Són les 11 i 18 del matí, i això significa que toca encetar l'entrevista del dia.
Avui parlem amb Jan Busquets, coordinador dels casals de la Bonaigua.
Molt bon dia, Jan.
Bon dia, com estem?
Molt bé, què tal?
Bé, aquí estem, passant el rato.
Passant l'estona.
Sí.
I, bueno, aquí fent una entrevista perquè ens has de donar informació sobre els casals.
Primer et volia preguntar quan s'ofereixen, a partir de quan s'ofereixen aquests casals d'estiu?
Preguntes per l'edat dels nens?
Sí, sí, sí.
Els nens, doncs, oferim un casal per nens de 3 anys fins a 16 anys.
Val. I quan començaria? Perquè ara s'acaba l'època, diguéssim, escolar, no? El curs escolar. I quan començaria aquest període de casals?
Val. Comencem el dilluns 26 de juny, que, per cert, aquí Sant Josep és festa, però nosaltres obrim.
I llavors fem les 6 setmanes següents. Fem, bueno, és l'última setmana de juny, tot el juliol i la primera setmana d'agost.
Molt bé. Quines activitats es fan en aquests casals?
Val. Nosaltres oferim un casal multisportiu, com si diguéssim.
És veritat que nosaltres som una instal·lació que som experts a...
Som tècnics d'aigua i sempre fem cursets de natació, que és la principal activitat que oferim i per això crec que tenim molts, molts, molts nens.
Després també fem un sector de joc dirigit, joc lliure, que seria el casal multisportiu.
I després tenim un altre apartat cada any que jo monto un projecte i aquest any hem muntat el projecte de les tradicions.
Llavors en aquest apartat cada setmana els nens viuran, sobretot la part infantil, viuran una tradició com pot ser la primera setmana els gegants,
la segona setmana fem el Nadal, la tercera setmana fem el Carnaval, la quarta setmana fem la Castanyera,
una història de la Castanyera i el Bruixot, que va sobre la festa de la tardor, i l'última setmana fem el Sant Jordi.
I la primera setmana d'agost és una setmana multisportiva, no hi ha història.
Bé, tens aquesta llibertat creativa, tu organitzes una mica en què consistirà aquest casal i les activitats que has durat a terme, no?
Sí, sí, jo abans de ser coordinador era monitor i abans fèiem un casal multisportiu bàsic amb les activitats de tota la vida
i quan se'm va oferir o vaig veure la oportunitat que tenia de ser coordinador vaig intentar crear alguna mica nou.
Llavors a partir d'allà, el meu primer any, me'n recordo, vaig muntar un trivial on cada setmana fèiem un casito
i a través dels anys vaig veure sobretot que la part infantil, que era una mica la part que teníem més fluixa a la bona aigua,
sobretot als nens el que els agradava era viure històries, històries de màgia, d'aventura, de misteri.
Llavors és la passió que jo els hi veia als nens vivint això, és el que crec que ens ha fet augmentar cada any de nens, de nens, de nens,
i és el que em dedico ara una miqueta a muntar coses perquè els nens visquin històries.
I per posar un exemple, aquest any, la primera setmana que fem la història dels gegants,
arrelem una miqueta la història de Sant Just i la història va de què?
L'Arrel, que és la geganta de la colla gegantera, s'ha perdut, més que s'ha perdut si no s'ha escapat perquè s'ha oblidat de ballar
i els nens més petits del casal hauran d'ajudar a l'Arrel a tornar a ballar perquè pugui ballar per les festes.
A través de tot això es munta una història durant tota la setmana on tu veus els nens superil·lusionats, encantats,
perquè a part que els hi flipa els gegants, ajudaran a l'Arrel a tornar a ballar i a tornar amb la seva família.
I cada setmana és igual, amb una història diferent, i el que busco és això,
és trobar les emocions amb els nens vivint aquestes històries.
Els nens que vulguin participar, com es poden inscriure?
Doncs han d'anar a la bona aigua, a la recepció de la bona aigua.
Presencialment.
Sí, també he de dir que ara mateix, la primera, segona, tercera i quarta setmana de juliol les tenim esgotades,
o sigui, no tenim places.
Cada any hem anat fent rècord, suposo que és perquè el projecte agrada,
i aquest any tenim setmanes amb 240 nens per setmana i estan esgotades.
