Són dimecres 3 d'abril del 2019, ara mateix són les 11 i 19 minuts i encarem la segona hora del magassin matinal de ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta, acompanyats i acompanyades de la Quima Jiménez. Hola, bon dia, Quima.
Hola, bon dia a tothom, com esteu? Bon dia. Ella, a part de formar part de l'Ajuntament de Sant Jus, ella és membre de Justícia i Pau i la tenim aquí perquè aquest cap de setmana, el dissabte, fan un sopar solidari aquí a la parròquia. De què es tractarà aquest sopar, Quima?
Doncs bé, el sopar que li diem solidari o sopar de la fam, que és com amb els nanos de catequesis, amb els infants que tenim de cate i els hi parlem, és simular, perquè no és una altra cosa, què passaria si no tinguéssim per menjar el primer plat, el segon plat i les postres.
És a dir, el que fem és un sopar amb pa amb oli, que ja és molt, perquè clar, en el Tercemon o a països on tenen dificultats amb els aliments no tenen ni això.
Llavors, intentem per uns moments, per uns moments, ja et dic, molt petitets, és aquell dia intentar només sopar pa, oli i una mica d'aigua.
Com sabeu, nosaltres haurem vingut d'un dinar, segurament, haurem esmorzat bé, haurem dinat bé i potser fins i tot haurem fet un cafè, no?, i a mig de tarda, el qual ja et dic és simular, però com a mínim posar-nos una miqueta a la pell de les persones que no tenen cada dia un plat a taula, com tenim quasi tots nosaltres, no?
De Sopars de la Fam, a Justícia i Pau, n'organitzeu un a l'any?
Un a l'any perquè el fem amb mans unides, perquè, com sabeu, aquí al Baix Llobregat tenim també mans unides i llavors Justícia i Pau i mans unides ens unim per fer aquest acte conjuntament.
Llavors, el que fem és que, a part de fer el Sopar de la Fam i trobar-nos tots i totes, fem una miqueta el resum del projecte anterior,
perquè, com sabeu, mans unides, cada any al Baix Llobregat portem un projecte i llavors el que fem sempre és passar comptes de l'any anterior i així veiem els nostres diners on han anat a parar i presentem el nou projecte, en aquest cas del 2019.
I a més, aquest any comencem un triení nou. Cada any, bé, cada tres anys mans unides té un lema, fa uns anys eren els aliments i vam passar de què significava sembrar.
Quan sembràvem teníem un aliment, aquest aliment el cuidàvem i ens el menjàvem i automàticament la tercera fase era el malbaratament dels aliments,
és a dir, allò que no hem de llançar, el menjar no es llença. Una vegada hem acabat aquests tres anys amb aquest projecte, en comencem un de nou,
que aquest triení que començarem és molt simbòlic. A mi personalment m'agrada molt, no sé si heu vist la imatge,
però és una dona que posa la dona del segle XXI ni independent, ni segura, ni en veu.
I llavors molts dels projectes que es faran en aquests tres anys van molt adreçats, a part de la comunitat en concret del poble que toca,
molt adreçats també al desenvolupament de la dona, perquè ens hem donat compte que en el tercer món,
o en els països, sobretot d'Àfrica i a més, moltes de les que sustenten o de les que fan que el dia a dia funcioni és la dona.
La dona és aquella que quan ella té poder, entre cometes, no pot ser econòmica en quant a diners,
perquè potser aquí van més amb el canvi, amb el trueque, però en el moment que ella té una independència,
és aquella que permet que els seus fills i filles puguin anar a l'escola.
Llavors entres al cicle que si jo educo, puc ensenyar a fer coses, a la qual cosa puc sortir a poquet a poquet d'una pobresa.
És a dir, si intento aprendre alguna cosa i posar-la en pràctica, però si em dedico a l'agricultura,
doncs, ostres, com obtenir aigua potable? Com obtenir, quan venen alguns de les maremotos que els hi arriben,
o bé algun vent o algunes inundacions, què puc fer amb l'acollita, si la trec abans, si no la trec?
Bé, entre tots, intentar que el dia a dia, amb una educació al darrere,
sigui més fàcil de portar endavant aquestes famílies.
I la dona normalment és aquella que ho tira endavant si té els mitjans.
I has comentat que va dirigit, sobretot a aquest trieni, al tema de les dones i de la seva independència.
Estan lligades, aquestes dones, a algun territori?
O sigui, el projecte forma part d'algun territori en concret?
