Tres minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Aquesta hora el que fem és parlar del taller que es farà aquest dissabte,
l'equipament de les escoles, sobre pobresa.
Avui hem parlat justament amb una de les persones que hi participarà,
l'Arcadi Oliveres, però ara volem parlar també de què és el que es farà en concret,
més enllà de la introducció que farà l'Arcadi Oliveres i també Mercè Soler,
treballadora social i voluntària de Càritas.
Per això tenim aquí a la ràdio Dolors Cardona, del grup Nostra Dona.
Molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar una mica d'aquesta proposta que heu plantejat per aquest dissabte.
Què és el que fareu, Dolors?
Mira, la idea és...
Parlar de la pobresa és un concepte que tothom més o menys el tenim assimilat.
Veure d'on ve aquesta pobresa actual, la que vivim ara,
també a través dels diaris ho hem seguit i hem anat fent tot el procés aquest.
Però, en canvi, sí que tot l'any passat, mentre preparàvem aquest tema
i ens anàvem treballant des del grup de Nostra Dona,
ens anàvem veient que hi ha diferents tipus de pobresa.
La pobresa econòmica, en la que a l'Arcadi Oliveres vindrà 5 minuts
a introduir-nos en quin moment ens trobem amb aquesta pobresa econòmica,
però després sobre el paper que fa la Mercè, com a presidenta de Càritas del Baix Llobregat,
ens situarà en realitats actuals.
Partim de la convocatòria que tenim per fer aquest taller,
li hem posat com una frase que va dir en Gandhi,
que diu, siguis el canvi que vols veure al món.
És a dir, tot treballant l'any passat aquest concepte de la pobresa,
ens vam arribar a plantejar que estem en un moment
amb la globalització totalment diferent
i que realment, com a persones,
hem de ser capaços de fer aquells canvis
en què la pobresa no sigui solament l'econòmica,
sinó que la pobresa, com a persones,
sapiguem sortir-nos-en.
Catalunya es caracteritza per un país
en què la voluntariat funciona magníficament bé.
És veritat.
Vull dir, si fan qualsevol crida...
La gent respon.
Respon molt.
Ara bé, doncs,
cal anar treballant aquest fons de les nostres pròpies persones.
Per això el taller, en el fons,
té aquesta cosa de dir, anem a parlar de la pobresa.
Quina pobresa?
I de quina pobresa volem parlar?
Seria una mica...
I quin és el compromís que cal fer?
Perquè no volem que quedi com un taller de dir,
ja s'ha acabat.
Clar, o sigui que permeti anar més enllà, no?
Exacte.
Vull dir, en el lloc on tastem cadascú,
recuperar coses que,
amb un altre ritme de vida que teníem les persones,
eren solidàries, però de coses petites.
Per exemple, aquella veïna,
aquella persona gran,
aquella cosa, no?,
que el compromís és més planer per poder-lo fer
i, a la fi,
porta realment a donar dignitat a aquelles persones
que ens necessiten en un moment determinat.
de fet, abans, quan en parlàvem amb Mercadi Olivera,
justament també, una mica,
em preguntàvem en aquesta línia, no?,
perquè de vegades és fàcil, doncs,
adonar-se que hi ha desigualtats al món
i pensar que algú ho hauria d'arreglar,
però a nosaltres ens costa més, no?,
fer passos o accions quotidianes
per canviar coses.
Mira, ara tens l'exemple que tenim amb la migració, no?
Vull dir, hem estat veient aquests dies
el fred que estan passant i tot això,
i penses, què puc fer, què puc fer?
Bé, doncs, mira, ja, per el que sigui,
no sé si és el dia 11 de febrer,
hi ha un grup de cantants que s'han ajuntat.
Sí, un concert, és veritat.
Exacte, casa nostra és casa vostra,
Sant Just mateix, vull dir,
també la fira que hi ha hagut,
vull dir, aquestes coses és el que ens ajuda
a estar alerta d'aquesta pobresa
o d'aquestes necessitats solidàries
que ens queden una mica lluny,
i el nostre paper és fer aquest paper
de participar-hi.
