Són un quart de dotze, seguim a la segona hora del programa del Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern
i avui dimarts 5 de març comencem la ronda d'entrevistes de precampanya electoral.
En farem una cada setmana en ordre descendent de Vots.
Coneixem els candidats i candidates que es presenten encapçalant les llistes dels partits que es presenten el 26M a Sant Just.
Qui són els candidats? Qui els lliga Sant Just? Qui els motiva a presentar-se?
Tot això, aquesta vessant més personal, és la que tractarem en aquestes entrevistes de precampanya.
Avui dimarts 5 de març comencem amb el candidat del PSC, en Josep Perpinyà.
Hola, bon dia, Josep.
Bon dia, què tal? Com estàs i com estem?
Bé, bastant bé. No sé si pensar si ets el candidat més fàcil o més difícil en aquesta entrevista.
A veure, a veure, vinga, va, a veure com surt això.
Si tens la condició d'actual alcalde que ens pot fer pensar que et coneixem la mar de bé,
però segur que hi ha coses que no acabem de conèixer o de suavec.
Vinga, esbrinem-les una mica més, va.
A veure, en Josep Perpinyà i Palau és l'actual alcalde de Sant Just,
ho és en diferents... Bueno, ho és des del 2004.
4, efectivament, sí.
Quan va ser escollit per primera vegada precedint a l'anterior alcalde, en Ramon López.
Creus que ha canviat la manera de fer política d'aquells anys a la manera de com es fa ara?
Com ha evolucionat el Josep Perpinyà en aquest sentit?
Bé, en primer lloc, jo penso que ha passat una cosa que és l'experiència,
que és molt significatiu i molt important quan tens una responsabilitat d'aquestes, no?
Però experiència més il·lusió és un binomi que funciona, des del meu punt de vista,
de manera molt satisfactòria.
Han canviat les coses? Sí, han canviat.
A més a més, hi ha hagut una crisi econòmica pel mig,
que ens ha dit moltes coses i ha deixat les coses molt diferents, no?
Però la gent, en els darrers anys, vol conèixer amb més profunditat el que està passant en el seu municipi
i les polítiques o les accions personalitzades i en proximitat,
això t'ho estan reclamant constantment.
Per tant, jo, per exemple, rebo cada setmana 30-40 veïns, eh?
Sigui a les nits, sigui al cap de setmana, depèn, eh?
Perquè hi ha gent que treballa, evidentment, no pot venir horaris, diguem-ne, electius, no?
Sí que ha canviat. La gent li preocupa el que passa al seu municipi, participa,
t'explica coses constantment i has d'anar adaptant-te, no?,
i anar modificant i avançant-te, sobretot.
Clar, el fet de ser una figura pública i, a més, des de fa anys,
la gent també, doncs bé, et coneix més. Com portes això?
Bé, molt bé. La veritat és que jo sóc un apassionat de la meva responsabilitat, no?
I és cert, la gent et truca a casa, la gent et para pel carrer,
a través de les xarxes socials pel privat et demanen moltes coses, no?
Ara mateix m'estaven demanant el recorregut de l'E30, no?
I després una veïna també, si li podia enviar, imagina't,
doncs com era la façana de l'habitatge que li havíem adjudicat, no?
I penses, home, això pot fer-ho a Promunsa, no?
I, en canvi, ho fa l'alcalde i l'alcalde, doncs, ho li contesta, no?
Aquesta proximitat jo crec que és un gran valor en el municipi.
Anava a dir, creus que la proximitat és una de les teves característiques
o un dels teus valors a destacar?
Jo sempre he dit que no seria mai un alcalde d'un municipi gran,
ho he dit sempre, perquè aquest contacte del tu a tu és el que m'agrada.
Jo sempre els he dit als regidors que surtin del despatx,
perquè la veritat està al carrer, està a les places del carrer,
i, per tant, s'ha d'escoltar la gent, i és cert, a mi això m'agrada.
Hi ha persones que potser a vegades no els acaben d'estar bé,
però, escolta, jo rebo molta gent, vaig a les cases quan m'ho demanen.
Escolta, per què no vens? Escolta, vinc, no?
I en un moment es munta una tertúlia de tres o quatre veïns
que et pregunten coses, no?
I aquesta és la manera de conèixer la realitat del municipi,
que després tu pots aplicar, doncs, a aquestes accions de govern
molt, molt, molt personalitzades,
que és el gran avantatge que tenim a Sant Just, no?
