Són les 11 i 17 minuts d'avui dilluns 15 d'octubre del 2018.
Tenim la cita mensual amb l'alcalde de Sant Just, en Josep Perpinyà,
que ja està a l'altre costat de telèfon.
Hola, bon dia, alcalde.
Bon dia, què tal, com esteu?
Bon dia, bé, bé, força bé, després d'uns dies de vacances
sempre es comença millor la setmana.
Molt bé.
Bé, comencem l'entrevista,
és la segona que fem ja en la temporada 2018-2019
del Just de la Fusta,
però és la primera entrevista que faig jo
com a portadora del programa.
Bé, la vall de Sant Just
és un tema destacat de l'últim ple
i potser és dels temes més importants
que s'han tractat en els últims anys, no?
Efectivament.
De fet, és un dels temes més importants
per al repte que va suposar
que l'Ajuntament de Sant Just,
amb molta complicitat de la ciutadania,
no permetés construir els 1.200 habitatges
que el planejament els permetia als propietaris
dins del parc de Collsola,
és a dir, en plena muntanya, no?
I allò va ser un repte
de com entens tu el teu municipi, no?
I això ha costat molt,
perquè evidentment hi ha molts interessos,
hi ha molts diners en joc, no?
I per tant molta pressió,
però el que ha fet el govern municipal
doncs és mantenir-se en aquesta línia
de no permetre aquesta construcció,
una cosa que va començar el 96, imagina't, eh?
El 96? Ostres!
Bé, l'any 1996,
el govern del Partit Popular,
en aquell moment presidit pel senyor Esmar,
va creure convenient que aquells planejaments
qualificats, com el cas nostre,
tots els ajuntaments perdien la possibilitat
d'adiciar o no el desenvolupament.
I per tant, els propietaris de la Vall de Sant Jus
van començar a tramitar
el que serien aquests permisos per poder construir.
Això ens vam negar
i finalment el 2004 vaig tenir l'oportunitat
passinar aquell conveni famós
perquè deia que una part sí que es construïa a Sant Jus,
però mai es podia construir dintre la Vall, no?
I per tant,
què vam fer el darrer ple de l'Ajuntament?
Que és la notícia.
Doncs fer un altre acord
amb els propietaris
des del punt de vista de dir,
escolti, vostè aquest sostre,
aquesta visitabilitat,
la posarà en aquest lloc, en aquest lloc
i en aquest lloc de Sant Jus, no?
I per tant, és un tema
que això, quan es concreti,
que es venia concretant,
doncs amb els terminis
que s'expliquen en aquest acord,
doncs això s'ha acabat, eh?
Per tant, mai més
algú pot tenir
aquella temptació de construir
doncs dintre de la Vall,
que seria
doncs una cosa desastrosa, no?
I ara aquests terrenys,
bé,
les vivendes que havien d'anar allà,
tornen,
bé, tornen,
s'han dit de posar-los
a la zona de la carretera reial.
Exacte, sí.
Nosaltres el que hem pactat
és a dir
que de cap de les maneres
ha de ser aquest lloc,
com dèiem abans,
i han de ser a la carretera real
perquè hi ha espais
que poden ser ubicats
i que és una transformació
que la deien lògica
i per tant és a la zona
de Torrelanca,
a la zona
d'actuals fàbriques
de Bomber i Fisicoll
i també a l'entrada
de l'autopista
o sortida cap a l'autopista
en els terrenys municipals
que també es destinaran
a la construcció
d'aquests habitatges
i d'activitat econòmica
perquè tot no és activitat.
Tot no és habitatge.
Nosaltres també hem demanat
que una part significativa
doncs sigui activitat econòmica
i per l'altra banda
també hem aconseguit
i així ho signarem
els propers dies
un acord molt important
des del punt de vista
d'habitatge públic
perquè aprofitem
aquestes operacions urbanístiques
per exigir, demanar, pactar
digue-li com vulguis
més habitatge públic
del que la llei
en aquests moments regula.
Això és un bon acord
i estem parlant
d'uns 250 habitatges
de protecció oficial
de lloguer
que tindrà l'Ajuntament
i es posarà a disposició
de la ciutadania
perquè hi ha una falta
molt significativa
d'habitatge
diguem-ne
de preu assequible, no?