Sí que és veritat que encara queden places per la primera setmana,
que és la dels gegants, i aprofito perquè sí que es vulgui inscriure, és una gran setmana,
i tenim places per l'última de juliol, que és la del Sant Jordi,
i per la multiesportiva, que és la primera d'agost.
Aquesta setmana és una setmana que fem una mica de prova.
Mai havíem fet aquesta setmana, però veient que les festes en just és el cap de setmana dels sis,
ho faríem aquesta setmana, però és una mica una setmana multiesportiva,
on també hi ha cursets de natació.
I a banda d'inscriure's a la bona aigua presencialment, hi ha alguna web on es pugui trobar tota aquesta informació,
on publiqueu el contingut de les activitats que feu?
Jo tot això no ho porto, jo ho tinc entès perquè fa un temps que vam fer una entrevista per publicar a la pàgina web,
sobre el casal també, sé que a través de la pàgina web no es poden inscriure,
és un punt que crec que feiem, i jo ja estic parlant amb direcció per corregir-ho per als anys que ve,
per agilitzar tot aquest moviment, i després sí que sé que tenim les xarxes socials de la instal·lació,
més la pàgina web, on sobretot les xarxes socials, a final de cada setmana tenim un responsable,
un coordinador, que és el que s'encarrega de la imatge, que fa un vídeo resum d'uns dos o tres minuts
perquè els pares podem veure què és el que fem, i després també penja quatre o cinc fotos,
que la veritat és que li queda molt bé perquè es dedica a això, i ho fem des de fa dos anys, i agrada molt.
I, Jan, per acabar, quin balans faries dels casals que s'han fet els darrers anys? Com han anat?
A la bona aigua? Sí.
Doncs, com t'he dit abans, cada any superem rècords, i jo recordo que vaig agafar un casal fa 9 anys,
on la setmana, sempre diem, les setmanes fortes, que són les del mig, tenia unes 100-120 persones,
120 nens, nenes, perdó, i, hòstia, és que t'estic parlant que aquest any tenim ja,
des de fa setmanes darrere, tancades les tres setmanes del mig amb 240 nens,
llavors sé que tenim llista d'espera, bueno, no sé, ha sigut un boom,
la gent està supercontenta, al final crec que és el que valora més el casal, les inscripcions,
i no tenim més nens perquè no tenim més espai, perquè al final estem en un espai públic
on també hi ha altres entitats que també fan casal, i tenim tots aquells nens
que podem posar en l'espai que tenim, o sigui que ho valoro superpositivement, perquè, bueno, és això.
Molt bé, doncs, de cara a la temporada d'estiu d'aquest any, us desitzo, anava a dir molta sort,
però veig que no us en falta perquè ompliu tot i teniu un contingut molt complet
i moltes activitats per fer, ja tornaràs a l'emissora a fer un balanç d'aquest any.
Ah, bueno, quan vulgueu vinc.
Estàs més que convidat a tornar i et desitzo que això que vagi tot molt bé i gràcies per venir, Jan.
Moltes gràcies, gràcies a vosaltres per convidar-me.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
escolta el magazín La Rambla
de dilluns a divendres amb Núria García,
un programa que fa poble, actualitat
i entreteniment. Tertúlies,
cicles d'entrevistes, espais culturals,
seccions d'esport, de natura,
cinema, salut... On es parla i es dona
veu, sobretot, a les entitats
i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu.
Segueix el dia a dia de La Rambla
a Instagram i Twitter, arroba
larambla981 i recupera els podcasts
que més t'agradin a radiodesvern.com
Gairebé són
dos quarts de dotze
i això significa avui dimecres
que tenim amb nosaltres
el Pep Quintana, el seu espai
miscel·lània de la vida. Molt bon dia, Pep.
Hola, bon dia, bon dia, què tal?
He fet vacances, eh?
Vaja, vacances vull dir que no he vingut
durant dues setmanes. T'hem trobat a faltar, eh, Pep.
Jo, de vosaltres, naturalment,
i nostres oïdors també, suposo.
I, doncs, avui no,
estem tots aquí
a punt de parlar una mica de la vida
i de tot plegat
i parlarem una mica de futur.
Un petit cas de futur
que parlarem del passat. O sigui,
farem aquesta joguesca
d'una cosa
que passarà divendres
i que està relacionada
amb el passat,
amb la història.