El que comencem ara és a Colòmbia, però normalment és Colòmbia i Àfrica
seran els llocs on més o menys ens veurem en aquests tres anys,
a part que no hi hagi alguna expectativa més que creiem.
Però ara per ara, el 2018, en el nostre cas, és Colòmbia,
i llavors n'hi ha una altra a Àfrica.
Però fixeu-vos que la problemàtica, amb diferent manera vinguem d'on vinguem,
seguim que les dones som invisibles.
És a dir, sigui del país que siguis, vinguis d'un continent que vinguis,
la problemàtica és comuna a tots.
Llavors, doncs bé, hem de treballar perquè això no sigui així, no?
I has dit que això ho organitzeu entre Mans Unides del Baix Llobregat
i Justícia i Pau, oi?
Les dues entitats és el que portarem, el que fem sempre conjuntament aquí en el poble.
I aquest any fins i tot hem aconseguit, perquè Mans Unides ha fet dues exposicions,
una que parla de l'aigua i una altra que parla de les dones.
I llavors, com que la parròquia és l'espai, és el que hi ha,
i hem portat només el de dones.
I hi ha una altra exposició que ara intentarem portar més endavant,
que és de l'aigua.
És a dir, com obtenim l'aigua?
Perquè nosaltres obrim una aixeta i ens cau aigua,
però en els altres països moltes vegades no és així.
Llavors, també has comentat al principi que també servia per als nens a la catequesi.
Sí, els hi fem de donar a conèixer què és Mans Unides,
que clar, els que ja venen de l'any anterior ja saben què és,
i a més els hi expliquem una mica el projecte.
I aquest any, com que anava de dones,
el projecte que han fet els nens és enretallar uns llaços liles
i han posat frases que ells han cregut dedicades a les dones,
que poden ser les seves mares o fins i tot elles mateixes.
Algú ha pogut posar, jo vull jugar al pati,
jo vull ser pastora d'ovelles,
perquè, clar, a vegades tenim estereotipats
que hi ha certes professions que a més les poden fer els homes.
I no és així.
Llavors, també penjarem en el lloc on farem el sopar
tots els llaços que els nens han fet amb unes agulletes
i així tothom podrà llegir i llavors se'ls podrà endur a casa.
I d'aquesta manera hem volgut simbolitzar una mica
la problemàtica de què està passant amb les dones, no?
O perquè no som iguals els homes.
Uns i altres perquè no tenim la mateixa igualtat, no?
I és curiós perquè hi ha frases molt colpidores, eh?
Fins i tot alguns nanos, fins i tot parlen de l'homosexualitat,
els més grans, eh? Els que porten postcomanió,
alguns han posat que no hem de mirar les persones pel sexe,
sinó simplement que són persones, no?
Llavors dius, ostres, i això està penjat en uns llaços.
I més o menys, saps,
si té molta afluència aquest sopar o si...
Va a èpoques.
Normalment la parròquia en si o la comunitat de la parròquia
sí que venen, els nanos de les diferents catequessis,
el de primer curs, el de segon i el de post,
normalment venen amb els pares.
I a vegades et ve gent d'altres entitats del poble.
Sant Jusolidari sempre hi és.
Normalment l'alcalde i algun regidor a vegades també ens venen a passar la tarda a vespre,
quan ho fem.
Bé, no ens podem queixar.
Però ja sabem que, clar, hi ha moltes coses.
La gent a vegades prefereix potser anar al cinema o un sopar així més simbòlic.
Cadascú pot escollir, no?
Ja m'agradaria que fos més gent.
A vegades, si comparem el sopar solidari amb el concert solidari,
té més pes el concert que el sopar.
Però cadascú escoll el que més li agrada o el que potser té més afinitat.
També has dit que al principi feu com una valoració
del que ha estat la campanya de l'any anterior, com si diguéssim.
L'any passat era la consolidació del cicle educatiu de secundària
d'una barriada perifèrica d'Angola.
I el que vam fer va ser ampliar aquella escola.
li vam donar una segona classe perquè ens entenguem.
I llavors, com que hi ha voluntaris de mans unides que van al país,
el que nosaltres portem aquí és dir
hem aconseguit, amb els diners que es van recollir,
hem aconseguit fer aquesta ampliació de secundària
i a més es poden veure les fotografies.
Llavors, els ensenyem les fotografies conforme l'escola,
o en aquest cas l'ampliació d'aquesta escola s'ha pogut fer realitat,
i es veu com ha quedat.
