11 i 16 del matí, entrem a la segona hora del programa i ho fem parlant amb l'Aleix Abadia,
ell és regidor de la CUP Sant Just. Aleix, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Ets regidor de la CUP Sant Just, ja.
Sí.
Ara sí et podem presentar com a tal, com a càrrec.
Madrid ens ha deixat, tot i poder, bueno, haver-nos de saltar un ple per culpa d'això, però sí, per fi ja sóc regidor.
Ets regidor des que en el ple d'octubre, recordem, se't va, diguéssim, anomenar com a tal, sensacions, primeres sensacions, diguéssim, d'aquesta...
Bé, bé, el primer ple començava una miqueta amb desvantatge perquè no vam poder participar a les comissions informatives,
és a dir, que ja no teníem tota la informació disponible, i bé, doncs, les sensacions són bones però encara d'agafar rodatge, no?
Som una mica com el ruqui de la CUP.
I llavors, bé, la reflexió que faig del breu temps que porto a l'institució és que em refermo encara més a els meus ideals, no?
Jo soc independentista, soc comunista, i, de fet, jo el que jo he vist és que hi ha les normes del joc que estan escrites perquè guanyin sempre els de sempre, no?
Diguéssim, els capitalistes i l'estat espanyol, ja des de nivell municipal, des de nivell estatal.
O sigui, encara ho he vist més.
Per tant, treballaràs per canviar-ho o per, no? Entenc?
Sí, o per reaccionar-ho, o almenys des de la CUP intentareu que això canviï?
Òbviament, sí, des de la CUP farem propostes perquè es puguin fer reformes per avançar a nivell social,
però també el que hem de fer i plantejar-nos és que aquestes reformes dins del marc institucional espanyol són limitades
i hem de posar el servei als municipis, no als ajuntaments, al que seria la ruptura amb el règim.
Aleix, abans d'entrar a parlar de temes, podríem dir, d'actualitat política municipal,
hem de fer un petit incís, així com ho hem fet amb altres regidors i també amb l'alcalde, per parlar dels CARs.
A més, tu com a físic has fet una teoria, has desenvolupat una teoria, que podeu trobar al teu propi Twitter, no?
En la que qüestiones i em permets llegir, diu, fer petits salts sobre el CAR,
aquest moviment que tothom coneix, que van com a Jopin, o empenya cap endavant i enrere seguidament,
no ajuda a propulsar el CAR, motiu pel qual ho penso.
Tercer de llei de Newton, reflexió dels CARs, per un costat et volia preguntar com ho vas viure,
com vas viure aquesta cursa, i si volies desenvolupar una mica aquesta teoria,
si realment és efectiu o no que la gent empenyi així els CARs per guanyar una mica d'empenta.
Doncs, primer de tot, estic molt content, els CARs és una cosa que em porta molts records,
no m'he llençat mai, però sempre hi he participat com a públic,
i forma part, jo crec que és la que seria la identitat de Sant Just,
i crec que, de fet, que és el model al que hem d'apostar en la vida de cultura popular,
és un dia en què es troba tothom, de fet, alguns amics,
de Barcelona van venir a veure i van dir, hòstia, quin ambient ja Sant Just,
i jo, bueno, aquest dia sí, els altres no tant,
potser hem d'aspirar que neixin altres iniciatives
perquè es pugui viure aquest ambient en altres moments.
I sobre la qüestió física, clar, és una cosa que li havia donat voltes, no?,
i jo, bueno...
A més ho fan tots els CARs, que era bé, tothom, suposo que un ho va fer
i els altres el van copiar pensant que això aniria bé.
I quan estàs sobre el CARs, suposo que mentalment, dius, això avança més.
Descampenys, no?
Sí, llavors, jo proposo un experiment mental,
o un experiment que podem fer quan sortim de casa,
que és provar d'impulsar-nos en un patinet sense haver de tocar el terra.
Veurem que és impossible.
I el mateix a sobre un CAR.
Sense...
Val?
