Seguim a Justa de Fusta i parlarem amb la directora de la Biblioteca Joan Margarit sobre el dia de la poesia,
que serà dimecres, i avui seguim parlant del dia de la poesia, en aquest cas amb l'Alga Simón.
Hola, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Poeta Sant Justenca, que demà també serà aquest acte del dia de la poesia, oi?
Exacte.
Tornes a Sant Just, tornes al jurídic.
Sí, sempre que es pot.
Quines sensacions tens quan tornes a casa, en actes d'aquest tipus, oi?
Sí, em revinc molt jo, no m'he desvinculat de Sant Just, els amics i tot estan aquí,
però clar, a nivell de poesia sí que és xulo, perquè és on va començar tot,
i llavors és una mica com, no sé, com tornar, no?
El que va venir primer, ara ho torno jo a casa, d'alguna manera.
Jo crec que Simón va guanyar el Premi Amade Guller de Poesia per a poetes joves i poetes inèdits l'any passat,
però havies començat guanyant premis d'aquí, del concurs local.
Sí, sí, sí, els primers premis, de fet els únics que han existit abans d'aquest, de la Mare Guller,
van ser els d'aquí, sí, sí, els d'alçada del català.
De quina forma s'ha de fer estar influït en seguir amb la poesia?
Home, clar, jo vaig començar que no m'imaginava, vaig començar si em quedava primària, llavors, clar,
jo ho vaig escriure, de fet ho vaig escriure perquè ens van obligar, vull dir que...
I llavors, al guanyar els primers premis et vas animar, no?
O sigui que jo crec que va ser com la recompensa aquesta d'anar guanyant et fa seguir escrivint.
Sí, a vegades comences com una obligació amb uns deures de l'escola i al final s'ha de convertir en una passió.
Exacte.
Has estat així, no?
Sí, sí, sí, totalment.
Per això que ja ho vaig, bueno, quan em van donar el premi ho vaig dir que jo crec que en aquest cas
la feina de l'escola, de motivar, encara que a vegades sembli que és un tostón, fer poesia als nens,
està bé, perquè mira, mai se sap.
Doncs vas començar amb aquests premis locals i l'any passat guanyes el Premi de Mare del Ruller
que això ja són paraules majors.
Sí.
Això és un...
És un altre...
És un altre premi de llum.
Sí, sí, és a dir, bueno, jo no era massa conscient de la importància del premi fins que no...
Clar, després de guanyar-lo la gent m'anava a dir, però tu saps quants anys fa que es fa, no sé què...
Llavors és quan ets una mica més conscient, però sí, sí, és un altre col.
Però sents que això t'afeges una mica més de pressió a partir d'ara?
És a dir, la gent mirarà més el que publiques, el que escrius...
Potser sí, però també el discurs que es fa sempre que algú presenta això, presenta a mi
o presenta a algú que ha guanyat la Mare del Ruller, sempre és, d'aquest premi han sortit noms molt bons
que després han fet moltes altres coses i també han sortit noms que només han fet aquest llibre i prou.
O sigui que, bueno, posen pressió però a l'hora t'entreuen, perquè pots guanyar el premi i ja està.
O després pots seguir, vull dir que, bueno...
De totes formes, tu escrius, és a dir, vas publicar un recull, que és el que vas presentar als premis,
però tampoc, diguem que havies pensat en escriure un llibre, sinó que vas fer un recull de poemes que tenies, oi?
Exacte. Va ser després, o sigui, jo tot això va començar amb un recital cap al recital,
que de fet ja hem estrenat també aquí a Sant Just, amb la Clara Ila,
i per aquell recital sí que vaig pensar quins poemes volia posar.
Però, clar, a l'hora de fer un llibre, en aquell recital no sé si hi havia 12 o 13 poemes
i, clar, n'hi havia de molts més per presentar un recull.
I llavors sí que va ser el punt de dir, val, jo de què vull parlar i una mica que tot estigués lligat,
però en el fons no hi ha un fil convoctor perquè no està pensat des de zero com un llibre, no, no.
Clar, és un recull de diversos poemes.
Exacte.
Hi ha alguns temes que són recurrents, no?
Sí.
Quins són aquests temes, aquestes temàtiques que van apareixent?