D'alguna manera
també
o sigui
és per protegir
Collserola
per protegir la vall
però
clar
també
els edificis
seran edificis
força alts
per poder
complir
amb tot
aquest número
d'habitatges
clar
però
nosaltres hem de fer
bé
en primer lloc
aquest habitatge
a terra
amb espais
que
l'espai ho permet
per tant
nosaltres hem de fer
una reflexió
jo crec que la ciutadania
ha de fer una reflexió
és a dir
o a la vall de Sant Jús
o a la carretera
no hi ha més
per tant
aleshores el que hem de fer
és distribuir-los bé
en aquests tres terrenys
que estàvem explicant abans
però el que no
el que no pot ser
de cap de les maneres
és bé permès
el que es pretenia
aquests finals dels 90
aquesta és la reflexió
un lloc o un altre
en tot cas
que efectivament
a la carretera real
doncs
pot permetre
una certa alçada
i aquí hi ha un debat
molt significatiu
que és el següent
és a dir
si tu els edificis
són més alts
doncs tu tens
més alliberat espais
hi pot haver més zones
verdes
i més equipaments
espai lliure
si aquests edificis
són més baixos
doncs
ocuparies
molt més solar
haurà arribat
dic
haurà arribat
llavors Sant Jús
el seu límit
de creixement
sí
nosaltres
el pla d'equipaments
que ben aviat
es presentarà
però ja té moltes dades
analitza també
l'evolució
dels planejaments
per tant
Sant Jús
no creixerà
més enllà
de 22 o 23 mil habitants
que ningú s'espanti
però és que
l'Ajuntament de Sant Jús
aquests dies
aquests mesos
o els darrers anys
no ha creat
més planejament
no ha creat
més sostre
diguem-ne
o més pisos
ja estaven
el que veuran
els veïns i les veïnes
a la carretera
és els que estaven
fa 20 anys
dintre la muntanya
per tant
no és un creixement
diguem-ne
que nosaltres
l'hem accelerat
o volem
que creixi més
jo sempre
hi he estat
part de
que el creixement
de Sant Jús
sigui el mínim possible
per tant
aquests habitatges
que veurem
i aquest augment
de població
ja la teníem
fa 20 anys
22
ja hi eren
el que passa
és que
l'Ajuntament
va anar frenant
frenant
frenant
per tant
el límit
de Sant Jús
jo crec
que està
sobre aquests
22
23
que és molt
assumible
és assumible
de forma progressiva
amb equipaments
amb activitat
econòmica
no ha de significar
cap sal
qualitat
diguem-ne
cap perda de qualitat
dels serveis públics
jo crec que ho estem fent bé
amb una temporalitat
i aleshores
insisteixo
o un lloc
o un altre
i parlant
de transformacions
també
bé
la deixalleria
de Sant Jús
també patirà
una transformació
en positiu
mira
nosaltres
en aquests moments
ara el govern municipal
destinarà
aquest any
3.800.000 euros
en equipaments
és una xifra
que fa
molts i molts anys
que no passava
i aquests 3.800.000 euros
són
la nova pista exterior
de la Bona Aigua
un pavelló nou
vestidors nous
la remodelació
de la pista exterior
amb un pat 3
la construcció
del nou centre cívic
multifuncional
al Magui
i com deies tu
la nova deixalleria
davant dels terrenys
a l'ITB
això és una suma
de 3.800.000 euros
són molts diners
i això vol dir
dues coses
una
que l'Ajuntament
en aquest moment
està molt sòlid
econòmicament parlant
i per tant
ho pot afrontar
i per l'altra banda
doncs
que apostem
per aquests espais
d'equipaments
aquests espais
de convivència
on a part
de fer formació
aules d'estudi
activitats
de tot
diverses
doncs
es comenta
això
la convivència
de trobada
entre els veïns
i les veïnes
no recordo
en els anys
anteriors
una xifra tan important
com aquests
3.800.000 euros
en equipaments
a la deixalleria
per exemple
què seria
reformar-la
o plantejar
un altre model
de sistema
no, no
nosaltres estem
en una deixalleria
del segle XXI
interactiva
proactiva
doncs
amb tecnologia
punta
i per tant
és una deixalleria
que no té res a veure
amb l'actual
l'actual es desmunta
però és un sistema
nou
de recollida
on hi ha aula
també mediambiental
i per tant
amb l'utilització
de les noves tecnologies
com poden ser
les apps
i altres instruments
és una deixalleria
absolutament
amb un concepte
molt més adequat
