Ara mateix som a les 10 i 46 minuts, avui som divendres 14 de juny.
Estem acabant aquesta primera hora del Just a la Fusta, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Com cada dia tenim el moment de fer l'entrevista.
Avui tenim al telèfon la Mireia Domingo, directora de l'espai de dansa Marta Roig.
Hola Mireia, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Mireia. Segurament t'agafem en un moment una mica enfeinada.
I és que avui i demà teniu aquí a les mostres els festivals de dansa anuals.
Com ho porteu? Està tot preparat ja?
Bé, doncs mira, aprofitant cada minut, saps? Cada minut és important.
I penso que s'han de fer dos fins de cursos amb 48 hores que no tenen res a veure l'una amb l'altra, no?
Llavors és tenir tot controlat per un dia i per l'altre i, bueno, sense parar.
El primer festival és avui, oi?
Sí.
Al vespre, a dos quarts de nou pot ser?
Exacte, sí.
I digue'ns una mica, què és el que tindrem avui? Què és el que veurà?
Mira, el fer de curs d'avui es diu Tic Tac i és una mica, doncs, intentar explicar a través dels balls i de la música el pas del temps cronològicament de la música, no?
Una mica per dècades. Hem agafat algunes cançons, doncs, que ens han semblat interessants per posar dalt de l'escenari amb cada grup i comencen des de la dècada dels 30-40 fins a l'actualitat.
Llavors és un passeig una mica per les dècades de la música.
I aquest fi de curs, el d'avui, és el que nosaltres diem el més d'alumnes petites,
que són alumnes que van des dels quatre anyets fins als 12-13 anys.
I estan nervioses les nenes?
Sí, sempre.
Cada any, oi?
Estan entre emocionades, nervioses, excitades, una mica tot.
I a més, pensa que coincideix quasi sempre la setmana que faig el fi de curs,
que tinc nenes que estan de colònies i no hem pogut venir a assajar al teatre,
llavors em venen directament de les colònies,
algunes que tenen fins a cursos d'altres coses, de música o el que sigui,
i llavors moltes vegades ens passa que no les podem tenir totes reunides,
l'última setmana fins realment al moment que les veiem ja a l'escenari a la nit, no?
No i no.
Però, bueno, aquests nervis són normals, no?
Quan has de sortir a l'escenari i estan...
Doncs això, és una barreja de coses, d'emoció, de nervis,
de fer-ho ja, de tenir un por d'equivocar-te, una mica tot.
I demà al vespre, demà a les 9, què és el que tindrem?
Sí, demà a les 9 és el fi de curs que nosaltres diem de grans,
que es titula Carmen, està basada en la història de Carmen de Bizet,
hem fet una mica la nostra versió, però seguint l'argument de Carmen,
i són alumnes que van des de l'adolescència a partir dels 13 fins als 20 i escaig, no?
Perquè hi ha alumnes diferents a edat, que potser fins que vulguin ballar,
o sigui, no hi ha data, no hi ha edat límit.
I per això us dic, són dos fins de cursos molt diferents,
també el nostre estil, la gent que ja ens coneix,
en quant a la línia de dansa que treballem és el jazz contemporani,
avui es veu més la fusió aquesta del jazz amb el contemporani,
perquè les més petites fan més jazz i a mesura que van avançant d'edat
ja és més contemporani, i demà ja és més purament contemporani, l'estil.
És això.
I a Carmen, per exemple, quines músiques escoltarem?
Doncs músiques del ballet de Carmen de Bizet.
hi ha peces que són tretes del mateix ballet de Carmen i d'altres que no són directament del ballet,
però que nosaltres, com que hem fet la nostra peculiar versió en alguns punts,
doncs hi ha música més contemporània, com un compositor que fa música que ens agrada molt,
normalment, que es diu Max Richter, que no té res a veure amb el senyor Bizet.
Però és especialment tota la música basada amb l'òpera i el ballet de Carmen.
I en què us baseu per escollir les temàtiques?