I imagina't, posa't sobre un skate,
sobre un skate, intenta moure't tu, balancejar-te,
i veuràs que no et moure's del lloc.
Teniràs balancejant, però no avançaràs.
Val, per tant, aquests saltirons que fan,
o aquest pujar i baixar a jupits,
això no serveix de massa.
No, no, per la tercera llei de Newton.
Doncs me'n parlo una mica de l'estètica dels CARs, eh, gairebé.
Crec que estem molt acostumats a veure aquests moviments.
No vull carregar la cultura dels CARs.
No, però mira, gràcies per aquest apunt.
Crec que des dels CARs de Coixinet,
des de la mateixa organització,
en plan còmic, si s'enreien,
li deien que prenien nota, eh?
Vinga, anem a temes, com deia,
d'actualitat política municipal començant,
o si hem de passar sí o sí també per aquest tema
de canvi de contenidors.
També n'hem parlat amb altres regidors,
amb l'alcalde també.
Això suposa algunes afectacions a alguns carrers,
que pel fet que el camió
hagi d'agafar el contenidor per la dreta,
hi ha hagut dos canvis de carrers importants al barri centre,
i hi ha d'altres que també s'ha modificat
la, diguéssim, l'ocupació dels vehicles
d'un costat a l'altre.
Des de la CUP, com veieu
que estan en aquest canvi
o com ho està gestionant l'equip de govern?
Des de la CUP hem estat crítics,
però de fet jo crec que ho ha estat tothom,
inclús el propi equip de govern
ha dit que no acaben de sortir les coses com esperaven.
Jo també entenc que quan es donen canvis
també estàs una mica a l'espectatia a veure què passa,
però nosaltres creiem que des d'un primer moment
no era una bona aposta.
estem parlant de què es redueixen els contenidors,
tot i que s'augmenti la capacitat,
anem a veure com es relaciona això,
i també una altra cosa és el tema dels xips,
a veure com interactua la gent amb els xips,
i també el tema de la protecció de dades
era una cosa que ens preocupava,
a veure com es gestionaria aquestes històries.
Com has explicat tu,
també suposa alguns problemes,
pots suposar alguns problemes amb la mobilitat,
ja veurem,
i també ens preocupava el fet de dir
que ara necessitarem tants operaris
per fer anar els camions,
i aquests operaris perdran la feina,
què passarà amb aquests operaris?
Nosaltres apostem pel model de porta a porta,
de recollida de residus,
creiem que és més eficient,
i de fet ens ajudaria a prescindir dels contenidors,
i una cosa que em va sorprendre aquesta setmana
hi hagi en la Vall d'Avers,
és que el just,
que és el govern municipal,
deia que també apostava per aquest model,
però que no van decidir implantar-lo,
no sé si entenc des de Movem o des del govern,
perquè no hi havia consens amb la resta de partits.
Doncs amb la CUP,
si haguéssim tirat endavant el porta a porta,
ja haguéssim donat suport,
si de cas potser no ha trobat consens
d'entrar al govern municipal,
però la CUP amb el porta a porta li diguin des d'aquí
que estem totalment disposats a impulsar-lo.
Altres temes també que afecten la via pública
són aquesta pròxima, propera,
i gairebé imminent zona verda i zona blava al barri centre,
ens en fèiem ressò també la setmana passada,
amb Josep Maria Ranyer,
regidor de Mobilitat,
que ens explicava que a partir del gener 2022
això seria una realitat al barri centre,
sobretot per donar,
podríem dir,
llibertat,
per alliberar les places de pàrquing
que poder estar més ocupades
per gent que no hi viu,
sinó gent que ve de fora.
Sí, en general la CUP ja estem a favor
pel tema que suposarà
unes millores pel veïnatge,
però tampoc m'extendré molt amb això
perquè tampoc m'he informat gaire
i em prefereixo parlar de coses que domini més.
Però a favor, diguéssim,
d'aquest canvi,
d'aquesta implementació, no?
Sí, sí, a favor.
Exactament.
