Un quart de dotze som en directe al Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern
i avui tenim amb nosaltres a la regidora d'Hisenda i de Solidaritat i Cooperació, la Quima Jiménez.
Hola, bon dia, Quima.
Hola, bon dia, com esteu?
Parlarem de dos temes, un referent a la regidoria d'Hisenda
i un altre referent a la regidoria de Solidaritat i Cooperació.
Comencem amb el tema possiblement més dur, més complicat d'explicar d'alguna manera,
que és el que fa referència a la regidoria d'Hisenda
i concretament al romanent de tresoreria
perquè l'Ajuntament té 8,9 milions d'euros de romanent de tresoreria.
Què vol dir, sols que són aquests diners?
Si ho diéssim, com si un paral·lelisme amb una empresa normal,
de les que estem acostumats a treballar, diríem que són els beneficis.
Per què? Doncs perquè o bé s'ha gastat menys,
o bé has tingut uns ingressos extraordinaris, o has venut més.
Què passa amb l'Ajuntament?
Doncs bé, nosaltres fem un pressupost
i és veritat que tenim unes perdides
que poden ser, que acaben molt
i en aquest cas, sobretot, estan molt representatives
en el que és el tema urbanístic.
I en aquest cas, com sabeu, Sant Just,
gràcies a que es va sortint de la crisi
i hi ha més moviment econòmic,
és veritat que s'estan fent molts habitatges.
Llavors, això què et passa?
Doncs que tu dius, fas uns càlculs
i dius, bueno, jo per llicències d'obres o de construcció
tindré tants diners. Què ha passat? Que aquest any
s'han fet molts diners, la veritat.
Són quasi una diferència de 3 milionets, més menys.
I què ha passat? Doncs que, clar,
aquests ingressos, nosaltres no hi comptàvem,
doncs és aquell ingrés que entra dins del romani.
Perquè serien com ingressos, com beneficis d'una empresa.
Són ingressos extraordinaris.
Extraordinaris perquè, clar, nosaltres en el pressupost
no els vam tenir en compte perquè no sabies
quantes construccions farien, perquè, clar,
ningú t'ho es diu, tampoc reps les llicències prèvies,
és a dir, tampoc saps quan fas el pressupost quantes tindràs.
Llavors, com que són
manituds econòmiques que no són estables en el temps,
tu no les pots tenir en compte tot l'any.
És a dir, si aquest any s'han tret
dos milions o dos milions i mig més
de llicències, jo no les puc posar, per exemple,
pel 2018. Per què? Perquè
els metres quadrats que tenim de construcció són els que són
i no cada any es construeixen
quatre o cinc edificis o es fan obres
cada dia en el poble, no?
Suposo que durant els anys de la crisi aquests diners
han estat mínims.
Clar, perquè s'han fet obres molt petitetes,
és a dir, potser molt de tipus
personal, no? És a dir,
de la teva casa, doncs, que potser
arregles una façana o fas alguna obra interior,
però, clar, de construcció d'edificis del Mas Lluí
ara es comencen a acabar
o es comencen a fer les grans edificacions
de diferents plantes de pisos, no?
Doncs, clar, per aquí hi ha entrat uns diners
extres que no hi comptaven, que podia passar,
això sí que és veritat, perquè, clar,
però no saps quan et passarà, si serà el 2017
com ha estat aquest any, o podien haver entrat
el 2018. Això cadascú, clar,
no depèn de nosaltres, són les constructores que decideixen
doncs començar a fer una construcció X
en un moment determinat, i això és el que ens ha passat.
Aquests són uns ingressos extraordinaris
i que també es poden
destinar a unes
funcions concretes, és a dir,
l'Ajuntament, per llei, no pot destinar
aquests diners al que vulgui.
