FOTOS CONTRA LA COVID
FOTOS CONTRA LA COVID
Així es diu la iniciativa.
En quin moment et va arribar la proposta de formar part d'aquesta campanya de Caire Solidari?
Bé, aviam.
Aquesta campanya, diguéssim que abans que es fes aquí a Espanya,
es va fer a Itàlia, al revés de la ciutat de Bergamo,
per tot el tema de les víctimes del COVID i de la gent afectada.
I aleshores es va crear aquesta iniciativa allà, va tenir molt èxit, la veritat.
I aleshores des d'aquí es va voler també com impulsar.
I de la mà de Jordi Pizarro i Eloïsa Orsi, que són dos fotògrafs d'aquí de Barcelona,
Eloïsa és d'Itàlia, però van iniciar aquest moviment per fer-ho possible.
I aleshores això aquí va començar el dia de Sant Jordi
i van fer una petita...
Bueno, van agafar, no sé, 100-150 fotògrafs dels més reconeguts
en àmbit de fotodocumental, fotoperiodisme a nivell d'Espanya i Latinoamèrica.
I aleshores, bueno, la gent es va com interessar i tal.
I aleshores, bueno, hi havia un comitè que també feia una mica d'acriba, no?
Aviam si hi podia entrar, aquí no, perquè, òbviament, no s'entenia com una galeria,
per dir-ho d'alguna manera, que tothom pogués exposar.
Havia d'haver com un cert criteri, un cert nivell i això.
I aleshores, bueno, jo em dedico al fotodocumental d'autor i això,
i em vaig posar en contacte amb ells i em van dir que vaig enviar la imatge
i vaig poder formar part de la iniciativa.
I finalment, de 150 es va ampliar a 260 fotògrafs
i la iniciativa ha durat, o sigui, ha durat pràcticament un mes
i la veritat és que ha tingut molt d'èxit i ha anat genial.
Perquè, clar, tu vas demanar poder participar-hi,
però és un col·lectiu que també deu tenir els seus filtres.
Per tant, pertanyen a aquest grup dels 150-200 fotògrafs
o fotoperiodistes més reconeguts a nivell d'Espanya.
També deu ser, no sé, a nivell personal, un èxit.
Home, sí, la veritat és que sí.
Aviam, és un món petit, per dir-ho d'alguna manera,
però que va creixent mica en mica, però sí que és cert,
és molt complicat formar part.
Hi ha gent de molt renom, hi ha molts referents per mi,
i jo realment fa relativament poc que he acabat de sortir
de la carrera i fa 3-4 anys que em mou pel meu propi camí.
Però, bueno, realment, és molt guai, la veritat,
que et reconeguin i això també et dona moltíssimes ganes
de seguir, i això, seguir creant i seguir fent els nostres projectes,
perquè, clar, coses com aquestes, no sé, la veritat és que
fa moltíssima il·lusió, la veritat.
Has comentat també, Néstor, que tot això es va començar a moure
cap a finals d'abril, pels vols de Sant Jordi,
però tot el que és la campanya en si, el funcionament,
la metodologia de poder prestar aquesta foto
de cada un dels fotògrafs, com ha funcionat?
Quin és el temps que ha tingut el públic per comprar aquesta foto?
Bueno, diguéssim que aquí sí que es va unificar tot,
es van crear uns paràmetres on, diguéssim que,
totes aquestes fotografies s'unificaven a un preu de 100 euros,
diguéssim que, bueno, les ficàvem més barates a la venda,
per dir-ho d'alguna manera, i poguessin ser una mica més accessibles
a les butxaques de la gent.
Puc entendre que sigui, que 100 euros no es resulta una cosa barata,
però, bueno, tractant la fotografia d'autor i tot,
doncs, bueno, sí, jo ja sé perfectament del que parlo.
Clar.
I, aleshores, bueno, doncs es va unificar aquest preu de 100 euros
i, aleshores, es va crear una pàgina web,
que era com a format, com si fos una galeria,
ordenada alfabèticament per tots els noms dels autors,
i, aleshores, allà la gent podia veure i triar la fotografia que volia,
i això, i era molt ràpid de fer, diguéssim,
i tot molt visual i, realment, el resultat va ser molt acurat
i molt professional des del primer moment.
I, un cop la gent troba una imatge que li agradava i deia,
va, em gastaré aquests 100 euros,
aquests diners sé que són per fons solidaris.