el que és
avui dia
no
pensa que les deixalleries
la gran majoria
es van fer fa
25 anys
o 20
no
i aleshores
érem gairebé
tipòrics
d'anar a portar coses
coses i prou
i ara
el que es planteja
és una deixalleria
molt proactiva
on tu puguis
conèixer fins i tot
els materials
que hi hagi
una llàstia
i t'interessa
on hi hagi
també una empresa
que ja la tenim
però molt més activa
de fer un reciclatge
gairebé
doncs
al 100%
del que pot arribar allà
i això
és una economia circular
una economia
molt sostenible
i que les instal·lacions
actuals
no ho permetien
no
després
també un altre tema
destacar
que és un tema
molt recent
perquè
passarà d'aquí
un parell de dies
i és que són
les jornades
de les ciutats creatives
en el marc
de les rutes singulars
els dies
17, 18
i 19 d'octubre
són
és un repte
no per Sant Just
també acollir
darrerament
estem
de reptes
darrer reptes
perquè fa
el cap de setmana anterior
no sé si vas poder participar
però sí que em vol donar
molta informació
del singular
que
déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
l'èxit
d'aquesta
trobada
d'aquestes activitats
d'aquestes accions
que estaven
emmarcats
dintre d'aquest
projecte europeu
de rutes singulars
i ara tenim
precisament
una altra acció
dintre d'aquestes
rutes singulars
europees
doncs
aquest repte
el que estàs guient
aquestes jornades creatives
i a mi em sembla
que veient
doncs
aquí està el front
d'aquesta responsabilitat
política
i el seu equip
i també altres administracions
com Creanta
o la Fundació Creanta
o també
l'àrea metropolitana
tindrem
tindrem unes jornades
excel·lents
perquè el que es fa
és un debat
de l'economia creativa
de la innovació
de trobar espais
o tenir espais
de trobada
per posar en comú
el que és
tots aquests aspectes
que van més enllà
de la paraula
potser més típica
tòpica
de cultura tradicional
i que
el que busca
doncs
precisament
és passar
d'aquesta cultura creativa
a vegades
el que és el negoci
el benefici
però
veure
com poden haver-hi
models diferents
i sobretot
estimular la innovació
s'estan fent coses
realment
increïbles
no només
aquí a Sant Lluís
i a l'entorn
com vam veure
insisteixo
en el singular
sinó
en ciutats
i en municipis
i aprofitar el fet
que estiguem
aquests municipis
al costat
de grans ciutats
com és Barcelona
això són inèrcies
molt positives
crec que seran
unes jornades
molt interessants
des d'aquest punt de vista
de la creativitat
del turisme
del turisme creatiu
del turisme cultural
i això
mou
l'esperit
mou el coneixement
però també
mou l'economia
i després
d'aquestes jornades
d'aquesta setmana
quedaran pendents
alguna altra
alguna altra
activitat
marcada dins
del que és
el projecte
de rutes singulars
bé
dintre del projecte
de rutes singulars
és un programa
que efectivament
està definit
i pràcticament
pot arribar al final
el que passa
és que
el dinamisme
i l'activitat
que tenen
aquestes ciutats
transfrontaleres
doncs
permet encara
fer alguna activitat
més
fixa't
aquest cap de setmana
amb la visita
que ha anat molt bé
del refugi
no?
sí
va tenir molt d'èxit
molt d'èxit
per tant
són programes
que permeten
encara
algun tipus
d'acció
d'activitat
i es reuneixen
permanentment
en aquestes comissions
de treball
però de fet
la gran majoria
de coses programades
les tenim ja
pràcticament
al final

adeu
adeu
Acabem de parlar
amb l'alcalde
Josep Perpinyà
ara
la segona meitat
d'aquesta
segona hora
del Just de la Fusta
començarem
la tertúlia
amb la Palmira
amb la Carme
i amb l'Amèlia
fins ara
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
de la Fusta
Són les 11 i 33 minuts.
Estem aquí al Just de la Fusta.
Sintonitzeu amb Ratllo d'Esvern al 98.1 FM.
Ara és l'hora de la tertúlia.
Ja les tinc preparades a la Palmira Vadell, a la Carme Amador,
que la setmana passada la vam trobar a faltar.
I a l'Amèlia Nogués.
Hola, noies. Bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia a tothom.
Bon dia. Amèlia, bon dia.
Hola, bon dia.
