Doncs vinga, tot just marquen tres quarts en punt al rellotge,
tres quarts d'onze, a moment per fer aquesta primera entrevista
que us portem per avui.
Hem de parlar del documental del mes aquí a Sant Just d'Esvern.
De fet, serà demà, la cita, si voleu anar, com dèiem,
demà a les 10 del vespre, a les 10 de la nit,
a la sala cinquantenària de la Taneu.
I què hi projectaran? Doncs el documental d'aquest mes
és Maixa Isola, Ella, el color i la forma,
de la directora Elena Kilpelainen.
Tenim amb nosaltres Arainoa Brasolí, del Docs Barcelona,
per conèixer una mica més de detalls i a més de primeríssima, primeríssima mà.
Bon dia, Alba.
Bon dia, m'encantada d'estar aquí.
Gràcies, igualment, gràcies per passar per aquí pel programa.
Escolta, volíem conèixer una mica la història que s'amaga
una mica al darrere d'aquest documental
per entendre la vida d'aquesta artista finlandesa, la Maixa.
Maixa Isola és un retrat fet per la cineasta Elena Kilpelainen,
que reconstrueix una vida d'aventures
i una recerca de creació i d'art,
de l'art de la Maixa Isola,
i com un artista, perquè tothom la coneix com a dissenyadora,
però com un artista està buscant el seu camí
i la seva trajectòria artística i creativa.
Llavors, la pel·lícula parteix de material d'arxiu extraordinari,
amb fotografies, dibuixos, pintures que s'animen durant la pel·lícula,
diaris personals, postals,
i el resultat és un viatge al món intern que veureu
que és d'una dona fascinant,
connectada amb la naturalesa i amb una imaginació desburbant.
Pinta molt bé, hem de dir, la veritat.
No sé si prèviament se n'havien fet d'altres,
diguéssim, de documentals,
o s'ha investigat tan a profunditat,
o amb aquestes imatges potser inèdites d'arxiu d'aquesta artista.
Doncs, mira, de reportatges de la Maixa,
que la Maixa és la directora,
suposo que ja n'hi havia bastant,
perquè jo no ho sabia,
però, clar, com a dissenyadora,
la Maixa era molt, molt famosa
i, per tant, es veu que és una figura
com molt reconeguda a nivell popular
i que, a més a més, tothom de Finlàndia vol tenir algo seu,
com que ella va, això, fent molts dissenys de roba,
però també això, no?,
feia estampats per plats, llençors...
Llavors, com que tothom està molt orgullós
de tenir alguna cosa de la Maixa a casa seva,
el que passa és que aquest documental
és el primer documental d'autor, diguem,
en el qual apareixen els diaris personals
de la Maixa i d'Ola.
Llavors, en aquest sentit,
sí que és la primera vegada que es fa una retrospectiva,
a més a més,
des d'un punt de vista molt personal,
íntim,
amb converses de la seva filla
i d'aquests diaris i cartes personals
que s'intercanviava la protagonista,
la Maixa, amb la seva família.
Llavors, sí que és el primer documental,
diguem-ne, d'autor.
I què descobrirem d'aquest personatge?
És a dir, en aquest documental,
que no sé si la majoria de persones
coneixen en general la vida o l'obra d'aquest artista,
però què és el que trobaran?
Aquesta connexió directa amb la seva obra,
amb la seva persona,
amb aquests documents,
que potser fins ara no s'havien vist,
què hi veurà l'espectador?
Mira, és molt bonic
perquè realment la pel·lícula
no necessita saber massa de la màgia.
És millor i tot que no ho sàpigues
perquè es converteix en una sorpresa.
I realment descobrireu
la vessant més artística de l'artista,
però també aquella personal
i la seva recerca constant
per entendre la vida i el món.
Llavors, diguem-ne que per una banda
estem descobrint la màgia com a persona
a la seva vida personal
i com ella tota l'estona està buscant
nous llocs.
És una persona supervalenta
que en el moment que arriba
a instal·lar-se a un lloc,
al cap d'un any se n'està en un altre.
Al final de la seva vida
va estar al Marroc
i com cada un d'aquests llocs
l'inspiren a crear.
Llavors, realment és la connexió
entre la seva part personal,
l'artística i també la professional.
I també hi ha una part molt, molt bonica
amb la que jo crec que
moltes de nosaltres empatitzem,
que és el vincle que tenia ella
amb la naturalesa
i com s'emmirallava amb la naturalesa,
el paisatge i com això l'afectava
a l'art d'atria.
