Passa minut d'un quart d'una del migdia, que estarà sí que podem saludar el Roger Cónsul, director dels Pastorets de Sant Jús.
Molt bon dia, Roger.
Molt bon dia i perdoneu mil vegades si m'heu trucat aquest motiu.
No, no passa res. Veig que hem mogut una mica el contingut i no ho hem notat.
Després dels oients de Sant Jús m'ho sàpiguin perdonar, però després de les funcions de Pastorets que hem fet, que hem al·legrat el poble uns quanties.
Exacte, i a més a més això, primer de tot, enhorabona, perquè heu omplert aquestes cinc funcions.
Això és magnífic, és magnífic.
Omplert, a veure, el dia de l'estrena sempre potser és el dia més fruixet.
Cal recordar que a les estrenes professionals, diguem-ne, està ple d'invitacions i ple de Mamoneo, que es diu moltes cometes.
No sé si en aquesta hora es pot dir per la ràdio Mamoneo, però el dic jo.
I llavors faltaven unes 15 o 20 seients i el reste de dies anava tot ple.
No sé, o sigui, no em faltaven dos, em faltaven tres.
Però els dos últims dies hi ha hagut gent a fora.
I va de córrer el búlgol on si hi estava, la cosa que no ens agradava i tot plegat.
I et dic, l'últim dia has de quedar molta gent a fora.
Molta gent a fora.
Acorda que per mi no és un error, no és una cosa de dir, bom, ni em sap greu, d'haver comprat l'entrada abans, com si diguéssim.
Sí, sí, sí.
Però tenia un problema que veia millor que es quedin amb gust, no?
Per veure que el delit sigui més gran de cara a l'any que ve.
L'any que ve hi haurà empastorets que comprin l'entrada.
En res, em sap molt greu que no hauríem pogut entrar, però és que hi ha uns límits legals d'aforament
i no podem passar aquests límits.
Per si passés mai alguna cosa, Déu no ho vulgui, ni nostre senyor ni ningú més.
però això no es pot tenir en contra d'això, per seguretat, motiu de seguretat.
De tota manera, exacte, a banda d'aquests dies tot va anar a la mar de bé,
la gent que ha vingut a la senyora ha quedat molt contenta.
Vosaltres esteu contents?
Perquè vam parlar just la setmana abans o la mateixa setmana en què estrenàveu
hi havia aquell moment, no?, que sempre hi és, no?, de nervis.
Però et vaig veure més tranquil que l'any passat, eh?
Ah, segur, perquè la cosa hi és.
Vull dir, en el fons, clar, com que sempre fem més o menys els mateixos pastorets,
doncs la cosa hi és, d'acord?
Clar.
Sempre fem els mateixos pastorets, però sempre hem canviat, i molt que canviem,
perquè hi ha moltes coses fins i tot a nivell de guió,
no només a nivell d'espai, no només a nivell de personatis que canvien,
que un actor fa un personatge, doncs un altre llenç a un altre,
sinó també a nivell de guió.
No la base del guió, però sí, però clar, vull dir,
la base del guió ja la portes més sabuda, els actors cada vegada em van sabent més.
Aquest any, per exemple, no hi ha hagut d'aquells errors
que solen haver-hi quan una obra és nova o quan un grup és nou,
sobretot quan un grup és nou i es pot dir que no té tables,
aquesta paraula màgica del teatre,
que no té experiència, doncs, sobre l'escenari,
que és moment de blanc, no moments de dir,
n'he perdut, no sabem on som,
ningú pot ajudar a tirar un cable,
fins que a algú se li ha cutut alguna idea per tirar endavant,
allò hi ha moments d'impàs, no?
Moments de jardinet, que també se'n diuen al d'argot teatral.
I no n'hi ha hagut ni un, ni un.
Això el públic no ho nota,
sí que hi ha hagut alguns errors de text,
algunes tonteries d'aquestes, d'aquestes del públic mai ho nota,
que sempre, sempre hi són,
però amb això sí que he notat una gran millora de grup, no?
És a dir, que la gent se sap desenvolupar molt més ràpidament
quan passen aquestes coses, no?
Clar.
A més a més, uns pastorets que evidentment mantenen aquest argument,
però que s'afegeixen coses d'actualitat.
M'han comentat, doncs, que va haver d'aparèixer el tema de l'Star Wars, no?
Que va ser un dels moments força aplaudits.
Aquest va ser molt divertit,
perquè va ser una sorpresa fins i tot pels propis actors.
