Un quart de dotze del migdia,
aquesta hora parlem d'una xerrada
que tindrà lloc demà, dimecres,
a partir de la seta que ens hi n'està sobre el jazz,
titulara la música negra que canvia el món.
I per fer-ho tenim amb nosaltres el Pau Fuster.
Hola, Pau, bon dia.
Hola, bon dia.
Que és qui oferirà aquesta xerrada sobre el jazz.
Quin és l'origen d'aquest estil musical?
Bé, de fet, d'això parlarem,
sobretot a la xerrada de demà,
l'origen d'aquest gènere musical,
l'origen podríem dir que és Àfrica,
que és l'Àfrica subsahariana,
i també podria ser l'origen,
podria ser el Carib,
l'origen podria ser el Ractime,
i podria ser fins i tot la música europea.
Imagina't si té orígens aquesta música.
És a dir, tots aquests són orígens del jazz,
o no està molt clar tampoc quin és l'origen real?
No, l'origen del jazz és la barreja
de moltes coses que passen,
sobretot al sud dels Estats Units,
a finals del segle XIX,
i aleshores hi ha molta gent a Europa,
d'Europa, que marxen a viure als Estats Units,
i al sud dels Estats Units.
També hi ha molts esclaus provenients de l'Àfrica
que des del segle XVIII estan allà.
i bé, aleshores passen tantes coses,
hi ha tanta barreja,
que d'aquesta barreja és on surt una cosa nova,
que serà el jazz.
El jazz es defineix també com un dels estils de música
més influents i creatius.
Per què creus que el jazz és tan creatiu?
Bé, perquè es basa en la improvisació,
és a dir, basa que una part intrínseca d'aquesta música
demana que s'improvisi.
Per tant, l'artista o el músic
ha de crear música espontàniament,
aleshores no totes les músiques
demanen d'aquesta capacitat creativa,
perquè moltes vegades la música que fem
la fem tocant d'una partitura
o sempre la toquem igual,
o més o menys igual.
En aquest cas, no només hi ha l'intèrpret
que interpreta, sinó que també crea instantàniament.
Això suposo que contribuís a que sigui
un estil de música molt canviant
i que evoluciona molt.
Exacte, perquè bon que és molt personal
cada músic busca tenir el seu propi sol,
la seva manera de fer dins del món de la música,
aleshores, clar, hi ha moltes evolucions
i llavors el jazz amb 100 anys
evoluciona moltíssim,
com poques altres músiques al món.
Segurament una de les meques del jazz,
del que parlaves, del jazz dels esclaus dels Estats Units,
és Nova Orleans.
Quin és l'estil de jazz més típic d'allà?
Bé, a Nova Orleans la gent identifica
el Dixieland com el jazz més típic i més conegut.
Jo el diferencio, el Dixieland,
de la música de Nova Orleans.
Jo demà la xerrada ho explicaré,
però jo anomeno Dixieland
a la música que feien els blancs de Nova Orleans,
però a la música que feien els negres
se li diu música de Nova Orleans, no?
Diguéssim que el Dixieland seria
els blancs intentant fer
aquella música tan xula que feien els negres de Nova Orleans.
Però, per tant, podríem dir que sí,
que el Dixieland és la música típica,
tòpica dels anys 20.
I després el jazz també s'ha associat
ja més endavant
amb grans ciutats dels Estats Units,
que han estat una mica com el
alcalde de cultiu, no?, del jazz.
Sí, tindríem, doncs això,
cap als anys 20 serien a Nova Orleans,
als anys 30 ja tindríem Chicago
i tindríem Nova York,
i als anys 40 ja Nova York
comença a capitalitzar el jazz.
Bé, sense oblidar Kansas City,
diguéssim, sobretot podríem dir
que Nova York a partir dels anys 40
es transforma en la capital mundial del jazz.
i també, per què no dir-ho,
després de la Segona Guerra Mundial,
París ho va ser força, també.
Avui en dia, suposo que està molt més
internacionalitzat, no?, ja el mapa del jazz.
No ens centraiem tant als Estats Units
o continua sent la referència?
Sí, continua sent la referència.
Vull dir, és cert,
hi ha músics de gran nivell arreu,
de molt, molt nivell, no?,
i a mi, però, per exemple,
aquell músic que està estudiant jazz
i que ja és un molt bon intèrpret,
però que vol millorar i vol d'això
moltes vegades, no dic que tots,
però moltes vegades, doncs, per exemple,
van a fer cursos amb professors
als Estats Units
o van a universitats com la Julliard,
o allà a especialitzar-se en el seu instrument,
encara a conèixer més músics i millor, no?, és a dir, si ets músic de jazz,
segurament en algun moment,
com hem fet tots, vas a Nova York i intentes tocar allà.
I quin és el panorama que tenim a casa nostra per agafar el jazz?
Jo crec que és un bon panorama.
Hi ha diversitat.
Tenim un panorama en el qual
el jazz tradicional,
és a dir, el jazz,
el que molta gent anomena el swing,
i l'anterior, que és el jazz anagorleans,
doncs, tenen un circuit
i també tenim un circuit
on el jazz modern
també té els seus espais.
Jo diria que
el que passa és que potser es troben poc
en el nostre cas, no?
Tenim sales que ofereixen una cosa
i sales que ofereixen una altra.
