Comencem la segona hora del Just a la Fusta
i aquesta hora ho hem anunciat al principi.
Parlem amb el Víctor Murillo
de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just.
Bon dia, Víctor.
Hola, bon dia.
Agrupació Fotogràfica Sant Just Associació.
Aquest és el nom oficial.
Ara m'ho comentaves a fora.
No sé si ho diria bé o no perquè és un nom llarg.
No, nosaltres quan neix l'agrupació
decidim que es digui agrupació.
i després per un tema legal
quan anem a fer l'inscripció a la Generalitat
em diu que ha d'aparèixer la paraula associació
i l'afegim a darrere.
És més anecdòtic.
Sí, sí.
Un tema legal.
Un tema legal, sí, però ens agrada el nom d'Agrupació Fotogràfica.
Agrupació Fotogràfica Sant Just.
Per parlar, avui parlem d'alguns dels projectes
que teniu en marxa.
Un dels que ja està exposat
a les sales i del cònsul
i també a l'entrada a Can Gina està
és el de les masies de Sant Just.
Explica'ns una mica de què va aquest projecte.
Bé, aquest projecte va lligat directament
amb el que és el projecte europeu de ruta singular
que és bianual, pel que sempre hem parlat
i es tracta de fotografiar
o posar en valor, en aquest cas, patrimoni.
Si us recordeu, al juny van fotografiar
les despenses de vi, molt lligat també
a el que és el patrimoni vinícola.
Aprofitant la benentesa de fotografiar les masies,
ja que estem a dins,
també des de patrimoni van fer això,
fotografiar les despenses de vi.
Sant Just té, si no recordo malament,
11 masies que mantenen les despenses de vi
en molt bon estat
i les van fotografiar i va estar exposada al celler.
I després, ja coincidint amb la presentació oficial
del projecte europeu de ruta singular,
es va exposar les 40 fotografies
que tenim de les masies.
Totes, com jo vaig dir explicar el dia de la presentació,
amb un tractament una mica agressiu,
una mica agressiu vol dir que sembla...
Com diu molta gent,
hi ha fotos que semblen que surtin de la paret, no?
Perquè hi ha un problema, com un bon problema.
Què es refereixen?
En què sembla que surtin de la paret?
Bé, que tenen molt de relleu,
que es nota molt el detall,
que tu mires la foto
i quasi poc s'agafa la roba, no?
Si veus el cargol de la premsa de vi,
quasi et donen ganes d'anar a agafar el cargol,
perquè es notava molt, no?
Això que està com molt viva la imatge, no?
Sí, hi ha...
Bueno, resaltant molt el que és el detall, no?
Per què vam decidir fer-ho d'aquesta manera?
Perquè fotografiar onze premses de vi,
per exemple, que era el cas,
i posar-les són totes gairebé iguals.
Si no li dones un valor afegit, no?,
que és aquest,
potser tenen l'interès que estan a les masies,
però potser a nivell pictòric o a nivell fotogràfic
l'interès es perd, no?
Llavors vam decidir fer aquest tractament una mica més potent,
que si puges al celler i a l'aixidor cònsul,
veurant que hi ha fotos,
que cada vegada es poden tocar, no?
Aquell que tenen ganes d'agafar el quadre de la paret, no?
O la cadira, no?
Com s'acostuma a dir, estan retocades, no?
Sí, molt retocades.
No ens enganyem.
Les fotos, avui dia, amb les càmeres modernes,
tenen un rang dinàmic molt ampli,
i pots agafar i treure els detalls
que l'ull habitualment no el veu, no?
Tu veus la foto, dius, home, jo he estat allà,
i aquesta foto sí que és així,
però no té aquesta potència, no?
I és intentar, bueno,
atraure una mica l'atenció del públic, no?
Que no passi de ser percebut el detallet.
Per destacar aquelles coses que potser
costen més de veure o...
Com podríem passar desapercebudes a l'ull humà, no?
Diguem que ja fas...