Per tant, diguéssim que la delicadesa
o la, diguéssim, la subtilesa
entre connexions emocionals naturals
serà una mica el denominador comú
d'aquest documental
que, com deies, millor potser
anar una mica cegues
i no pas amb moltíssima,
moltíssima informació sobre Maïja.
Exacte.
És més, des d'un punt de vista íntim,
emocional i és més,
de vegades fa salts temporals
perquè realment et guies molt
per els estats
per als quals va passar la directora,
i també parlar molt
de la solitud
i de lo difícil
i realment admirable
que va ser
la vida que va tenir ella
de voler tota l'estona
descobrir més
i no tenir por, no?
Llavors, sí que això
també es combina
amb una cosa que és interessant
de com la vida d'un artista
es pot combinar
amb una feina
i què va passar amb Marimeco, no?
perquè Marimeco era la marca
que va estar treballant
tota la vida
la Maïja,
però, per exemple,
als primers anys
treballava com a dissenyadora
però no cobrava com a dissenyadora,
llavors també
va passar
per èpoques
molt precàries.
En parlem una mica
de la directora,
en aquest cas
l'he dit l'Eina abans,
però l'Eina no,
aquí el Pelainen,
crec que es pronuncia així,
directora,
crec que també és directora
de fotografia
i guionista,
en aquest cas
ha estat tot
a les seves mans,
és a dir,
tota la...
des de la direcció
fins a l'última part,
no sé si ha passat
per les seves mans.
Doncs sí,
perquè és el que deies tu,
com molt bé deies,
ella és directora de foto,
és també script writer,
és a dir,
és guionista
i és la directora
i ella explicava
quan nosaltres vam poder
l'entrevistar
a l'estrena a Barcelona
que realment
ella va voler,
diguem-ne,
com fer tot el guió
durant el confinament
sense
gairebé gravat res
i va,
com realment,
va agafar totes,
diguem-ne,
totes les etapes,
no?
A més a més,
ja no és la seva
primera pel·lícula,
ella ja és la tercera pel·lícula
i és una persona
que jo,
el que em va semblar
és que va tenir
una connexió directa
amb com era
la maïja,
a més a més,
tenen una semblança,
que això és divertit.
Volia comentar-ho.
Llavors,
es va sentir
molt connectada
i a partir d'aquí,
doncs,
va aprofitar el confinament
per escriure tot el guió
i llavors ja va començar
el rodatge.
Per tant,
una obra que s'ha anat
treballant en els últims
gairebé tres anys,
entenc?
No sé si està tres anys
de feina en concreta
o una mica menys.
Sí,
des de l'inici.
Sí, sí,
total.
totalment.
I a part,
està sent un èxit
increïble
a Finlàndia.
O sigui,
que això també
diu molt
de la forma
que està feta,
no?
I que també es nota molt
que és una dona
amb una sensibilitat
i que està connectada
amb la seva protagonista.
Això és molt bonic.
En quin moment
també des del Docs Barcelona
es planteja aquesta
connexió,
mai millor dit,
de portar l'Ina,
de portar aquest documental,
de portar a Maïja?
Doncs,
realment,
jo no t'ho podria dir del tot,
perquè és el meu primer any
com a programadora
i a mi m'ha tocat
rebre-la,
que ha estat un regal,
perquè és el que notareu
amb la pel·lícula,
que potser
el primer cop d'ull
no pot atreure tant,
però és que
els arxius
tenen una bellesa
i les seves pintures
i realment és quasi
un espectacle pictòric.
I jo crec
que el que va passar
és que
a la que comences
a veure la pel·lícula
és impossible parar-la.
És a dir,
hi ha una pulsió,
hi ha una energia
molt forta
i el que sí
és que
és una figura
coneguda,
no?
Vull dir,
potser no coneixíem
a la Maïja,
però Marimeko
sí que ha reconegut
internacionalment
i el DOC
sempre busquem
per històries internacionals.
I tant.
Prenem nota,
doncs,
Alba,
d'aquest documental
de Maïja.
Aquí a Sant Jus
es projectarà demà
a les 10 de la nit
a l'Ateneu de Sant Jus,
moment de,
en fi,
per anar
i descobrir aquest món,
no?,
a través dels ulls
de la lina
per conèixer una mica més
la vida i l'obra
de Maïja i Sola.
Alba Presolí
del DOC del Més,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns aquest matí,
gràcies per passar per aquí
i explicar-nos una mica més
sobre aquest documental
que ens has deixat
amb allò que es diu
amb el dolç
a la boca
per ja
anar-hi demà a veure-ho.
Moltes gràcies, Alba.
Moltíssimes gràcies
i disfruteu molt la pel·lícula.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.