This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Falt en quatre minuts per dos quarts de dotze del migdia.
Hem comentat abans, hem explicat que avui comença la ronda
d'entrevistes pactades pels partits a l'Ajuntament de Sant Just
i comencem amb la CUP, un partit que tot i no tenir secció local de Sant Just
es presenta a aquestes eleccions i per tant comencem amb la CUP.
I per fer-ho tenim amb nosaltres al telèfon el Miquel Altadill
que és conseller comarcal de la CUP i membre de CUP Esparreguera.
Hola Miquel, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Doncs a veure, explica'ns, quin és el programa que té la CUP
de cara a aquestes eleccions del 21 de desembre?
A veure, de cara a aquestes eleccions il·legítimes
convocades per la força des del govern de Madrid
i aplicant l'article 155, aquesta mena de cop d'estat encobert.
Nosaltres ens presentem, vaja, com ens hem presentat en les dues últimes ocasions,
el programa de la Unitat Popular, no només la CUP,
que la CUP és l'expressió, diguéssim, del municipalisme
i és com si diguéssim l'eina que uneix a tot un moviment
que ja fa anys que ha estat al carrer
i que ha estat vigent la seva lluita en molts dels àmbits d'aquest país.
I és un altre cop mobilitzar la gent
a que voti, vull dir, nosaltres és a que voti les opcions de la Unitat Popular,
que és tot aquest moviment ampli de casals, de d'aneus,
de persones que estan lluitant amb diferents lluites del territori,
ara també els alcaldes, els regidors de la CUP,
i tot aquest englomerat de gent,
presentar-nos a aquestes eleccions que no teníem ganes d'anar,
que fins i tot va haver-hi el dubte
i van haver-hi fa unes setmanes decidint si ens presentàvem
i bé, tot va abocar que ens presentéssim.
Per tant, és per recuperar una mica les institucions catalanes
i sumar des de baix, des de l'esquerra,
aquesta majoria social que hi ha en aquests moments a Catalunya
per la construcció d'un país nou, pel procés constituent,
i una mica posar les bases d'un futur millor
per a la nostra gent i per a la nostra ciutadania.
Com deies, unes eleccions que ni de bon tros
són unes eleccions normals,
convocades per l'estat espanyol després d'aplicar l'article 155,
dius que les considereu il·legítimes.
Sí, vaja, si ens tenim el funcionament
de l'autonomia de Catalunya fins ara,
tot ha estat per convocar aquestes eleccions.
Sempre, i així era, el president de la Generalitat en aquest cas,
s'aplica aquest mal anomenat article 55,
que és un cop d'estat encobert
per als elements més reaccionaris de l'estat.
Per tant, no ha sigut la voluntat dels membres escollits democràticament
que han convocat aquestes eleccions,
sinó que s'ha imposat, diguéssim, des de Madrid.
Per tant, i l'opció, ja dic,
i sobretot ara que estem parlant del Baix Llobregat,
l'opció majoritària des de molts dels àmbits
era no hem de legitimar aquestes eleccions,
però després d'una reflexió interna
i, com sabeu, la CUP ens agrada parlar i debatre,
doncs hi hem d'anar i hem d'anar a totes
i a guanyar-les per restaurar la voluntat
del que va ser l'1 d'octubre del referèndum
i seguir en aquest camí que ens ha de portar
a la llibertat del país
i a una millor justícia social per tota la gent.
Suposo, com deies,
que l'argument principal per presentar-s'hi
és no cedir, no? Tampoc?
No, clar, el tema...
Nosaltres no ho vam cedir
ja demanant que es fes aquest referèndum,
que s'instaurés, que es proclamés la República
i llavors no cedir en aquest xantatge
i continuar amb la línia
per aconseguir aquests objectius
que en aquest moment són majoritaris de Catalunya,
que és d'un referèndum
i nosaltres creiem que hi ha una majoria social
a favor de construir un estat propi
i sobretot des del nostre punt de vista
per construir una societat molt més igualitària,
poder governar-nos des d'aquí,
poder fer les nostres lleis,
que moltes van encaminades a millores socials
que des del govern de Madrid els últims anys han estat tombant.