Per tant, doncs parlarem
una mica d'això.
Si et sembla bé, què et sembla?
Em sembla genial.
Molt bé.
Val, abans...
Digues, digues, Mireia.
Ai, Mireia, Raquel.
Dic Mireia perquè...
Un petó per la Mireia.
Això i tant.
És el costum dels anys, m'entens?
La Mireia és el meu referent.
Sí, quan estic assegut aquí,
doncs, hi miro endavant,
a la peixera,
a la peixera.
Veig també la Mireia
durant molt temps.
Ara et veig a tu, Raquel.
Sí, és així.
Clar, o sigui,
has dit que parlarem de futur.
Una mica, sí.
Per tu,
què representa el futur?
Allò que no ha passat,
però que preveiem que passarà.
I, per tant,
doncs, això
podríem qualificar-ho de futur.
El futur
és aquesta setmana.
I m'explicaré
és una cosa senzilla,
però interessant,
que el mossèn,
el mossèn, doncs,
de la parròquia,
ens ha convidat
a assistir divendres,
al vespre,
després de la missa de 8,
cap a fer una visita
al barri del Sagrat Cor.
I m'explicaré,
doncs,
de què va això.
L'Església catòlica,
cada any,
al mes de juny,
i depèn una mica
de la Setmana Santa,
corre uns dies amunt i avall,
doncs,
comemora
el Sagrat Cor de Jesús.
Una festivitat
dedicada, doncs,
a Jesús.
I aquest any
s'està bé divendres,
al vespre.
Llavors,
el mossèn,
el mossèn Xavier,
ens ha convidat
per anar
fins al Sagrat Cor
d'aquí Sant Just.
Llavors,
això és el fet curiós.
Sant Just tenim
una plaça
del Sagrat Cor,
tenim un barri
del Sagrat Cor,
que tot és el mateix,
i a la mig presideix
una imatge,
que està feta
la que ara hi ha
per encibir
en un olell lluc,
doncs,
que és
el Sagrat Cor de Jesús.
Què passa?
Per què ho lliguem
una cosa amb l'altra?
Perquè, esclar,
que hi hagi imatges
del Sagrat Cor
no se'n troben gaires
pel món.
així és que hi ha gent
en parcs públics,
com ara la plaça
del Sagrat Cor.
I llavors,
el mossèn,
al veure això,
que s'interessa
per les coses
que ell va descobrint
d'alguna manera també
aquí a Sant Just,
li interessa molt,
doncs,
promoure
aquesta activitat
de divendres
al vespre.
I a mi m'ha demanat,
doncs,
que fes un breu resum
de la història
d'aquesta plaça
i de per què existeix.
I, evidentment,
és el que intentaré fer
divendres vinent,
quan ens trobem allà
a la plaça del Sagrat Cor,
per situar una mica
la gent,
les persones
que hi assisteixin,
quin és el lloc,
què és el lloc on som
i per què existeix
i tot això.
com a membre
del centre d'estudis,
jo tinc uns coneixements
que he fet una recerca
i podré explicar,
en certa manera,
per què som allà,
per què és la plaça
del Sagrat Cor,
què s'hi va fent allà,
què hi havia abans
i després ja veiem
el que hi ha.
Però és que hi ha
també una cosa
importantíssima
en botànica,
que és que
en tot aquest sector
hi ha més de 40 arbres
que són ginko biloba
i el ginko biloba
és l'arbre més antic,
és l'espècie
d'arbres
més antiga,
viva,
que existeix al món.
O sigui,
que això és molt important
que tinguem nosaltres
aquí més de 40 exemplars
d'un arbre
que la seva pervivència
és de tota la vida,
de sempre,
des que hi ha
arbres al món,
doncs que
que és un hereu,
és un,
de fet,
és,
doncs,
una rèmora,
vull dir,
rèmora
en quant a seguiment
d'aquesta espècie
arbòrea
que se'n diu
ginko biloba
i és la més antiga
que hi ha
a la humanitat
amb unes característiques
importantíssimes.
Quines són?
Per exemple,
la resistència.
Són uns arbres resistents
i han arribat
fins avui.
Clar.
que és l'espècie
d'arbres més antiga
del món
vol dir que
alguna cosa
tenen de resistent.
Clar.
No l'ataquen
les plagues
ni cap virus,
no l'ataca ningú,
no pot.