Exacte, aquest és el, jo crec, el gran problema
i la gran jugada que es va fer
amb la llei del 2012 que va fer
el Govern Central de Madrid. És veritat que el Montoro
el que va aconseguir fent aquesta llei del 2012
va ser que, clar, els ajuntaments
que estaven endeutats, doncs d'aquesta manera
reduir-los els endeutaments,
però què ha passat? Que els ajuntaments
que no estaven endeutats, com el nostre, què ha passat?
Que cada vegada, sí, tens una bossa
de romanents grans, però no el pots
distribuir com ets agradaria, que en aquest cas
aniria a despesa corrent, doncs que seria
per partides d'educació, partides
de benestar, partides a les
diferents entitats del poble, amb
altres coses que creiem que el dia a dia
és necessari
i amb aquests diners podrien fer, bueno,
moltes coses, però què passa? Que no. No t'ho deixen
destinar de tres maneres diferents.
Una és amortitzar crèdit.
En el cas de l'Ajuntament no tenim
grans crèdits, perquè és un ajuntament que
sempre s'ha mirat molt, jo crec
que una mica com a casa, no te'n deutaràs més del que no tens
i a més aquests diners hem de recordar
que no són de l'Ajuntament, són del ciutat del poble
per tant, amb més mesures
més caute no fer bogeries
doncs aquest Ajuntament, amb el seu llarg
de l'any, si ho mires, és un
Ajuntament que no té deutes. Llavors, clar
amortitzem, però clar, tampoc ets molt per amortitzar
perquè no en tenim. Llavors, l'altra
part és agafar factures
de l'any anterior, en aquest cas serien del
2017, que bé, o no tenien partida
suficient, o bé van entrar allà
quan ja havíem tancat el pressupost, per tant
aquestes factures ens les deixen
treure d'aquest romanent, el pagament es treu
d'aquest romanent. I l'altra part
és inversions sostenibles, que significa
que clar, no és, per exemple
hem de canviar aquests vidres
si són, que és per temes
i hem de canviar els vidres de la ràdio, si aquests vidres
fossin aïllants del fred i del calor
i creiessin que aquests vidres
són bons o que
tenen alguna cosa a veure amb el tema
mediambiental, els podrien canviar
però si són canviar-los
per insonoritzar, bé, doncs a lo millor
si mires l'epígraf, a lo millor
no ens entraria, perquè no es consideren
sosteniblement
i a més s'han d'amortitzar també en un temps
determinat. Per tant, imagineu-vos pintar
una escola, doncs a lo millor si mires
segurament la pintura d'aquella escola
no és sostenible, per tant aquesta pintura
o aquesta obra hauria de sortir de la
despesa corrent. Si hem de posar
una calefacció a l'escola en
un sistema fotovoltaic o una calefacció
que és energèticament sostenible, etcètera
llavors sí que es pot invertir
és una mica complicat en el fet que no
podem fer el que ens agradaria fer o el que
el ciutat a vegades et diu, i per què no el pots destinar
a això? Perquè tinc unes normes
i no em deixen sortir d'aquestes normes
Per tant, aquí l'Ajuntament té un problema
entre cometes, un beneït problema
tot s'hi ha dit, que és que té uns
diners que no pot o que
no sap com gastar. Sabem com
gastar, no, gastar-los sí que sap
sempre i quan tinguis inversions sostenibles
però que no ens agrada
o no ens deixen gastar-lo amb allò que
creiem, que tindríem
ara per ara molt més recursos. Imagineu-vos
per exemple, beques, sí que les cobrim
totes, però potser podríem encara cobrir més coses
de les beques, no només una cosa concreta
sinó potser podries fer altres tipus
de beques diferenciades
que ara no les pots fer perquè amb aquest romelent
que diries, ostres, però mira, faig beques
jo què sé, per dir-vos alguna cosa que potser no entra
en el tema, però una beca de marxar
a l'estranger, doncs persones, X, no?