Això, una gran ciutat, no ho pot ser-ho.
El caldre o l'alcaldessa està molt lluny, no?
I per molt que muntis mecanismes, doncs, no ho pot ser-ho.
Josep, tu, quan entres per primer cop al consistori de Sant Just,
i sota quin càrrec?
Bé, jo entro a l'Ajuntament de Regidor l'any 99.
L'any 99, l'anterior alcalde, el Rapòt López,
pensa que puc aportar alguna cosa a la vida local
des d'aquestes responsabilitats,
i jo m'ho plantejo com una cosa curta.
T'avanço, eh?
Una cosa curta.
Jo en aquell moment pensava...
Home, doncs, de moment...
Sí, sí, la vida dona voltes a voltes, no?
És veritat, no?
Però jo he pensat, escolta, i per què no?
Si em demana l'alcalde que pugui ajudar, no?
I em dona responsabilitats significatives,
perquè em dona tota l'àrea on diposita en mi
la confiança de Promunsa,
de la política d'habitatge, no?,
que vaig aprendre molt,
de tota l'àrea econòmica,
i també la regidora de Cultura, no?
Per tant, diem que fixa't que són tres aspectes, no?,
que gairebé tocaves moltes tecles, no?
I em permet conèixer molta gent
i allà agafo molta experiència, evidentment, no?
Després el que passa és que guanya les eleccions
en Pasqual Maragall
i coses de la vida.
És que és així, eh?
La gent es pensava que tot això estava planificat
i pensat, i no?
I en Pasqual Maragall truca personalment
a l'alcalde en aquell moment,
ell és metge i li ofereix una responsabilitat
molt important,
que era presidir els instituts del càncer,
el que era l'ICO,
Institut d'Oncologia, no?
I davant d'aquesta oferta del president,
doncs, clar, passa que ha d'haver-hi un relleu
i aleshores em trobo ja al mig.
Em trobo ja al mig i, mira,
doncs aquí estic.
20 anys després.
Sí, sí.
Sabem, el primer cop que vas entrar
a l'Ajuntament de Sant Just,
però tu has estat de Sant Just?
O sigui, ets de Sant Just?
No, jo vaig venir aquí
que tenia uns 20 anys,
era jovenet
i tenia alguns amics aquí a Sant Just,
però no coneixia molt el municipi,
tenia amics, amistats i tal,
i aleshores vinc aquí,
de jove, de jove,
doncs vaig al Gualden a viure
i era molt jovenet
i després, doncs,
entro a l'Ajuntament de Sant Just
amb unes convocatòries,
que aquells temps eren el 84,
més o menys 84-85,
i guanyo una plaça de cultura
i després de promoció econòmica
i, bueno,
estava com a tècnic, diguem-ne,
és a dir,
la meva figura era tècnic
i de cop i volta faig aquest pas.
El que sí que entro és a...
M'agrada molt Sant Just,
en seguida m'apassiona
i començo a apuntar-me
a totes les entitats,
perquè la primera que em vaig apuntar
recordo que era la Creu Roja,
que jo valoro molt la feina
que fa la Creu Roja,
i era molt jove
i estava a l'Ajuntament de la Creu Roja.
Després entro a moltíssimes,
a les CEAS,
a les Seves Veïns,
a la Casa Rajal d'Extremadura,
al Villar de la Taneu,
ara diria que sóc de 14 o 15 entitats,
ja n'hi ho recordo.
I també després vaig tenir,
jo crec que hi ha dues coses
que em marquen molt,
que és ser director del mercat municipal,
que poca gent se'n recorda,
i director d'aquesta casa,
de l'emissora de ràdio d'Esbert,
en un moment molt difícil,
perquè l'any 92-93,
després de les Olimpiades,
hi ha una crisi molt significativa
i l'Ajuntament fa una reestructuració
de tota la ràdio
i t'envaleja l'existència de la ràdio
i aleshores en aquell moment l'alcalde em diu
escolta, mira d'endreçar tot això
perquè estem en una situació delicada,
i li fem un tomb
i es consolida a ràdio d'Esbert
i estic 3 anys de director
en aquells moments que ja ha plogut.
Perquè tu de quin municipi vens?