A més a més,
vas-ho dir,
les seus,
totes les facultats
de medicina
del món,
podríem dir,
i l'Orient especialment,
doncs es dediquen
a estudiar
aquesta obra
per les seves
propietats medicinals.
Pot ser
el vasodiletador
perquè ajudi
la circulació
de la sang.
Ajuda, doncs,
a depurar
mil coses.
Amb les seves
fulles
es poden fer
infusions.
Es fan pastilles
també
del propi arbre.
Jo tinc pastilles
a casa
de ginko biloba.
I un fet
que dèiem abans,
per exemple,
absorbeix el CO2
amb una capacitat
extraordinària.
En moltes
capitals,
especialment
Nova York,
les avengudes
principals
estan plantades
amb ginko biloba
perquè absorbeixen
el CO2
dels cotxes.
I, per exemple,
la cosa més
més forta
que jo
podia dir
sobre el ginko biloba
és que
a Hiroshima
quan va caure
la primera bomba
atòmica,
l'únic arbre
que va rebrutar
va ser un ginko biloba.
els a més
van desaparèixer.
En canvi,
va rebrutar
un ginko biloba.
I això,
doncs,
és el que
podríem dir
d'aquesta espècie
especial
que, doncs,
podem trobar
aquí al barri
del Sagracor
a l'encarnament
dels carrers
Sant Isidre
i
carrer del Sagracor.
Al mig
hi ha un templet
amb la imatge
del Sagracor
que és on farem
l'acte aquest
tan religiós
per part de la parròquia
que vol fer-ho així
com
jo faré
uns detalls
una mica
d'explicació
del que és
l'història
d'aquell sector
perquè som allà.
És un sector
que està molt poc
transitat
perquè, esclar,
queda paral·lel
a la Rambla
la Rambla
hi ha prou feina
als cotxes
que arriben a passar
durant el dia
a quantitat
m'agradaria
saber
si hi ha
una estadística
de cotxes
que arriben a passar
amunt i avall
per la Rambla
cada dia
que han de ser molts
i després
queda en un segon term
el carrer de sota
i queda el carrer
del Sagracor
la plaça
del Sagracor
amb aquest templet
al mig
que de fet
és un dipòsit
d'aigua
d'aigua potable
d'un pou
que hi ha sota
i d'aquesta manera
doncs
parlarem una mica
d'aquest sector
i després
de la dedicació
de la imatge
que és el que
el mossèn
Xavier
doncs
li interessa
parlar naturalment
perquè és el dia
que l'Església
comemora
el dia
del Sagracor
i així
és tot el que
et puc dir
en aquest moment
Pep
estic ara
el senyor Google
m'està presentant
què diu
què diu el senyor Google
m'està presentant
imatges
d'aquesta
espècie
d'arbre
del genco
i és veritat
que quan
òbviament
quan és més petit
sembla com
molt més
vulnerable
el que tu dius
però
a mesura que passa
el temps
es fa més
resistent
i és bastant
gran
sí, sí
Déu-n'hi-do
pot arribar
gairebé
30 metres
d'alçada
amb els llocs
que arreu
30 metres
pràcticament
mare meva
sí, sí
jo he vist exemplars
a Barcelona
extraordinaris
que estan
amb jardins
com era
la Biogusta
del Departament
d'Ensenyament
allà n'hi teníem uns
després
el seminari
Martí Codolà
d'Horta
doncs també
dintre els jardins
ja no hi ha
un govern
va estar
desenvolupats
aquí a Sant Lluís
no han crescut
gaire
però també
hi ha una altra
particularitat
quan els mirem
podem saber
si l'arbre
és masculí
o femení
i com se sap
això
exacte
perquè aquelles coses
tan curioses
de la vida
perquè els més alts
i esvels
són masculins
i els més
sap per res
són femenins
i són femenins
és així la vida
sí
mira aquí
com a propietat
posa que
serveix per augmentar
la vitalitat mental
i per afavorir
el flux sanguini
exacte
el que deia abans
del vaso dilatador
sanguini
i també controla
el sistema nerviós
central
del servei
s'està mirant
a veure si
