logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Vinga, doncs que ara són un quart de dotze del matí i estem a la primera hora, a segona hora, perdó, del just a l'estiu.
Avui som dimarts 13 de juliol i ens toca fer ara mateix l'entrevista.
Tenim amb nosaltres aquí a l'estudi en Roger Prunera, que és membre del CAU-CAP, de fet, de l'acrupament Escolta Martin Luther King de Sant Just.
Ja tenim aquí per parlar-nos de les activitats que vol fer l'entitat juvenil durant els dies de festa major aquí al municipi.
Hola, bon dia, Roger.
Hola, molt bon dia.
Bé, tot està una mica sobre la taula, però sabem que la situació epidemiològica és la que és i que en qualsevol moment pot saltar tot pels aires.
Però bé, la previsió, anem a tractar el tema sobre el que ara ja està blert.
Què és el que voleu fer des del CAU per la festa?
Bé, doncs des del CAU volíem que hi haguessin espais tant de participació juvenil i infantil com per tota la gent del poble,
perquè al final, com has dit, la situació està com està, tothom està patint, tothom necessita entretenir-se, expressar-se i, diguéssim, que sortir una miqueta de la rutina, no?
I per aquesta festa major vam estar pensant de reaprofitar o reintroduir una activitat que ja fèiem en anterioritat, no per festa major, sinó en una altra época de l'any.
I també juntar forces amb l'esplai per poder fer una activitat pels més patis i pels més joves.
Aleshores, una de les activitats que volem preparar és el cabaret artístic, que era una activitat que ja es feia al Casal de Joves fa uns anys i que bàsicament consisteix en un show talent, no?, una miqueta.
Qualsevol persona pot pujar a l'escenari, pot fer un truc de màgia, pot cantar una cançó, pot ballar, pot fer una obra a teatre, pot pintar, pot ballar, pot fer el que vulgui.
Al final és un espai de lliure expressió perquè qualsevol persona que ho desitgi, doncs, pugui expressar-se i pugui fer una actuació com a tal.
I una de les altres activitats que estem preparant és la guerra de minititans, que es recupera de l'antiga guerra de titans que es feia la bona aigua.
Aquest cop, en principi, es farà el Casal de Joves, depèn de com logísticament, potser fer un lloc o un altre, però el lloc serà el Casal de Joves i és agafar la guerra de titans en la qual podia participar tothom i adaptar-la, diguéssim, pels nens petits de la casa, no pels nens.
Una competició entre blaus i grocs, com sempre s'havia fet, grups reduïts, tota aquesta parafernàlia, i això sí que va més dirigit pels nens petits.
La guerra de titans, quan es feia la bona aigua, que s'introduïen també algunes activitats d'aigua o no?
Sí, sí, s'introduïen actualitzats d'aigua, es ficava un plàstic a terra i aviam quin era l'equip que aconseguia tirar en un íntegram més lluny, es feia amb globus d'aigua, vull dir, sí que hi havia aquestes activitats amb aigua.
Llavors, ara entenc que si es fa el Casal de Joves, les d'aigua potser no són tan presents, no entenc? Són jocs més que es poden fer al dia a dia...
És que les activitats estan pensades per fer-les fora i si fes falta aigua, doncs, al principi no hi hauria problema perquè ja, diguéssim, clavegaram, es pot fer també a la gespa,
però bé, és que això també dependrà 100% de logísticament com es pugui muntar, les restriccions que hi hagi, si són per grups de 5, són per grups de 10, no hi ha limitació,
aleshores, doncs, està una miqueta tot per veure i per confirmar i també la feina que es farà, el volum més gran de feina que es farà serà aquí una o dues setmanes
quan es poden sol·lar un esplai perquè nosaltres estem marxant de campaments, ells estan marxant de colònies també i estem com tots una miqueta encara amb les nostres entitats
fent els campaments i les colònies i tot això, doncs, d'aquí uns dies és quan ens podrem reunir, sentar i dir, vale, que ho fem, que quan ho fem i tot això.