Jo venia, a veure,
jo venia de Barcelona,
el que passa és que tota la meva família
és d'un poble molt petit de Tarragona,
que es diu Alcatllà,
però vaig néixer a la ciutat de Barcelona.
Per tant, tenia una part de família a Barcelona
i una part de família, diguem, al Tarragonès.
I vas estudiar a Barcelona?
Jo vaig estudiar a Barcelona,
el que passa és que el meu pare era mecànic
i anàvem amunt i avall,
i passava moltes hores i moltes setmanes
i també alguna temporada,
cosa molt curiosa,
perquè això ara sona raríssim, no?
Que tu també anaves al col·le
a recuperar o no recuperar
o a fer classes
quan estaves allà al poble, no?
Però principalment vaig estudiar a Barcelona, sí.
I què vas estudiar?
Quins estudis?
Bé, jo vaig estudiar
història contemporània,
em trec la tesina,
perquè en aquells moments hi havia tesina,
era licenciat en grau,
aleshores em trec els estudis universitaris
d'història moderna, perdó,
i després faig cursos també d'història de l'art.
Per tant, equival a una diplomatura
a història de l'art, no?
I sempre he estudiat al llarg de la vida,
sóc dels que penso que la formació
no l'has de deixar mai,
i he estudiat, doncs, gestió empresarial,
i he estudiat el cicle de l'aigua,
lideratge de serveis públics,
el que són el màster aquest famós
que fem a les administracions
d'administració pública,
per tant, no paro, eh?
No paro de fer coses perquè
sóc, insisteixo,
sóc dels que penso que la formació
està al llarg de la vida.
I vas pensar en algun moment,
o sigui, quan és el moment en què
penses que la política pot ser
una via,
o va ser una mica tot casual, o...?
Jo crec que sempre hi ha corilles a la vida, no?
És a dir, et posaré un exemple
que si s'hagués consolidat
no hagués estat aquí.
Quan acabo la carrera
d'història moderna,
no hi havia professors a la universitat.
Fixa't el que dic, eh?
No hi havia.
I el doctor que em va portar la tesis
em diu, escolta,
per què no et quedes de professor aquí?
I jo dic, ostres,
era la meva il·lusió, no?
Era la meva il·lusió,
la gran il·lusió era fer classes, no?
a la universitat.
I en aquells moments
vaig aprovar unes convocatòries
a l'administració pública,
el que era la Corporació Metropolitana de Barcelona,
que és l'àrea metropolitana,
i de 600 persones
que ens vam aprovar,
que ens vam presentar en aquell examen,
vaig quedar a l'11, no?
I el dia següent em deien,
escolta, ja pots venir a treballar a l'administració, no?
I allà se'm va crear
un búlic al cap, no?
I vaig anar cap a la banda de l'administració
i et dic,
són coses que segurament
si havies dit que sí
o una setmana abans o un mes abans
ser professor a la universitat,
és curiós, eh, el que et dic,
és a dir,
entrar perquè no hi havia, eh?
No hi havia professors a la universitat
en aquell moment, eh?
El parlo dels anys 80
i, fixet,
la vida et dona voltes, no?
Per tant,
mai vaig pensar
que em dedicaria a la política, mai.
Acabem de repassar una mica
la part més personal,
després hi tornarem
amb la part més d'aficions.
Però ara,
el teu vincle amb el partit,
amb el partit socialista,
quan comences a militar?
Bé, jo començo molt jovenet.
Començo segurament
als 19 o 20 anys, també.
Molt 20-21,
no ho recordo bé,
hauria de mirar enrere.
Jo tenia molta inquietud, no?
Jo em considero
una persona progressista,
socialdemòcrata,
on els principis d'igualtat,
de lluitar precisament
per aquestes desigualtats que hi ha,
per millorar la qualitat de vida,
per posar al centre de la teva vida
els serveis públics, no?
Han de reivindicar
el que és el servei públic.
Sense serveis públics,
la societat seria molt diferent.
Hi hauria grans desigualtats.
Per tant,
la preocupació de millorar
i que el teu entorn
millori
i puguis ajudar la gent,
sempre ho he fet.
A casa em deien
que sempre estàs ajudant la gent.
era petitet
i ja per l'escala
i pel carrer
doncs sempre estava
pensant en els demés, no?
La meva mare diu
és que sempre mires pels demés
i no mires per tu.