Sí, tots els, bueno, els 100 euros, diguéssim,
era una cosa sense ànim de lucre,
però, aleshores, tot anava destinat a metges sense fronteres,
i, ja et dic, en menys d'un mes s'han recaudat 178.700 euros,
que són molts diners,
i, és que, moltíssima gent es va animar a comprar,
i, ja et dic, la campanya va ser tot un èxit.
I, amb això, va a metges sense fronteres,
i, ja et ha tallat a la pàgina web,
i, de fet, que ja hem tancat la campanya,
que va finalitzar el passat 17 de març,
ja hem dit que ara mostraran com s'entregarà el xec aquest
de la xec de la xec de la xec de la xec de la xec de la xec de la xec de la xec,
després, totes les imatges d'imprenta,
per ja començar-les a distribuir a tota aquella gent que ha comptat.
Perquè, d'aquests 178.000 euros que s'ha aconseguit en recaptacions,
eren més del que s'esperava?
Saps si els organitzadors consideren realment d'un èxit,
o s'esperaven més?
Digue'm, perdona, si s'ha tallat.
No, dic que d'aquests 178.000 euros que s'ha aconseguit
en les recaptacions de la campanya,
si els que organitzaven tota aquesta moguda solidària
per ells, és un èxit?
S'esperaven aquesta xifra?
Sí, jo realment, no sé si s'esperaven o no,
jo et diria que no,
perquè llançant una campanya així,
per dir-ho d'alguna manera,
de la notte a la mañana,
ens anem així igual i amb què passa.
Jo crec que aconseguir aquests diners,
sobretot amb la que es paga gent,
i que la gent aposti per aquesta iniciativa,
jo crec que realment no s'esperaven
i, bueno,
si et dic tot un èxit,
perquè són moltíssims diners
i això, si és per sobre,
per ajudar a fer front al Covid,
doncs millor que millor.
Nestor, ara parlem una mica més
de la teva carrera
i en concret de la fotografia
que vas escollir tu
per posar a la venda a la plataforma.
Per què vas escollir la foto?
Bé, ara, clar,
com que estem a la ràdio,
la gent no pot mirar la fotografia,
però si entra a les xarxes socials
de la ràdio
o també a la teva pàgina web,
també es pot veure quina foto és,
o el teu Instagram,
també pot veure quina foto és.
És la foto en blanc i negre,
es veu un cavall, no?
Per què aquesta foto?
Bé, sí.
Bé, a dir-me,
és una foto del meu últim projecte personal,
és un projecte que es diu Nú de vida
i és com una introspecció meva,
ja et dic,
és un projecte molt personal
i al final és una foto
que a mi m'agrada molt
des del primer dia que la vaig fer,
no sé,
és allò que em transmet
alguna cosa especial,
per dir-ho d'alguna manera,
i no vaig tenir cap mena de dubte.
Quan em van dir això,
que els hi vaig comentar
per formar part de la campanya
i em van dir que els envies la imatge
sense pensar-ho,
vaig enviar aquesta
i realment,
bé,
no sé,
és que és una cosa molt personal
i això.
I l'exhibició,
aquesta Nú de vida,
has comentat que és la teva última,
bueno, així,
l'últim treball,
l'últim projecte que has fet
de gaire més personal.
També ens has dit
que has sortit fa poc
com si diguéssim de la carrera
del món estudiantil
per posar-te
en el món laboral,
com si diguéssim,
per guanyar-te la vida
en el tema de la fotografia.
Com està aquest sector
amb tot el coronavirus?
Aviam,
el sector està malament,
no ens enganyarem,
però, bueno,
jo ara fa quatre anys
que vaig sortir
del màster
de fotografia, documental
i reportatge
i durant aquests quatre anys,
bueno,
sí que han sigut quatre anys
d'aprenentatge
perquè al final
ara ja és un
m'ho faig
i m'ho desfàig
jo tot sol,
però, bueno,
al final és
compaginar
tots els meus projectes
de branca més personal
i creativa,
per dir-ho d'alguna manera,
que al final
és el que
el que crea una mica
la meva entitat,
la meva marca,
és aquesta mirada
tan personal que tinc
i, aleshores,
a través d'aquí,
doncs, bueno,
també vaig fent tallers,
vaig fent exposicions
i això,
vaig impartint masterclass
a les universitats
on m'he format
com a exalumne
i realment
tot això
molt bé.
