Música
Ara són les 11 i 18 minuts, estem ja a la segona hora del Just a la Fusta, el magazín matinal
i anem a fer l'entrevista. Tenim avui amb nosaltres en Xesco Ramos, anem-lo a saludar.
Hola, bon dia, Xesco.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia, bé, molt bé. Doncs bé, t'estava presentant, tu ets historiador de l'art
i avui a la tarda, a les 6, fas una xerrada, una conferència, podríem dir,
a l'Aula Universitària de Gent Gran, a l'Auditori de la Residència de la Maiola.
Sí, correcte.
Explica'ns una mica la temàtica.
Jo, habitualment, amb l'Aula d'Axtensió, doncs, cada any, bueno, tinc el pla de que em conviden,
imagino que alguna cosa faig bé, i llavors, doncs, aquest any la temàtica ha estat una mica vinculada
amb Leonardo da Vinci, bàsicament perquè l'any passat, justament el 9 de maig de l'any passat
es complien 500 anys de la seva mort, i una miqueta, doncs, bé, he plantejat una conferència
que estava vinculada amb la seva figura, no el que seria la imatge habitual de Leonardo,
de presentar les seves obres, i conèixer, doncs, que tothom una mica això tenim bastant vist,
sinó és una visió, doncs, de la dona, és a dir, Leonardo da Vinci i els seus vincles
amb les dones, no?, tant a nivell personal com a nivell pictòric.
I bé, és una mica un estudi basat en diversos autors, i a partir d'aquí, doncs,
és fer una revisió una mica diferent de la imatge que sempre tenim d'aquest gran pintor
i una mica deixar de banda les seves grans obres per entrar en altres que probablement, doncs,
tinguin un interès, de tot part, per aquesta manera de representar l'Itania, tan per curiar.
Leonardo da Vinci, sabem que té aquest arquetip de l'home del renaixement.
Com, amb el tema amb la dona, que és com, bé, també és el punt principal de la conferència, no?,
de la reunió, com expliques al públic aquest vincle?
Clar, és que, de principi, hem de partir de la base de l'ambigüitat d'aquest personatge, no?,
perquè era una persona que era, doncs, que es considerava, doncs, geni, es considerava esteta,
i aquesta gent que rep aquest epítet, aquest nom, fa referència a persones que admiraven tant als homes com a les dones
des d'un punt de vista platònic, i això, doncs, fa que ens deixa entreveure, doncs, que tampoc va tenir unes relacions,
diríem, en aquest cas, amb dones, no se li coneix que es casés, no va tenir descendència,
que una cosa no vol dir l'altra, però em refereixo que la seva vinculació personal,
una acusació, en aquella època de sodomia, no?, que seria, doncs, el que avui en dia
entendríem una acusació pública d'homosexualitat, fa que, al voltant d'ell, es creïn unes certes
percepcions, diríem, entre misògines, per un costat, i per un altre, una admiració,
és a dir, és com una mena de visió contrària, no?, és a dir, la seva admiració, quan fa les
seves obres pictòriques envers de la dona, i la seva representació, doncs, fràgil, concreta i
determinada, però, per una altra banda, sabem que la seva vida personal era una persona que, doncs,
aquest àmbit el tenia com molt més frenat, no?, és a dir, les seves relacions amb les dones eren
d'admiració, però mai creiem del que seria, doncs, de vincle carnal, no?, ens
entenem. I això és una mica, doncs, aquesta dicotomia que veurem, no?, vull dir, fa
comentaris, a vegades, amb els seus, i feia sempre uns apunts i uns dibuixos, amb uns textes
informatius, no?, en el que no deixem a saber a la dona. Això és una mica, des que llegirem
algun text a la conferència, podem, doncs, allà, no debatre, sinó comentar, no?, i veure,
doncs, aquesta dicotomia que presenta ell. Per tant, és això que es diu vulgarment
amor i odi, no?, doncs, aquest tantejament que ell té, doncs, davant de la dona. També
tinguem en compte una cosa, i és que ell va ser refusat per la seva mare materna, és
a dir, perdó, per la seva mare, és una incongruència... La seva mare? La seva mare, clar,
és que ell... Només hi ha una, la mare. Exacte, això mateix, no? Però, curiosament,
ell parlava de dolça i estimada mare a la seva madrastra, és a dir, perquè la seva mare
oficial prenegarà d'ell. Bé, doncs, tot això, insisteixo, des de petit ja genera una
mena de sensació, doncs, d'unes relacions peculiars, no? Fareu també una revisió,
potser, de la biografia de l'artista, perquè potser cal entendre, per exemple, això
que has comentat, no?, que va ser rebutjat. Sí, sí, sí. Caldrà entendre, potser,
alguns aspectes de la seva vida. Clar, clar, és a dir, serà com una revisió de la
seva vida privada i també de les obres on apareix, bàsicament, la figura femenina.