Però després tenim aquella pobresa,
que no és pobresa ben bé,
és com aquella persona gran,
per exemple, et posem un exemple,
una persona gran està a casa, està sola,
i, no sé, aquella cosa del bon dia,
necessites alguna cosa?
Et puc ajudar amb alguna cosa?
Que potser aquella persona no pot disposar
d'uns diners per tenir una sèrie de comoditats,
però en canvi vol viure encara dignament
a casa seva,
però si té una mica d'ajuda,
som sensibles,
podem ajudar que aquestes mancances
no es notin.
Una mica va per aquí,
va per veure el gros
i per veure el petit, no?, també.
De fet, justament, home,
compteu amb dos convidats de luxe, no?
Molt.
Vull dir, vam pensar en l'Arcadi,
ja et dic,
no per fer la conferència,
perquè no pretenem fer una conferència,
simplement que la gent se situï,
la gent que ens vingui a participar
amb el taller,
pugui situar-se.
Situar-se,
què parlarem d'això?
L'Arcadi farà un resum
i ens quedarem situats.
Cap on va aquest món?
Aquest món que cada vegada,
doncs,
la franja dels rics és,
els rics són menys
i els pobres són molts.
Sí.
i què està passant,
com podem actuar.
I, en canvi,
la Mercè ens ha situat
a aquestes necessitats del Baix Llobregat.
El Baix Llobregat
és una de les comarques
que també ha notat molt aquesta crisi
i quines necessitats es presenten.
Clar.
De vegades també diem
que Sant Just és com una mica diferent,
però, tot i això,
no ens hem de veure
que hi ha gent que també pateix,
no?,
aquí a casa mateixa,
Sant Just mateix?
Sant Just mateix,
mira,
jo personalment estic a Càritas
amb un paper molt concret i petitó,
però les persones
que coordinen aquest tema,
que hi ha la Núria Jiménez
i hi ha tota una sèrie de gent,
realment és,
i serveis socials de l'Ajuntament,
s'està fent una tasca molt maca
perquè sí que quan hi ha delicades
amb la manera de tractar el tema,
les persones van a aquests llocs
i demanen ajuda.
I n'hi ha, Sant Just,
hi ha gent que necessita.
Després també veus
aquell tipus de persones
que hi aniran
quan realment ja no puguin
entrar com a família.
Com a límit, no?
Exacte,
potser la família,
els avis estan ajudant
i els joves estan una mica més apurats,
però entre tots fan pinya
i quan ja no puguin
realment tirar endavant
és quan potser aniran
a aquest servei social
a demanar una ajuda,
sigui la que sigui, no?
Clar.
Per tant,
una mica la idea
de la gent que pugui venir aquest dissabte
és gent que tingui aquesta sensibilitat, no?
En realitat,
encara que no hagi participat mai
de cap activitat de la nostra dona,
no hi ha problema, no?
No, no, no,
és oberta.
A més, nosaltres necessitem
sentir persones
des de diferents angles
que vegin aquesta necessitat.
És molt oberta.
I el que preté, sobretot,
quan diem nostra dona,
nosaltres també treballem
el tema de la dona
dintre del món de l'església,
com marginades que estem, no?
I per això estem en aquesta institució
intentant fer
la nostra feina concreta
de ser reconegudes.
Però sí que realment
aquesta pobresa
ataca molt a la dona.
Vull dir, ens torna...
Els avanços tecnològics
i la tècnica,
que els avanços són molt importants,
però ens tornen a reconar a nosaltres.
Llavors, una miqueta,
no serà el taller
que parlarà de la dona,
però sí que segurament
hi haurà alguna cosa d'aquestes
que sortirà, no?
Perquè som una de les més perjudicades.
Exacte.
Sí, és veritat que això
també hi surten diferents dades
que ho demostren, no?
Demostren.
Llavors,
està obert a tothom, evidentment.
Nosaltres som cristianes
i la crida ja ens va venir.
La crida ja ens va venir
del bisbe de Roma,
el bisbe francès,
que ens està motivant
a estar alerta
i a estar sensibles.
Per això no volem
que el taller acabi
amb una trobada
i de bons propòsits i d'això,
sinó que nosaltres
segurament
de tota aquesta experiència
que ens aporti
la gent del poble
que vinguin,
en traurem unes conclusions
per anar-ho treballant.
