Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem del novembre literari en concret d'una activitat que es farà aquest dissabte,
anomenat Dia del Clàssic, perquè hi ha dues activitats vinculades amb Ulicis i l'Odissea.
La primera serà dissabte a les dotze del migdia a la plaça Antoni Malaret, una activitat d'una hora del conte amb l'Uliciada,
que és l'Odissea explicada als més petits, i serà amb el Roger Cònsol. Bon dia, Roger.
Molt bon dia.
He dit alguna cosa malament perquè he vist que feies que no, perquè...
He dit alguna cosa al programa, és l'Ulissea.
Ah, l'Ulissea.
No és l'Ulissíada.
És diferent, eh?
Sí, perquè clar, la Ilíada sí que té Íada, que acaba amb Ulicíada, però jo t'explico l'Odissea, i per tant és l'Ulissea.
Això és molt fàcil d'entendre, perquè no hi ha tants noms i tants renoms.
L'Odissea, Odissea en català, explica la història d'Odisseu, que és el nom grec del famós i conegut per nosaltres Ulisses.
Per tant, si parlem d'Ulisses i no d'Odisseu, haurem de parlar d'Ulissea i no d'Odissea.
I és més fàcil de dir, també, l'Ulissea que l'Ulissíada.
Perquè som més llatins que grecs nosaltres, llenguatge ve del llatí i no ve del grec.
I per tant, tot i que explicarem no mitologies, sinó aquesta mitologia dels herois, aquests grans epopeies tan i tan antics, doncs venim del món llatí.
I per tant, Ulissea, és més fàcil de dir que Odissea.
Per tant, doncs, el que s'explicarà és ben bé el que surt en tot aquest llibre, no?, o tot, no?, perquè és molt llarg, però...
Aquests dies estava repassant aquestes coses, també lectures paral·leles, com si diguéssim, quan els poetes o els rapsodes grecs es posaven a recitar,
perquè llavors recitaven l'Odissea, en aquest cas, tres dies els hi durava, tres dies, cada dia, déu-n'hi-do.
Clar, una societat, llavors, estem parlant de fa 10.000 anys, d'acord?, 8.000, 10.000 anys, aquest gran, sempre, aquest gran dubte.
Qui era Homer? El famós Homer Simpson, eh? Homer no és Homer, és Homer Simpson, i per alguna cosa té aquest nom, l'Homer Simpson,
que ho diuen bé, parlem dels llenguatges, també, a l'Amèrica del Sud, a l'Amèrica llatina, perquè no el diuen Homer, com aquí, diuen Homero.
Allà, sí? Allà diuen Homero Simpson. No sabíem. És fantàstic, això. Allà sí que ho diuen bé i aquí, que ho tenim més a prop, fins i tot, doncs, no.
Doncs tres dies duraven, tu, però, clar, és una societat de pagesos, de pastors, ni teles i telèfons, ni teatre tenien.
Sí, sí. Perquè el primer teatre va ser un narrador, que explicava una història, i després va utilitzar, doncs, o objectes, o titelles,
o dir, escolta'm, tu, que també ets de carnigossos, perquè no ho fem entre els dos, fem personatges, i aquí va néixer el teatre, no?
Però la primera confrontació al públic és una narració. Tres dies, però, i, en canvi, nosaltres farem una horeta.
No està malament, no? És una mica com funciona, no? Ara...
Ens odiaríem tots.
Una hora en què s'explicarà, per tant, suposo que has triat alguns capítols molt concrets, no?
Jo ja fa molt de temps, i ara ho comentàvem, que vaig explicant històries de mitologia grega,
amb un principi, doncs, històries, també, de déus i també, doncs, d'herois.
I el primer, doncs, això em ve d'historial clínic, com si diguéssim, perquè el meu pare ens ho explicava, el meu germà i a mi,
quan érem petits per anar a dormir, el conte del Ciclop, del Polifent.
És el que té només un ull, no?
Exactament. Els Ciclops eren tres germans, fills de Posidó, i una de les seves peculiaritats és que hi veien molt poc perquè tenien només un ull.