Quan un controla alguna tècnica d'aquest tipus,
d'anar en pintura com a fotografia,
ja sabem, en volem, bueno, sabem,
d'alguna manera destacar.
Hi ha tècniques, hi ha regles
que diuen com he de fer
per atreure una mica l'atenció del públic, no?
En jo, avui, eh, fixa que hi ha moltes fotos
que tenen les cantonades una mica enfosquides,
ja està la gent, la mira d'allà que m'ho han puesto,
si vull destacar alguna cosa,
li donar més llum,
o li trec llum,
i això provoca, doncs, bueno,
ser atractiu,
que de ser una foto normal,
doncs, no ho tindria.
Tindria el valor,
que és una foto d'una masia actual,
perquè totes, això sí,
s'ha de dir, totes són actuals.
Menys,
potser algunes de Can Canberè,
que són del 2008, 2009,
la resta són fotos fetes del llum cap aquí.
I per fer les fotografies de les masies,
quan arribeu a l'escenari,
podeu, doncs,
canviar alguna cosa perquè surti bé la fotografia,
o és tot tal qual us heu trobat?
No,
en el nostre cas,
tot està tal qual,
és a dir,
no hem tocat res,
bueno,
mienta'm,
mienta'm,
perdó,
Sí, sí,
hi havia una foto
que hi havia elements
que no,
no sé,
bosses del Corte Inglés,
aquesta que,
bueno,
l'eliminem,
però els mobles,
tot està igual.
Fixa que hi ha una,
si no regalament,
que està Isidore Cònsul,
que es veu,
és de Can,
Can,
Can,
Can,
Can,
Can,
Can,
ara m'entrem el nom al cap.
És d'un Can.
És d'un Can.
Hi ha una bossa,
de punt romà,
de punt romà,
que és una bossa,
suposo,
d'un traje,
o d'un vestit,
de nòvia,
o alguna cosa,
i està ja penjat a una cadira,
i ho hem mantingut,
no hem tret res,
no?
I nosaltres hem intentat,
primer,
bueno,
en el nostre cas,
fer les fotos amb la llum existent,
no hi ha cap ajuda de flaixos,
ni de llums artificials,
és la llum que hi havia,
i intentar tocar el mínim possible,
i clarament,
jo diria que el 99% no s'ha tocat res,
i en alguna,
que si hi ha un element,
que si al costat de la premsa,
llavors al cor d'inglès,
o una caja de freixenet,
o això no pega,
no?
Això sí,
però,
per lo demás,
tot està del cual.
Sí.
A les fotografies,
que es poden veure a les salades d'Hidroconsul,
són fotografies actuals,
però sembla pràcticament,
com un viatge 100 anys enrere,
no?
Sí,
i el curiós és,
et pots fer-te una idea,
del nivell que té cada màcia,
no?
Per exemple,
esta calgazulla,
calgazulla de veus,
ostres,
veu potent,
cuidada,
són mobles d'època,
però molt ben cuidats,
i tu entres a un celler,
com pot ser el de Can Vila,
que trobes elements,
que són,
per mi,
són la part de xulos,
no?
Perquè són,
i veus que és el,
diguem,
la nostra història,
no?
Jo una mica,
el que hem volgut aquí,
és que hi ha masies,
que estan conservant el que eren,
no han volgut tocar gaire bé res.
Sembla que està pràcticament tal i com estava fa...
Sí,
fa un munt d'anys,
sí,
i ojo,
totes,
m'he mencionat calgazulla,
però clar,
el que té és el que tenia fa 50,
60, 70 anys,
l'únic que,
la distribució,
potser el tipus de moble ja era més,
bueno,
diferent,
no?
Sí.
I el conservant tal qual era.
Nosaltres hem intentat ressaltar el detall,
només,
però no hem tocat res de res.
Et volia preguntar també sobre un altre projecte,
que no sé si encara està en vies de desenvolupament,
que és a les 100 entitats.
Explica'm una mica de què va això.