I dius, mira, doncs els alumnes
que tinguin una nota tal, doncs podrien
fer una beca d'una estança
de dos mesos o els mesos d'estiu
a Anglaterra, per exemple, ara us poso un exemple així
doncs no els podrien fer, per què? Perquè amb el romelent
no ens ho deixen, no són sostenibles, llavors dius
bueno, hauria de sortir del corrent, però clar, què emorgeix més?
Una beca menjador o una beca perquè l'hem d'estudiar anglès?
Bueno, doncs has de decidir, no? I això és el que jo crec
que a vegades et trobes impotent
com a persona que gestiones l'Ajuntament
a nivell econòmic. És veritat
que en el Parlament de la Generalitat
s'està parlant que aquest problema
comença ja a ser
hi ha molts ajuntaments que comencen
a queixar-se i a demanar que per favor
es faci alguna cosa, perquè clar, si jo
com a Ajuntament de Sant Just fem un escrit
i em enviem a Madrid, segurament no ens faran cas
ens diuen, molt bé, segueixin, perquè vostès
fan una economia molt bona, però fins aquí
si jo crec que anem tots i diuen, miri
molt bé, la llei del 2012, si no
la vol abolir
la vol mantenir, val, estic d'acord
però en els ajuntaments que estem fent els deures
per favor, no ens castiguin d'aquesta manera
és a dir, dongui'ns una miqueta
un ventall més ampli per poder
gestionar millor aquest rumanent i poder-lo
destinar a coses
del nostre dia a dia, no només a unes coses
concretes que a vegades són
molt, molt limitades i hi ha molt de
i a més l'interventor et pot dir, bueno, però jo això
no ho veig sostenible, a lo qual si l'interventor o un secretari
de l'Ajuntament et diu que no ho veig sostenible
ja no cal que seguim perquè
no ho tirarem endavant, llavors, bueno, intentar
demanar, jo penso que a la llarga haurem d'anar tots
els ajuntaments a una i fer alguna acció
conjunta per poder arreglar aquest tema
perquè ens estan castigant molt fent els deures bé
El ple de l'Ajuntament s'ha
debatut sobre els pressupostos
també sobre l'increment de l'IBI
i els partits de l'oposició deien
home, si l'Ajuntament té
aquest rumanent de tresoreria
com és que segueix incrementant
l'IBI? No se li podria donar un respir
dels ciutadans després d'anys de crisi
i no puja l'IBI? Clar, què passa?
És el que dèiem, si jo no pujo l'ingrés
que jo rebo de l'IBI
o de qualsevol taxa de l'Ajuntament o impost
que paguem, jo aquestes taxes
o aquests impostos que paguem tots
i que entren a dins de l'Ajuntament, aquests diners
que entren jo els puc distribuir
a tot el que hem dit, després a corrent
és a dir, a totes les àrees
sigui de benestar, sigui
de formació, sigui d'educació
sigui de promoció econòmica, etc.
El rumanent no el puc destinar
llavors, clar, si no pujo l'IBI
clar, l'ingrés no el tinc
i el rumanent no em serveix
perquè no me'l deixen col·locar
a despesa corrent
que és el nostre dia a dia
llavors, per això hi ha
aquestes vegades, aquestes pujades
d'impostos que no ens agraden
però és perquè aquest rumanent
jo no el puc destinar
a el que el destino
als ingressos que envenen
dels impostos que fem pagar
a la població o que paguem tots
perquè aquí tots som desanjos
però tant paguem
inclús a inclúsió, no?