Atenció, tots els orcs de la mitologia nòrdica i escandinava, tots els ogres, veuen d'aquí, o si més no,
a totes les cultures han aparegut aquest tipus de monstres amb un sol ull.
I aquí, jo ja feia aquest conte des d'abans, però és que fa dos anys, tot bé històries que et passen, no?
Amb un amic invisible de Nadal, ara que ja comencen a haver-hi els llums penjats.
Sí, és veritat.
El llum un amic invisible d'una amiga, que ara no diré el nom perquè és invisible, o potser sí, perquè va deixar de ser invisible,
em va regalar una màscara fantàstica, teòricament d'un orc, d'acord?
Però jo vaig dir, quan la vaig veure, vaig dir que és polifem, i punt, s'ha acabat.
I tot i que vaig explicar el conte que acompanyava la màscara en diferents amagades,
jo, aquest és el meu polifem, és el meu polifem.
Des de llavors, doncs, l'he explicat molt.
Però amb aquestes sessions que van començar, es dèiem, contes de la Mediterrània,
la mitologia clàssica explicava els més petits,
hi havia, doncs, el mite de Persèfone, la bufona Persafona,
el mite de Persèfone, de com els grecs explicaven a l'inici de les quatre estacions de l'any,
jo vaig convertir-lo en un conte de la bufona Persafona.
Hi havia el mite de tots el monstre per antonomàsia,
o que molts nens ja coneixen, perquè és fantàstic com a monstre,
que és la Medusa, d'acord?
I, en canvi, ningú sap que Medusa va ser una princesa molt bonica,
molt vella, la més vella, tan vella que no era comparable als déus.
El que passa que era una presumida i els déus la van castigar.
I per això Atenea, el seu escut, molta gent em pregunta,
per què Atenea l'escut porta la Medusa?
O perquè li deien que podia semblar Atenea,
ella va deshonrar Atenea i Atenea la va castigar.
Sempre s'aprenen alguna cosa.
I després explicava al conte de Polifem,
al conte, sí, l'aventura de Polifem,
que, en el fons, l'Odissea, l'Ulissea,
no és res més que una gran, grandíssima,
vista des del segle XXI,
perquè, si no, s'hauríem de parar-la d'epopeia,
de poema èpic, perquè està escrit en vers,
l'original, etcètera, etcètera.
És una novel·la d'aventures,
on cada capítol és una illa, d'acord?
I llavors hi ha la illa dels lotòfags.
Lotòfags vol dir els que mengen lotus.
Lotus, què és? És l'opi.
Per tant, els lotòfags, què són?
Gent que viu tranquil·la, feliç, relaxada
i oblidant el seu passat.
Hi ha l'illa de Polifem i els ciclops,
que, torno a dir, eren tres ciclops,
fills de Posidó,
i aquí hi ha una cosa,
que Ulisses ja la portava a l'esquena,
la motxilla contra Posidó,
la batalla Posidó, Déu del Mar,
i Ulisses anava carregada,
perquè Troia, la Ilion,
que explica la Ilíada,
que això tampoc se sap,
dius, per què?
Ilíada, si és la història d'Aquiles,
per què no es diu Aquilíada o Aquilea?
Perquè la Ilíada explica la història d'Ilion,
que és, en grec, la ciutat del sol,
Troia, pels coneguts, per els amics, no?
Però Troia, qui l'ha de construir?
Els tres ciclops,
les muralles ciclòpees, que diuen tots...
Tot va lligat, tot va lligat.
També hi ha una tercera branca,
i aquí, Gau, i fas una altra pregunta.
Tiro, tiro, tiro, tiro.
Des de fa molts anys ja,
o bastants anys,
perquè tampoc no tinc una barba blanca, encara,
estic fent cursos a les escoles
de mitologia grega,
on els nens aprenen els déus,
juguen amb els déus,
aprenen, doncs, que tenia un mussol
i perquè les buixes també tenen un mussol,
aprenen qui era Posidó,
qui era Zeus,
qui era no sé què,
amb contes i jocs i explicacions.
I ara no sé què no va dir, però...
La tercera branca, no?
Això.
O és això, ja està.
Sí, suposo que deu ser per aquí.
Les sirenes no surten?
Sí que sortiran, home, i tant.
Pensa que les sirenes és un capítol
que, tot i que a vegades es vol allargar molt,
és curtet.
És anecdòtic, no?
Clar, Ulisses és un dels pocs
que viatja a l'infern,
com era Orfeu,
com era ara en un sortir de l'altre,
però hi ha un dels tres,
i Ulisses també.
I és l'únic, l'únic mariner
que va sentir el cant de les sirenes.
Atenció,
les sirenes nòrdiques
tenen cos de dona i cua de peix,
i canten molt bé també,
i es pentinen tot el rato a la platja,
i viuen molt a prop del mar.
Però no és la sirena grega.
La sirena grega és molt més lletja,
per mi,
perquè té cap de dona,
però el cos de gallina,
d'acord?
És un cos de gallina.
I vivien amb unes roques,
eren com una mena de gavines,
entenc jo,
d'acord?
Amb el cap de dona.
El que sí que també cantaven molt bé,
d'acord?
I feien embarrancar,
perquè feien embadalir tots els mariners,
i era una de les explicacions
de per què hi havia tants i tants embarrancaments,
no?
I bé,
no cal que l'expliqui,
no?
No, exacte.
Es posen cert julivert a les orelles,
els mariners,
i Ulisses és l'únic que...
Aconsegueix superar-ho.
Aconsegueix superar.
L'espectacle l'has fet ja en altres llocs?
L'espectacle l'he fet,
tot i que hi haurà coses noves,
perquè en el fons,
jo el que...
Clar,
això amb els contes comptes,
comences a tenir les teves sessions,
i després ara dius,
escolta'm,
si voleu tal cosa m'ho dieu també,
perquè moltes vegades hem d'improvisar,
perquè cada vegada hi ha aquesta moda nefasta
que els pares i les mares,
em perdó, eh?
Pares i mares,
es pensen que els contes són fins a 3-4 anys,
i llavors no,
aquí la biblioteca de Sant Jus ho fa molt bé,
perquè fa els baby contes,
i que les sessions de contes,
que per cert,
dimecres que ve em sembla que és,
d'aquí una setmana a veure l'Albert Stengre,
no us el perdeu,
és un gran,
l'Albert Stengre és un grandíssim,
conte a contes narrador,
i porta molts anys,
però estàvem dient que l'edat,
aviam,
l'Odissea no és per nens petits,
tot i que l'adaptem,
com si diguéssim,
però bé,
hi ha aquesta moda nefasta,
com deia,
de portar nens,
i en canvi,
els nens que fan aquests cursos escolars,
que han fet sobretot el Canigó,
però també altres escoles,
a veure,
són nens de 5a i 6a,
i flipen.
I els enganxen,
flipen,
perquè en el fons,
és veure com tots els contes
que ells ja saben de tradició europea,
ostres,
la guerra de Troia és igual
que la vella dorment al principi.
Ostres,
les sabates Nike,
en grec és Niqué,
Atenea Niqué,
un dels 3 temples que hi ha a l'Acròpolis,
els tridents,
el xiclet trident,
el xiclet trident,
o el trident del Real Madrid,
o del Barça,
un trident,
què és?
És l'arma de posidor,
i tot això ho descobreixen,
tots els rellotges que porten els nens
porten cronòmetre,
i Cronos era el déu del temps,
i aquestes històries
que mai passaran de moda
i que en el fons
els remeten a una realitat
tan palpable,
bueno,
els entusiasma.
De fet,
jo un dels primers records
que tinc,
no és que en tingui molts
de l'Odició,
però vull que la vaig llegir
en el seu moment,
però a part...
A Mers?
Déu-n'hi-do,
quin mèrit.
No,
em sembla que la feien llegir
a l'Institut,
diria que era la versió,
no era la versió de Carles Rivas,
sinó que era una altra,
però bueno,
Déu-n'hi-do,
eh?
I no,
no,
em va costar entrar-hi,
però vaig acabar...
Sí,
és que costar entrar-hi,
i això és una de les miques
de dramaturgia que faré
que ara t'explicaré,
però digues,
digues.
Val,
doncs que recordo
que els records que tinc,
i ara quan anaves parlant
dels personatges,
crec que encara em venen al cap,
o sigui,
el meu imaginari encara és aquell,
era una adaptació
d'animació infantil,
o sigui,
uns dibuixos,
que potser,
jo crec que seria una vegada,
perquè no era una cosa
de cada capítol,
però,
i me'n recordo molt,
no sé,
no sé dir ni quan,
ni què,
però em venen les imatges,
doncs,
de les sirenes,
de cíclos,
sí,
sí,
sí,
i era un Ulisses grec,
o era l'Ulisses de l'Espacio,
l'Ulisses 31?
No,
no,
no,
era així com...
Telemaco era un robot,
em sembla.
No,
no,
era com grec,
sí,
sí,
sí,
sèrio.
D'acord,
a part les tres bessones,
que tots els nens han vist,
hi ha un capítol,
i parla de les sirenes,
no,
efectivament,
amb aquest de...
i de Polifèm,
també,
que són una mica els dos més coneguts.
Ostres,
els nens em recorden,
ala,
jo això ho he vist,
això ho he vist a les tres bessones,
i bueno,
sí,
sí,
i tant,
i s'està bé explicat tota la història,
no?
Et deia una mica de dramatúrgia,
perquè si agafem una mica
l'Odissea canònica,
és complicada,
per això és tan famosa
i tan estudiada,
a part de ser,
diguem-ne,
el segon llibre de la humanitat,
amb lletres grans,
sí,
i amb...
de pedra,
vaja,
ostres,
és molt moderna
la manera,
la manera com està,
com es diu,
escrita,
i tramada,
exacte,
gràcies,
perquè comença pel mig,
comença dient,
ostres,
què està passant allà,
que a Ulisses no arriba,
i llavors veiem tots els,
els,
els pretendents
de la,
de la dona d'Ulisses,
que es diu,
Penélope,
Penélope,
gràcies,
jo tinc aquests lapsos,
doncs que l'estan assetjant,
i després veiem Telèmac,
Telèmac,
hi ha el viatge de Telèmac,
mentrestant se'ns explica,
que no,
que Ulisses està a la illa
de la ninfa Calipso,
però és que abans de la illa Calipso
hi ha moltes altres coses,
llavors surt de la illa de Calipso,
i arriba a la illa on,
l'última illa,
l'últim capítol en el fons gran,
que és on troba Nausica,
és la illa dels Feacis,
i allà fa un flashback,
la novel·la de fa 10.000 anys,
el poema èpic de fa 10.000 anys,
fa un flashback,
un flashback que em fa el Tarantino
a les seves pel·lícules,
i allà l'illa dels Feacis
explica totes les seves aventures,
clar,
jo amb nens,
a partir d'una hora i tot plegat,
sí que amb una mica d'introducció,
sí que diré això,
i així t'hauré uns espais
i tot plegat,
però és molt més fàcil
amb la narració oral
anar fent cronològicament,
doncs,
és molt més fàcil de llegir,
de seguir.
I més durant una hora, no?
Exactament.
Sí que es podria fer amb adults,
perquè estan més abasats
en aquests canvis d'espai,
de temps i tot plegat,
i ja et dic que ho faré també,
perquè al principi la introducció
és això,
on també explicaré, per exemple,
una cosa que no s'explica a l'Odissea,
que és el cavall de Troia,
que aquí tinc una altra història
també fantàstica,
com aquestes coses que t'explicava.
Jo vaig viure,
tenir la sort d'aquí,
sóc tan alanòfil,
perquè jo vaig viure un any a Atenes,
a la meva vida,
i a la Pasqua d'aquell any
me'n vaig anar a Troia,
d'acord?
Me'n vaig anar a Turquia,
me'n vaig anar a Troia,
i amb unes nits que, bueno,
havíem de passar per allà,
jo no tenia ni molta pasta,
ni no sé què,
i em van deixar dormir a casa d'un senyor,
no sé què,
ens vam fer molt amics amb un senyor
perquè parlava francès,
perquè havia estat uns quants anys
i va vint a França.
Un senyor turc,
devia tenir 80 anys,
i que ara, jubilat,
es dedicava a fer talles,
a fusta,
de cavalls de Troia,
on venien després
a les paradetes
de les pornes de Troia.
I el dia que marxava,
que després de visita a Troia
ens vam tornar a trobar
per dir-li Déu,
perquè t'ho plegat,
me'n va regalar una.
I, a més,
no, està acabada,
no sé què,
és igual,
no estic,
és un fantàstic,
vas plorar jo.
I a partir d'aquell cavall de Troia
també explico
que una cosa
que no surt a l'Odissea,
no?,
com és la...
Bueno,
perquè és famós Ulisses,
la primera gran idea
d'Ulisses,
és el gran...
el que és heroi
per ser llest,
com si diguéssim,
Aquiles era heroi
per ser fort,
sobretot Hèrcules
o Heracles també,
no?,
per les dotze proves
i pel que va haver de suportar
Ulisses,
és perquè té molta força
de voluntat
i perquè és molt viu,
molt astut,
l'astut Ulisses
diuen sempre a l'Odissea.
va ser per inventar-se
el cavall de Troia.
Mira,
veus,
doncs sí,
aprendrem coses
tots dissabte,
segurament.
Es fa, a més a més,
a l'aire lliure
i com que estem
en aquest temps,
encara que sigui novembre
d'abonança,
suposo que...
que jurarà,
no?
Sí, sí,
hem de dir-te el Carles
que fins al dia 20
almenys tindrem aquest temps.
Has triat fer-ho
expressament a l'aire lliure
o com va?
Em va venir donat
això d'aquí
perquè suposo que també
com que a la tarda
ja l'Ulisses
del cor del país meu
ho volien centrar allà
intentar també
si hi havia el bon temps
doncs no fer-ho
en un interior
que ja es feien
els altres dos contacontes
de l'Albert
i de l'altre noia
que va venir
la setmana passada
dins la biblioteca
i doncs
situar-ho allà
que també és una manera...
Com ho veus a l'aire lliure?
Bé,
jo molt bé
perquè jo estic acostumat
i per això
em vaig comprar fa temps
un micro
i aquestes coses
i no hi ha cap kit de so
i a part
jo una de les últimes sorts
grans sorts
que m'ha donat la vida
a part de l'aventura de Grècia
i aquestes altres coses
que he anat explicant
és poder explicar contes
i on aquí va
es va anar complicant
les diferents sessions
que jo tenia
perquè de contes grecs
n'hi ha moltíssims
els pots anar acabar
comencen amb les metamorfosis
d'Ovidi
que ja és Ovidi
però expliquen
mitologia grega
i no pares
és que tens
per 70
narracions
diferents
i em van escollir
per anar a explicar contes
ni més ni menys
que les runes d'Empúries
el mes de maig
el mes de juny
on tenia jo
darrere
l'esclepi
l'estàtua d'esclepi
famosa d'Empúries
les runes i el mar
a sota d'uns pins
fantàstic
vull dir
senzillament
era un regal
per mi
anar allà
i aquí
és on aquella
que he dit
aquella primera
sessió de contes
que es deia
contes de la Mediterrània
o contes de la mitologia
que l'he explicat
dels més petits
es va anar complicant
amb això
amb ara la Ilíada
amb més contes
sobretot
perquè
tot d'una
m'han demanat a altres
per no repetir
i mil històries
Ariadna
dintre del laberint
amb Teseu
i la història de Teseu
que és una altra
algunes històries d'Hèrcules