Bueno,
nosaltres,
com sabeu,
cada any fem una exposició al Jardín de Canjista.
Clavem els 100 pels de ferro,
50 cada costat,
i hi posem fotos,
des de 104 mirades,
cunyats,
germans,
avicinets,
cars de coixinets,
cada any fem una.
I aquest any,
bueno,
volem una mica o menetjar,
o apropar-nos,
o trobar nexes de connexió
amb la resta d'entitats del municipi.
Són moltes,
però moltes vegades entre nosaltres no ens coneixem.
I no sabem si en un moment d'una pots col·laborar.
Intuïm que sí,
que totes podem col·laborar entre nosaltres,
però potser la distància,
o que no xerrem,
o no sé què,
no permet,
a vegades,
confluir i fer coses conjuntes.
I jo crec que una de les coses que l'agrupació s'ha marcat
és intentar això,
oi,
què fem cada un de nosaltres,
i potser que durant l'any
podem fer coses,
i ajudar-nos moltament,
ja no és col·laborar.
no cal que tot el que fem
surti al carrer i surti al públic,
però potser a una entitat,
allà a la vagoneta,
que tenim la ciutadania,
tenim el carreu blau,
bueno,
soltent li heu,
escolta'm,
si algun dia feu algun tema de nens,
que els disfrasseu,
que els vestiu,
o algun projecte,
i voleu fer fotos,
perquè es la portin cap a casa i tal,
xerrem,
muntem el plató,
bueno,
és una mena de col·laboració,
que no cal que fem cada exposició,
simplement és una activitat més,
que farà el carreu,
si algun dia diu que perfecta,
i els diran,
l'ajudarem,
i no ho direm en públic,
el nen estarà content,
el carreu content,
nosaltres contents,
és una mica el que busquem
amb aquesta exposició.
Buscar sinergies.
Sinergies,
sí,
intentar col·laborar
i conèixer una mica la gent
que fem coses al municipi,
i l'objectiu és intentar fotografiar,
no serà fàcil,
i fotografiar 100 entitats
serà complicat.
Home,
és que a Sant Jus
crec que n'hi ha 130,
aquestes són les dades
més o menys aproximades,
oficials,
però costa de pensar
que n'hi hagi tantes,
perquè,
home,
hi ha activitat a Sant Jus,
però no diries
que n'hi ha tanta,
tanta,
com per 130 entitats.
El que passa
és que hi ha entitats
que fan una feina
més oculta,
que van treballant
i no...
Per exemple,
nosaltres,
de tant en tant
sortim al carrer,
la gent sap que assistim,
però hi ha entitats
solidàries,
per exemple,
que estan treballant
i no diuen res,
hi ha entitats culturals
que treballen
i no fan aquesta
gran dil·loqüència,
no?
Bé,
però és una entitat
que està treballant,
és un tallit associatiu
que s'ha de tenir en compte,
no?
Això és la sang
que va circulant
per les venes,
no?
Per les principales,
però jo crec que
totes...
Ja,
jo he vingut del món
de l'esport,
he estat molts anys
del món de l'esport,
jo sempre he dit
que perquè un partit
es jugui,
tan important és el jugador,
que és el que està al camp,
com l'utiller.
Si l'utiller falla,
possiblement el Messi
no sortirà a jugar
perquè li faltaran les botes,
li faltarà el vestit,
li faltarà...
O si el tio que talla
la llispa del camp
no l'ha tallat,
doncs tindrem problemes.
Sí.
Doncs el tallit associatiu
és el mateix.
Perquè tot funcioni,
fa falta que tots
fèiem la nostra feina,
no?
El nivell d'importància,
escolta,
és el de menys.
Clar.
Potser algunes entitats
estan més enfocades
cap a fora
i altres cap a dins.
I algunes cap a dins.
Ja està.
Però totes tenen
el seu nivell d'importància
i possiblement molt alt
perquè la gent del municipi
t'ha fet coses permanentment.