Però vull dir, clar, els posem per això
és a dir, no puc fer
ja m'agradaria a mi no pujar a l'IBI
perquè si el rumanent me'l deixessin fer
com vull, doncs és perfecte
perquè llavors
si es canviïs aquesta llei
clar, jo puc jugar amb això
perquè dius
podria congelar l'IBI
o baixar-lo en pit
o baixar-lo i dir
a veure, si l'ingrés de l'IBI
són 3 milions ara
o dos i en pico
amb la pujada
doncs mira, si jo tinc un rumanent
que serà aproximadament
de 6 milions
doncs aquests dos els agafaria
i els distribuiria
a despesa corrent
què passa?
que això no m'ho deixen fer
llavors l'única manera
que jo puc pagar
les despeses corrents
és mitjançant els impostos
que la ciutadania paga
entre tots
doncs bé, hem parlat d'aquest tema
explicat el rumanent de tresoreria
un tema farragós
que és complicat d'entendre
sí, a més és que
a part de farragós
o complicat d'entendre
jo crec que fins i tot
ho veiem una mica
quan ho parles amb la ciutadania
és que és com injust
perquè dius
ostres, som una població
és veritat, senjuç
la gent paga
tothom
els seus impostos
correctament
no som una ciutadania
que fem malament les coses
l'Ajuntament
ingressa correctament
els diners
i estan a la casa
i dius
bueno, per una llei
que ens ha vingut
no podem fer
el que ens agradaria fer
llavors
segurament és una llei
pensada i efectiva
pels ajuntaments
que no han fet bé
els deures
sí, però clar
però en canvi
els que sí que els han fet
ara estan pagant les conseqüències
per això et dic
que hauríem de
jo crec que ens hauríem de plantejar
tots
o anar a tots
i dir
bueno, a veure
els ajuntaments
que estem bé
què podem fer
i com ho podem interpel·lar
a Madrid
perquè es doni en compte
que això no ens està fent cap bé
doncs a veure
si pot haver-hi
algun canvi
en aquest sentit
que Sant Just
pugui beneficiar-se
doncs sí
perquè realment
aniríem més tranquils
o seria més coherent
no?
és a dir
tinc menys ingressos
o els que tinc
els distribueixo
per tot el que és necessari
no només per unes partides
que a vegades
són les que són
com hem comentat
al principi de l'entrevista
la Quima Jiménez
a banda regidora d'Hisenda
també regidora de Solidaritat
i Cooperació
i aprofitem avui també
doncs per parlar
de la Festa de la Pau
que serà dissabte
dissabte és la Festa de la Pau
però aquesta setmana
és la Setmana Solidària
sembla que
totes les festes
les convertim
en una setmana
una mica temàtiques
no?
correcte
la Setmana Solidària
aquest any
dedicada
als drets dels infants
doncs sí
dels temes centrals
aquest any
com saber
bueno
cada any s'escolla un tema
durant quasi dos anys
hem sigut
els refugiats
i ens hem bolcat
molt amb els infants
i aquest any
doncs
entre tots
és a dir
totes les entitats
que formen part
de la Festa de la Pau
i de la Setmana Solidària
doncs van decidir
que potser seria
bo parlar
del dret dels infants
no només
dels drets dels infants
que tenen els refugiats
sinó fins i tot
de tots els nens
siguin refugiats
siguin migrants
o fins i tot
els nens que viuen
a la nostra població
i per això
és aquest any
una mica
el lema
són els drets dels infants
com sabeu
són molt els drets
no hem pogut
agafar-los tots
perquè no
no es podia fer
impossible
i hem escollit
l'Esplai
i el Cau
va proposar
uns sis
uns sis drets
set
sis drets
i són els sis
que treballarem
durant la Gincama
que es farà
el dia de la Festa de la Pau
quins són aquests sis drets?