Tenim també el programa que digui
per les activitats del 25 de novembre,
el Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Aquest any amb un format una mica més reduït,
també adaptat a la pandèmia.
L'any passat recordem que va ser gairebé tot online,
excepte un parell d'actes més institucionals.
Des de la CUP hi participeu
o de quina manera hi participeu?
Des de la CUP els actes institucionals
no hi participem,
sí que ens hem adherit al manifest que feia la institució,
però no hi participarem.
i el que hem fet aquests últims anys
és fer el nostre propi acte d'Esquerra Independentista,
conjuntament amb Arran o el CPC del Poble,
i amb algunes entitats hem fet un acte a part,
perquè també ens agradava posar discurs de classe,
el que seria el feminisme de classe,
a la qüestió de gènere.
Altres qüestions.
Passem, anem saltant d'un punt a l'altre,
per intentar tocar diversos punts.
Deixaria municipal un tema
que des de la CUP heu criticat molt,
heu justificat el per què no hauria d'anar ubicada
on anirà ubicada,
aquesta deixaria municipal davant de la ITB,
i ja comencen a fer-se les obres.
No teniu massa a fer,
en el sentit que ja no podeu aturar, no?
Clar, aquí estaria bé que hi hagués moviment veïnal,
seria una cosa potser difícil que s'hauria de desplegar,
però bé, després d'algunes al·legacions que vam fer,
la que va respondre,
que era el govern municipal
que havia d'impulsar
el que seria la no construcció de la deixaria,
i nosaltres especulàvem en aquest sentit
si la casa estava expulsant responsabilitats
per si en un futur passava alguna cosa
amb el tema de riades.
Però jo crec que és un tema que cada continua sortint
perquè és important per la vall.
Però es farà allà,
és a dir,
les obres ja han començat,
estan començant a planar el terreny,
per la deixaria municipal acabaran allà.
Altres temes que també són nous,
seran nous,
són aquests nous edificis,
nous habitatges d'iniciativa privada
entre Can Mèdic i l'Institut.
Abans d'ahir en parlàvem amb l'alcalde,
també ens en van fer ressò amb Sergi Seguí,
d'Esquerra Republicana,
uns habitatges que en un principi,
tal com ens explicava l'alcalde,
un 90% d'aquests seran privats
i el 10% quedaran a mans de l'Ajuntament
per fer habitatges de protecció oficial.
No sé com veieu vosaltres,
també per la proximitat,
podríem dir, a la Riera,
d'aquests nous habitatges,
que seran gairebé 120 habitatges.
Ara que dius la Riera,
no sé si afectaria amb el tema de l'aixellaria,
m'atreviria a dir-ho perquè no ho sé,
però la qüestió de l'habitatge aquí Sant Just porta cua.
Crec que el model que s'ha impulsat d'habitatge
els últims anys,
la protecció oficial que es feia des de l'Ajuntament
era de compra i venda,
crec que no era el model que s'havia d'apostar,
havia de ser un model de lloguer.
Ara sí que els últims pisos que es fan són de lloguer,
però en tot cas són insuficients
per el que seria la demanda que es necessita aquí Sant Just.
A mi el que em sorprèn dels números
és que estem a nivell de tot Catalunya
en una situació d'emergència habitacional,
estem parlant que es produeixen
centenars de donaments del dia.
Aquí Sant Just no es produeixen de forma directa,
però sí que podríem dir
que hi ha desdonaments silenciosos,
no hi ha gent que li puja a lloguer
i ha de marxar a un altre lloc
o directament els joves no ens podem emancipar.
Llavors a mi em sorprèn dintre d'aquesta casuística
que un 90% sigui d'iniciativa privada
i un 10% sigui de pública.
Clar, el govern suposo que dirà
que no té res a fer
perquè les normes estan escrites d'aquesta forma,
però l'aposta d'habitatge de la CUP
seria que fos de lloguer social,
de trencar el marc aquest de propietat privada
i sobretot que l'habitatge no ha de ser una mercaderia.