Perquè amb l'esplai, antigament, la guerra de titans també ho organitzàveu conjuntament?
La guerra de titans, si no m'equivoco, s'organitzava des del nucli, si no m'equivoco, potser em se n'equivocant ara,
però els caps i els millors moïtors de l'esplai i del cau no ho muntaven com a tal, anaven a participar-hi, que jo recordi, fa molt temps ja.
I muntàveu alguna altra activitat junta abans, cau i esplai?
S'han muntat activitats, s'han muntat jornades, però com a tal de l'agafar i juntar, des que jo estic al cau, que és des de fa quatre anys,
no tinc memòria d'una cosa tan gran o tan formal, com es muntar una activitat per festa major.
I pel que fa al cabaret artístic, sí que és veritat que no es feia abans a la festa major, que es feia més, bueno, com una activitat més puntual, no?
I es feia al casal de joves. La participació que heu tingut, o sigui, l'experiència, quin ha estat?
Jo com a cap no vaig estar a cap cabaret, només vaig estar com quan era nen a l'últim any de truc,
però l'experiència que altres caps han donat, no?, era que era una activitat molt familiar,
una activitat on no hi havia molta participació, una jornada bastant tranquil·la, no?
I precisament per això vam voler aprofitar i ja que el format, en un inici i en el seu, vull dir,
quan es feia el cabaret artístic dins del casal de joves, érem taules, érem taules, cadires, cadascú al seu espai, no?
Vam dir, ostres, doncs, se sembla bastant el format pandèmia que estem acostumats ara mateix, no?,
de taules i cadires, i una, diguéssim, una logística, no?, de més tranquil·la, un escenari, les taules, la participació,
no és allò que és un batibull de pujar, fer molt el gamberro, sinó que era com bastant endreçat tot
i vam dir, ostres, doncs, pot ser una oportunitat, primer, de tornar a agafar aquest format i veure si realment funciona,
si realment a la gent li agrada, no?, i, per altra banda, doncs, aprofitar que és un format prou tranquil.
I després, aquestes són com activitats així noves que es proposen per aquest any,
però suposo que, per exemple, també se'n deixen algunes com el tema de les barraques, no?
Jo no sé si les barraques us servien per, també, aconseguir diners, no?,
per pagar algun viatge o per autofinanciar algun projecte.
Aquest any, si, bueno, aquest any o l'altre o els anys que no hi ha hagut,
com m'heu pogut suplir aquesta arribada com d'ingressos, per dir-ho així?
Bé, per nosaltres, les barraques suposen una entrada de diners bastant important,
perquè, doncs, es fa durant dos dies del camp de futbol, hi ha moltíssima gent,
i, al final, la gent consumeix molt.
Per nosaltres és una entrada de diners bastant important,
però sempre avasem i sempre tenim en compte, diguéssim, a nivell de flux de diners,
que, si aquests diners no hi fossin o no entressin, tot pogués funcionar igualment.
Durant aquests dos anys, doncs, no s'han fet sortides de Nadal com es feien abans,
doncs, jugant autocars, jugant una casa sencera,
l'any passat no es van fer campaments, tampoc,
o sigui, no es van fer campaments com a tal, com els estem fent aquest any.
Aleshores, doncs, aquesta mancança de no entren diners de la barraca
no ha afectat a nivell econòmic a l'agrupament,
que també, doncs, podem dir, podem estar tranquils que econòmicament estem bé,
no tenim problemes, no hem de demanar diners a ningú,
quan ja una família necessita algun tipus d'ajuda, doncs, ens podem ajudar,
i amb les quotes que es cobren als infants
i la subvenció respectiva a l'Ajuntament,
doncs, de moment anem bé.
El que més mal ens feia era no poder fer les barraques,
perquè era un moment d'unió,
en què tots els caps i què les es preparaven per la festa major,
era un espai comú, es decorava...
Vull dir, tota aquesta nostàlgia que t'agafa ara,
de dir, ostres, no he preparat cinc o sis dies abans
que comenci tota l'elaboració,
doncs, és el que al final més mal es fa,
perquè és el que més il·lusió fa.