doncs mira
és el dret a l'educació
que tothom
ha de tenir dret a l'educació
i ha de ser format
l'altre és
no a l'explotació infantil
és veritat
doncs que aquí
no tenim cap nen
que treballi
però si ens anem al Congo
veurem que hi ha nens
que entrenar dins de les mines
i estan treballant
l'altre és el dret a jugar
els nens han de ser infants
els infants
han de saber
han de poder jugar sempre
durant la seva infantesa
hi ha nens o infants
que per algun motiu
a vegades
no poden fer això
dret a l'opinió
els nens
han de ser escoltats
els nens
tenen els mateixos
drets d'estar
per exemple
com jo estic
en aquest micròfon
doncs un nen podria estar aquí
donant la seva opinió
i sona a vegades
sí, sí, ho sé
però vull dir
aquí potser sí
però hi ha poblacions
o hi ha llocs
que potser la veu d'un nen
no és escoltada
el suficient
l'altre dret
és no la discriminació
per raó de sexe o raça
és veritat
que hem abolit
una mica
el que la gent
no sigui racista
però com sabeu
encara hi ha
racismes
i no a vegades
no és per color
o per sexe
sinó a vegades
fins i tot
si hi ha alguna persona
que té una discapacitat
concreta
doncs a vegades
també
ets discriminat
per això
i no té raó de ser
i l'altre és
llibertat a l'expressió
és a dir
els nens
poden expressar
i dir el que vulguin
i no han de ser
tallats
perquè aquella paraula
o aquella cosa
que diuen
no sona bé
o no ens agrada
són aquests
són els sis drets
que es faran
a la carpa
del dissabte a la tarda
a vegades
quan pensem
en drets dels infants
el que ens venen al cap
són els primers
que has comentat
dret a l'educació
dret a
no ser explotat
que
segurament
ens venen al cap
a altres països
però
d'altres drets
d'aquests que has comentat
segurament
els tenim molt més a prop
són problemàtiques
que tenim més a prop
més a prop
i que potser vivim
o potser no
directament al nostre poble
però sí
si et mous
a vegades
sortim d'aquí
i treballes
en altres llocs
o estàs amb
un altre
a unes altres poblacions
al voltant
doncs veus que
passen aquestes coses
i és curiós
perquè
poseu un cas de Barcelona
l'any passat
es va fer una trobada
que ja és el segon any
que es fa al Raval
que era
una trobada
de la comunitat musulmana
i em vaig endur
alguns nens
de Sant Jús
coneguts
és el meu fill
i va ser curiós
perquè
com que hi havia nens
entre ells
els nens musulmans
els van ensenyar
les coses típiques
entre ells parlaven
i el curiós va ser
que quan vam tornar
cap a casa
un dissabte
em diuen
oh, però és que aquests nens
parlen català
sí, clar
és que aquests nens
viuen aquí
se n'acomoda
parlen el seu idioma
amb els seus pares
però sí, parlen català
clar
vull dir, a vegades
ens donem compte
que ens pensem
que un que ve de fora
no ens hem de poder entendre
i va ser curiós
i va ser curiós veure
com dius
clar, és que aquí a Sant Jús
no tenim molta diferència
de cultures
i és curiós veure
com a vegades
surts d'aquí
i dius
ostres, sí
hi ha nens
de moltes
i a més
culturalment
és molt enriquidor
tenir gent
de diverses
nacionalitats
però bueno
a veure com funciona
jo penso que anirà bé
perquè el cau
i l'esplai
tenen molts nens
i aquestes temàtiques
les treballen superbé
doncs a veure
repassem
quins són
els actes
més destacats
d'aquesta setmana
de solidaritat
i concretament
de la festa de la pau
doncs mira
dimecres a les 8
aquest llibre té
presentarem un dels llibres
sempre amb alguna temàtica
tenim dos llibres
no sé encara ben bé
perquè
bueno
teníem dos candidats
que podíem venir
a fer la presentació
d'un dels llibres
i amb l'Arnau
parlàvem divendres
doncs que encara
no us puc dir qui és
em sap greu
tan bon punt ho sabem
us ho direm a la ràdio