Vull dir, ho decideixes tu, ho feu a l'atzar, ho pregunteu a les nenes, a les noies?
Aviam, arriba un moment que, clar, cada any, al ser doble fi de curs,
ja fa tants anys que ho anem fent, que hi ha anys que ens costa inspirar-nos i trobar idees
que a nosaltres ens siguin motivadores, també per les alumnes i de cara al públic.
Llavors, el que fem és...
Bé, jo sempre vaig pensant, i la Mireia, la meva companya, també.
I quan algun dia he pensat, no sé què, bueno, me lo apunto.
Llavors, sí que arriba un dia, no?, ja cap a finals del primer trimestre,
que ja ens reunim i fem una mica la tempesta d'idees, no?,
i deixem anar el que cada una ha anat pensant.
I a lo millor arrel de lo típic, no?, que a vegades dius una cosa que no et convenç,
però l'altre afegeix a alguna cosa i d'aquí va sortint un tema, no?, i anem creant.
Però hi ha anys que et quedes una mica com, i ara què fem, no?, i ara què fem.
Però bé, també hi ha anys, sobretot amb les de dissabte, amb les alumnes més grans,
sí que, per exemple, aquest any, i no recordo malament l'any passat,
també els vam dir que ens posessin idees en un paper de què els agradaria fer i tal.
Després els hi podem fer cas o no, ens les llegim les idees i ens poden inspirar
o les podem fer servir per un altre any.
Però sí que els últims anys, amb les del dissabte, sí que els hi preguntem.
I és curiós, a vegades, les idees que et posen, no?, perquè tu penses que potser una idea que pots tenir
no pot ser molt motivadora o que no, o tal, i elles et troben uns temes que et quedes sorprès, no?
O sigui que també és interessant veure a elles què els agradaria fer o què els motiva,
i sí, sí que els hi preguntem.
Després decidim nosaltres, com sempre, però les escoltem i deixem que diguin.
A més a més és que és una feinada perquè ho estic pensant i clar,
avui divendres hi ha un festival, s'ha de muntar l'escenografia i tot,
però des que demà dissabte ja hi ha d'haver una altra cosa a l'escenari.
Exacte, hi ha una altra escenografia i hi ha unes llums diferents també.
Llavors, sí que potser hi ha llums que ens serveixen per una coreografia i per una altra,
però potser s'han de picar uns punts a l'escenari
que avui no fan falta i demà sí.
O sigui, és com una mica, sense tornar a fer tot el muntatge
que els tècnics en posin les llums, però sí que han de tornar a pujar,
picar llums i tornar a programar llums.
O sigui, és fer dos fins a cursos amb 48 hores.
Llavors, no em serveix la mateixa escenografia,
gairebé no em serveixen les mateixes llums,
i, bueno, sí, sí, és intens.
Són 48 hores molt intenses i canviar el xip d'una cosa a l'altra.
Deixant de banda els festivals, Mireia,
any rere any, com teniu els grups de nens i nenes?
Els teniu més plens?
Normalment, quin dels dos festivals, per exemple, teniu més alumnes?
És públic. Mira, aviam, el que està clar és una mica com les petitones,
el divendres, hi ha grups que són com carmelets, no?
Llavors, sí que el divendres és el típic dia, no dic que el dissabte no,
però el divendres especialment venen molt els avis, la cosina, de la nena que balla,
o sigui, sí que normalment el divendres s'omple més.
També és veritat que el divendres tenim sis grups, sis classes diferents.
Sis classes.
Sí, sis grups que ballen.
Llavors, el dissabte és la meitat de grups,
i, bueno, i potser, no et dic que l'avi no les vagi a veure, que les va a veure, eh?
Però el divendres normalment s'omple més que el dissabte.
També és això, hi ha més volum de nenes divendres i dissabte és més tranquil.
Clar, potser hi ha un altre ambient diferent, no?
Sí, és un ambient una mica diferent, sí.
És més tranquil el dissabte i el divendres...