És pel consum propi
i un altre
és per sortir al carrer
i mostrar-lo al públic, no?
Però el nivell d'importància
és el mateix.
I nosaltres el que volem
és això,
posar de relleu
la quantitat d'entitats
que fem,
que som,
i fotografiar-les.
Intentarem.
Serà difícil.
Fotografiar-les
en acció, diguéssim,
o gent que formi
part de les entitats
com a reconeixement?
Hem limitat una mica
el tema
perquè senyor
seria inamarcable, no?
La intenció era
fotografiar-les
al nostre estudi fotogràfic,
és a dir,
fer venir la gent
a la vagoneta,
muntar el plató,
però estem pensant
que això pot ser molt complicat,
no?
I, bueno,
si alguna entitat
vol que la fotografia
la fem al seu lloc
al seu lloc de feina
o de saia,
no tindrem cap problema
en variar el sistema, no?
portar-les llums,
els flaixos
i el fóndum
no és complicat,
però el que sí que intentarem
és que estiguin representades
al màxim d'entitats
al municipi.
El que sí que és limitat
és un màxim
de cinc persones
per entitat,
però si no,
la foto no es veuria res,
i que si alguna persona,
com passa molt sovint
a Sant Lluís,
estem amb més d'una entitat,
només pugui sortir
una entitat.
si jo estic a la...
Jo, per exemple...
Això quedem abans
fora de micro,
que si no sembla
que al final
sempre surten els mateixos.
Clar,
això sempre passarà.
Nosaltres, per exemple,
jo crec que hi ha un grup
de persones que pots voltar
entre el 20-25%,
que sempre surten,
perquè són gent...
Mira,
quan fem el tema
de abicinets,
no?,
o cunyats,
nosaltres muntem
quatre o cinc grups
dins de l'agrupació
i cada grup
ha de fer un número
de fotografies, no?
Jo,
si he de fotografiar
abicinets,
jo no aniré a buscar,
gent del meu entorn,
del meu barri,
de la meva feina i tal.
Con la qual,
si l'any que ve
fem cunyats,
tornaré a fer el mateix,
buscaré gent
del meu entorn
i potser que algun repetirà.
I com que tenim detectat
aquest,
no problema,
sinó aquesta particularitat,
intentem canviar
cada dos o tres anys
de sistema
per intentar
captar gent nova,
no?
Diríem que no ve habitualment,
però, per exemple,
entitats,
doncs algunes repetiran
amb l'any passat
i l'anterior,
perquè, clar,
si durant dos anys
hem fet les fotos
a Sant Lluís al carrer
hi ha entitats
que sempre hi són
a Sant Lluís al carrer
i sempre les hem fotografiat.
Si aquest any
fem entitats,
és evident
que aquestes entitats
sortiran repetides.
Però, bueno,
és una cosa
que no la podem evitar mai.
Sant Lluís
és un poble petit,
tots ens coneixem,
hi ha un grup de gent,
gent més activa,
gent més inactiva,
intentem representar
el màxim
de diversitat
i de gent del municipi,
però això
no ho podem evitar.
li ho farem,
no li diré mai a un...
escolta'm,
no.
Clar.
Doncs aquest és el pròxim projecte
que podrem veure
de l'agrupació fotogràfica
Sant Just
i bé,
hem parlat avui
d'aquests dos projectes,
el de les masies
i les premses
també de vi
i el de les 100 entitats.
No sé si hi ha alguna altra
cosa que vulguis comentar.
Bueno,
nosaltres des d'aquest any,
perquè com el llum fotogràfic
sí que ha canviat una mica
el format,
el llum fotogràfic
que d'abans eren moltes exposicions
i aquest any ja
hem reddit una mica,
el que sí hem donat un canvi
és intentar formar molt
el soci.
La intenció és
i que surti molt barat el soci.
És a dir,
és portar gent,
fotògrafs de renom,
projectes,
tallers
i que el soci
li surti bé de preu,
molt bé de preu
i que estigui ben format.