De fet, crec que amb el tema de l'habitatge
també està molt relacionat amb la sobirania,
perquè aquí hem vist a la vall de Sant Just.
Va haver-hi un senyor que volia construir a la vall
i el que hauríem d'haver fet com a poble
és si diem que ja no es construeix
ja no construeix ningú.
Ara vam haver d'indemnitzar,
li vam haver de donar unes terres
perquè construís la resta del poble
i ara mateix la sobirania habitacional de Sant Just
està en mans d'unes persones
que simplement volen especular.
Així em sembla bastant greu.
De quina manera es pot solventar, solucionar?
O vosaltres, des del CUP,
quines eines teniu dins de la corporació municipal?
El problema dins del municipi
és que s'haurien d'impulsar algunes lleis
ja des de la Generalitat o des de l'Estat espanyol
perquè els municipis tinguéssim sobirania
per fer aquest tipus de coses,
però nosaltres, per exemple,
una cosa que apostàvem per fer
era fer un senyor d'habitatge
i llavors de tractar els pisos que estaven buits,
que estaven buits perquè potser alguns especuladors
estaven esperant per vendre'ls
o per posar-los al lloguer
per poder treure més rendiment per ells.
Llavors nosaltres apostàvem
fer aquests senys d'habitatge
i pujar a l'IBI
aquells habitatges
que estiguen en aquesta situació de pisos buits.
Què passa?
Que de l'Estat espanyol hi haurà una indefinició
amb el que és un habitatge buit o que no,
que és un gran tenidor
i en aquest sentit
doncs tot són traves
per poder fer política social, sincerament.
I ara sabent,
també com ens havia informat l'alcalde,
la xifra del padró municipal
actualment ja ha superat els 20.000 habitants.
Això vol dir que passarem de ser un poble
oficialment
a ser una ciutat.
Això vol dir que també hi haurà més recursos
i finançament.
També vol dir que hi haurà més obligacions
per part de l'Ajuntament
o algunes obligacions,
podríem dir,
de crear una altra escola a Bressol,
etcètera, etcètera.
Es complicarà
el futur de Sant Just
quan superi encara més
aquests 20-25.000 habitants?
Clar, és que això
posa sobre la taula
molt el que seria
el model de poble.
Durant aquests anys
hem estat creixent frenèticament
sense planificació
i crec que ara
en molts barris,
com per exemple
pot ser Majuí
s'estan recullint els fruits
en aquest sentit.
I també és el model de poble
que aposta l'Ajuntament
que seria un poble
de barri dormitori
i a veure com ho solventarem
perquè ara vindrà
moltíssima gent aquí a Sant Just
a veure com integrem
aquesta nova població
que hi vindrà
i realment són incògnites
de veure què passarà.
Estem a l'expectativa.
Precisament,
has comentat el tema Mas Lluí,
va ser una de les mocions
presentades per Junts per Catalunya
amb altres grups municipals.
Com deies,
com que havies,
diguéssim,
va ser el primer ple,
potser no vas tenir temps
de reunir-te prèviament
amb aquests regidors
o no et va arribar
aquesta proposta en concret,
aquesta de les necessitats
del barri a Mas Lluí,
perquè crec que des de la CUP
o us vau abstenir
o vau votar en contra
ara no recordo,
crec que va ser abstenció.
Sí,
ens va abstenir.
En aquest cas,
sí que ens va arribar l'emoció,
o sigui,
el que no ens va arribar,
bueno,
ens va arribar la informació del ple,
el que no vam poder participar
són les comissions informatives
que és on ens explica més tot
i on s'aproven els punts
que van al ple.
I entre altres reunions,
bueno,
ara no m'han reirà a explicar-ho.
Llavors,
amb el tema Mas Lluí,
nosaltres en un principi
n'hem hagut a favor,
tot i que en alguns punts
ens troteaven una miqueta
com es plantejaven,
perquè creiem que era important
que es posés el tema
sobre la taula
i crec que també podia suposar
millores pel barri.