És a dir, serà aquest doble joc, no?, que anirem combinant la part més acadèmica
amb la part més personal i, diríem, íntima del personatge, no?, basada, evidentment,
sempre en documentació, no en percepcions. No, clar, clar. I hi ha estudiosos de temps
enrere i estudiosos actuals que ens poden cridar l'atenció, com, per exemple,
Christian Calde, el que feia el passapalabre, que aquest nano, encara que pugui
semblar una miqueta, doncs, així, friu, vol dir-ho, està considerat un dels millors
experts de Leonardo, que hi ha l'actualitat. Ostres!
És una sorpresa, no?, que tenim aquesta imatge que fa un concurs a la tele, però aquest
senyor, quan té un marge entre gravació i gravació, se'n va a Florència i passa
ja grans temporades, no? Caram!
Un parell de llibres, diríem, una mica més propers al públic, no massa acadèmics,
però tot el que explica està basat en documentació. A tant, atenció a aquests
conceptes, a vegades, que s'han d'anar a buscar els grans historiadors, que també
gent amateur que té un gran interès per aquest personatge.
I ja, per acabar, què té la figura de Leonardo da Vinci que atrau a la gent
a estudiar-lo, a mirar les seves obres? Hi ha algun punt, no sé, que cridi més
l'atenció d'ell?
Mira, hi ha una cosa que és molt curiosa, no?, i és que el Renaixement en si mateix
és una cosa moltíssima. Jo que estic donant classes aquí al tallar d'arts plàstics,
des de Can Ginestà, doncs és molt curiós quan veus que fas un curs vinculat a aquest
període. I quan parlo del Renaixement estic parlant des del que seria Leonardo, Rafael,
Miquel Àngel, no?, i altres autors que ja han hagut abans, no?, al segle XV i al segle XVI,
de seguida té molt d'èxit. Per què? Perquè és una pintura, doncs, molt... molt colorista,
molt realista, agafia cap amb una... amb una temàtica religiosa i també mitològica, que això
crida molt l'atenció. I, sobretot, aquests grans pintors, que ja no solament és el fet
que es posin de moda o menys de moda. Molta culpa la té els propis museus, que el que fan
és que promocionen moltíssim una obra, com és, per exemple, la Gioconda, que ha fet que
la gent, doncs, tingui una percepció. És com Miquel Àngel, no? S'ha promocionat,
que la figura de Miquel Àngel també ha cridat l'atenció. Llavors, obres importants
fa que cridin el personatge i, a vegada, aquest pintor resulta ser que té la capacitat
de fer altres obres que també, doncs, tenen molta qualitat, no? I dins de l'objectivitat
una miqueta de l'art hem de dir que són pintors que realment ho fan molt bé i que són
considerats sublims, que es diu, eh? Vull dir, que tenen una línia que altres
pintors no arribaran mai. I això, bé, l'agenda per cert. Això passa també amb
els pintors impressionistes, no? Que hi ha un element que se'ns escapa per donar
una explicació coherent, però que té a veure també la percepció sensorial,
bé, així de coses que la gent agrada. Molt bé. Doncs, Xesco, ha estat un plaer
a escoltar-te. Igualment. Suposo que la xerrada d'avui serà un èxit. La gent
que et conegui o que ja ha escoltat altres classes teves, altres conferències, anirà
molt de gust, també. Jo crec que sí, espero que has dit això, que sigui així. Sí, segur
que sí, home. Una abraçada i que vagi molt bé. Igualment. Moltes gràcies. Adéu.
Falten tres minuts per arribar a dos quarts de dotze del matí. Seguim aquí avui
al Just a la Fusta, dia 23 de gener dijous. Ara farem la tertúlia d'actualitat. Abans
случай, però, un tema musical.