Tenint en compte
l'agrupació,
hi ha molta gent
que té passió
per la fotografia
però pel que sigui
la seva formació
o els seus coneixements
encara no són
tot el potent
que els voldria.
Nosaltres el que volem
és que aquests socis
cada vegada
agafin
aquest nivell.
L'agrupació també
s'ha de ser per formar.
Exacte.
De fet,
fem cursos,
fem tallers,
fem cursos
de fotografia bàsica,
fem cursos
de fotografia digital,
permanentment
fem tallers.
ara aquest d'aquí...
La setmana que ve
farem un taller
de com crear
un Warhol
que està de moda.
Sabeu que a Barcelona
està l'exposició
de l'Andy Warhol.
Bueno,
és com agafar
un retrat
d'una persona
i fer un Warhol
amb quatre visions
diferents
d'aquest quadre
famós
del Warhol
de la Monro
que són quatre colors.
Bueno,
ensenyem al soci
com fem això
que aparentment
és fàcil
però té el seu
intrinculís.
Molt bé,
doncs moltes gràcies
Víctor
per haver vingut
a Ràdio d'Esvern
i explicar-nos
les novetats
de l'agrupació.
Molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Adéu.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
All by myself
Don't wanna be
All by myself
Anymore
All by myself
Don't wanna live
All by myself
All by myself
Anymore
Hard to be sure
Sometimes I feel so insecure
And love so distant and obscure
And love so distant and obscure
Remains the cure
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
Don't wanna be
All by myself
Anymore
Anymore
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
Anymore
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
All by myself
Fins demà!
Just a la fusta, el magassin del matí.
Fins demà!
La nostra tertúlia habitual dels dijous, avui amb la Lina Santa Bàrbara. Hola, bon dia.
Bon dia.
I amb l'Arbra Gulló. Hola, bon dia.
Bon dia.
Avui dius que vols fer una declaració...
d'intencions. Política. Sí, exactament.
Endavant, digues.
No puc al·ludir la realitat i he de dir que, a més a més, aquest paper del meu aquí, ja ho diria sempre l'Enric,
uno dels que va muntar i vam estar molts anys a la tertúlia, que li agradava la meva opinió i tal,
i sempre li ha agraït l'espírit de llibertat que n'hi ha en aquesta misura.
i que, tant de bo, puguin continuar seguint i seguit.
Davant de la situació que els nostres representants de la República estan sent massacrats i acusats com a criminals,
he de dir que jo en sól he de dir amb ells i el que són il·legals, per a mi, són tot aquest sistema que viola els drets humans més bàsics.
I en la sola excusa que és la legislació.
La legislació, recordem-ho de nou, permetia l'esclavitud.
La legislació permetia que les dones no votessin.
La legislació permetia que tots els nois, tots els nois, tu que estàs aquí,
i tal, tinguessin obligatoriament que anar a la mili, que molts es sugiraven, les famílies tenien vergonya,
i van passar més de mil anys de presó, entre ells en van passar tres,
i això va durar fins a la democràcia i va durar fins al govern del PSOE,
que també tancava els insumisos.
Hem de recordar que l'Ixeta, com a persona gay que té tots els drets del món,
era un deliquent en democràcia, perquè estava penalitzat el ser homosexual.
Hem de recordar que les lleis no acaben, les lleis continuen,
i que el dret d'autodeterminació dels drets humans és fonamental,
i s'està violant això, el dret de pensament,
i que la votació que vam fer va ser una votació èpica i heroica,
i que estàvem convidats tots.
I l'únic que demanem és que, si volen ratificar,
o se convoquen un referèndum i que vagin tots,
que no s'amaguin i després surten a dir que ells són i que nosaltres no som.
I, per tant, sento solidari i m'autoinculpo aquí,
davant de la judicatura i tot el d'altres,
que això que estan fent és un crim a la humanitat
per violar els drets humans.
I prou.
Doncs, si algú vol preguntar, que pregunte.
Aquí què ha dit?