I ara, deixant una mica de banda el tema de la festa major,
m'has comentat abans que sí que esteu fent campaments, colònies,
ha estat una mica com una mena de retrobament,
o bé, suposo que l'any passat va quedar tot molt limitat.
Aquest any, com us ho ha muntat per fer les activitats d'estiu?
Doncs aquest any ha estat una carrera contra rellotja,
ha estat una... ha estat bastant intens,
bé, i encara hi ha branques que no han pogut marxar d'acampaments,
que marxaran d'aquí uns dies,
però en la meva experiència, portant piones i carabeles,
vam marxar el dia 30 de juny
i nosaltres sempre per marxar d'acampaments
hem de fer un dossier,
que és un dossier que es presenta a la nostra entitat
que ens avala i que ens empara,
que és Minyons, Escoltes i Guies,
i amb aquest dossier, doncs, t'empara legalment,
tu has de preparar les activitats,
has de dir on vas, quan vas,
fes els permisos corresponents
i, clar, amb la pandèmia,
tots aquests permisos s'han multiplicat.
Llavors era com que hi havia més feina,
s'ho miren tot bastant més
i al final van estar dies de treballar, treballar, treballar, treballar
i al final ha valgut la pena.
Hem pogut marxar a les branques de pioners, diops i gastors
que vam tornar tots el diumenge
i era trobament, retrobament.
Els nens han tornat a descobrir què és el cau,
per què estan aquí dins.
Durant el curs ha estat molt difícil
i emocionalment els nens
ho han agraït molt, jo crec,
perquè d'estar dins de la rutina
només veient els teus quatre amics,
anant a l'escola,
ara confinant-te perquè un ha donat positiu,
al final l'agafar i poder dir
marxem a la muntanya, anem a fer una ruta,
anem a un terreny, anem a passar-nos-ho bé,
anem a fer activitats d'insuspecció,
anem a explicar els nostres problemes,
anem a obrir-nos,
anem a realment viure el cau,
perquè el cau, el més important de tot,
la meva opinió, és la vivencialitat.
és que ho puguem viure,
és que ho puguem estar físicament.
I els nens ho han passat molt bé.
Estan tots encantats.
On heu anat?
Pioners i Carabeles vam fer una ruta
pel parc natural de la capçalera del Ter,
des de Baiter fins a Núria,
i després vam baixar també fins a Ribes de Freser
i vam acabar un terreny al costat de Ripoll
i vam estar dotze dies en total.
Llops i Daines han marxat a Caralps
i Estors i Llúdrigues han marxat al Pantà de Sau.
Ja està tot allà.
Molt bé.
Ben així.
I molt bé, molt bé.
Els nens estan molt contents
i jo crec que ho necessitaven.
I nosaltres també,
perquè al final la nostra tasca,
sense els nens no...
No té sentit, vaja.
I els que encara no han pogut marxar,
ho faran properament?
Ho faran?
Es posposa?
Es posposa?
Sí, sí, en principi,
tots siguem pie.
Sí.
Ara mateix, nosaltres hem arribat aquí
i ha estat com...
La situació ha canviat completament,
el paradigma és totalment diferent.
La gent està esquivant quarantenes
com si fossin bales.
Sí, eh?
I és una mica, doncs,
arribar i mala meva.
Però, però sí, sí,
en principi els rangers marxen al 19,
si no m'equivoco,
i truc marxar més enllà del 20,
a finals de juliol,
i vull dir, a tope.
Que la sort els acompanyi, no?
Exacte, que la sort els acompanyi,
que les quarantenes no afecten a ningú,
i en principi sí.
Molt bé, doncs,
crec que no se'ns escapa res, Roger.
Per tant, moltes gràcies per haver vingut
i haver estat aquests minuts aquí
al Just a l'Estiu.
I res, que vagi tot molt bé
i a veure què és el que es pot fer
durant aquests dies de festa major, d'acord?
Moltes gràcies per convidar-me.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Gràcies.