Sí que és cert
que tot això
ara,
a través de,
parlo del Covid,
sí que s'ha aturat,
però, bueno,
també estic treballant
per l'Ajuntament d'Hospitalet
i estic també
documentant
el Covid
a la ciutat d'Hospitalet
i a diferents barris
i, bueno,
una mica
anar jugant
amb les coses
que et surten
i tot
i sempre deixant espai
per tu també
tenir temps
per crear
i tot,
perquè al final
és això, no?
El més important,
com ja t'he comentat
fa un moment,
és crear-te una identitat,
una marca
i anar fent projectes
per anar desenvolupant-te
tant tu com a fotògraf
com una mica
la teva mirada artística
i això.
I com és això
de documentar
el coronavirus
a la zona
de l'Hospitalet
en quins focus,
per exemple,
et centres
ara mateix?
Bueno,
diguéssim,
estic treballant
per encàrrecs
i al final
és una mica
treballar
des de...
Sí que tinc...
T'he dit
que són encàrrecs
però al final
també em deixen
bastanta llibertat
a l'hora
de triar una mica
els temes
però sí que són
petits documentals
o per dir-ho d'alguna manera
entre 8-10 imatges
on jo consideri...
Per exemple,
vaig fer el segon,
tercer dia
quan es va anunciar
l'estat d'alarma
que la gent anava
com boja
als supermercats
i faltaven els productes
que les tentatives
estaven buides
i doncs vaig fer
una sèrie fotogràfica
d'això,
una mica també
una mirada una mica
crítica
cap a aquesta societat
tan...
tan...
tan egoista
per dir-ho d'alguna manera
i vaig fer una sèrie
d'aquestes imatges
després també vaig fer
barris d'hospitalets
totalment buits
també vaig fer
la fase de la desescalada
ara amb la gent
en els mercats
a comprar
com el contrast
d'encara negocis
que estan començant a obrir
negocis que ja han baixat
la persiana per sempre
malauradament
bueno
i això
Clar, una mica
els temes que hi ha
per documentar
ara el coronavirus
i els que està
com a tema més candent
per tant
també és lògic
que tot giri
entorn
entorn
al virus
Sí, tot gira
entorn a això
òbviament
sí que és cert
que clar
dintre d'això
que és una cosa
que està fent molta gent
al final
no estem aportant
pràcticament
res nou
perquè al final
és el que veiem cada dia
a cada barri
a cada poble
però sí que és cert
que jo intento
dintre de cada
de cada sèrie
d'aquestes que faig
i que m'encomanen
doncs òbviament
que tot estigui fet
des de
sota la meva mirada fotogràfica
és a dir
que tu vagis una foto
i diguis
hòstia
aquesta foto
l'ha fet amb Néstor
m'explico
intentant
aportar la meva marca
i la meva identitat
dintre d'aquests projectes
és complicat
perquè no
és una cosa fàcil
però
però bueno
la veritat és que
estic molt content
i això
i també
oi no no
d'algun de viure
Molt bé
doncs
Néstor
moltes gràcies
per agafar-nos
el telèfon
per haver participat
també
a Fotos contra la Covid
i aportar-nos
una mica
de bueno
en què consiste
aquesta campanya solidària
Perfecte
moltíssimes gràcies
a vosaltres
Que vagi bé
i una abraçada
Que vagi bé
i una abraçada
Adeu
Adeu
Adeu
Adeu
Acabem de parlar
amb en Néstor Ribes
fotògraf
Sant Justenc
i participant
a la campanya
Fotos contra la Covid
que ha donat
totes les recaptacions
i les donacions
a metges sense fronteres
per fer front
a la pandèmia mundial
Ara ens toca passar
un dels contes
de la Maribel Pomar
El conte que passarem
avui de la Maribel
es diu
l'avioneta instructiva
L'avioneta instructiva
La cua d'infants
per pujar
a l'avioneta
de la Fira
feia tota la volta
al parc d'atraccions
Corria de boca en boca
que l'avioneta
feia uns viatges
extraordinaris
Tots els nens
baixaven
d'allò més contents
Quan pujava un nen
l'avioneta de Fira
es balancejava
endavant
i endarrere
Tot d'una
es desenganxava
del peu de ferro
i en un giradulls
l'infant
es trobava
sobrevolant
el parc
enfilant-se
cel amunt
amunt
i travessant
els núvols
blancs i flonjos
que podia tocar
amb les mans
Des de l'aire
el paisatge
s'estenia preciós