Aquí teniu a la ràdio una persona meravellosa,
que és en Gerrit Olmenac,
i que fa uns quants anys ens fa el personatge d'Aldanot,
que és el timoni, timoni,
el timoni amb bàsic i cua i pintat de vermell.
O pintat de vermell, i de molts matisos,
que tenen un maquillatge d'una hora,
o sigui, s'espassen i pinten el Jordi.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí.
Era l'últim...
Quan començava l'obra, començaven a maquillar el Jordi.
I era una bona passada, vull dir,
era un maquillatge d'aquells realment de fotografia de primer pla
i saber-lo fer, no?
Saber-lo copiar.
Déu-n'hi-do.
És una...
Doncs jo li vaig proposar el Jordi,
escoltament,
no s'aparèixer el tema Star Wars,
perquè no l'hem fet servir,
era una idea que em rondava,
i em sembla que aquí podria ser
que el timoni i els àngels,
doncs el timoni volgués vèncer,
intentant la força, no?
La força del Jedi.
I llavors, doncs,
ningú ho sabia de tot.
Bé, només ho sabia algú.
I clar, quan ho vam fer en directe,
davant de públic,
perquè ja sabia a partir de la segona funció,
a la primera funció no va aparèixer el tema.
I ho vaig comentar,
però els dos no em van convenir
que millor no improvisar,
sinó que deixar-ho dormir 24 hores amb el coixí
i llavors, doncs,
tens una mica més de 100, no?
No per a l'opunti que dic jo.
I la veritat és que jo,
era un moment en què els personatges
que estan dormint per poder de màgia,
màgics,
d'unes nenes amb angeletes,
però la gent està molt oberta,
i ho veus, no?
I els músics mateixos van quedar flipats
i vaig mirar la cara de tothom en escenari
i què fan aquests dos de la mateixa, no?
I sí, la feia molt riure, no?
Perquè, a més a més,
hi ha un tema que això només,
igual, els més saberuts, diguem-ne,
doncs, potser vam poder entendre
que ell representava que el Gualdemont
volia guanyar,
agafava el poder Jedi,
m'escanyava amb el 6 en distància
que em feia el Darth Vader, no?
Llavors, ah, Luc, jo sóc el teu...
Ai, perquè jo sóc el teu pare, no?
Llavors jo feia a veure que em m'ofegava,
com a Àngel Sorafí,
i llavors t'ho trencava, aquesta màgia,
dient, si de cas ets el...
si de cas ets el meu pare,
si de cas ets el meu germà.
I aquí és la història mítica
de la mitologia cristiana
que els arcàngels Gabriel,
Miquel,
Rafael,
i Luzbel,
o sigui, Lucifer,
són germans,
i Lucifer és el quart,
és el primer germà,
és el gran,
que té més poder que els altres
i que va voler imitar Déu,
no?
Va voler, segons la mitologia cristiana,
va voler fotre'l fora,
d'acord?
I és aquí que Déu el magestia
i l'envió el dintre del facimoni,
no?
Per tant,
els arcàngels i Lucifer,
en aquest cas,
l'Àngel,
Serafí,
igual de not,
són germans.
i no li conjonava la màgia.
Sí, sí.
La broma,
però la broma,
pensadeta, pensadeta.
No, no,
està molt bé,
i tant.
I a més,
els altres dies,
a partir del segon dia,
sí que ho vau fer cada vegada?
Sí, sí, sí,
cada vegada,
cada vegada.
Una altra cosa que tampoc no,
la gent reia molt,
tampoc no s'entenia els parquets
de l'escola,
com,
allà hi havia nens,
que em deien,
però això,
per què heu fet sortir Star Wars?
No tinc cap raó,
és per riure,
és per res,
per una,
una mica,
una absurditat, no?
Clar.
També va sortir...
Quan amb el leitmotiv
de l'obra,
que és el lloc,
és teu?
No, no, no,
bé, bé, bé,
que et surt al final
de cada escena,
el bé, bé, bé,
el van transformar
per i la europea
del senyor sacrosantíssim
Mariano Rajoy, no?
El rei de la broma
i l'estupidesa humana.
No, i a més,
lligava molt en aquest punt, no?
Digues?
Que lligava molt,
també, en aquest moment,
bueno, molt.
Vull dir,
que queda,
que enganxa bé, no?
Sí, sí,
jo crec que estava
molt ben enganxat,
aquí em poso una medalla
com a visionista, no?
Però la gent no,
o sigui,
però per què la lliure europea?