Clar.
Vull dir,
tenim una base
que el cristià
doncs ha d'estar alerta
més que ningú
perquè les nostres creences
passen per creure,
per estar alerta
de cara al germà
o la germana
o la persona
que tens propera.
L'experiència
que ens vingui de fora
segur que ens enriqueix
molt a nosaltres.
Per tant,
doncs,
animar la gent, no?
Que s'apunti per participar.
I com s'ha de fer?
S'ha d'apuntar a algun lloc?
Es ve directament?
Com s'ha de fer?
Es va directament.
Comença dos quarts de deu
i acabarà a la una.
Llavors,
un quart d'hora abans,
nosaltres hi serem
des de les nou,
preparant una mica la cosa,
però res,
cinc minuts abans
per apuntar-se,
es donarà una carpeta
en què hi ha dues preguntes bàsiques
que treballarem
a l'hora del taller.
Una és
de quina pobresa parlem
i com he de canviar jo
davant d'aquesta realitat.
Són les dues preguntes bàsiques.
Llavors,
això,
donarem una carpeta,
dintre hi haurà aquest full,
no pretenem donar classes a ningú,
perquè,
evidentment,
no,
són coses que tothom
n'ha sentit a parlar,
tindrem una cartolina,
cada grup tindrà una cartolina al mig,
apuntarem conclusions
i a partir d'aquí
farem una aposta comú
i a la una acabarem.
Mm-hm.
Amb el compromís que sigui.
Per tant,
exacte,
amb conclusions,
segurament,
o amb diferents reflexions,
i més,
que permetin,
doncs,
intentar millorar
d'alguna manera,
o millorar,
directament,
encara que sigui a petita escala,
tot el que,
o tot,
tot no,
evidentment,
però una petita part
que és com es comencen
a fer les coses.
Mira,
hi ha una realitat,
està obert a tothom,
però ojalà ens vinguis gent jove,
perquè a vosaltres,
d'alguna manera,
perquè heu pujat
en unes altres dinàmiques,
vosaltres,
d'alguna manera,
moltes coses d'aquestes
ens doneu lliçons,
perquè de la manera
que ens esteu ajudant
a entendre
com recuperar coses,
és a dir,
nosaltres veníem,
per l'edat que tinc jo,
veníem de moments difícils
i recuperàvem molt.
El món del diner,
fàcil,
que tenim a la mà,
ens ajuda a portar
una vida més desaugada
i més...
El diner arriba a tot.
En canvi,
vosaltres teniu moltes coses
ja començades
que heu fet el procés
al revés,
que segurament,
vull dir,
ens ensenyareu coses
i serà un punt de trobada,
no?
Exacte.
De com recuperar coses,
no cal tant diner,
de com...
No sé,
l'encíclica aquesta
de l'Odato és,
del Sant Pare,
ens diu que la Terra
ens dona coses,
per tant,
no ha d'haver-hi pobres,
ens ho hem de repartir.
Clar,
que a principi,
amb els recursos actuals
que hi ha,
se suposa que tothom
podria viure dignament,
no?
Exacte.
I vosaltres aquesta idea,
jo no sé si l'heu sentit o no,
però inconscientment,
no sé,
voleu...
Potser l'hem sentit molt,
no?
I llavors la tenim més al cap.
Exacte.
I voleu,
no sé,
entrar en un pis,
doncs ja recupereu
potser algun moble
d'algú que l'ofereix
per 50...
No sé,
aquesta dinàmica
és fabulosa.
Clar,
és veritat que és una cosa
que nosaltres la tenim
més adquirida,
no?
I que no n'ets conscient,
segurament.
I tant,
feu coses magnífiques ja.
doncs exacte,
segurament l'intercanvi
de punts de vista
i de generacions
també serà enriquidor
aquest dissabte
en aquesta proposta
de la nostra dona,
com dèiem,
un taller
sobre la pobresa
que es farà aquí Sant Just.
Avui n'hem volgut parlar
amb la Dolors Cardona.
Moltes gràcies, Dolors.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.