a baix
A vista d'ocell
les criatures
descobrien
on era cada muntanya
i el camí
que feien els rius
fins a arribar al mar
Endevinaven
les comarques
les zones
d'alta pastura
les vinyes
i els cultius
d'arròs
i observaven
bocabadats
el dibuix
que feia
el territori
a banda i banda
dels Pirineus
També podien
veure tota la costa
i si
ablucaven
una mica
els ulls
podien identificar
on era casa seva
Tant de bo
aprendre
geografia
a l'escola
fos tan divertit
exclamaven
els nens
i les nenes
amb baixar entusiasmats
de l'avioneta
La geografia
és extraordinària
deien tots ells
Els pares i les mares
quedaven sorpresos
de l'entusiasme
de les criatures
i al voltant mateix
de l'avioneta
es reunien
i n'exploraven
la maquinària
meravellosa
i en parlaven
amb admiració
Els adults
portats
per l'entusiasme
dels seus nens
feien volar coloms
i s'inventaven
les atraccions
més fabuloses
per aprendre
zoologia
història
matemàtiques
ciències
ortografia
art
tot passant
un dia magnífic
al parc
d'atraccions
La mare de la Paula
va imaginar
l'atracció
del gran submarí
així es podien visitar
els corrents marins
i aprendre
la vida
dels peixos gegants
extravagants
d'escates fluorescents
que viuen
al fons dels oceans
el pare
de Miquel
va suggerir
l'invent
del diccionari
fantàstic
tan gran
com per entrar-hi
a dins
i saltar sobre
les paraules
elàstiques
llançar-se
amb la tirolina
de les paraules
estranyes
com per exemple
festuc
o galindó
i entrar al laboratori
de les paraules noves
i descobrir
com es gratinen
al forn
s'arrebossen a la paella
o s'escaldufen
a l'olla
una altra mare
va dibuixar
l'atracció
del microscopi
savi
deia
que serviria
per mirar
dins dels bitxos
que només
tenen una cèl·lula
i que són
diminutíssims
tan petits
tan petits
que en el cos
només hi ha lloc
per una boca
minusculíssima
cobren i tanquen
sense parar
i diuen
blip
blip
per què l'escola
és tan avorrida
si els nens
mirem el món divertits
va preguntar
un dia
el Miquel
al seu pare
el pare
d'en Miquel
no va saber
explicar-li
però
en comptes d'això
va treure's
una moneda
de la butxaca
va introduir-la
dins la ranura
de l'avioneta
i en Miquel
va pujar-hi
una altra vegada
s'havia fet fosc
però encara
hi havia temps
per un altre vol
aquest cop
un viatge
a la lluna
blanca i rodona
grossa
com una berlinesa
banyada
de xocolata blanca
que de nit
il·luminava
preciosa
la seva gran ciutat

no need
to gymnastic
esperenim
to flippin'
thanks
i thought this woman
that it's all
about the team
Jordan and Pippen
man
so if you wanna
join the team
don't tell me
let it miss
then
dale
when I saw her
walking down the street
she looked so fine
I just had to speak
I asked her name
but she turned away
as she worked
all that I can say
was
mmm
mmm
yeah
yeah
mmm
yeah
yeah
mmm
yeah
yeah
all that I can say
was
mmm
mmm
yeah
yeah
mmm
yeah
yeah
all that I can say
when I want
someone make it up
as we go
I know you feel it
cause I mean
what I say
say
say
say
we can do
whatever
do
whatever
we want
off
she will pass me
I'll say
hey
hey
hey
hey
so tell me
where you're from
when you wanna go
but she will pass me
like I didn't say
your words up
then like
man
girl
I don't usually
feel some type of way
but this one
hear me out of
some kind of place
god
m-m-m-m-m
when I saw her
walking down the street
she looked so fine
I just had to speak
I asked her name
but she turned away
as she worked
all that I can say
was
mm-mm
yeah
yeah
mm-mm
yeah
yeah
mm-mm
yeah
yeah
all that I can say
was
mm-mm
yeah
yeah
mm-mm
yeah
yeah
mm-mm
yeah
yeah
all that I can say
was
I asked a men
armando
acabando
latino
gigringo
gozando
me entiendes
for those
the thought
that we would stop
didn't even have a mind
to think
with
brainless
most of the broke
that they're famous
some kind of
hate
that they're nameless
Com a m'amida, perquè era pautat, bona sí.
