Bé, doncs ara són les 11 i 17, passen dos minuts d'un quart de 12 del matí i seguim aquí al magazín matinal de ràdio d'Esverm, el Just a la Fusta, encarant ja la segona hora del programa.
Avui som dilluns 6 d'abril del 2020 i ara ens toca fer l'entrevista. Avui tenim amb nosaltres el mossèn de Sant Jús, en Joaquim Rius. Hola, bon dia.
Bon dia i bona hora a tothom. Bon dia i bona hora. Com porta el confinament, mossèn?
Sí, mira, aquí calladet a casa i tancadet a casa. No, es fa una mica complicat i més amb aquests dies de Setmana Santa.
Perquè de tota l'activitat que portem a l'Església, doncs aquests dies són d'una manera especial perquè són el centre de la nostra fe,
que és la mort i la ressurrecció de Jesucrist. I en canvi, doncs, mira, no podem celebrar res.
En la situació actual, l'Església com afronta aquesta pandèmia del coronavirus?
Bé, nosaltres el que fem és que intentem d'alguna manera mantenir relació amb els malalts que visitàvem,
que els portàvem la comunió a casa seva, de relació amb algunes famílies que tenien una situació potser més difícil.
I llavors el que hem fet ha sigut mantenir relació així ocasional, però esclar, no podem fer-ho de cap més manera, tampoc.
Per respectar, doncs, el respecte que es mereix totes les persones, des d'aquest sentit espiritual,
però també des del punt de vista de tota la pandèmia que arrosseguem, doncs, aquest confinament que tots estem vivint.
No, perquè com està tenint contacte amb la comunitat de l'Església aquests dies de confinament? Com ho està fent?
No, de moment només és a través de línia telefònica, perquè tampoc no gaudeixo de missions i tècniques, per dir-ho d'alguna manera.
i sí que alguna cosa vàrem fer amb la residència d'avis de Nostra Senyora de Lourdes, amb les religioses, doncs, que tinguessin culta cada dia,
vàrem sistema de gravar, ai, de transmetre directament.
Jo celebrava sol la missa a la parròquia i llavors elles, a través dels telèfons i les tècniques d'avui dia,
doncs, era transmès a la missa cap a elles soles, perquè allà el problema estava també que no podien reunir els avis,
perquè, doncs, està prohibit en aquest sentit, i llavors sí que elles rebien el culte i, mira, i elles participaven de la celebració de la missa cada dia.
Però noies, les tècniques a vegades fallen i ho vam veure de deixar perquè no donava el resultat que esperàvem, eh?
Perquè era un sistema molt senzill i llavors això, les zones es perdien, de vegades l'imatge no es veia,
i al final ho vam suprimir.
Per tant, doncs, la religió de si el que vam fer va ser consagrar, doncs, tot un...
formes, doncs, petites, doncs, i deixar-les al sagrari, i elles el que fan és que fan les seves pregàries
i després la superiora de la comunitat dona la comunió a cadascuna de les religioses.
I així, doncs, i així ho celebrem.
I aquests dies de celebració, de Setmana Santa, quin és el plantejament que es pot fer?
En quines circumstàncies es celebraran els actes?
Mira, en el mateix, en el mateix, hi ha els llocs on han disposat de tota una tècnica,
doncs, que no els hi ha estat gens fàcil, però, bueno, que l'han lograt,
doncs hi ha llocs que fan la retransmissió a través d'aquests missatges de comunicació,
i llavors el sacerdot celebra ell sol, allà fa la celebració ell sol,
i a través de la televisió, de l'internet o del que sigui, doncs, reben les zones, les imatges,
i segueixen des de casa els que volen connectar amb aquella celebració.
Llavors, el que ens han fet a nosaltres és, els mitjans de comunicació, doncs,
ha arribat des de l'àmbit del bisbat, i el nostre bisbe s'ha preocupat, doncs,
que arribessin les zones de Montserrat, eh, la transmissió de la missa des de Montserrat,
o bé des de la televisió, o bé des de Roma,
és a dir, en aquest sentit, les persones que vulguin poden connectar, doncs,
a través d'aquests mitjans i seguir les cerimònies.
És a dir, en el fons, només el que podem fer és això,
és que la gent es recollir, doncs, a contemplar imatges en aquest sentit,
que són les celebracions que fan allà en el lloc d'origen,
que això, doncs, té aquesta projecció.