Hi ha molt, hi ha gent que ha dit, per exemple, que és un poemari molt tèxtil,
no sé, jo no em dedico a la costura ni a res d'això,
però sí que és veritat que el tema dels fils i de cosir,
no de cosir la roba, sinó de cosir fils entre la gent,
entre les coses que ens envolten, és un tema que apareix molt.
També hi ha molts cops la imatge de la platja, com de límite entre la sorra, l'aigua,
sí que són imatges que es van repetint,
però potser és més que es repeteixen imatges que no que es repeteixen temàtiques.
Sí, els temes dels límits físics com a metàfora.
Exacte, sí.
Aquest és un dels temes que...
Sí, de fet hi havia poemes que fer el recull van quedar fora
perquè sí que vaig voler que almenys tots parlessin una mica d'això,
del límit, potser n'hi ha alguns de més físics,
d'això dels límits de la pell,
i després hi ha alguns límits més metafòrics com el que et deixes ser tu,
el que et permets fer i el que no, aquestes coses.
Per tant, tens altres poemes que no s'han publicat.
Sí.
Tens pensat fer una segona publicació?
No, d'entrada no, perquè són un poquets
i ara el que vaig escriure dintre nou és més com de dia d'escapament,
de la meva rutina que no t'han de veure,
amb la poesia, no?
Llavors no són de la magnitud d'un recull, ni molt menys.
I a més que tot això, com que el llibre estic portant a tants llocs
i disfrutant-lo tant,
de moment no em plantejo fer-ne un altre.
Però bé, si sap.
Tu estàs estudiant un doctorat en ciències biomèdiques
i, clar, són dos mons molt diferents, no?
Sí.
D'alguna manera busques un equilibri?
És a dir, la ciència potser és molt més tangible
i la literatura, la poesia, l'art és una cosa molt més abstracta?
Sí, pot ser que sí.
Jo no vaig començar a escriure buscant aquesta...
O sigui, no va ser com de dir
m'apunto a aquesta actitud extraescolar
perquè em falta la part metafísica, diguéssim,
però sí que ara noto, per exemple,
que ara que estic al final de la tesi
i que hi ha molta pressió a nivell científic, diguéssim,
sí que és com molt dia d'escapament,
de surto encara que sigui tard,
vaig a un recital i és que no té res a veure.
Vull dir, la part del cervell que s'activa
és totalment diferent.
Que potser és una dia d'escapament per l'altra part, no?
Sí, sí, sí.
També has presentat un espectacle, diríem,
amb els peus descalços, es titula,
que fas amb la Clara Aguilar,
el piano i tu recites els teus poemes,
també és una forma diferent, no?,
de transmetre aquesta poesia.
T'agrada?
Sí, sí, m'agrada molt i, de fet, m'agrada
perquè gaudeixo molt, a més, he pogut també compartir coses
amb la Clara i ara amb el Guillem Albaric,
que també ho fem a la guitarra.
És com una experiència per compartir amb amics
que ja tenia una cosa diferent
i també em posa les coses molt fàcils,
perquè, clar, no és el mateix sortir a banda tothom sol
i recitar que fer-ho acompanyat de música,
llavors facilita també.
Però estàs més nerviosa, per exemple,
quan has de recitar o et sents una mica més pressionada
per poder veure la cara de la gent que l'està escoltant?
Sí, sí, sí, clar, sempre hi ha la pressió aquesta de dir
ai, ai, ai, si no ho dic bé o si m'entravenco.
És veritat que cada cop menys, perquè, clar,
n'he fet uns quants ara, gràcies a l'editorial,
que s'han mogut molt perquè ho hagi pogut fer,
llavors vas perdent la por, però sí, sí, sempre al moment de sortir,
bueno, dius ai, ai, perquè no posa tant aquest angolat, no?,
però al final...
Sí, però també pots veure el feedback, no?, de la gent.
Sí.
Això suposo que és interessant i és una cosa nova,
que en principi no ens imaginem, no?,
els poetes cara a cara amb el seu públic.
No, exacte, jo crec que és una cosa de les coses bones
que està canviant ara a la poesia,
perquè jo, de fet, els primers recitals que anava,
i fins i tot encara passen alguns,
que vas allà, veus el poeta i no hi ha cap intercanvi de res, no?,
i a mi els que m'agrada més participar
són els que, per exemple, després la gent pot fer preguntes
o pot llegir poemes seus,
i llavors hi ha molt més intercanvi,
que al final els poetes som gent normal, vull dir, no...