perquè ho pugueu dir
perquè bueno
són dos
que personalment
a mi m'han agradat molt
però clar
no sé
quin dels dos
dels dos autors
podrà venir
a més un ha tingut
un problema familiar
i llavors no sé
si realment podrà venir
i haurem de fer un canvi
per confirmar
sí
jo suposo que entre avui i demà
l'Arnau ja em dirà
quin dels dos poden
i el divendres
a les 8 del vespre
al Casal de Joves
fem la presentació
d'amic meu
aquest amic meu
és el llibre
que l'any passat
també es va presentar
el llibreter
el tenia a la venda
el vam portar
si no recordo
malament
pel Sant Jordi
també hi era
l'any passat
a la xerrada
que vam fer
de les entitats
sobre tema
de refugiats
arrel de la setmana
de solidaritat
vam llegir un fragment
i és un llibre
que tracta
de les històries
d'unes nenes
i nens
que marxen de Síria
pel problema
de la guerra
i el llibre és
mitjançant dibuixos
i petits escrits
t'expliquen
les seves sensacions
i sentiments
el fet de fugir
d'una guerra
llavors què ha passat
doncs ara
hi ha hagut
una obra de teatre
és a dir
s'ha fet
l'obra de teatre
i llavors
el que hem fet
és
l'associació
Open Cultural Center
la va de voler fer
amb teatre
i els vam demanar
si podíem venir
ens han dit que sí
la taquilla
és d'aquesta manera inversa
i tu dones
el que tu creus
i llavors presentarem
veurem l'espectacle
que personalment
diuen que està molt bé
i jo sé
tinc coneguts
que a Nadia
els hi ha agradat molt
i el que després farem
per fer una mica
més de germanor
entre tots
és que farem
una mica
de pisculabis
per a tots aquelles
persones
que vinguin
a veure
el teatre
al Casal de Jogues
i llavors
el dissabte
dia 12
a partir de les 5
de la tarda
començaran
totes les activitats
de la plaça
de la Pau
d'acord
que entre aquestes activitats
hi ha la Gincama
que has comentat
i participa
en diverses entitats
oi?
Sí
i participa
com cada any
hi participa
la gent de
Sant Jus Solidari
com a entitats
Sant Jus Solidari
Justícia i Pau
Esproceat
el col·lectiu
de la plaça de la Pau
l'associació
del barri sud
la Casa d'Extremadura
i el Cau i l'Esplai
llavors
la Casa d'Extremadura
el que ens faràs
en aquest any
canviem una miqueta
ens faran
hamburgueses
i patates xips
i la botifarra
és a dir
que podrem escollir
aquest any
dos menjars
diferents
hi ha
el barri
sud
i barri nord
perquè també hi ha
l'associació
del barri nord
que sempre ens fan
les xocolatades
i els pastissos
que estan superbons
i després
Sant Jus Solidari
Justícia i Pau
i Esproceat
estaran fent
el taller final
que estaran
ajudant
el Cau i l'Esplai
a fer la Gincama
i estaran al taller final
que al taller final
tots aquells nens i nenes
que portin
un dels passaports
perquè es donarà un passaport
i marquin
totes les caselles
conforme han fet
tota la Gincama
aquests nens
tindran
una sorpresa
que tindran al final
que tampoc puc dir
perquè si no
no seria sorpresa
llavors
tots aquells nens
tindran una sorpresa
que és divertida
per tant
i s'ho podran
i s'ho podran dur a casa
és a dir
jo ho explico
que és una cosa
que t'enduràs a casa
llavors us animo
a tots a venir
llavors
aquí ens farà
ens portarà l'acte
és el Roger Cònsul
com sabeu
l'any passat
ens ho va fer
i doncs aquest any
voluntàriament
ens torna a acompanyar
llavors com sempre
hi tindrem
el grup
que sempre hi és
el gòspel
hi haurà els dimonis
els dracs
i els diablets
i no sé
si els jaganters
al final
podran venir
però bueno
aquests són els que
sempre tenen
el cor sensible
i ens venen sempre
a ajudar
i a fer que la festa
sigui més xula
encara
del que és
per tant
una setmana
de solidaritat
i una festa
de la pau
amb col·laboració
de moltes entitats
que també
fixeu-vos que totes