Ah, val. Nota que acabava de sentir i no sé si és que el micròfon... Ara.
Em sents molt bé, ara?
Sí, et sento perfecte.
Perfecte, amb aquesta veu.
I que no es pot confondre, incomposible.
Home, les veus es confonen.
Sí, algunes veus es poden confondre, és veritat.
A l'Amèlia sí, però d'altres potser són més...
Sí.
Hi ha alguns aspectes que dius, vale, això és aclar.
No, no, l'Amèlia té una veu que quan se sent dius,
aquesta és l'Amèlia de Can Ginestar.
Sí.
Jo us haig de dir que alguna vegada que he intentat fer alguna broma amb els meus fills
o així per telèfon, a la que he obert la boca m'han dit, va, mama, home, que ja t'he inconegut.
De seguida.
De seguida.
En canvi, mira, que les meves filles, quan em truquen, m'han de dir, sóc la Marta,
les confongo.
Entre elles.
I són les meves filles, imagina't quina mare veig ser.
Home, no, però...
Jo sí, a mi se'n coneix, jo tinc veu radiofònica.
Que ara, ja està, ara ella resulta que és la més...
Bueno, sí, i de tele, esclar, és la més professional.
És la més professional.
És la que té més experiència, potser, no?
Sí.
I l'Amèlia fa teatre, i jo faig el pallasso pel món.
Oh, veia tres que ens hem ajuntat aquí.
Home, amb els anys que fa que trotem per aquí, ens poden conèixer, no?
Sí, això està.
Perquè és tonteries i tonteries.
Però a vosaltres, suposo que també us deu passar.
Jo, quan em sento en gravació, no sento la veu que em sento ara que estic parlant.
Això li passa a molta gent, que no reconeix la veu després.
Ja, ja.
Clar, ell s'ha sent d'una manera i després, quan s'escolta de fora, em sento una altra veu.
Ostres, aquesta és la meva veu.
Sí, sí.
A mi també em passa.
I em sento estranya.
Bueno, de què parlem, perquè estem aquí...
Sí, escolta, que estem parlant de nosaltres, que un dia també està bé.
Home, és important que anar a tu mateixes.
Hem quedat que parlaríem dels estralls del temps, els aiguats que ha fet i tot això que fas.
Quina bestesa, quina bestesa.
Però que sembla ser que se'n va.
Sí, home.
L'home del temps de la casa, a dir, què és el que més me'n refio, jo.
Ja.
El que diu el Carles per mi.
És de fiar, és de fiar.
Perquè fixeu-vos que el dilluns passat, eh, ell tenia pronosticat que plauria a l'hora de la inauguració del refugi.
Sí, sí, sí, sí.
Jo, quan vaig arribar, una estona abans...
No plovia encara.
Feia un sol preciós i vaig pensar, ai, que aquesta vegada el Carles s'haurà equivocat.
Doncs no, senyor.
De bon cert, ara.
El cap de poc va fer un ruixat.
Poca cosa, però n'hi va haver prou per donar-li la raó.
És que té els materials i les eines i els instruments aquí de la casa, doncs...
Sí.
I els coneixements.
I ells.
I ells.
I els coneixements, home, que clar.
A veure, a veure, a veure.
Perquè a mi em dones tots els aparells del món i no sé què fer-me.
I fins que no cau...
Exacte.
Mira, gairebé sembla matauro.
Una cosa, una cosa, jo quan vaig entrar a fer de regidora, esclar, jo arribes i ets com una cabra dins d'un graig, eh?
No saps per on començar.
Com la cabra, diu.
Com la de l'altre dia.
Com aquella que es passeja, que es va passejar l'altre dia, és veritat.
I l'alcalde em va dir, mira, podries començar per unes coses que hi ha pendents, que és l'aparell que hi ha muntat a sobre que hagin d'estar,
per detectar això del temps, que el Carles va estar encantadíssim perquè no ho tenia i això és una eina, com dius tu.
Sí, sí.
Va ser la primera cosa que vaig fer.
Doncs molt bé.
Veus que bé.
Va ser una bona cosa.
Sí, bueno, som molt amics des de llavors.
Qui és el Macarlitos?
Sí.
El Macarlitos, aviam, qui és que no és amic del Carles?
Mira, tu pots recordar molt bé quan hi havia la ràdio, allà aquell raconet, aquella ràdio tan bufona, perquè era bufona, eh, aquella ràdio.