All that I can say was
Mm, mm, yeah, yeah, mm, mm, yeah, yeah, mm, mm, yeah, yeah.
All that I could say was
Mm, mm, yeah, yeah, mm, mm, yeah, yeah, mm, mm, yeah, yeah.
All that I could say was
Molt bé, anem a actualitzar informacions a parlar de notícies
i també després cuinarem una mica.
Ara volem recalcar una notícia científica d'àmbit de la biodiversitat
perquè resulta que s'ha redescobert una espècie desapareguda
de tritols aigua moll de l'Empordà.
Aquest amfibi es donava per extingir a la zona
des de feia més de 20 anys
i ara l'han tornat a redescobrir.
És un tritó verd, una espècie d'amfibi
que es creia extingir als aigua moll de l'Empordà.
Ha estat redescobert a la zona
per un grup de treballadors de l'Observatori Amfíbic de la IADEN
que està fent un projecte de creació
de l'atles d'amfibis dels aigua moll de l'Empordà.
Aquest projecte, finançat per la Fundació Barcelona Zoo,
amb la col·laboració del Centre de Fauna dels Aigua Molls de l'Empordà
i el Centre de Recerca en Ecologia CREAF,
té l'objectiu d'estudiar i vetllar
per la creació d'accions de conservació dels amfibis
i fomentar el seu coneixement a través d'accions d'educació ambiental.
El tritó verd és una espècie protegida
que només es troba al nord de la península ibèrica
i també al centre i al sud de França.
A Catalunya es distribueix en dos nuclis,
el més gran situat a les comarques gironines
i al nord de les barcelonines
i un de més petit a les Terres de l'Ebre.
Als anys 80 aquest amfibi era molt freqüent a la plana de l'Empordà,
però a finals dels 90 i principis dels 2000
va començar a desaparèixer
i feia més de 20 anys que no se'n localitzava cap a la zona.
Els experts donaven per feta la seva extinció als aigua molls de l'Empordà
a causa de la seva intensificació i el canvi agrari,
també per la nitrificació de les aigües
i l'arribada de noves espècies invasores,
com el cranc de riu americà.
Després de 5 anys d'exploració del terreny,
l'Observatori Amfívic ha localitzat
una població reproductora de tritons verds
amb individus adults en fase d'aparellament,
un mascle i diverses femelles,
i també larves en diferents estadis de desenvolupament.
El seu origen encara és incert
i els indicis assenyalen que podria tractar-se
tant d'una continuació de la població original
que no hauria desaparegut,
com bé d'una recolonització de tritons verds
provenents de la serra de Berdera.
Els amfibis són grups d'animals vulnerables
per als efectes del canvi global
i també per la gran davallada
que han patit els darrers anys,
en què els han convertit
en una de les principals preocupacions
pel que fa a la Unió Internacional
de la Conservació de la Natura.
Pel que fa al tritons verds, en particular,
està catalogada com a espècies protegides
per diverses lleis estatals,
inclosa també el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.
Des de l'Observatori asseguren
que cal actuar de manera efectiva
per garantir la supervivència d'aquesta petita població
que s'ha redescobert
i protegir-la per evitar que desaparegui de nou.
També tenim dades ara del metro de Barcelona
i és que els usuaris creixen avui un 9%
respecte al divendres passat.
Són dades que ens aporta
Transports Metropolitans a Barcelona
aquest matí.
Dades fins a les 9 del matí.
Quasi ha pujat un 10% d'usuaris
respecte a fa una setmana,
respecte a fa set dies
el divendres de la setmana passada.
El registre està en un 69% per sota
si el comparem amb el dia
equivalent del 2019.
Pel que fa als ferrocarrils,
les validacions han pujat
fins a les 15.715,
un 79,2% menys
que el mateix divendres de maig del 2019.
També, a nivell internacional,
s'ha confirmat la mort d'Agustín
Vicimana,
acusat de genocidi,
a Ruanda.
El fiscal del Mecanisme
per als Tribunals Penals Internacionals
ha confirmat avui
que s'han trobat les restes
d'aquest exministre
de Defensa de Ruanda.
Parlem ara també
amb el Sindicat d'Infermeres de Catalunya
que lamenta que es demani
a les professionals
fer les vacances
entre juny i setembre.