pot tenir alguna
aplicació
per l'Alzheimer
però de moment
els investigadors
encara no
han arribat
a aconseguir
això
que tingui
efectivitat
per l'Alzheimer
tot i que té
una sèrie de propietats
com estàs dient ara
curatives
i preventives
molt bé
sí
és un exemplar
únic
i en tenim
més de 40
en aquests anys
és que està aviat dit
quan
és una bona quantitat
molt
són molts
està barrejat
hi ha més masculins
que femenins
però és igual
és igual
estan repartits
entre el carrer del Sagracor
i el carrer Sant Isidre
com deia abans
perquè Sant Isidre
ja ho explicarem
també
perquè és el patró
dels agricultors
Sant Isidre
Llaurador
que en deien
i després
és el carrer del Sagracor
perquè li donen el nom
de la plaça
l'urbanització
i la imatge
que hi ha del Sagracor
en aquest templet
de l'aigua potable
i doncs
en fi
les fotos que hem vist
n'hi ha una
que es veu perfectament
quan van plantar
el Ginkgo Biloba
i tenen
això que tu deies
un aspecte
molt dèbil
o sigui
deu fer
dos o tres centímetres
el diàmetre
d'aquests arbres
i després
es fan magnífics
aquí
no han crescut
de molta alçada
però sí
de robustesa
són uns troncs
potents
però Pep
això sembla una mica
una metàfora
de la vida
i de com l'ésser humà
no, per exemple
una papallona
que quan neix
doncs té un aspecte
més lleig
i també
i després
la metamorfosi
és una ruga
dintre del capoll
el canvi
surt una preciosa
papallona
i la metamorfosi
que això suposa
i molts cops
tenim prejudicis
mira, aprofito
i ho guio
una mica
amb una reflexió
una mica més filosòfica
que a vegades
tenim prejudicis
mira, jo mateixa
quan era més petita
és com que
crec que
d'adolescent
no m'he deixat créixer
és a dir
no he
com dir-ho això
és com que
volia créixer ràpid
saps?
perquè jo a més
soc una persona
que m'he desenvolupat
físicament
molt més tard
que les meves companyes
i sempre tenia
aquesta cosa
de
ostres, jo vull créixer ja
vull créixer ja
no vull ser tan
no vull semblar
tan innocent
perquè a vegades
sembles una cosa
i no ho ets
és veritat
i et posen com una etiqueta
que em sembla
molt injust
però bueno
i tenia moltes ganes
de això
de créixer i de créixer
i a vegades
i després
quan arriba el moment
és com que
la reflexió és que tot
arriba al final
o sigui
no s'ha de tenir
tanta pressa
sinó que
tot és un procés
és un procés
i és igual
que el procés
de creixement
d'aquesta planta
d'aquest arbre
que és
poc a poc
i gaudint
de cada moment
les fotografies
i aquestes com et deia
aquell arbre
quan el veus
que estan plantats
que es veu
el planter
que hi ha
en el creuament
dels carrers
i la pròpia plaça
doncs són uns arbres
dius
bastant dèbils
el tronc
i la seva estructura
és d'una certa debilitat
i en canvi
un cop arrelen
són fantàstics
quan toca
exacte
quan els toca
com el que tu deies
quan ja arriba el moment
ja va arribar el moment
ja estàs
ja passes
és que ens en semblem molt
o sigui
tots som éssers vius
òbviament
però ens en semblem molt
a la resta d'animals
perquè nosaltres som animals
i també a la resta d'ésers vius
com les plantes
clar
i a vegades
no
no
no
és com que no
pensem que nosaltres
o sigui
com que l'ésser humà
és l'ésser més important
no?
que hi ha al món
i no és veritat
perquè
no
clar que no
jo sempre he cregut
perdona que no et talli
no no no et preocupis
sempre he cregut
en la intel·ligència
tant animal
com vegetal
ja
jo no crec
en
en la qüestió espontània
i
etcètera
no no no
amb això impostat
no?