No té cap raó de ser de per què,
vull dir,
no intentis ser senzillament
feia riure,
però funcionava, ja està.
I la gent reia,
clar que reia,
per tant, funcionava, no?
I per tant,
doncs aquest tipus de bromes
que també hi han hagut de fer.
Potser una de les crítiques
que faria jo mateix,
que em faria jo mateix,
és que aquest any
no hi ha hagut gaires bromes
a nivell de poble,
a nivell de...
D'acord.
els passos ebre pintats de nou,
aquests recorreguts
de color verd i vermell
de diferents quilòmetres,
hi ha hagut el Gall del Montseny,
hi ha hagut potser
les nenes,
les pastores,
que s'havien,
doncs que eren un grup de noies,
i una persona
amb mi,
meva referència
al graner,
al que els ha apregut
graner de Sant Just,
perquè...
És veritat, sí.
que anaven a comprar xutxes
i no sé què
i peta setes
en una botiga,
però tampoc es deia,
vull dir que...
És només molt, molt apigada.
Però tothom molt content,
tant el públic
i sobretot,
sobretot,
sobretot,
tota la gent que va participar.
Que això,
el mateix autor,
el Pepel Benelli,
ens ho va dir el primer any,
no?
Hi ha dos tipus de teatre,
un que és perquè el públic
s'ho passi bé
i l'altre que és perquè
els actors s'ho passin bé.
Nosaltres fem aquest nivell,
diguem-ne,
amateur,
però molt més enllà d'amateur,
perquè estem en un món
de la tradició,
en un món on cap obra de teatre,
menys que els pastorets
o els miracles,
les passions,
les parragueres,
les arregles,
etcètera, etcètera,
aquestes obres tradicionals
uneixen
nens de 5 anys
o nenes de 5 anys
amb nens,
també,
perquè transformen nens
de 70 o 80 anys,
cap repartiment.
És difícil, no?,
de gestionar, també.
Sí, sí, sí.
Jo diria que
fer pastorets,
qualsevol pastorets,
aquests o els més tradicionals,
no són difícils de dirigir,
no són difícils d'entendre,
per un dia,
no és allò,
ostres,
això què vol dir l'autor
i ara com resolc aquesta escena,
et posen petites coses d'aquestes,
però sobretot
és difícil
la gestió
d'un grup
de 60 o 70 persones,
no?,
que és també
la gran,
un dels grans
punts positius,
no?,
de dir,
ostres,
som 70 persones
fent pastorets
i el que passa,
doncs,
quan ve un o un altre,
hi ha lios entre mig,
gent que no està concentrada,
clar,
és concentrar 70 persones
durant una hora i mitja,
no?,
i això s'aconsegueix
algunes vegades,
però com s'aconsegueix
és molt maco,
a mi,
es crea un silenci,
es crea unes complicitats,
un grup
gran
i únic,
no?,
que és molt
enterniable.
Va anar bé el Sant Esteve,
el fet que es fes per Sant Esteve,
que era nou també,
a nivell d'entrada,
sí,
però per vosaltres,
com ho vau viure?
Diguéssim que vam començar
tots una mica tips,
no?,
la funció va anar bé.
Tot i que era més tard,
no?,
que, bueno,
es veu molt i allà,
no?,
però sí,
sí,
com a funció va anar molt bé,
fins i tot diria
millor que el diumenge,
d'acord?
Perquè,
com que hi havia tanta gent
amb aquest grup aquest any,
doncs,
vam treballar amb covers,
o sigui,
actrius o actors
que feien,
es partien un paper,
doncs,
el primer cap de setmana
d'actuar un grup d'actors
i el segon cap de setmana
d'actuar l'altre grup d'actors.
Llavors,
era l'estrena,
però el dia 26,
l'Esteve era l'estrena
per un grup,
per un grup B,
com si diguéssim,
no?
I, per tant,
doncs,
també havia de dir
el cert nervis de l'estrena,
tot i que alguns
ja portaven,
doncs,
tres funcions a l'esquena.
I va anar molt bé.
El segon dia,
el diumenge,
aquest grup estava més relaxat
i va estar de segona funció,
que és una funció
que normalment
els dos llibres de teatre
diuen que són funcions
que no surten gaire bé
perquè l'estona
està massa relaxada.
Ja.
Perquè la tercera,
la quarta,
torna a tornar,
la cosa està bé.