Era una frase que a casa es feia
i jo recordo que tenia 10 anys o 12, no?
I suposo aquesta vocació
de fer coses
per on estàs, eh?
D'on estàs.
I sigui a l'escola,
sigui a la universitat,
estava apuntat a tot
a la universitat, no?
I per tant,
doncs suposo que ve
d'aquesta inquietud
de poder millorar
doncs el teu entorn,
el teu municipi,
doncs destinar hores
de la teva vida
als demés.
Això a mi.
Quins valors del PSC,
del Partit Socialista
van ser els que van
dir-te ostres?
Mira,
jo hi ha 3-4 paraules
que són els que van
intrínsecament lligats
a la socialdemocràcia, no?
És a dir,
el que et deia, no?
La justícia social,
les igualtats.
Són frases
que a vegades pots dir
home,
són tòpics
i són les lògiques
que tothom s'apunta.
Doncs no,
les polítiques neoliberals
no estan per això,
ni molt menys, no?
I les polítiques liberals
tampoc, no?
Per tant,
aquest capital agressiu
que carassa la gent
i tal,
doncs això no va amb mi
ni al meu entorn, no?
Per tant,
des d'aquest punt de vista,
el que és la justícia social,
el que és
reduir les desigualtats, no?
Coses, doncs,
lluitar perquè hi hagi
menys fracàs escolar,
perquè la sanitat,
doncs,
sigui una sanitat
de qualitat
i aquestes coses.
moltíssima gent
moltíssima gent
no pot accedir,
doncs,
a la sanitat privada
o no pot accedir
a l'educació privada, no?
Per tant,
lluitar perquè
aquests àmbits,
doncs,
estiguin
ben dotats,
estiguin de qualitat,
amb equitat
i accessibles,
doncs,
jo penso que és una
manera d'entendre
la teva societat, no?
i això és el que em dona
ganes d'anar
continuant,
continuant i continuant, no?
Parlem ara
del teu lligam
més que amb Sant Just
amb la comarca,
amb el Baix Llobregat,
perquè el 2015
vas ser escollit
president del Consell Comarcal.
Inesperadament, també.
Sí,
quin és el teu vincle
amb aquesta comarca?
Vull dir,
clar,
ets alcalde de Sant Just.
Sí,
però deixa'm dir-te una cosa,
jo crec que va lligat
de la manera que soc
i de la manera
que entenc la societat.
El Baix Llobregat
és una comarca
reivindicadora,
lluitadora
de consens,
vull dir,
no li ha regalat res
ningú al Baix Llobregat,
eh?
Els anys 70
això era,
doncs,
a la guerra,
no?,
per millorar
i per crear
els serveis públics,
per lluitar
les vagues
de reivindicació,
els moviments feministes,
els sindicats,
tot això,
doncs,
va fer avançar
el Baix Llobregat
i era el motor del país,
no?,
i aquí hi havia
les vagues famoses
per reivindicar drets,
no?,
i, per tant,
aquesta lluita,
aquesta
millora constant
i aquest treball
desesperat
és el que em va,
a mi em va a la marxa
amb això,
jo amb aquest punt de vista
em va a la marxa,
o sigui que no.
A vegades diuen que Sant Jús
és una mica com un oasi
del Baix Llobregat.
Tu què en penses?
Bé, a veure,
primera reflexió que faig,
és veritat
que tothom està molt orgullós
de Sant Jús
i ens sentim, doncs,
apassionats del nostre poble,
no?,
però jo també dic,
escolta,
aquest municipi
no és perquè sí, eh?,
perquè, doncs,
hi ha una implicació,
hi ha una voluntat,
hi ha molta gent
que vol que sigui així,
hi ha un govern municipal,
un govern que ja funciona
des del 83,
a tres partits polítics
que han volgut
que aquest municipi
sigués així,
però ho podia haver estat
molt diferent,
que ningú ho dubti,
això, eh?,
que ningú ho dubti, eh?,
per tant,
Sant Jús és com és,
perquè s'ha governat
com s'ha governat
i perquè hi ha
una gran implicació
i la ciutadania de Sant Jús
vol que sigui així,
però aquest municipi
als anys 90
podia haver estat molt diferent.