Per tant, és avançar en aquest camí que havíem iniciat
i des de la CUP és no renunciar a res
i com tots els canvis en la història
per les millores dels drets de les minories,
pels drets de la dona,
s'ha fet desobeint,
perquè si no encara hi ha els drets laborals,
si no encara estaríem en molts casos
amb uns sistemes de semidesclavituds,
a dir, feudals.
Per tant, la idea és desobeir com a motor de canvi
i aconseguir més drets per la gent.
Per tant, no renunciar a res,
això mai, i des de la CUP,
podem estar segurs que continuarem,
m'ho dir, presentem igual que ens presentàvem fa dos,
fa tres anys quan vam entrar per primera vegada al Parlament,
amb el mateix projecte, el de la Unitat Popular.
La CUP ha estat en negociacions
per formar una candidatura conjunta amb Esquerra
i Junts per Catalunya?
O ho havia estat en el seu moment?
A veure, a la que es van convocar aquestes eleccions
i legítimes, evidentment, dits de la CUP,
hi ha moltes sensibilitats
i una de les opcions, com ja va sortir la premsa i així,
era la de coalició, una coalició més àmplia,
una coalició transversal,
també una coalició més de moviments d'esquerres,
però, vaja, com es van anar desenvolupant els esdeveniments
i ja també la majoria de la gent de la pròpia CUP
ja es va optar per la candidatura pròpia de la CUP
amb el nostre programa.
Creu que el fet que Esquerra i Junts per Catalunya
es presentin per separat
pot afectar d'alguna manera el resultat de la CUP?
A veure, això és també fer una mica de política ficció.
Això també hi haurà moltes maneres diferents, a veure-ho.
Jo quasi que aquí parlaria a nivell personal,
però, vaja, crec que el nostre espai
i d'on podem aconseguir vots a la CUP,
que anem, vull dir, també va funcionar així,
entenem, a les eleccions del 2015,
és que es pot arribar amb el mateix missatge
de referèndum, república, procés constituent,
a tot un segment de gent i de població.
Nosaltres, i ja d'aquí també parlant
de la zona metropolitana, del Basi Oregat,
una comarca en molts casos complicada,
podem arribar i així ens hi trobem
a uns espais de població
molt més així, doncs, de l'esquerra tradicional,
del moviment obrer,
que si anéssim amb una candidatura conjunta,
doncs, no ens trobaríem.
I de cara al bloc que diguéssim, doncs,
del que seria Junts per Catalunya i Esquerra,
vaja, nosaltres creiem que són uns vots
que es reparteixen entre ells,
evidentment, doncs, també la voluntat
que la majoria sumi i fins i tot ampliem
aquesta majoria, doncs, sobiranista
i de creació de república,
esperem i desitgem,
i per això la campanya i la lluita
que estem duent aquests últims dies
ha d'anar encaminada a ampliar aquesta majoria.
Com t'ho has dit,
parlar ara del que poguessin ser resultats
és fer política ficció,
però si ens posem en el cas
que els partits sobiranistes
obtinguin una majoria
com a les darreres eleccions,
quin creu que hauria de ser
el full de ruta?
Instauració de la república
i procés constituent.
Nosaltres ho portem dient
des del principi,
des que vam entrar al Parlament,
que estaríem al costat
i com hem estat,
tot i que ens hem hagut de...
i em porta a discussió,
des de la investidura del MAS,
però també havent d'aprovar
uns pressupostos que,
tal com podem dir
que aquestes eleccions són il·legítimes,
els pressupostos que la CUP
es va veure obligada a aprovar
per tal de tirar endavant el referèndum,
doncs, vaja,
és per el compromís
que vam adquirir
pel tema de crear república
i iniciar aquest procés constituent
que ens ha de dur
a una millor situació
de la gent
i de majors llibertats
i, com estem veient,
si continuem dins de l'Estat
i de l'organisme
de l'Estat espanyol,
ens són negats sistemàticament.
Per tant,
les majories que es puguin crear
estarem al costat,
evidentment,
d'avançar en aquest camí.
I, com hem vist,
si algú ha estat intentant pactar
fins a l'últim moment
per intentar aconseguir un acord,
referèndums pactats,
que, vaja,
que si s'hagués donat des del principi
no hauríem arribat a aquesta situació,
però no ha sigut possible,
doncs,
estarem al costat
de construir aquestes majories
per avançar en el que,
vaja,
en el que fa dos anys
ha anat sortint
legítimament del Parlament de Catalunya.
si algú es fa enrere
o ara vol continuar
en l'autonomisme
perquè què?
