
doncs les botigues
que hi havia al Raval
i llavors doncs
també com el Juli
que allò sí que és
un pou de ciència
perquè no sé com s'ho fa
perquè tu li dius
Juli necessitaria
que em fessis això
i em sembla
que la nit
et truca i diu
ja hi ho he fet
esclar vull dir
que hi ha una gent
amb una facilitat
per fer aquestes coses
que a mi me'n mira
a mi me'n mira
jo puc organitzar
però de vegades
també aquestes coses
que dius
bueno i qui ho farà
i dius
Juli això ho pots fer
o un altre
o el Francesc Blasco
o el Joaquim
molt molt
jo sempre heu dit
és un goig
ser presidenta
d'un centre com aquest
és un goig
no és una obligació
ni un càstig
és un goig
és un goig
primer sempre ho dic
i saps que sempre ho dic
si jo no tinguis
la junta que tinc
que tinc
com a centre d'estudis
no seria
no seria
no tindríem l'èxit
anem a dir
que tenim
quan fem les coses
som un equip
molt ben conjuntat
que ens estimem molt
i ens respectem molt
i llavors
això
doncs
quan poses la feina
que fas sobre la taula
la gent ho rep
i quan la gent rep
aquestes bones vibracions
el que et vol fer
això és molt gratificant
és el que vols
això és el gratificant
després hi ha uns programes
burocràtics
que és quan vas a l'administració
això és una altra història
que també Déu-n'hi-do
però
el que a nosaltres
ens agrada
que és la història
o la memòria
això sí
que gràcies a Déu
funciona
gràcies a aquest equip
de Champions
sí, sí
totalment
per cert
estava pensant
el dia que feu
les passejades d'oficis
ha de sortir
la centraleta
de telèfons
també
també
clar que sí
que sortirà
aquesta l'hauràs d'explicar
tu mateixa
el Pep
el Pep
és més gran
té 4 anys més
4 anys més de memòria
sí, té 4 anys més de memòria
però ja sortirà
ja sortirà
més endavant
més endavant
ara ja veurem
què fem
perquè és complicat
no et pensis
que és una cosa
que es fa en dos dies
ara ho parlàvem
amb el nucli també
has d'anar a darrere
la gent
has d'anar
què ho pots fer
o què et sembla
què ho has fet
què tens
i això
no és d'un dia
ni d'un mes
això portem
4 mesos
preparant
moltes d'aquestes activitats
quan les vius
i quan les veus
no te n'adones
de realment
tota la feina
que hi ha darrere
això és el que vam comentar
també l'altre dia
quan estàvem aquí
amb el Jordi
parlant del refugi
i tot això
la feina que va fer
el centre d'estudis
amb els morts
i desapareguts
de la guerra civil
només a Sant Lluís
van ser 8 anys
se l'havien dit
8 anys
reunir-se quasi
cada dissabte
vull dir
la gent
si estima
les coses
i té ganes
de fer-ne
es fan
costen més
costen menys
però es fan
per cert
aquesta activitat
es diu
abaixem la persiana
a les botiques
per al record
abaixem la persiana
suposo que el centre d'estudis
a l'agost
també baixa la persiana
oh i tant
sí per favor
ja no
prou reunions
perquè no et pensis
després hi ha les reunions
que tu has de fer
doncs mira
les de festes de tardor
ja n'hem fet dues
clar
i tu dius
però si és a l'octubre
si és a l'octubre
però quan tornis
de ser a setembre
no no
però és que
el mes de maig
ja vam començar
a parlar de festes de tardor
vull dir que
esclar
és que la gent
no se'n dona compte
que per programar
quan és un poble
i nosaltres encara
dins de tot
som un poble
doncs amb unes dimensions
que es pot
que es pot anar a fer
a estructurar bé
no
però pensa que esclar
fes de tardor
això aquest dia
perquè aquest dia
què hi ha
això
això
aquells fan aquesta cosa
aquells altres fan l'altre
i per la festa major
igual
vull dir
has de coordinar
que tothom
tingui el seu espai
i això no és fàcil
a vegades
això no és fàcil
ara
quan tens una cosa
molt concreta
com la nostra
de passejada
vull dir
ja saps
aquest dia
i la passejada
que hi hagi per exemple
un concert de no sé què
no afecta
no afecta
en aquesta
aquest acte
però
vull dir-te
que és complementar-se
i no fer-se pupa
clar
그�itar-se
Gràcies
Gràcies
Ori
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies