Cinc minuts i dos quarts de dotze, a aquesta hora parlem de poesia,
perquè aquest vespre, Antonia Vicenç, és la convidada d'aquest llibre.
Té, farà un recital poètic avui a dos quarts de vuit del vespre,
a la llibreria de Sant Just, també aprofundiran el seu darrer poemari
tots els cavalls que ha sortit aquest any.
I ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Molt bon dia a tots vosaltres.
Per parlar una mica, doncs, del que es farà aquest vespre,
perquè, com dèiem, doncs, convidada en aquest recital que el llibre té
i, a més a més, aquesta setmana, doncs, una setmana molt especial.
N'hem sentit a parlar molt perquè dimarts, que va ser aquest Dia Mundial de la Poesia,
i aquest any l'Institut de les Lletres Catalanes ha triat el seu poema La Poesia, no?,
com a poema principal, aquest poema, doncs, que ha estat traduït a diferents idiomes.
Per tant, doncs, una setmana especial, no?
Sí, ha estat molt especial i molt emotiva, la veritat.
Com ha rebut el fet, doncs, que un poema seu com aquest,
o sigui, el fet, doncs, que la triessin com a poeta,
o com que triessin un poema seu per fer aquest Dia Mundial de la Poesia,
el fet que la traduïssin a tants idiomes, com ha anat?
Sí, la veritat és que m'ho va sorprendre,
perquè de poetes són moltíssimes les persones que escrivien poesia en català,
i hi ha un altre nivell de poesia que en aquell moment,
i em va sorprendre, vaig dir que sí, molt, molt agraïda,
i després va arribar a la veritat i hem de trobar-me en la pàgina en blanc,
perquè havia de parlar d'un tema molt concret, que és la poesia.
Havia de parlar sobre la poesia,
quan jo crec que fórem a part del misteri,
que la poesia és com la vida i no l'acabem d'entendre,
que, malgrat que la vivim en tot moment de la nostra vida,
hi ha poesia, perquè pot ser bellíssima i pot ser també terrible.
I, per tant, va ser com un desafiament en mi mateixa,
un desafiar també la pàgina en blanc.
I després vaig decidir fer un poema autobiogràfic,
que d'aquell moment en què he estat expectant
que la poesia s'estatja per a escriure el poema sempre molt difícil.
Clar, de fet, d'alguna manera, el poema,
tot això que comentes, ho veiem, eh?
O sigui, que queda clar.
Suposo que hi ha un espai molt gran al darrere,
o devia haver-hi aquesta, el que te comentaves,
doncs, de la pàgina en blanc,
però que s'entén, no?, amb aquest poema,
doncs, titulat La poesia, justament.
Sí, sí, a veure, però curaça...
Perquè crec que sempre ha de ser autèntic, la poesia.
I, clar, quan jo volia rumiar sobre la poesia,
que la poesia no me'n sortia de cap manera.
Quan vaig decidir contar la meva veritat,
o manco la meva,
vaig pensar que sempre portaria alguna cosa també als altres,
perquè la veritat de tots em dona llum a tots, diguem, no?
Són les coses autèntiques les que són creïbles, també.
Clar, és que la poesia sempre ha de ser autèntica,
i la recerca d'aquesta autenticitat és difícil, de vegades,
a l'hora d'escriure?
Home, crec que he de tenir prou coratge, també,
he de pensar, mira, jo aquí m'estic despullant,
despullant l'ànima, despullant el pensament,
per aportar alguna cosa,
perquè, si no, sona...
Jo crec que sona un poquet ja més de fals,
o a més increïble, o que no arriba tant.
No sé, jo crec que la poesia t'exigeix a ser autèntica,
de ser fins i tot impúdica,
despullar-te totalment.
Estem parlant amb Antonia Vicenç,
que, com dèiem, doncs avui serà a Sant Just,
també ens sembla que faràs un recital, no?,
i també parlaràs, doncs, de Tots els Cavalls,
que és aquest últim poemari,
que has publicat aquest any.
Sí, és així, he acabat de publicar aquest poemari al breu,
i molt contenta que aquest editorial
hagi conyit el llibre, moltíssim,
i molt contenta de ser avui a Sant Just,
que al llibre té, em fa molta il·lusió.
I has estat alguna vegada, a aquest llibre té?
No, no, no, ja sé de viure a Mallorca
que fa que no el tingui tan fàcil,
i ara aquesta vegada,
per això estic encantadíssima d'avui,
anar a Sant Just,
a Sant Llibre té.
Amb un llibre té tan entranyable,
com allà, la Filobana,
i l'Arnau, sí.
Deies al principi també
que hi ha un alt nivell de poesia
ara mateix també a casa nostra.
Creus que realment està en un moment de creixement,
o que justament s'ha consolidat
tot el que s'ha anat coent
durant els últims anys?
Bé, jo crec que s'ha consolidat
sempre amb bona literatura.
El que passa és que a vegades
el que se fa a casa
és el que més valoram,
i crec que hem de ser prou oberts
i hem de ser prou generosos
per veure que a casa, a Catalunya,
i ja m'agrada dir Catalunya,
països catalans,
que diguem,
aquella llengua catalana
se fa amb molt bona literatura.
És que sempre,
de Ramon Llull, no?
Sí.
No hem de menys tenir el nostre,
perquè, clar,
sempre pensàvem,
el que ve de fora
sembla que ens enjoen més,
però no,
hem de mirar de dins
i després cap a fora.
a l'hora de valorar-nos,
de vegades,
ens fem cas...
Jo que sí,
jo valorar-nos,
primer nosaltres,
després,
ja anant cap a fora,
perquè aquí,
crec que la poesia catalana,
la literatura catalana,
està prou normalitzada
per tenir coses molt bones
i coses que no són tan bones.
Clar.
És per tot.
Clar.
Serveixen els premis,
justament,
per valorar més
el que tenim aquí?
No,
els premis serveixen
per ser més visible
durant un dia
aquella obra
i aquell escritor.
Però això,
no hi donen
molta importància,
els premis.
L'any passat...
És una festa...
No sé,
s'ha d'anar molt a l'any,
perquè és cap una festa
de la humanitat.
que l'any passat,
de fet,
va rebre aquest Premi Nacional
de Cultura,
no?,
el 2016.
És el premi,
doncs,
dels que ha rebut,
és el premi,
doncs,
el que li dones
més importància
o el contrari,
una mica?
Sí,
és a dir,
jo quan era joveneta
anava a Premis,
avui al Sant Jordi
quan tenia 26 anys
en novel·la,
però després,
el Premi Nacional
de Cultura,
com la creu de Sant Jordi,
que també em van donar,
que són premis
que no t'hi has presentat
i penses
que estàs agraïda
perquè
persones,
algunes persones
que possiblement
n'hi coneixen,
han valorat la teva obra
o t'han triada
d'entre algú,
no saps ben bé
com ha anat,
sempre aquell agraïment,
però jo crec que
ho hem de rebre
amb molta d'humilitat
perquè
quan s'adona
el Premi
a una persona,
jo crec que
se fa una injustícia
amb moltes altres.
en els últims anys
has escrit
sobretot poesia,
bàsicament poesia,
no?,
més que
o almenys publicat.
És més difícil
escriure poesia,
és més
narrativa
o demana
un esforç
molt diferent
i ara
t'hi sents més còmode?
Jo crec que
escriure és difícil
sempre,
no se n'aprenc mai,
és a dir,
que heu escrit
una novel·la,
heu escrit
10 o un llibre
de poemes,
no,
sempre davant
d'un nou llibre
tens un repte nou.
A mi,
fa un 10 anys,
no,
no,
no tant,
era el 2005,
10 anys,
perdona,
el 2006
que el primer llibre
de poesia
em va caure,
el vaig veure passar
i vaig pensar
l'he d'agafar
amb versos,
o versos
en el recipient
més adequat
per agafar
aquestes imatges
que em passen
i vaig començar
amb la poesia
m'entusiasmat
però no hi ha res
més fàcil
ni res més difícil
escriure,
és molt difícil
sempre.
Llegeixes poesia
també,
suposo.
Llegis poesia
i llegeix narrativa
i llegeix...
Bueno,
vaig llegir,
sí.
Alguna recomanació
que ens puguis fer
de dir,
mira,
doncs si algú
ens està escoltant
que digui
alguna recomanació
d'Antònia Vicenç
de poesia
o de narrativa?
Bueno,
jo crec que
l'actor
sempre ha d'anar
a les llibreries
i primer
ha de fonetjar
un poquet
el llibre,
l'has de mirar
si es duent ben
i després
l'ha de comprar
perquè la recomanació
a vegades
les coses que ens arriben
a nosaltres
segons l'estat d'ànim
del possible
no li va bé
a ell.
Jo crec que
s'ha d'aprendre
molt,
s'ha d'agafar
l'àmbit molt
d'anar a la llibreria
t'hi fonetjar
els llibres
a veure quin llibre
t'hi diu
vull venir a casa teva.
Avui faràs aquest recital
a dos quarts de vuit
del vespre,
a més a més
també hi haurà
un tast de vi
amb el celler de Can Mata.
Com ho has preparat?
Què és el que es trobarà
la gent que vingui avui
a Can Llibre T?
Jo no he preparat
estic expectant
perquè jo hi vendré
a l'editora
a l'Esther Andorra
i al Sebastià Portell
que també farà
company a la taula
però hi vinc expectant
a veure què
em trobaré jo.
A veure què passa, no?
Sí, així.
Així vinc,
amb il·lusió
naturalment.
Doncs serà avui
a dos quarts de vuit
del vespre
a Can Llibre T
amb Antonia Vicenç
avui hem pogut parlar
amb ella.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia, un plaer.
Bon dia, bon dia.
Gràcies.