M'imagina,
et poso una cosa,
un exemple molt clar,
sense política d'habitatge,
que saps que som
el tercer o quart municipi
en tot Catalunya,
per sobre d'Hospitalet,
de Lleida,
de Tarragona,
de Girona,
de Sant Boi,
de Cornellà,
de tots els grans municipis.
Sense política d'habitatge,
aquest municipi
hauria estat molt diferent,
molt.
Per tant,
la gent jove,
doncs,
hauria marxat,
la classe social
d'aquest municipi,
doncs,
ha sigut diferent,
no?,
i hi ha una sèrie de coses
que fan que tu puguis
decidir com és el teu poble,
i això,
doncs,
ha hagut molta implicació
ciutadana,
perquè molta gent de Sant Jús
vol que el poble sigui així,
i per tant,
però hi ha hagut algú
que l'ha impulsat també,
no?,
faig aquesta frase
que el Sant Jús
no ha caigut del cel
perquè sí,
i és així,
és a dir,
molta gent treballant
amb aquest model de municipi,
no?,
i que tu te l'has cregut,
no?,
per tant,
és aquesta passió
pel teu poble
com pot tenir
la gran majoria
de ciutadans
i ciutades de Sant Jús,
no?,
hem parlat
del Baix Llobregat,
ara,
de Sant Jús,
també ja ens acabes
de parlar una mica,
però tu a la gent
de Sant Jús,
o sigui,
què creus
que pots aportar?
Jo crec que modestament,
i de forma humil,
perquè penso que per la vida
has d'anar d'aquesta manera,
sempre escoltant,
sempre aprenent,
jo sempre penso
al final del dia
que has après avui,
eh?,
i sempre aprens alguna cosa,
sempre veus alguna cosa
i dius,
ostres,
això,
carall,
no?,
fixa't tu aquest tema
o com aquesta persona
t'ha dit això,
aquesta família,
quin problema té,
no?,
ara fa cinc minuts
una família
m'estava explicant
les seves angoixes,
no?,
i tu pensaves,
ostres,
i aquest servei públic,
aquesta ajuda,
la tens ben orientada?
Doncs sí,
vale,
vinga,
estàs tranquil,
no?,
per tant,
jo crec que podem aportar
l'experiència,
que això és molt,
molt,
jo crec que és molt important
com a valor,
el que et deia abans,
la il·lusió
i la passió
per anar millorant les coses,
desterrar,
que odio la paraula mandra,
jo,
quina mandra,
hi ha gent que dir,
quina mandra fer això,
doncs no,
això no existeix
al meu cap,
no?,
i veure com es va transformant,
no?,
com es van transformant
les coses
i com que dins d'aquestes
possibilitats
que pot tenir un ajuntament,
doncs anar millorant
la qualitat.
La funció principal
d'un polític
és millorar
la qualitat de vida
de la seva ciutadania,
dels seus ciutadans
i ciutadans del municipi,
aquestes,
i si tu has de dir,
escolta,
en cinc anys
s'ha millorat això,
o sigui,
hi ha més parts públics
perquè la gent
gaudeixi d'aquests espais,
millori la seva salut,
doncs,
sí,
el món de l'esport
té millors instal·lacions,
doncs sí,
etcètera,
etcètera,
i quan veus un no,
perquè n'hi ha de nos també,
siguem modestos,
doncs vinga,
som-hi,
allà has d'anar a atacar,
no?,
és a dir,
bueno,
ara hi ha una situació familiar
amb una classe mitjana
diferent,
no?,
que abans de la crisi,
tot això,
doncs les properes polítiques
han de fer èmfasi
amb tota una bateria
que tenim
dins del programa electoral
del PSC,
que, bueno,
ja veureu com
les coses seran diferents,
eh?,
has d'anticipar-te
al que creus
que el teu municipi
va modificant-se
i això t'has d'anticipar,
perquè si no t'agafa el tren.
Ens has dit
que vas començar
a viure aquí a Sant Just,
al Walden?
Sí, al Walden,
trenta i pico d'anys,
trenta i pico d'anys al Walden.