Perquè el dissabte no hi ha sis grups, no, dissabte, entenc que...
No hi ha, perdona?
Sis grups, no, com el divendres?
No, exacte. Avui hi ha més grups i demà n'hi ha menys.
Llavors, clar, una mica tot, no?
I l'ambient, que és més tranquil, no?
Els pares, els pares de les petites, a vegades estan més nerviosos
i més emocionats ells per veure-les que la pròpia alumna, no?
I fa gràcia perquè estan com, sobretot els que són nous,
que són el primer any que les veuran ballar amb nosaltres a l'escenari,
estan com més entregats que la pròpia nena,
perquè estan més... com flipant una mica amb tot, no?
Però sí, sí, sí.
Doncs, Mireia, no t'entretinc més estona,
que avui us espera un llarg dia, demà també, són moltes coses...
És un llarg dia i et voldria afegir, Núria,
que també és un fer de curs tots dos dies bastant especials per mi,
especialment, i per moltes de les alumnes que ja porten anys a l'estudi,
per la Mireia, la meva companya,
perquè és el primer any que la Marta Roig, la fundadora,
doncs no podrà venir a veure'ns.
No havia fallat mai, no?, els últims anys.
Sí, i ja es remouen, no?,
es remouen molts records de quan jo era alumna,
que vaig començar amb ella amb quatre anys,
llavors és una mica especial i emotiu,
almenys per mi, personalment.
O sigui que espero que aquí ens vingui a veure, ho disfruti.
Li fareu algun homenatge en concret o algun dels temes que m'ho heu escollit?
Mira, aviam, avui en concret,
perquè per tal com era el tema,
doncs enllaçava més que ho féssim avui,
i per logística de les persones que ho faran,
dins del mateix fi de curs,
perquè també em va bé amb la temàtica aquesta que t'he dit de la dècada de la música,
i que hi ha un ball que faran exalumnes,
veteranes, quan dic veteranes vull dir que ja són mares
i que ara em porten les seves filles a ballar
i són alumnes meves, no?,
i moltes d'aquestes noies que ballaran
eren companyes meves quan ballàvem amb la Marta.
La Marta fa molts anys va fer una coreografia, el 1988,
i per sort tenim molts vídeos gravats de cursos anteriors,
i vaig tenir la idea,
quan va haver-hi el desenllaç que hi ha hagut amb la Marta,
de veure un dels vídeos
on hi havia una coreografia molt maca que ella va fer,
que a totes ens en recordàvem,
i els hi vaig proposar si la volien fer.
la vaig treure del vídeo i els hi vaig ensenyar,
i aquesta nit es farà aquest ball que va fer la Marta,
supervisat per mi,
però la coreografia és seva,
totalment seva,
i avui, doncs,
alumnes,
veteranes,
la ballarem a ella.
És un gran homenatge, la veritat,
perquè, bueno...
Jo crec que és el regal més bonic que li podíem fer,
ballar una coreografia seva.
Molt bé.
I això...
Clar, és que,
efectivament,
és el primer any,
és el primer...
Bueno,
coincideix que és el primer cop
que no estarà present la Marta.
Vindrà el seu marit i el seu fill,
que el seu marit ha vingut sempre amb la Marta
i continuarà venint,
o sigui que...
Molt bé.
I serà,
estarà d'alguna manera allà,
i nosaltres ballarem totes les alumnes de l'estudi
per ella,
tal les d'avui com les de dissabte,
especialment aquest any.
Doncs, Mireia,
molt bona idea la que heu tingut,
de retre aquest homenatge a la Marta.
Segur que allà on sigui
estarà molt orgullosa d'avui
i de tot el que feu.
Ho estarà veient i ballar amb nosaltres.
Exacte.
Exacte.
Doncs, Mireia,
ara sí,
deixem aquí l'entrevista.
Moltes gràcies,
Gràcies, Núria.
A vosaltres.
Una abraçada.
Gràcies, guapa.
Adeu.
Adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.