Que és la mateixa que faig jo, vull dir, jo connecto a través d'internet amb Montserrat,
i, llavors, ahir, per exemple, la festa dels Rams,
doncs, la vaig celebrar tal com la van celebrar els monjos,
sols també, perquè no hi havia ningú, els monjos sols,
i, doncs, tota la festa que vam fer amb motiu de la festa dels Rams.
Clar, ara li anava a preguntar.
Dic, vostè, com segueix una mica els actes,
també ha de fer ús d'aquestes plataformes digitals, no?,
de YouTube, de televisió...
Sí, sí.
De fet, jo podria estar a l'Església fent aquestes celebracions jo sol,
vull dir, això també ho puc fer,
perquè hi ha la comunió, que diríem, amb tota l'Església universal,
i, per tant, jo, encara que estigui sol i no hi tingui ningú,
doncs, està unit amb tota l'Església universal.
però jo no, no, no, no, la meva capacitat no arriba psicològicament a fer aquesta celebració en sol,
perquè ho vaig intentar fer un dia amb una missa sol i em vaig trobar tan estrany jo sol allà sense ningú,
que no hi veia massa el sentit.
De veritat, no n'hi he fet, ni em penso fer cap d'aquests dies,
perquè no és que no, no...
De fet, a la portada del diari Ara d'avui,
surt el cardenal d'Arcabisbe de Barcelona,
en Joan Josep Homella,
fent la missa de diumenge de Rams en una catedral,
que es feu completament buida,
i realment la imatge fa com impressió.
Per tant, imagino que estar allà sol també de peu deu ser molt estrany.
És estrany, i després perquè, sobretot, la missa és una cerimònia dialogant,
vull dir que pregues en nom dels que tens davant,
de vegades ells s'acompanyen, s'uneixen a la pregària del sacerdot,
després hi ha la comunió, el compartir el pa,
tot això, doncs hi ha comunió, gent que hi ha al davant i el sacerdot,
perquè la missa té sentit en aquest plenament, no?
Llavors, davant d'aquesta impossibilitat, es fa això altre,
que també a través de la comunicació, doncs,
els qui vulguin participar-hi, doncs,
i fer aquestes celebracions aquests dies,
doncs hi poden participar.
Però, esclar, sempre serà amb visió, doncs, telemàtica o com sigui.
Perquè això que ens passa ara ens obliga, d'alguna manera,
a considerar qui som i quins valors són realment els importants?
Jo, per mi, crec que sí, perquè és que ens n'adonem
que moltes vegades aquestes coses religioses
s'han mantingut només des del punt de vista celebratiu,
de celebració, com si fos un aparador del que és l'Església
i del que vol dir la fe, i això em sembla que és un error.
No és cap aparador, vull dir, és una identificació personal,
lliure, de cadascú, del qui ho vulgui,
doncs, amb aquell que, en el fons, és el que ha vingut a anunciar
alguna cosa més que és que estem en aquest món.
Perquè aquest món ofereix el que té i el que viu,
i llavors ell ens ve a donar un sentit transcendent
a aquesta existència nostra aquí.
Per tant, doncs, és bo que entenguem que cadascú pot estar connectat
amb algú que és transcendent,
que ens dona sentit i objectivitat de la vida
i que després valors i continguts
i que després ens dona una esperança eterna.
Esclar, això ha de ser assumit per la persona,
ha de ser assumit per cadascun,
doncs, com un portador d'aquests valors,
del qual ell n'esdevé també, missatger.
A vegades això, centrar-ho en la feina dels capellans,
tampoc no és.
Nosaltres hi dediquem la vida, d'acord?
Això és qualsevol cristià.
Qualsevol cristià, amb la seva manera de viure,
si s'identifica amb Jesucrist, que va morir i va ressuscitar,
en el sentit de donar esperança a la vida,
llavors te n'adones que quan vius aquest moment de la pandèmia,
que, esclar, la final, doncs, potser és la mort,
perquè no ho superaràs, etcètera.
En canvi, ell, Jesucrist, va venir i va dir
passi el que passi, tu sempre estàs cridat a la vida
i a la vida per sempre.
Vull dir, el ser humà no és només els anys que està aquí,
en aquest món, perquè el veiem moure, riure, cantar i ballar,
sinó perquè és fill de Déu,
i d'això n'estic convençut,
i que, per tant, faci el que faci en aquest món,
després es trobarà amb la realitat de la vida eterna,
amb Déu cara a cara,
i cadascú que sigui judici d'ell mateix.