altres déus
que potser no coneixen tant
com per exemple
Dionís
que és el déu
que va néixer dues vegades
Dionissos
dos naixements
etcètera
etcètera
saps on el van posar
el Dionís
quan va néixer
pobret
perquè no el descobrís
era
la seva madrastra
el van posar
a la cuixa
del mateix Zeus
d'acord
i hi ha un moment
que Zeus
anava a coix
perquè portava
un ventre
a la cuixa
però és el déu del vi
Dionís
és el déu del teatre
i del vi
i aquest veure
amb el seu naixement
no
amb el naixement
no
el nom
el nom sí que té
aquesta explicació
i després
com que ha de fugir
i se'n va fins a
se'n va fins a la Índia
per això sempre
els pintors barrocs
sempre que
pinten
becanals
i aquells quadres grans
de Venècia
sempre pinten
sempre el pintaran
amb una corda sàtirs
i amb el
babo sileno
que és aquell sàtir
que és gros
i sempre està adormit
i tot plegat
i sempre amb tigres
i dius ostres
tigres a Grècia
quasi que no
però és que
el senyor Dionís
se'n va anar
per fugir d'era
se'n va anar
cap a l'est
cap a l'est
no perdó
sí cap a l'est
cap a l'est
fins que va arribar
a la Índia
i quan em va tornar
em va tornar
amb un acord
d'allò que havia fet
que era tigres
molt bé
i amb els secrets del vi
que també representa
que li van ensenyar
allà
no s'acaba
totes aquestes històries
volíem estar tot el matí
a mi és una de les coses
que últimament m'agrada més
això es passa més
amb aquests cursos
que faig a les escoles
que és que una història
et porta a l'altra
una història et porta a l'altra
perquè ara estàvem parlant
de Teseu i Ariadna
Ariadna
hi ha un moment
això a vegades
als anys petits
ho adulcono una mica
la síndrome Disney
però
i dic que es van enamorar
mentida
és Ariadna
que s'enamora de Teseu
i Teseu
no s'enamora d'Ariadna
i li fa fer
el que ell vol
tant és així
que l'abandona
qui la troba
a Ariadna
la troba a Dionís
quan torna
i llavors es van
entrellaçant
entrellaçant
i és fantàstic
Déu-n'hi-do
doncs aquest dissabte
a les dotze del migdia
a la plaça
Antoni Malaret
aquesta hora del conte especial
dins del november literari
que està
Ulissea
moltes gràcies
Ulissea
i abans de marxar
Roger
que et tenim aquí
aprofitem també
per parlar dels Pastorets
perquè
ets també el director
dels Pastorets
de Sant Jus
quantes edicions seran
hi ha la quarta aquesta?
Aquest serà el quart any
que el fem
si comptem
la primera versió
radiofònica
que vam fer
la novel·la
radiofònica
que vam fer
el primer any
però va ser
un primer contacte
amb el text
com si diguéssim
i des de fa uns quants anys
ja jugàvem amb el text
i hem afegit
a cenes noves
i esteu en plens assajos
estem en plens assajos
portem des del setembre
més o menys
per tant en el fons
mes i mig
llarg
on amb aquest mes i mig
el que hem fet
és recordar
reestructurar
amb la gent
que també té canvis
de personatges
perquè hem canviat
com cada any
hi ha actors
que fan personatges nous
i aquestes coses
ja tenim la base
muntada
i ahir
va ser el primer assaig
on ja érem
40 persones
que hi ha aquests
assajos estressants
que només poden passar
en les passions
de Cervera
Ull de Cona
Oleses
i tots els pastorets
del món mundial
nous
o gent que ja l'havia fet
hi ha gent nova
també
hi ha gent nova
i a partir d'ara
jo crec que estan a punt
de sortir
vigileu les pastisseries
sobretot
hi ha altres llocs
i botigues
de mercat
i aquestes coses
doncs que veureu
els flyers
de com sempre
necessitem extres
qui vulgui fer pastorets
doncs
qualsevol edat
etcètera
sí