Doncs,
no ens trobarà,
evidentment,
al costat.
Nosaltres ens presentem
i ho tenim clar.
És república,
procés constituent
i retirada del 155
i la llibertat dels presos.
Per tant,
al costat d'això
ens trobaran sempre.
Sí,
pel contrari,
el bloc sovianista
no aconseguir sumar.
quin escenari
es podria presentar
per la CUP?
A veure,
la CUP,
diguéssim,
l'escenari
serà el de continuar
la feina
que ha portat fent
els últims 45 anys
que existeix
el moviment
de l'esquerra independentista.
Als anys 80
i als anys 90
no hi havia una majoria
i nosaltres
estàvem present
continuant
reclamant
la independència,
ens vam oposar
a tot el que va ser
la imatge
de neteja
dels jocs polítics,
hi havien hagut
presos polítics
als anys 80,
als anys 90
ni continuen
havent.
Per tant,
nosaltres
continuarem
la nostra lluita
intentant
convèncer
el major
gent possible
a continuar
la feina
de base,
continuar
el municipalisme
on som molt
actius,
on estan sortint
molts nuclis
de CUP
nova
i
no
ens n'anirem
a casa
ni ens quedarem
parats
davant
d'un possible
resultat
de l'unionisme
que no esperem
ni desitgem,
però vaja,
nosaltres
ens hem forjat
durant anys
en les lluites
populars
i continuarem
des de la trinxera
intentar canviar
les coses
des de la base
i amb la convicció
de voler
fer les coses
bé
i que lluitem
per la millora
i pels drets
dels ciutadans,
per la predeterminació
i vaja,
per una millor
situació
de la població
en general
i és
el que nosaltres
venim a fer
i el que plasmem
al Parlament.
D'acord,
moltes gràcies
Miquel
per haver-nos atès
a Ràdio d'Esvern
i el 21 de desembre
segur que
moltes d'aquestes
preguntes
o dubtes
que parlem
de política ficció
s'aniran esveïnt.
Sí,
i moltes gràcies
a vosaltres
per donar-nos
l'oportunitat.
Moltes gràcies
i bon dia.
Bon dia.
Adeu, Miquel.
Doncs hem fet
ja la primera
entrevista
d'aquesta
campanya electoral.
Hem començat
amb la CUP.
Recordeu
que anem
de partits
de menys representació
a més representació
a les últimes
eleccions autonòmiques
a la província
de Barcelona.
Hem començat
amb la CUP
i demà serà
el torn
del Partit Popular.
Això serà
demà.
Avui
fem ara
una petita pausa
molt curta
i seguim
amb la tertúlia
dels dilluns.
Fins ara.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el soul
o la música
electrònica
més suau.
100%
música
relaxant.
Cada dia
de dilluns
a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
smood jazz club
t'hi esperem.
Deixa eu
i p'hihaq.
Yoga
Doncs ara estem aquí a la Palmira i a la Carme.
Hola, Palmira, bon dia.
Bon dia a tothom.
Hola, Carme, què tal?
Bon dia.
Avui el Carles no ha pogut venir?
No ha pogut ser pel temps.
Pel temps, sí.
Pel temps, el Carles el tenim delicadet i més val que el cuidem i que el dilluns que ve pugui ser aquí.
Oh, bé, és un dia complicat, no?
És un dia complicat.
Ui, digue-m'ho a mi.
El dilluns que ve no tenim ràdio, oi, que no?
Veu dir que no?
Dilluns que ve, què passa?
Dilluns vinent, sí, en principi sí.
Ah, sí? Ah, sí?
No sé on t'ho he tret, això jo.
No, per cert, recordeu.
Sí, i tant que ho recordem.
I mecres.
Sí, sí, no preocupem.
I mecres, ho trobava a la ràdio.
Ja vindrem sense dinar.
Ens conviden als això, al voluntariat.
Sí, exacte.
Tothom qui treballa a la vora, estarà aquí a la casa.
Si algun col·laborador ens està escoltant...
Oh, feia una vegada.
Doncs que ho sàpiga.
Ja ho vam fer una vegada.
I un sopar també, que ens van donar.
I un sopar i tot ens feien.
Dilluns...
Dilluns...
Dilluns...