Sí.
Era molt diferent, no era una instal·lació com aquesta, però era entranyable, aquella ràdio.
Però tu parles de la ràdio que hi havia allà darrere de Can Ginestà, no la que estava a dalt.
No, no, a darrere la caseta teva.
Ja, però aquesta ja, aquesta era ja maca.
Però la que quan estava a les golfes...
No, jo a dalt de tot no hi havia anat.
Clar, perquè tu ets jove.
Però això, però el Carles era un noiet.
Sí.
I deia, a veure, jo ja conec que som pare de tota la vida.
Jo vaig començar quan hi havia el trailer aquí dalt.
Ah, sí, és veritat, després vam tenir una mena de cubícul, allà, petitíssim, però allà fèiem de tot.
Per mi això que esteu dient és com ciència-ficció.
Tu havies de néixer encara, eh?
Sí, tu i tant, nena.
Tu havies de néixer, eh?
Sí.
Per això t'expliquem.
Tenies que... l'època que fèiem aquí, que era molt més, les tertúlies que fèiem a la tarda.
Oh, el divendres.
El divendres, no era un escàndol, no, no tant.
La primera tertúlia que vam fer el divendres...
I fèiem teatre, fèiem teatre.
Sí, el divendres.
Oh, sí.
Però aquest divendres que dius tu, quan venies tu, el fèiem molt llarg.
Però la primera, que va ser allà, aquesta ràdio petita de darrere, Casa l'Amèlia,
perquè allò serà sempre Casa l'Amèlia,
doncs el fèiem una hora i saps què és el que fèiem?
Què?
Ens portàvem el ganxet, ens portàvem un tèrmo i madalenes.
Oh, quina idea, m'has donat, nena, el dions que ve.
Amèlia, no et veig fent ganxet, eh?
Oh, doncs em havia fet, eh?
Et veig més fent, no sé, paracaigudes que...
De vegades la gent enganyem, eh?
Doncs jo crec que ara està més en disposició de fer ganxet que de llençar-se en paracaigudes.
Què vols insinuar, això?
Escolteu...
Ei, a mi m'agrada molt fer ganxet, eh?
Però escolteu, no havíem dit que parlaríem del temps.
Però és que no, no...
Del temps que fa que vam néixer.
Del ganxet.
No, jo...
Avui hi ha una mèrida, no sé si...
Avui fa 78 anys que van...
Que van assassinar...
Sí, van afusellar els companys.
Els companys.
És veritat.
Goita.
Sí, sí.
Ah, i felicitats a les Treses, també.
Sí, és la Tresa.
Ah, també és avui, Sant Tresa.
Sí, és avui, per això una cosa va lligada amb l'altra.
A veure, avui fa 78 anys, per demà fa un any, que ens van engarjolar injustament els Jordis.
A tots els altres.
Un any.
I després, aviat, ja farà un any de tots els altres.
Jo no sé com acabarà això, però que ha començat malament, sí.
Per tant, no pot acabar bé.
Que ha passat un any, que fa un any dèiem, no, és que no, això no...
No durarà.
No durarà, és que no, vull dir, no s'aguanta, no?
Sí, sí.
I mira, ha passat un any.
I el que passa és que darrere d'un any va un altre, i un altre, i...
Ahir a la manifestació de davant l'Ajuntament que fem cada diumenge,
van llegir la carta de la filla del Sánchez, que li explicava, que li deien al seu pare que no es pensava poder haver de viure una cosa així.
Sí, diu, però, diu, com sempre, amb totes les coses, sempre guanyes alguna cosa.
Diu, el que he guanyat és que he après a gaudir de les petites coses, aquestes petites coses que jo no m'adonava, però que ara les trobo a faltar.
Una carta molt bonica per ser una noia molt joveneta, eh?
A veure, pensem en els fills i pensem en les parelles d'aquesta gent, però hi ha els pares també, eh?
Clar, clar, clar.
El pare del Romeva també ha fet un escrit amb una gran dignitat, renyant els partits per no anar més benvinguts.
Clar.
Penseu, diu, que aquesta gent està tancat mentre vosaltres us brelleu, eh?
Sí, sí, sí.
Em va semblar d'una dignitat impressionant, eh?
El pare de la meva edat, justament, eh?
Els mateixos anys meus, 74.
No hi hagi jo aquesta carta.
Només pensem en els fills.