jo crec
que amb intel·ligència
que les coses
les plantes
es fan
intel·ligentment
que els animals
es comporten
intel·ligentment
i que s'adapten al medi
de forma intel·ligent
i per aquest motiu
com tu deies
sobreviuen
sí sobreviuen
i mira
i mira
hi ha espècies
com aquesta
que és un
doncs
un fòssil vivent
un fòssil vivent
és
aquest arbre
doncs que és el més antic
viu
de la humanitat
imagina't tu
si han passat anys
aquests arbres
han vist
els dinosaures
i han vist
els trinosauris
han vist
el que
no veurem mai
és evident
que són
esqueixos
d'aquests arbres
són reproduccions
d'aquests arbres
no són els mateixos
però sí
de la mateixa espècie
i per tant
doncs
vol dir
que tenen
una resistència
extraordinària
i repeteixo
el que deia abans
de la bomba atòmica
que després
d'explotar
el mig Hiroshima
doncs
va embrutar
encara
l'únic arbre
que va embrutar
després
i es va refer
va ser un Gingobiroga
i segur que es va refer
més fort encara
va embrutar
més fort
suposo que sí
perquè va treure
tot el que
havia de treure
tota la força
per tal de reviure
i reneixer
una altra vegada
sí, sí
és molt possible
i tant
amb aquesta reflexió
de fortalesa
lligada
amb el que estaves comentant
que tindrà lloc
el divendres
a quina hora
Pep?
partir
o sigui
partir de missa de 8
al sortir
de la missa de 8
de la parròquia
serà
doncs
entre 3 quarts
de 9
o una cosa així
que es farà l'acte
al Sagre Cor
perfecte
a la plaça
del Sagre Cor
que sou tots convidats
perfecte
gràcies
molt bé
Pep
gràcies per venir
a l'estudi
gràcies a vosaltres
la setmana que ve
tornem a
a parlar una miqueta
sí
ja veurem de què
i tant
que vagi molt bé
molt bé
bon dia
adeu
abonni
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
al perfil arroba larramblanou8.1
d'Instagram i Twitter.
Amb tots vosaltres,
veus de la parròquia,
compartim notícies, actualitat,
experiències socials
i espiritualitat.
Estem en aquesta antena
els dimecres de dos quarts de vuit del vespre
en repetició els dissabtes
a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia.
Cara a bé,
un programa per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música dels últims cinquanta anys.
Música sense etiquetes
ni dates de caducitat.
La reserva s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a tres vides.
Si tens més de 18 anys,
vine a donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu
qui la necessiti.
dona sang.
Salva vida.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora.
Al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina,
a l'escola,
a la universitat,
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet,
quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar
treient la llengua?
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment
de fer el pas.
A cada la feina
i al carrer.
Quan anem de festa
o al taller.
Parla'm
amb el teu acès.
Només hem de començar
a proveu en català.
Tu per mi
i jo per tu.
I quan vulguis
tots plegats.
Molt per parlar,
molt per viure.
Provem el català.
Molt per parlar,
molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Plats de tres dies per rentar.
Nits demanides per sopar.
Hauria de dormir
per avui
i les hores
a poc a poc
per foren
aquest llit
ple de racons
per escalfar.
Matins d'abril
dalt al terrat.
noia xifres perẽant.
No mira, no no hi ha Amanpà.
t'icones per passar l'estona.
Sembla estrany cantant de temps
que enyori tant.
I ara són les dotze i dinou
i sé que no són més hores de despertar-te
però la vida és molt avorrida
sense el teu cos.
Sóc al control i se'm fa tard
crec que ara em volen registrar
n'entenc per què pitats seran les voltes
però aviat tant que em portes
i aquí estic braços en creu i descalçat.
I ara són les dotze i dinou
i sé que no són més hores de despertar-te
però la vida és molt avorrida
sense el teu cos.
I ara són les dotze i dinou
i fora ara plou
però només volia dir-te
que la vida és molt avorrida
sense el teu cos.
Dit.
¿Cómo quiere que escriba una canción?
Si a tu lado no hay reivindicación.
La canción de que el tiempo no pasará, donde nunca pasa nada.
Una racha de viento nos visitó, el árbol ni una rama se le agitó.
La canción de que el viento se parará, donde nunca pasa nada.
Un otoño el demonio se presentó, fue cuando el arbolito se desojó.
La canción de que el tiempo se atrasara, donde nunca pasó nada.
Una racha de viento nos visitó, pero nuestra veleta ni se inmutó.
La canción de que el viento se parará, donde nunca pasa nada.
La canción de que el viento se atrasara, donde nunca pasa nada.
Mientras tanto pasan las horas, un sueño que despierto a su vera.
Me pregunto si estará sola y harto dentro de una ubera.
Ahora somos todos en punto. Marta Prat, bon dia.
Bon dia, Laura.