Tu m'agrada amb Cessi en la poesia, no?
Sí, exacte, i allà és on és més xulo,
perquè, si no, també nosaltres, clar, recitem,
i molts cops no ho saps,
hi ha hagut gent que a mi m'ha dit
aquest pla m'ha agradat molt,
però aquest no tant perquè no l'he entès.
Doncs està bé també saber aquestes coses.
Sí, i també pots, després, doncs, explicar...
Exacte.
...o intercanviar opinions.
Sí.
Quines són els teves fons d'inspiració?
És a dir que en el dia, no?, una mica...
Sí, sí, no...
...no se sent per un poc arribar.
Exacte.
No soc...
De fet, jo, una de les coses que em feia patir al principi,
que deia, ostres, és que si em pregunten pels referents
i per, no sé, hi ha gent que té molts referents,
per exemple, a Clàssic,
jo he llegit molta poesia,
i jo n'he llegit, però tampoc moltíssima.
Llavors, és més, sí, el dia a dia,
que em pot sortir, no sé,
em pot passar, anant pel carrer,
veig alguna cosa i penso,
això està bé,
llavors després faig un poema, però...
I et vas apuntar les idees, o...?
Sí, al mòbil, molts cops, perquè no,
sí, sí, és pràctic.
Crec que això és una nova forma, també,
de gent creativa,
que s'ho apunta a les notes del mòbil,
i l'edat va quedant.
Sí, perquè és, a vegades,
normalment sí que porto alguna llibreta,
o fins i tot alguna cosa al laboratori,
penso, mira, ho aprofito,
vull que ho explica aquí,
però molts cops no,
i llavors tens el mòbil
i fins i tot amb els registraments d'àudio
pots dir quatre coses
i després ja segueixes.
Dius que et feia poder entre cometes
que et preguntessin molt
per als tu referents poètics,
però n'hi ha algun que...
Sí, sí, sí, n'hi ha...
Clar, jo el que no volia era inventar-me,
perquè a vegades veus entrevistes de gent
que dius, uau, aquesta persona té molts referents,
i són veritat.
Jo, clar, jo pensava,
jo ara no farem una llista de referents inventats
i em posaré a llegir com una bosa
com per justificar.
O més que referents,
potser et pregunto
quins poetes has llegit que t'agradin.
Clar, per exemple,
com a poetessa
jo crec que és de les millors
que hi ha actualment
i existent, diguéssim,
la Mireia Calafell,
que és una noia molt jove...
però també ha guanyat el preu, no?,
com a de boller.
Exacte.
I escriu molt, molt bé,
i recita molt bé.
Jo crec que sí que ha sigut una influència,
perquè en el pas aquest
entre jo presentar-me als concursos de Sant Just
i començar-me a plantejar
a publicar un llibre,
vaig veure alguns dels seus recitals
i suposo que això també t'encoratja, no?,
a dir, és que es pot fer això que estic fent,
però d'una manera com potser més professional
o més seriosa, no?
Ella molt.
I després, a nivell d'autors més antics,
per exemple,
tot i que no és poesia,
la prosa de la Rodoreda,
jo crec que moltíssim,
des de l'institut,
que ja, no sé,
tot el que escrivia
per mi tenia molt a veure, no?,
amb el que havia llegit, també.
Has pogut estar en contacte
amb alguns d'aquests guanyadors
del Premi M. de Boller?
T'han pogut dir, doncs, mira,
què és el que ve després d'això, no?
Sí, de fet,
el juill de l'any passat,
que va ser quan va ser l'entrega del Premi,
ho fan molt bé des de l'organització
perquè dins del jurat
ja hi ha gent que,
per exemple, la Mireia Calafell
ja estava el jurat del Premi.
Però a part,
en el dia del lliurement
conviden a gent que l'hagi guanyat
perquè tu puguis conèixer'ls.
Llavors vaig poder conèixer
la Laura Torres,
que va guanyar l'edició anterior.
També hi havia la Mireia Calafell,
el David Canyo,
és a dir que pots parlar amb ells
una mica també dels mitifices, no?
De dir, uau,
aquesta gent que l'han guanyat
i jo en canvi no soc ningú
i deus que tothom és mortal igual
i que no passa res.