són del poble
és un plaer
poder veure
les entitats
del poble
col·laborar
sí perquè sense elles
us ho dic en serió
l'Ajuntament
home pots fer-ho
però la gràcia
i les gràcies
s'han de donar
elles
que són les que
fins i el cap
estan allà
tot el dia
i al darrere
i això porta dies
treballant
que són elles
les que els hem de
donar les gràcies
amb lletres grans
doncs
moltes gràcies
Quima Jiménez
a vosaltres
residora
d'Hisenda
i de Solidaritat
i Cooperació
avui
per venir a tractar
aquests dos temes
que no tenen gaire
ben entre ells
però els dos
corresponen
a la Quima
moltes gràcies
per haver vingut
a vosaltres
per acompanyar-me
una abraçada
adeu
adeu
adeu
i a una entrevista
de la Quima
fem ara
una pausa
de seguida
tornem
per repassar
la predicció
del temps
la previsió del temps
amb el Carles Hernández
Fins ara
i hear the drums
echoing tonight
and she hears
only whispers
of some quiet
conversation
She's coming
in 12.30 flight
The moonlit wings
reflect the stars
that guide me
toward salvation
I stopped
an old man
along the way
hoping to find
some old
forgotten words
or ancient
melodies
He turned to me
as if to say
Hurry boy
it's waiting
there for you
Gonna take the
life to drag me
away from you
There's nothing
that a hundred
men or more
could ever do
I bless the rains
down in Africa
We're gonna take
some time
to do the things
we never had
The wild dogs
cry out in the night
As they grow
restless
longing
for some
solitary
company
I know
I know that
I must do
what's right
Sure as
Kilimanjaro
rises
like a
lembris
above the
ceremony
I seek to
cure what's
deep inside
frightened of
this thing
that I've
become
It's gonna take
your life
to drag me
away
from you
There's nothing
that a hundred
men or more
could ever do
I guess the rain's
down in Africa
It's gonna take
some time
to do the things
we never had
I guess the rain's
is waiting
there for you
It's gonna take
your life
to drag me
away
from you
There's nothing
that a hundred
men or more
could ever do
I guess the rain's
down in Africa
I guess the rain's
down in Africa
I guess the rain's
down in Africa
I guess the rain's
down in Africa
I guess the rain's
down in Africa
It's gonna take some
time to do the things
we never had
I guess the rain's
for sure
to have
a hit
I guess the pouring
can be
a frosty
block
I guess o'j
do the time
there's nothing
that it wants
to do the things
Fins demà!
Fins demà!
Com ha anat el cap de setmana?
Doncs amb feinadot i amb un protagonisme especial del temps que a vegades no agrada, no?
Sí, més del temps que de l'àrbitre, el protagonisme?
Bueno, estava tan cansat per culpa del temps que allò de l'àrbitre jo ho vaig relativitzant.
Vaig veure els meus amics molt accelerats, però és que jo estava en un punt tan cansat aquella hora de la nit que me'l vaig mirar molt tranquil.
A més a més, vaig anar a un lloc que hi havia un aficionat del Madrid, un o dos, i vaig també poder veure,
que no ho havia experimentat mai, no?
A veure, quan marca el Madrid, algú s'aixeca, salta i se n'alegra, no?
No ho havies vist mai?
Jo no havia, jo sempre que vaig als llocs, bueno, jo vaig en uns llocs molt reduïts,
tampoc no és que tingui una pluralitat a l'hora d'anar a veure partits de futbol, i tot són culers.
Home, doncs, mira, ahir vaig anar a l'estadi, i hi vaig veure bastants madridistes, bastants.
S'estan destapant.
Entremig de la marea culer, que és una cosa que no havia vist gaire.
Doncs des d'aquí felicitar-los perquè van fer molt bé el mosaic, també, eh?
No, home, no n'hi havia moltíssims, però n'hi havia uns quants.
Jo pensava que era més aviat una temeritat anar amb la semarera.