De vegades costa una mica
que es barregi tot.
Però jo diria que no està malament.
Tampoc som tanta gent aquí a Catalunya,
per tant, no està prou malament.
En aquesta xerrada,
per cert, que se'n farà una altra
el 14 de març, també,
si no tinc mal entès,
es parlarà sobre una mica
l'evolució d'aquest estil musical
i també anècdotes
d'alguns dels seus màxims exponents, oi?
Exacte, sí.
La idea per això,
com que farem això,
mira, això potser no ho sap ningú,
això ho sabreu avui,
ara mateix,
es faran dues xerrades més
el proper trimestre,
aleshores,
el que farem serà
que jo,
la tarda de demà,
parlaré sobre els precursors del jazz,
és a dir,
els principis,
els esclaus,
les cançons del treball,
els espirituals negres,
el ractein,
tot això,
i a la propera,
doncs,
parlarem ja de no barriar més.
I així,
en el proper trimestre,
doncs,
passarem al swing,
etcètera,
etcètera.
el que intentarem és que,
doncs,
com que sembla que la cosa tira per llarg una mica,
doncs,
poder seguir-ho d'una manera cronològica,
perquè així es pugui entendre millor,
de fet.
D'acord,
és a dir,
que és com un cicle de xerrades,
és a dir,
la gent que vingui avui,
doncs,
que sàpiga que el 14 de març es parlarà d'un altre tema.
Exacte.
No es clou,
és a dir,
si no has vingut a la primera,
pots anar a la segona,
i no et perdràs,
és a dir,
no vol dir que no entendràs res.
D'acord.
però,
clar,
però si hi vas a totes,
doncs,
et podràs fer una idea total i general
de tota l'evolució de l'història d'aquesta música.
D'acord,
doncs,
mira,
animem a tothom que ens estigui escoltant,
que vagi a partir,
bé,
demà dimecres la primera,
a les set a Can Gina està,
i n'hi haurà més el 14 de març,
i de cara ja al segon trimestre de l'any.
Moltes gràcies,
Pau Fuster,
per atendre'ns al Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern,
i que vagi molt bé aquesta xerrada demà.
A vosaltres,
moltes gràcies,
una abraçada.
Adéu,
bon dia.
Adéu,
bon dia,
bon dia.
Hem parlat amb el Pau Fuster,
que demà a partir del set serà a Can Gina està,
en aquesta xerrada titulada Jazz,
la música negra que canvia el món.
N'hi haurà més el 14 de març
i a partir del segon trimestre de l'any 2018
per seguir parlant i aprofundint
en aquest estil musical que és el jazz.
Nosaltres fem ara una pausa musical
i de seguida tornem al programa.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
T'hi esperem!
Ens veiem a la plaça!
Es fa ràdio!
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Les reserves s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a 3 vides.
Si tens més de 18 anys, vine a donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vides.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
Ràdio d'Esvern.com.
Ràdio d'Esvern.com.
98.1.
Tens entre 6 i 18 anys.
T'agrada escriure?
Què prefereixes?
Poesia o narrativa?
Omnium Cultural convida tots els alumnes dels centres de primària,
secundària i batxillerat
a participar en el Premi Pisciganya de Poesia
i el Premi Sembori de Narrativa.
T'hi atreveixes?
Consulta les bases de www.omnium.cat
Foto de la Laura Roma.
Moltes emoticones.
Un gui graciós.
Un acudit de la Laura.
La Laura menja en pizza a Roma.
Ara que ho compartim tot,
podem compartir molt més.
A Mans Unides compartim un objectiu.
Acabar amb la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Planta-li cara a la fam.
Entra a mansunides.org
i comparteix el que importa.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa,
truca al 061.
Al 061 el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia
per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor
que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor,
061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
La informació del Baix Llobregat


La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
La informació del Baix Llobregat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
等 coses!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
estan esperant i estan dient que la gent
sigui conscient que no es moguin
que si pot ser no es moguin
i si no amb totes les condicions
o amb l'agravant del que apuntes
els camions ja, pràcticament tots els camions
de gran donatge tots ja van preparats
i per dormir ja tot porten de tot
ja van així
no sé que les cadenes com ho tenen
perquè no, jo me'n recordo
deu ser molt difícil, amb 10 rodes
per exemple, o tot
fer un cotxe ja és una llauna
però jo no sé com s'ho deuen fer
Alemanya i Holanda i tots aquests llocs
que venen aquests transportistes
i aquests no paren
i estan a ple hivern
estan fent transport
jo me'n recordo que ens venia
parlàvem uns que ens portaven
nosaltres portàvem flor des d'Holanda
i ells deien
que quan arribem aquí a Espanya ens quedem tallats
i ells mira que fan la ruta
des d'Holanda, Alemanya i tot
i que es trobaven dificultats per passar
a la carretera
trobaven dificultats
perquè clar, aquí no estem
però parats com ells
si hi havia una nevada
vols dir
si hi ha nevades
si hi ha nevades així
ells allà
com que ja és lo seu
bueno, tenen l'afecció
sota les autopistes
sí, però jo sé com ens ho deuen fer
que va ser
aquests dies
estem dient que aquí fa molt fred
però és generalitzat
a tot Europa
i aquí ens ha arribat una mica
que...