Sí, però a vegades els poetes,
els artistes en general,
tenen aquesta sensació
de com de ser mil·leus, no?
Sí.
No és així.
A mi encara em passa, eh?
Que a vegades veig un recital
d'algú que,
fins i tot algú que he saludat
en alguna altra ocasió
i m'imposa i penso,
és igual, és igual.
Vull dir, que sí que és veritat
que a mi encara se'm manté
aquesta pressió de pensar,
jo soc com molt petita,
saps, encara?
Però, bueno,
jo crec que s'ha de trencar,
perquè un cop parles amb ells
tenen a dones que no passa res.
Per cert,
vaig estar repassant
la llista d'últims guanyadors
del Premi Mareuller
i vaig veure que
dels últims 20,
potser 15 són noies.
Sí.
Sí, sí.
Cada vegada
tiren més cap aquí
la poesia,
és més femenina?
Home,
hi ha molta, molta veu de dona.
Jo crec que sí que hi ha hagut
un canvi en aquest sentit
i no em consta
almenys que el Premi
intenti premiar més les dones,
o sigui, no...
No, no, no, no, no,
però jo sí que ho vaig pensar,
saps, de dir,
igual, és que hi ha una voluntat
d'apropar més la veu de dones a...
Crec que això no,
però sí que vas a recitar-los
i cada cop hi ha més dones
que reciten poesia
i que hi ha una mica
com a tots els nivells,
que s'ha trencat aquesta figura
de que l'home
és l'únic que pot pujar en un escenari
o fer coses
que la gent vulgui escoltar,
està bé.
Ara que sembla
que s'està començant a trencar
doncs aquesta manera
de sostre de vidre,
d'aquesta tan moda
parlar del sostre de vidre,
que les dones
no podien passar la vida pública
o s'ho sortir en un escenari,
ara que sembla
que això s'està començant
a trencar de mica en mica,
sembla que hi ha
com una explosió, no?
Jo crec que sí.
I resulta que les dones
tenien molt més a dir.
És veritat també
que l'altre dia
llegia un text
de la Sònia Moll
que deia que
també hi ha molt de masclisme
al món de la poesia
i ha interpretat
d'una manera diferent.
És veritat que,
per exemple,
clar, jo molts cops
vas a recitals
que són a les vuit
o a les nou,
clar, jo, per exemple,
no tinc fills ni res,
vull dir que ara
m'ho puc permetre,
però clar,
en el moment que començo
a tenir una família
és veritat que potser sí,
saps que es pot donar
el masclisme de dir,
potser la dona,
si s'està quedant més
a casa amb els fills,
és més difícil
que pugui dir
que si hi ha un recital
a les nou del vespre,
per exemple,
que és quan s'esupa,
per exemple, no?
O sigui,
que sí que és veritat
que jo crec que encara
hi ha coses a canviar,
perquè com a tots els nivells,
doncs,
potser és difícil,
no?,
molt més difícil
comprolar la feina de casa
amb la poesia,
en aquest cas,
però sí,
almenys a nivell de gent jove,
sí que hi ha un canvi
molt, molt, molt clar.
I estem per igual,
vull dir,
també hi ha molts homes,
que reciten poesia
i que també està molt bé.
Doncs,
demà seràs a la sala 50
de la Taneu
en aquest tracte
del Dia Mundial de la Poesia,
què hi faràs a la Taneu?
Fem,
amb el Guillem Alvaric,
a la guitarra elèctrica,
fem un tastet
d'un recital,
perquè ens van convidar
des del Servei Local del Català,
aprofitant que celebren
els 30 anys
dels premis literaris
que jo m'havia presentat,
el 20 d'abril
fan el recital
i fan entrega dels premis.
Llavors,
allà sí que farem
el recital sencer,
però llavors,
per dimecres,
no sé per demà,
ens van demanar això,
si podíem fer un tastet
al final de l'acte
com per cloure
l'acte amb música
i farem això.
I una manera d'avançament,
també,
per si convidar la gent
que vingui el 20 d'abril.
Sí.
Doncs,
molt gràcies,
Olga,
per haver vingut
al Just de la Fusta
de Ràdio d'Esvern
i que vagi molt bé
l'acte de demà.
Gràcies.