I veus els alumnes ja asseguts en el lloc que nosaltres hem col·laborat.
Clar.
I una pregunta,
perquè els diners que destineu a aquests projectes,
d'on els traieu, d'on els aconseguiu?
Mans unides venen per diverses vies.
Una és pels socis i sòcies que té l'entitat,
l'altra és per la recol·lecta que fa Mans unides un cop a l'any,
que és, en aquest cas, el baix llobregat es fa en les diferents parròquies,
ja s'han fet, la recol·lecta es va fer a principis del mes de març,
i amb aquests sopars o accions que tu puguis fer en el teu poble,
tot el que es recull perquè és voluntari,
és a dir, no hi ha una quantitat, sinó que cadascú dona la voluntat,
i el que no dona res benvingut sigui,
és a dir, no és imprescindible,
tot això es va sumant i es posa als projectes.
I sempre, sempre,
quasi sempre els podem aconseguir.
Quants anys fa que feu el sopar?
Mira, quan venia cap a la ràdio pensava,
perquè jo porto fent-ne set o vuit ja,
i jo crec que abans també n'havien fet algun,
és a dir, que potser portem deu anys fent el sopar de la fama per Mans Unides.
Penseu que Mans Unides és una entitat que va néixer gràcies a les dones obreres,
és a dir, la història de Mans Unides no ha sigut creada com altres vegades,
que són entitats que neixen amb homes i dones juntes,
en aquest cas Mans Unides va ser creada per dones,
perquè vam veure que hi havia una flaquesa en els drets humans,
i que s'havia de crear una entitat o una organització que lluités.
I Mans Unides, per això té sempre molt ressò el fet de la dona,
perquè Mans Unides ve de creació de dones.
Llavors, per això et dic que els projectes quasi sempre es porten a terme.
Jo crec que no, que jo sàpiga,
hem arribat sempre a poder-los realitzar tots.
I si no, doncs, bueno, fas una ampliació,
si li poses una mica més de diners entre tots,
i llavors es posen.
Però no en deixem cap sense fer, la veritat és que sí.
Perquè ara parlant de Justícia i Pau,
és una entitat cristiana de Catalunya,
que té diferents seccions a nivell territorial,
n'hi ha una a Sant Just.
Quina, fent una mica d'història o de balança a Sant Just,
quan fa que existeix Justícia i Pau?
Potser ara et pillo...
No, jo Justícia i Pau de Sant Just,
jo crec que porta més de 20 anys en funcionament,
és a dir, és una de les entitats,
és una de les, no diríem,
de les delegacions que més anys porta.
van començar amb un projecte també humanitari,
i llavors van lluitar molt el grup d'aquí Sant Just
amb el tema de les beques escolars,
i juntament amb el Bajiu Obregat i l'Ajuntament
van aconseguir que es donguessin les primeres beques escolars
pel menjador,
quan en aquells moments no hi eren,
i sé que van lluitar molt per aconseguir-ho al Bajiu Obregat,
i sé que ho van aconseguir.
Justícia i Pau és veritat que tenim la delegació aquí a Catalunya,
però també tenim Justícia i Paz a Espanya,
és a dir, que tenim les dues entitats,
tant a nivell autonòmic com a nivell estatal.
I és veritat que Justícia i Pau a Catalunya
està representada per dos o tres membres d'aquí a Catalunya
que van a les trobades que es fan anualment cap a Madrid,
que normalment sempre es fan a Madrid.
Doncs bé, Quima, moltíssimes gràcies.
Recorda'ns una mica l'horari i el lloc del sopar.
El sopar serà a partir de les 9 del vespre,
serà a la parròquia,
però no a l'església,
sinó a dins de la rectoria,
hi haurà una sala on hi haurà el pa amb oli,
i podreu veure l'exposició dedicada a les dones,
que és petiteta,
i després veureu el que hem comentat,
desllaços dels nens i nenes que han fet.
I si algú li ve de gust venir a missa,
doncs és a les 8,
però el sopar començarà sobre tres quarts de 9,
aquest dissabte, dia 6,
tots aquests i aquestes que vulgueu venir,
us esperem, si vols no hauria també,
sé que teniu l'agenda molt plena de coses,
però si vols també estàs convidada.
Vale, gràcies.
Doncs moltes gràcies per donar-nos veu
i a reveure.
Una abraçada ben fort a tots.
Una abraçada i a vosaltres
per passar-vos per Ràdio d'Esvern.
Vinga, gràcies.
Adéu.
Adéu.