Però molt bé,
molt bé,
vull dir,
igualment,
són coses que igual
no estan tan pendents
de la vocalització,
de l'articulació,
de parlar fort,
coses que dic,
bueno,
jo no cal que estigui
tan pendent de fer-ho bé,
no?
Si no ho faig,
jo no es relaxen massa.
Però bé,
bé,
molt bé.
I em preguntem
a la persona seva
que et dic,
dius,
vam començar a dir
en buf,
quin pal,
però ens vam divertir
molt una altra vegada
quan el públic
entra a sala
i et poses,
se t'acaba la pipera,
se t'acaba
tot el païmenta
que dic jo
i et poses ja
en situació
perfecta.
Molt bé,
doncs moltes gràcies,
Roger,
director de Roger Consul,
director dels Pastorets
de Sant Just,
també t'ensenà
que estàs bastant liat,
no?,
ara mateix també
amb altres qüestions.
Sí,
perquè jo us vaig dir
que també soc el director
dels Pastorets
d'Esterri Ganeu.
Quan m'heu trucat,
alguna de les vegades
que m'heu trucat,
estava a dalt d'una escala
canviant el filtre
d'un focus,
o sigui que,
que bueno,
perdoneu per això
i si ara fiqui,
aquí farem
una sola funció
i es frenarà
el poli esportiu
d'Esterri Ganeu.
Quin dia ho feu?
Sons Sant Justencs,
el dimecres.
Ah, demà,
eh, doncs?
Val, perfecte.
Demà,
avui és a Salt General
i venen els músics,
també,
un grup
d'acordions i atònics
i violí
i tot plegat,
que ja funcionen
com a grup.
Molt bé.
Fins i tot,
jo convido
els Sant Justencs
i Sant Justenques
a venir-hi,
ja sé que són 300 quilòmetres
o gairebé,
o tres hores,
diguem-ne.
hi ha un grup
de Sant Justencs
que vindran,
no només un any,
no ho sé,
hi havia gent
que em deia
que potser sí
que potser no,
però ja ho veurem,
això es veurà demà,
perquè tot i que
és la mateixa obre
i ens coneixem
com va tot i tot plegat,
és diferent,
és diferent.
Clar, clar.
I la reflexió
també és molt diferent.
I aquí,
quan apareix un pastor,
apareix en un serró de veritat
i en un estirapèl de veritat,
i apareix un senyor
o un noi
que podria fer de pastor,
ara no fa de pastor,
però podria tranquil·lament
fer de pastor,
o quan el conflicte
de la borda
i el tema
del contraband,
que és el que va
a aquesta obra,
aquí s'entén
a la primera,
perquè és un tema
que està molt més
a l'ordre del dia
que no pas
a l'aix lliuretat
que és on ha fet el mercat.
És veritat.
Doncs, Roger,
moltes gràcies.
I llavors la senyora
és diferent també,
això.
Digues, digues, perdó.
No, no, no,
acomiadava,
però podem seguir parlant,
si vol.
Pensava que...
No, no,
ja ha de tornar
a pujar el calat amunt.
Ja ha de tornar
a pujar el calat amunt.
i passant uns dies
ja que hi som, no?
Ja que hi som,
cap a esterri.
Ara que me n'he anat
a davant de l'escenari,
perquè ja ara
s'ha de fer
darrere l'escenari,
hi ha un altre motiu
perquè el fan que
us tenia...
A veure, convèn-se'ns.
Si recordeu
la sonografia
de l'any passat,
que estava en unes caixes
que les va fer
l'Ignasi Rosés,
una sonografia magnífica,
molt teatral,
molt teatral,
utilitzem unes quantes caixes
d'aquestes aquí.
Molt bé.
Hem vingut una mica
de canvis
i si algú
va venir l'any passat
i d'avui a esterri
o a demà a esterri,
doncs veurà,
ostres, aquestes caixes
no sé què passa aquí.
Compartim moltes coses.
És part del director
i text,
hi ha el boig grèvol,
hi ha certes coses
al llum de les gralles
de l'esclòtal
que ho compartim.
Això també és molt clar,
perquè també
a gent de esterri
el primer o el segon any
van venir a sentir-ho a veure-ho
quan encara el fèiem a l'aix.
Clar,
un agermanament
a través dels pastorets,
no?
Està bé,
està bé,
molt bé.
A l'altra punta de món,
que sigui.
Exacte,
sí.
Perfecte, Roger,
doncs que vagi molt bé.
Molt bé, gràcies.
Gràcies i fins aviat.
Bon dia,
igualment.
Adéu-deu.
Gràcies.