El que ens vam trobar
és que,
bueno,
que és una cosa que fa molt
aquí el govern municipal,
va presentar la moció,
crec que Junts per Cat
i quan s'adhereix
al govern municipal,
la part expositiva
es transforma
en propaganda del govern
on explica
el bé que ho han fet
aquests anys
i la infinitat
de coses que han fet.
Llavors,
d'aquí plantegem,
bueno,
si el govern ho hagués fet tan bé
potser no estaríem plantejant
una moció.
Llavors,
en aquest sentit,
doncs,
els vam abstenir
perquè no volíem avalar
el que era propaganda
del govern,
aquella moció
en la part expositiva.
Tot i que també
dins la moció
que va llegir
precisament
la IA Flotet Regidora
també proposava
o demanava,
és a dir,
exposava també
peticions de millora,
de canvi,
de tema de residus,
tema de circulació,
recollida de missatgeria,
correus,
hi havia molts punts,
no?,
que també s'incluïen
a la moció
no com per,
diguéssim,
avalar la bona gestió
del govern,
sinó al contrari,
no?,
per demanar
que allò es solucionés.
Sí, exactament,
jo crec que Junts per Cat
va prioritzar
a aprovar aquests punts
que no aquesta part,
diguéssim,
expositiva
i nosaltres en part
també per això
ens vam abstenir
i no vam votar en contra
perquè tampoc volíem,
bueno,
va ser com una abstenció crítica
en aquest sentit.
Volíem repassar
altres punts,
ens queda poc temps
per això,
no sé si volguessis,
volguessis o volgueres,
afegir algun altre punt,
jo en tinc un parell
per aquí guardats,
si volguessis,
sí,
tenim també noves notícies,
podríem dir-nos
en vam fer-les fa
un parell de setmanes,
potser va sorprendre
alguna de les persones
de la corporació municipal
i és que Quico Ferrer
comentava,
el regió no ha escrit,
comentava que volia
liderar per un costat
i unificar també
aquesta convergència
a Sant Justenca
i de cara
a les eleccions municipals
del 2023
no només volia fer això
o no només té planificat
fer això,
sinó que també
vol treballar
la seva carrera,
diguéssim,
per arribar a l'alcaldia.
No sé si internament
entre grups
us ha comunicat
aquesta voluntat seva
tant pel tema d'alcaldia
com aquesta unificació
convergent.
No, no,
no ens ha comunicat
però igualment em sorprèn,
jo acabo d'arribar aquí
al que seria la institució
i ja em sembla
que teníem dos anys
arcs per davant
i hi ha gent
que ja està parlant
de les municipals,
jo crec que
que ara no toca.
I jo més que el Quico,
més que un projecte,
el que fa ell
és promocionar-se
com a persona,
sincerament.
I crec que també
una cosa que fa molt
és aprofitar
qüestions polèmiques
al poble
per treure cullerada
i promocionar-se
i em sembla
bastant baix
en aquest sentit.
Doncs bé,
ara si volguessis
com deia abans
afegir
algun altre punt,
en tinc uns quants
del ple municipal
però ens extendríem
una mica
però endavant
si volguessis afegir.
Sí, per comentar
fa un parell de setmanes
es va celebrar
el primer torneig
esportiu antifeixista
que el va organitzar
Arran.
En dues setmanes
d'antelació
vam poder agrupar
una cinquantena
de persones
que van participar
en aquest torneig
i dic que estic molt content
i que espero
que hi hagi futures edicions
en aquest sentit
per fomentar
un model d'oci
entre el jovent
que sigui saludable
i també per augmentar
el que seria
la consciència antifeixista
dins del poble.
Però hem notat
també d'aquest punt
Aleix Sabadier,
regidor de la CUP
Sant Just
com sempre dic
benvingut
i ben tornat aquí
a l'emissora
ens seguirem parlant
en properes setmanes
aquí a Ràdio d'Esvern
que vagi molt bé
moltes gràcies
i benvingut
com dèiem
a l'Ajuntament
com a regidor
Adeu
Fins ara
a l'Ajuntament
a l'Ajuntament