Al Walden sóc un apassionat,
jo sóc d'aquests Waldenites,
no?,
que al Walden t'agrada molt
o no t'agrada,
eh?,
i per tant,
al Walden és curiós
perquè nosaltres vam comprar
el pis del Walden
i teníem l'opció del Walden
o del carrer Carles Mercader
sobre de la farmàcia
que després van canviar de lloc,
no?,
i el pis del Walden
era una mica més barat
i doncs vam dir,
escolta,
estem una temporada al Walden
i ja està, no?,
doncs fixa't, no?,
però el Walden
és un lloc meravellós,
és a dir,
la filosofia de vida,
el que significa,
no només que per símbol
de Sant Just,
i ahir el diumenge
l'hi explicava
en el programa
de Ràdio Nacional
que m'entrevistava
la Pepa Fernández,
no?,
parlava,
explica'm coses del Walden
i dic,
no acabaria mai, no?,
i és un símbol
de Sant Just,
però també el que significa
aquesta lluita
del maig del 68,
aquesta manera
de trencar el sistema
tradicional de viure,
no?,
una comunitat a l'espai,
una comunitat autogestionada,
bueno,
la filosofia d'aquell equip,
i deixa'm dir-te una cosa,
és la primera vegada
que en un equip d'arquitectes
hi ha filòsofs
i psicòlegs,
eh?,
normalment hi ha arquitectes
i engeniers,
eh?,
quan fan un edifici,
allà hi havia filòsofs,
hi havia psicòlegs,
eh?,
hi havia gent de l'art,
eh?,
i hi havia arquitectes,
també, no?,
per tant,
ja vol dir alguna cosa,
eh?,
suposo,
el que era el Walden,
ja vol dir alguna cosa.
suposo que el fet d'estar vivint
tants anys també al barri sud,
és per això també
que t'hi sents molt unit?
No,
no,
no,
no,
jo penso que el Walden
és un símbol de lluita també,
de reivindicació,
de trencar-ho tot,
no?,
el sistema
per fer una societat millor,
però,
no,
no,
no,
em sento identificat
a tots els barris de Sant Just,
només faltaria,
no?,
i soc un enamorat
de tot el municipi,
hi ha racons,
mira,
hi estava,
hi estava la plaça,
allà Ismael II de Sant Just,
a dalt de la Miranda,
i hi havia un lloc molt maco,
que era un mirador molt maco,
hi ha el carrer 2 de Maig,
no?,
i ostres,
un veí ha fet la tanca molt alta
i ara ha tomat la vista,
no?
No deixa veure.
Dic, ostres,
quina pena,
quin mirador tan maco ara,
que és una propietat privada,
no?,
però fet una tanca més elevada
ja no veus el Baix Llobregat,
no?,
però puja a la ximanea
del Walden,
no?,
el mirador,
i veràs tot el Baix Llobregat
i veràs un poble
com és el nostre,
molt verd,
i t'agrada,
soc un apassionat de Sant Just,
però clar,
que ho digui jo.
Tapanegem una mica
a les xarxes socials,
a banda dels actes
o de les fotografies
de protocol oficials,
veiem que l'alpinisme,
la muntanya,
són...
Sí, sí,
dues aficions,
bueno,
suposo que n'hi haurà d'altres,
com les vius?
Bé,
ara una mica de tristor,
perquè tinc menys temps,
evident,
des que soc alcalde
fa uns anys,
doncs em costa una mica més,
perquè no tinc gaire temps,
no?,
però quan puc,
quan faig les vacances,
doncs la meva passió,
efectivament,
és la muntanya,
la muntanya és una lluita,
la muntanya és un repte,
la muntanya és un equip,
d'homes i dones
que t'hi poses
a fer un repte
com fes un cim,
no?
T'agrada treballar en equip?
Molt,
a veure,
a l'Everest no puja sol,
és a dir,
qui puja a l'Everest sol
és un superdotat
i és impossible.
Has pujat a l'Everest?
No, no, no,
he estat dos vegades
a l'Himàlaia,
al Nepal,
també estem ara pensant
aviam si podem fer
una altra cosa
l'any vinent,
però he tingut la sort,
la sort,
però perquè,
a més a més,
sort,
però les meves vacances
sembla que he pensat
per la muntanya,
o sigui,
jo no soc una persona
de la ciutat,
no?
Vostè ha anat a Nova York?
No.
Vostè ha anat a París
tot de passada,
perquè agafa avions,
en canvi he estat tres vegades
al cim del Kilimanjaro,
i la gent diu
i com és que vas anar
tres vegades?
I com és que has anat
al Camp Bassa de l'Everest
o has fet 6.000
muntanyes de 6.000
al Nepal
o al Càuques
o, bueno,
jo disfruto.