tant de nens
perquè ja et vaig dir
l'any passat
en una entrevista
que també vau fer
per qual també
us en dono sempre
les gràcies
un dels regals
més macos
de pastorets
és una cosa
que va passar
l'any passat
que em va arribar
que l'escola
Montseny
segurament també
l'escola Canigó
i l'escola Montserrat
i l'escola Madre Sacramento
però l'escola Montseny
perquè hi havia més nens
a l'hora del pati
jugaven a pastorets
això és fantàstic
això és el millor
és igual
després que estigui buit
al teatre
però que els nens
juguin a pastorets
juguin a senyors crocs
que ja hi hagi la tradició
és fantàstic
i com que van repetint
frases
i se la saben
feien petites escenes
i deien
púrria de la púrria
al pati de l'escola Montseny
i això és
és magnífic
sí sí
i atenció a novetat
ja la comencem a dir
aquest any
hem fet un ensal
cap a un cantó
que jo més a més
no domino gaire
però que estem
magníficament
sostinguts
pel Jordi Baldrick
que ha fet unes músiques
fantàstiques
estem fent un sant
cap al musical
que l'any passat ja veu començar
una mica
tantes al darrer
però que l'any ens hem llançat
ja de cap
d'acord
serà un musical o no?
serà un musical
els pastorets és un musical
els pastorets és un musical
els pastorets és un musical
és un titular
exacte
el que passa és que no és un musical
amb tipus opereta
on tot és cantat
sinó que hi ha escenes
les de sempre
com si diguéssim
retocades i no retocades
amb diferents canvis
i es pot dir que hi ha
cinc cançons diferents
cinc
llavors hi ha la cançó
no sé si dir-ho això
la cançó dels Crotel
la cançó de les Tremantinaires
llavors hi ha certes coses
de text que sí que es diuen
amb cançó
però després hi ha també escenes
només de textualitat
però hi ha molta
o sigui
sí que heu fet una mica
aquest pas cap al musical
de fet un musical
no és res més que un espectacle
on hi afegeixes música
però pels actors
és suposa un plus
clar, clar, clar
ahir vam fer més a més
com que hi havia públic
perquè un assaig
amb 40 persones
es deia una mica de públic
doncs les primeres
bueno
anem a cantar en públic
i tothom va poder escoltar
les cançons dels Crotel
de les Tremantinaires
dels Àngels
del mateix Josep
clar, clar
que bo
amb una mica de públic
fantàstic
quins dies teniu data ja?
sí
començarem i estrenem
el divendres 18
llavors ho fem 5 dies
aquest any
5 dies
18, 19, 20
més dies, no?
sí
hem començat a ser 4
i aquest any 5
és perquè alguns dies
tot i que alguns dies
no va acabar d'estar ple
perquè faltaven 10 butaques
15, 20 butaques
altres dies
sí que hi va haver gent
que es va quedar sense
i després fem un experiment
que jo sempre he votat en contra
però que en aquest país
doncs la democràcia
sempre ha d'imparar
i per tant vaig perdre
i ho dic fantàsticament
amb un somriu a la cara
ho farem durant
les festes de Nadal
no prèvi a les festes de Nadal
per tant 18, 19 i 20
prèvi a les festes de Nadal
agafarem també
el cap de setmana següent
per tant 26
són a Esteve
i 27
per tant aquest any
pastorets per Son Esteve
home, pot funcionar bé, no?
normalment
a tots
jo sempre vaig anar
de pastorets a Cervera
i el dia 26
sempre hi havia pastorets
i els pobles del voltant
aquí també
em sembla, no?
no ho sé
Sant Feliu sí
Sant Feliu sí
es plugues no ho sé
em sembla que no
jo sempre he dit
que Sant Just
aquesta particularitat
del poble i ciutat
o vés a saber què som
però està despertant
aquest poble i ciutat
home, i tant
i tant
que està despertant
i tant
que està despertant