Per això, aquí, en aquest món,
és bo que aquestes cerimònies, doncs,
ens ajudaven a donar,
ens ajuden a tenir aquest sentit
de comunió amb Jesús,
d'una manera especial,
en la realitat de la seva passió mort i resurrecció,
i, per altra banda, d'entendre que estem en aquest món
per estimar, per ajudar, per fer el bé,
per salvar el món, per protegir-lo,
per salvar la naturalesa,
per respectar-la,
tot això que Déu ens ha donat.
I aquests dies, doncs, mira,
eren uns dies especials i intensos
del que va fer Jesucrist
i que nosaltres ho hem d'intentar viure també.
Com que no podem celebrar-lo,
doncs, bé, ho celebrem en la intimitat
de cadascú i de comunió espiritual
amb el Senyor, de fet.
Perquè en aquests moments,
podríem dir que la gent és una oportunitat
que té per aproximar-se a la fe,
aquest aïllament social,
el confinament...
Mira, jo penso que aquests dies
d'estar sols a casa
i estar-hi moltes hores,
doncs, et fa pensar molt en la vida.
Et fa pensar, potser,
si li dones el sentit que has de tenir.
Et fa pensar si només ets tu
i el que menges i el que beus
o ets alguna cosa més.
Et fa pensar, doncs, que la vida,
quan hi ha relació i relacions bones,
doncs, és on te trobes la felicitat
perquè és amb la convivència,
amb l'estímul de la relació,
del respecte, del sentit de pau,
de justícia, de veritat, d'amor...
Tot això, doncs, són realitats que es viuen.
Passa que anem tan atabalats
que sembla que només
quan ara ens han deixat sense res
on la persona s'ha vist més pobra, potser.
I llavors, esclar,
estem intentant fer coses
que ens trenquin aquesta soledat d'un mateix,
de poc valor, perquè tota la gent
que va treballar i posava davant d'una màquina,
davant del que sigui,
tornava a casa a la tarda cansant i esgotat,
entrava a casa, trobava els fills, la dona,
el que sigui,
i llavors allà havien de...
Bé, no, tu me'n vaig a dormir
que estic cansat.
Adéu, bueno, ni fins demà.
Al final dius,
i quin sentit té la meva vida?
I la vida
és vivint-la,
no només
treballant, divertint-te,
passant-ho bé,
jo menjant, etcètera,
sinó que hi ha una colla de valors
que els hem oblidat,
que són els que donen sentit a la vida
i que són aquells que Jesucrista ens va dir
home,
estimeu-vos com jo us he estimat,
no matis,
no ofenguis,
no destrossis,
no anul·lis la naturalesa,
respecta-la, estima-la perquè és on tu vius,
etcètera.
Tota una sèrie de valors
que ara aquests dies
la gent té l'oportunitat potser de pensar-hi més,
perquè no estem tan atabalats,
tot i que també ens atabalem, eh?
Sí, sí.
Perquè és clar,
quan estem tots atabalats,
jo estic sol,
aquí a casa i tinc un avantatge
que jo sol estic aquí
i apa,
jo vaig amunt i avall del pis
i no passa res, no?
Però vull dir que
els que hi tenen la família
també poden arribar a entendre
que potser si la relació
entre pares i fills
no fossin tan merament material,
sinó que també fossin de valors,
d'interès dels uns pels altres,
d'estimació autèntica i respectuosa,
tots aquests valors
que són humans,
doncs potser també els hi pot arribar a ajudar.
I en aquest sentit
també hi havia el valor espiritual,
que és el que aquestes ceremònies
ajudaven una mica
a enriquir més la persona,
almenys durant aquests dies de l'any,
a donar un sentit nou.
que no és només anar a la casa
que tinc de segona estada,
no és fer un viatge,
doncs a les illes no sé què,
no és només anar a la platja,
no és això, viure.
Viure és molta més cosa
en la qual els altres
tenen un paper en la meva vida
que l'haig de respectar,
l'haig d'ajudar
i haig de facilitar-lo.
I això, doncs,
per mi és el gran missatge
que Jesucristo ens ha portat
i que ens ajudaria
a conviure millor
i més tranquils.
I que quan fem front a això,
doncs la gent
no se l'hagi de multar
perquè continuen
anant pel carrer,
perquè fa el que li dóna la gana,
perquè, vull dir,
això,
aquestes coses
ens han d'anar a compte
de la poc sentit de societat.
i, en canvi,
si una vida viscuda
dient el que a mi m'agrada,
el que a mi em va bé,
el que a mi m'ajuda.