Has dit que havies estat a la presó per ser objector de consciència?
Sí, en l'any 71.
Això era en temps de Franco.
Per ser objector de consciència.
Això és el que subratllaria.
Per no voler ser militar, per no voler prendre a matar.
I continua molt feliç.
A més, era lliure.
I és el que es dic ara als aquests de Ciutadans,
d'aquests del PSOA.
Jo era una persona lliure.
Com ara soc lliure i republicà,
d'una república,
aunque sigam invadits.
I és així, estem invadits.
Els anys han passat,
però potser les coses a nivell polític no han canviat tant, no?
A veure, tenen que justificar-se davant d'Europa,
s'han de buscar excuses,
per sort, ja no és la tortura ni aquelles coses de tal,
però en el fons estan fent el mateix.
I se'ls permet.
Mai ha hagut un govern,
i això ja entra a part de les opinions,
tan corrupte que hagi robat tant.
Això són dates oficials.
Ahir les estava llegint.
De l'antena 3, no ho veu.
El que han robat es podia haver evitat totes les retallades
i multiplicar per 7 els diners per ensenyament.
Però no sé,
una cosa astronòmica impressionant.
El que ha costat,
el que directament han robat
i els costos que,
al haver fracassat aquells programes que n'hi haven,
i els costos de tota l'adjudicatura que estan ahí,
investigant,
i el que costarà.
ha sigut un robatori impressionant.
I sembla que es preocupa ben poc,
amb molta gent.
Lina, tu com ho veus?
Jo,
les paraules que està dient el Jordi
em semblen molt assenyades.
A més,
ha estat dit des del fons del seu cor,
perquè ell se sent així.
I per tant,
em sembla que,
molt bé i li respecto moltíssim.
El que,
si tu em permets,
és un minut i mig,
vaig trobar,
jo sóc una lectora de llet de tot el que puc,
i la contraportada de la Vanguardia,
o algunes cartes al director,
doncs m'agraden molt llegir-les,
perquè a vegades penso que són més sensates
que moltes coses de les que es fan.
I si tu em permets,
n'hi ha una carta,
que ja t'he dic,
i coaculo la Luca,
d'allò m'agradaria llegir-la.
Endavant.
Puc fer-ho, Jordi?
Ah, sí, tant.
A lo millor discrepo una mica.
Després debatim una mica.
No, jo he sigut clar i concret
i ja no...
A tant,
a l'interessa que em pregunte.
No, no, no.
A més,
amb el Jordi
n'hi ha sempre un feeling,
una complicitat,
perquè moltes dades,
la majoria de les coses que diu,
estic amb ell.
Però a mi la política la veig
des dels 80 anys que tinc.
Sí.
i sense jutjar
i sense d'allò.
Però aquesta carta
crec que està molt bé,
que ens anirà bé.
Doncs a veure,
t'escoltem.
És en castellà,
perquè l'he preguntat
el d'allò
i no ho tenia en català,
però a més igual, no?
I és una carta
que l'envia un senyor
de Santiago de Compostela.
Puc fer-ho, eh?
Sí, sí.
Diu,
no sé si més gent
el piensa,
però personalment
he fet en falta
en aquest país
polítics
de la talla
de los polítics
de la transició.
Polítics
de los de verdad,
de una ideologia
o de otra.
Esos hombres
y mujeres
que en la época
de la transició
hicieron de la política
un arte serio,
no un circo
como ahora.
Esos políticos
que,
desde la izquierda
hasta la derecha,
se centraron
en construir
y trabajar
para la prosperidad
de todos.
Esos políticos
que honraban
la labor política
desde ideas
muy distintas,
pero con vocación
de servir
a la ciudadanía.
Esos políticos
de izquierda,
de derecha,
nacionalistas,
centralistas
que dignificaban
la función política
de servicio
al pueblo.
Ya no hay
ni uno,
por lo menos
no de esa categoría
con mayúscula,
con sentido
de la decencia
y la honradez,
con sentido
de Estado.