Els altres,
jo passo dels altres,
tu,
que cadascú s'espavili.
Això no pot ser.
Aquest és el que ens està passant
aquests dies,
que la gent es queixa
de tantes multes
que els hi posen,
de tantes denúncies
que els hi fan.
Bueno,
però si t'han dit
que no et moguis
perquè és millor per tots,
per què et mous?
Perquè em dóna la gana a mi.
A mi ningú m'ho priva.
ja hi som.
Jo soc lliure.
Sí, lliure,
però de què?
De fer la guitza?
No, no.
Vull dir que ens ajuda
això també a madurar
més com a societat.
Per tant,
també hi ha uns valors humans
que Déu també els vol
i els respecta.
No solament de l'esperit,
sinó de vivència
en aquell món
que en fem
i com ho fem.
Tornant al tema
de les cerimònies
i dels actes religiosos,
Clara,
està una mica
tot parat.
Per exemple,
com queden
les comunions
dels infants
que estaven fent catequesi,
si hi havia batejos,
celebracions,
bodes,
tot això
està parat
ara mateix?
Sí,
sí, sí, sí.
Ja, de moment
està parat.
Ens ho hem parat tot.
Vull dir,
en aquest sentit,
l'eclésia
ha sabut respondre
el que la societat necessita.
Vull dir,
no ens hem imposat
en res
ni hem proposat
de fer un disbarat,
de dir,
doncs,
jo els reuneixo
perquè l'església
és autònoma
i l'església
pot fer el que vulgui.
No, senyor,
tu no pots fer
el que vulguis.
Tu estàs
en una societat
i, per tant,
doncs,
aquests dies
totes aquestes
celebracions,
doncs,
les comunions
en algun lloc
s'han plantejat
més tard,
hi ha una certa idea
de plaçar-les
pel setembre
o quan tornin
a començar
els col·legis
els infants,
etcètera.
En aquest sentit,
perquè, doncs,
si ara no es pot fer
i no es pot fer
i ja està,
no passa res.
Però, esclar,
moltes vegades
és que tot
està en funció
que allò
estava organitzat
per fer un viatge
a Disney World
de França,
etcètera,
amb els nens,
etcètera,
i ara no hi podrem anar-hi.
Però és que la primera comunió
no és anar a Disney World.
Vull dir,
la primera comunió
és una altra cosa.
I això també
li ha anat bé
a la família
de dir,
ah, caram,
així, doncs,
no podrem celebrar-ho.
Què vol dir
que no podrem celebrar-ho?
Es pot fer igualment,
però donem-li el sentit
allò que ha de tenir.
No tants viatges,
ni tants halars,
ni tantes coses,
tot purament material.
I llavors,
el sentit de l'esperit
és que,
doncs,
aquells infants
a vegades
tampoc no es veuen
massa acompanyats
a entendre una mica
per què ho fem,
això.
I llavors,
això per a mi també
és desencoratjador.
Però, bueno,
mira,
què hi farem?
Estem passant
i vivint aquestes circumstàncies
i veurem potser
si més endavant,
doncs,
els casaments es retracen,
retracen una mica,
com tampoc ja no fem enterraments,
ni res,
no assistim a cap difunt,
ni res,
vull dir que no,
les famílies
estan deixant
passar
en el fet
de celebrar
una pregària
pel difunt
quan les coses
es normalitzin
i així ens estem,
ens estem deixant
per un altre temps.
Exacte.
Però, bueno,
què hi farem?
Exacte.
Així.
Molt bé.
Doncs,
mossèn,
moltes gràcies
per agafar-nos el telèfon,
per passar aquesta
petita estoneta
amb nosaltres
des d'aquí a la ràdio
via telefònica.
Molt bé,
i molt bé,
jo també he agraït
perquè m'ho hagi volgut fer.
Molt bé.
Doncs,
una abraçada
i seguim en contacte.
I bona Pasqua per tots.
I bona Pasqua igualment,
que vagi bé.
Adeu fiau,
adeu,
gràcies a vosaltres.
Adeu,
adeu.
Passant 5 minuts,
a dos quarts de 12 del matí
acabem de parlar
amb el mossèn Joaquim Rius,
mossèn d'aquí,
de Sant Just d'Esvern.
Ara,
deixarem un tema musical
i seguirem
amb la secció
d'aniversaris
aquí,
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.

d'Esvern.
d'Esvern.

d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
d'Esvern.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit