Bé, doncs ara mateix són un quart d'udre, seguim al magazín matinal de ràdio d'Esvern,
el just a la fusta, segona hora del programa.
Som dilluns 8 de febrer del 2021 i ara ens toca fer entrevista de campanya electoral
per les eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya.
Avui ens toca el grup d'En Comú Podem i tenim Arnau Funes,
candidat a les llistes d'En Comú Podem per la província de Barcelona.
Bon dia, Arnau.
Bon dia.
Bé, doncs, el 14 de febrer la ciutadania Sant Justenca està cridada a les urnes
per votar entre les diferents candidatures al Parlament de Catalunya.
Des d'En Comú Podem, sou partidaris a celebrar aquests comissis en aquesta data,
tenint en compte la situació de pandèmia?
Bé, ara mateix ja aquest debat ja no és possible, no?
Per tant, s'han de fer el 14 i les hem de fer amb les millors condicions que puguem,
que creiem que es donen per poder celebrar-les.
Aquest era un debat fa dos mesos, o dos mesos en sa,
i en tot cas ja han decidit que havia de decidir que la manera de fer les eleccions
i de fer-les el 14 de febrer, com hem arribat fins aquí, ara té poca importància.
L'important és anar a votar el diumenge.
Esteu fent mítings electorals en Comú Podem?
És a dir...
No, estem fent tota l'activitat online o en línia.
El que fem és petites visites, rodes de premsa
i actes bàsicament via YouTube i via altres mitjans,
Twitch i altres mitjans, doncs fem debats telemàtics i actes telemàtics,
bàsicament adreçats a que la gent es pugui connectar i pugui saber-nos.
El vostre eslògan és el canvi que Catalunya mereix.
Quin és aquest canvi, Arnau?
El principal canvi és un canvi de l'agenda.
Nosaltres entenem que la prioritat és donar-li una reorientació a l'agenda política del país.
Portem deu anys aturats, el país fa deu anys que està aturat.
Des de les reivindicacions d'intent de salvar l'Estatut fins a l'actualitat,
la nostra percepció és que Catalunya ha avançat molt poquet
i la prova més clara ha estat que quan ha arribat una pandèmia,
Catalunya no estava preparada.
Hi ha alguns serveis que haurien d'haver estat caldavanters
i referències en relació als serveis públics no funcionaven.
La salut no funcionava, els serveis de dependència no funcionaven,
l'estructura educativa no funcionava,
l'estructura de superar l'economia tampoc ha funcionat.
Per tant, aquesta pandèmia malauradament ens ha demostrat
que l'agenda política no estava ben orientada.
Nosaltres volem que hi hagi un canvi d'aquesta agenda política,
per tant, entenem que Catalunya s'ho mereix,
perquè Catalunya té capacitat per tenir polítiques socials,
polítiques ambientals, polítiques sanitàries,
polítiques de salaris públics capdavanteres
i necessitem que hi hagi aquest canvi.
Perquè quins són aquests sectors o àmbits que creus
que potser són més necessaris en que hi hagi aquest canvi imminent
en l'agenda que comentes que s'ha de canviar?
Doncs evidentment hi ha quatre grans accions,
que nosaltres hem d'encarar
i que crec que el govern que sortia el 15 de febrer
ha d'encarar.
La primera és evident.
Necessitem uns serveis de salut,
un test,
necessitem fer un pacte nacional per a la salut,
necessitem recuperar el control públic dels serveis de salut,
necessitem capacitat per reforçar els serveis d'atenció primària,
de salut comunitària, de salut sociosanitària,
necessitem una inversió potent en salut,
perquè ho necessitem, perquè ens hi va la vida.
I en aquests moments Catalunya necessita que la seva prioritat
primera sigui la salut.
La segona sigui protegir la gent que més està patint.
Per tant, que hi hagi una estructura,
un escut social capaç de protegir la gent que més està patint.
Això vol dir garantir rendes a la gent que necessita
tenir les rendes mínimes, tant la renda de garantia de ciutadania
com aquella gent que pel Covid s'ha quedat sense feina
i necessita una renda d'urgència.
Protegir l'habitatge i que la gent no perdi l'habitatge.
Protegir les possibilitats d'accedir a l'educació i d'accedir a la cultura
i d'accedir a l'export, també.
Tenir capacitat per tenir una protecció, un escurs social per a la gent.
Segona gran prioritat.
Tercera gran prioritat, suport a un canvi de model econòmic.
Tenim molts diners d'Europa en els propers anys
i els hem d'invertir en allò que és estratègic per Catalunya,
que és anar a una economia innovadora i una economia verda,
una economia amb una visió de gènere que ara mateix no tenim.
I quarta pota, recuperar l'autogovern
i recuperar les possibilitats d'intentar que Catalunya sigui un espai
on l'autogovern sigui capaç de poder millorar les condicions
a nivell de la gent.
Necessitem recuperar els treballs de la llei electoral.
Necessitem recuperar les possibilitats que ens donava l'Estatut
en quant a l'organització dels ajuntaments
i de les administracions locals en general.
Necessitem, en molts casos, fer les reformes que calgui
per recuperar l'autogovern de Catalunya i ampliar-lo
i fer una autonomia més forta.
O, si algun dia poguéssim, anar en el que nosaltres li diem,
aquest horitzó plurinacional federal,
que és el que nosaltres fem, que és el que aspira Catalunya.
Però amb aquest ordre són les nostres prioritats.
I entenem que no val només parlar de com hem arribat fins aquí
en relació a l'eix nacional
i oblidar-nos de totes les altres coses que passen a Catalunya.
Clar. Fins que es faci el referèndum,
vosaltres comenteu des de Comú Podem
que és important no quedar-se de braços creuats
i no sé si teniu algunes propostes concretes
per a la taula de diàleg.
Sí, nosaltres hi ha moltíssims elements
que s'han de canviar.
En alguns casos, recuperar la disposició adicional
que parlava de la inversió de l'Estat.
Recuperar els treballs, que no sé per què no es van fer,
intentar fer una reforma de la Constitució
en el Congrés dels Diputats
i reivindicar de fer alguna reforma organitzativa
que ens permeti desenvolupar lleis
que ens deien l'Estatut.
Recuperar els elements que l'Estatut va tombar,
doncs per què no els hem de poder detenir
i aquells que no va tombar,
ampliem-nos,
perquè la llei electoral la podem fer demà.
No necessitem cap problema.
Necessitem posar-nos d'acord nosaltres.
És l'únic que necessitem.
Que no hi ha cap impediment legal.
Per tant, la mesa de diàleg
que és una de les fonts que ha d'haver,
intentant no judicialitzar més el conflicte,
això som conscients tots i totes
del sistema judicial que tenim,
però el sistema judicial
algú no l'ha volgut mai reformular
i ara tenim el que tenim.
No és només una qüestió
que ara, amb el procés,
en més del sistema judicial que teníem,
el sistema judicial que tenim
és un sistema judicial antic,
carrincló, mal organitzat,
i jo crec ple de persones
que no haurien mai d'haver entrat
de la guerrera judicial,
però això fa molts anys que està.
Els que ens hem relacionat
amb la justícia
fa molts anys que ho sabem.
I, en tot cas,
aquí també hi havia
alguna línia de treball que saps.
Però insisteixo,
aquesta és una de les coses
que s'ha de fer,
però hi ha altres coses
que van anar amb el dia a dia
de la gent
que també s'han de resoldre.
I el govern de Catalunya
també les ha de resoldre.
El partit suposo
que esteu treballant, no?,
per aquesta futura legislatura
marcada també per,
en certa manera,
tota la crisi de la pandèmia
i la vostra proposta
per reconstruir Catalunya
passa sobretot
per les polítiques socials.
Nosaltres entenem
que el que t'he explicat abans,
la prioritat ara mateix
és arribar a una sèrie de pactes,
garantir una sèrie
de prestacions i de serveis
i orientar tots els recursos
que tenim
a la recuperació econòmica,
a la defensa dels serveis públics
i a la vertebració
d'un sistema sanitàri
educatiu molt més potent
del que tenim
perquè no ens torni a passar
el que ens ha passat.
A Catalunya
hem deixat de ser referència
en aquests anys
de tot el que té a veure
amb polítiques socials
o amb polítiques econòmiques.
No som referència en res
i això és un dèficit
que no podem...
que té els seus costos,
els seus costos
en les vides
de la gent
que ha mort
aquests mesos.
Quan tu no fas inversió
en polítiques econòmiques
o no fas inversió
en polítiques
de dependència
de salut,
doncs passen coses,
passen coses
que quan fas un ajut
per autònoms
no tens recursos suficients
perquè mai hi ha estructurats
d'uns ajuts per autònoms,
quan necessites
intervenir les residències
resulta que no tens capacitat
per intervenir les residències
i la gent gran
se t'ha mort
de les residències,
quan necessites tenir
els alumnes
amb recursos pedagògics
per poder fer un seguiment
online a les classes
resulta que tu no tens
les escoles preparades per això.
Moltes coses
que fa molts anys
que n'hem parlat.
Això no són coses noves
que han passat durant la pandèmia,
són coses que fa molts anys
que els ajuntaments
estem dient
que a la Generalitat
li hem dit
que al Parlament
de Catalunya
hem plantejat
que en les reformes
i en les esmenes
que hem fet
els pressupostos
estaven presents
però que el Govern de Catalunya
des d'Artur Mas
ha estat incapaç
d'abordar.
Jessica Albiach
ha tuitat que les forces progressistes
teniu l'obligació
d'entendre'ls
i que el que toca
és una entesa d'esquerres.
Tu creus
que pot haver-hi
aquest enteniment?
Sí,
jo crec que
és una qüestió també
de com el conjunt
acaba pressionant
a tothom, no?
És a dir,
si Esquerra Republicana
realment pensés
en quines són
les necessitats
que avui té Catalunya
que són les prioritats
de Catalunya
com a país
i fos capaç
d'aïllar-se
de tot el soroll
i de totes les etiquetes
que els fan
cada cop que
donen suport
als governs d'esquerra
estillem de traïdor
i estillem
de no sé quantes coses
i Esquerra Republicana
fes aquest conteniment
de partit central
de país
i digués
escolta,
jo aquí estic
per governar Catalunya
i intentava
canviar la vida
de la gent.
Si per l'altre costat
el partit socialista
entengués
que no tot
és els crits
dels gens
que els diuen
no podis pactar
amb els independentistes
aquests crits
de l'Espanya nacionalista
Rànsia
que contínuament
pressiona
el partit socialista
si fossin capaços
d'aguantar
i no entrar en això
jo crec que
el camí seria ràpid
perquè
hi ha molts exemples
d'acords
entre el que era
l'espai
l'espai dels comuns
l'espai d'Esquerra Republicana
i l'espai dels socialistes
ens hem posat d'acord
a molts llocs
sense anar més lluny
a Sant Lluís d'Albert
hem governat
moltes vegades
conjuntament
i per tant
és possible
arribar
a acords
l'altra cosa és
que els veïns
i les veïnes
al seu vot
li posaran a cadascú
la seva força
però és per responsabilitat
és intentar fer-ho
per nosaltres
també seria molt còmode
dir-nos
que es barallin ells
però
intentem explicar-li
als veïns
que
si alguna solució
té Catalunya
passa per intentar
llegir acords
diferents
per intentar
canviar les coses
perquè la situació
a Catalunya
no és bona
per tant
per tant
us admireu
d'alguna manera
amb el tripartit
que hi havia
l'any 2010
bueno
nosaltres
nosaltres
els veïns
ja n'ha d'entendre
nosaltres
som gent sèria
jo us ho hauria de dir
home
la nostra aspiració
és a guanyar
i a governar en solitari
però crec que
les dades
diuen
que pràcticament
és impossible
que ningú
guanyi
i governi en solitari
per tant
ha d'haver un escenari
d'acord
avui l'escenari
d'acord
és el que és
és intentar sumar
a les forces
d'esquerres
o
continuar
en aquest
desgavell
de soroll
i de pressions
mediàtiques
de l'espai
independentista
les enquestes
diuen que no hi ha
altres majories
possibles
ens agradaria
que hi hagués
altres
i tant
podria ser nosaltres
la primera força
però si no ho som
doncs intentarem
que almenys
hi hagi uns acords
d'esquerres
el tripartit
va ser
un moment important
de Catalunya
perquè va permetre
trencar amb el pujolisme
després
poden haver passat
coses més bones
més dolentes
poden tenir millor record
dels ciutadans
o pitjor record
però era un moment concret
políticament concret
amb uns lideratges polítics
concrets
que hi havia en aquell moment
i es va permetre fer
això hi havia
un escenari
ara mateix
l'escenari és diferent
la gent
que està
als espais
els comuns
o als espais socialistes
o als espais
d'esquerres republicans
no és la mateixa gent
que hi havia
quan es apropia el tripartit
i evidentment
l'escenari
dels postconvergents
tampoc és el mateix
en aquell moment
no teníem
segurament
una radicalització
nacionalista
tan gran
per un costat
i per l'altre
i era més fàcil
arribar a acords
ara tenim un altre escenari
que per la situació
sanitària
que diu Catalunya
i els impactes
socials i econòmics
i psicològics
que està generant
la crisi
doncs requereix
d'acords
de primer nivell
i és aquí
on estem nosaltres
i també
per anar tancant
a l'entrevista
parleu
de necessitat
de polítiques
amb més radicalitat
democràtica
per exemple
la necessitat
que hi hagi
una llei electoral
i una llei
de governs locals
amb el tema
dels governs locals
l'objectiu
és que els ajuntaments
tinguin més recursos
i tant
més recursos
més capacitat política
i més competències
i de nosaltres
jo he escoltat
moltes vegades
l'expresident Puigdemont
però una de les poques vegades
que vaig escoltar
amb una certa expectativa
va ser quan va dir
necessitem
acompanyat
de l'Oriol Junqueras
en el primer govern
que van compartir
dient
necessitem tenir
estructures d'Estat
i per tenir
estructures d'Estat
també necessitem
que hi hagi
estructures democràtiques
i aquí
ells van dir
necessitem
una llei electoral
i necessitem
una llei de governs locals
d'allò
nunca va ser supo
no hem tornat
a tenir
notícies
d'aquell treball
que havia fet
el govern anterior
amb experts
per intentar
que hi hagi
una llei electoral
però una llei electoral
que permeti
no només
allò més senzill
d'una persona
un vot
que això
Catalunya
avui no està garantit
els ciutadans
i ciutadans
de Sant Jus
han de saber
que el seu vot
pesa menys
que el d'altres
ciutadans
d'altres
en dades
de Catalunya
que té
menys impacte
en la decisió
en la decisió
i en l'elecció
dels diputats
de l'elecció
de la llei electoral
parlem
de la propaganda
de la repartició
dels escons
de la referència
dels escons
per territori
de com
es garanteixen
els programes
electorals
o sigui
anar a un punt
on la pròpia
llei electoral
garantitzi
el dret
de participació
dels ciutadans
i el dret
d'inspecció
i regulació
i seguiment
de l'activitat
política
per tant
nosaltres
anàvem a aquesta
proposta
de reforma
de la llei electoral
i el mateix val
per la llei
de governs locals
que s'ha intentat
fer tres vegades
però que no hi ha manera
de desenvolupar-la
quan és una competència
que ens va donar
l'Estatut
i que
i que podem tenir
a Catalunya
una llei
que impedeixi
que cada cop
que hi hagi un canvi
de govern
a Madrid
ens toquin
les competències
municipals
avui qui s'ha sortit
defensant
els ciutadans
i qui ha posat
tots els seus recursos
per ajudar la gent
que patia durant la crisi
han estat els ajuntaments
els ajuntaments
han fet una feina
ingent
que no ens tocava
hi ha molts municipis
o durant molts dies
de pandèmia
els únics treballadors
públics
que estaven
al municipi
eren els de l'Ajuntament
per tant
hem de reconèixer
aquesta capacitat
que tenen els ajuntaments
per poder fer coses
i aquí
és una llei
que garanteixi
tant el nivell
de competència
com el nivell
de recursos
per poder
resoldre
temes del dia a dia
de la gent
que van
des de l'escola
Brassol
al servei d'ajut
a domicili
de la gent gran
els centres de dia
a la seguretat
a la neteja
a moltes coses
que avui no estan garantides
els ajuntaments
són l'administració
de fet més pròxima
que té el ciutadà
és el que els queda
més a prop
per dir-ho així
clar
els ajuntaments
també són l'administració
més valorada
en totes les enquestes
i la gent
és a qui primer
s'adreça
quan té un problema
nosaltres aspirem
és que a més
nosaltres aspirem
i jo crec que és una cosa
molt compartida
el municipalisme
aspirem a tenir
quan ens referim
als models europeus
capdavanters
referents
de polítiques socials
i de millores socials
d'Europa
el primer que tenen
és una organització
municipal sèria
i ben dotada
i ben pensada
i no el que tenim aquí
que a vegades
és una política
de campanar
amb petites ajudes
als ajuntaments
que sembla que és
el governador civil
que encara ve aquí
i ens dona les ajudes
que ens convienen
això no és així
les eleccions municipals
són tan sèries
i tan importants
com les eleccions
que farem el 14 de febrer
i el paper dels regidors
i les regidors
i les alcaldes
i les alcaldesses
és tan sèrio
i tan important
com el paper
dels consellers
i dels diputats
i per tant
han de tenir recursos
per poder funcionar
molt bé
i ja l'última
pregunta
per què la gent
de Sant Just
hauria de votar
en Comú Podem
perquè és la
bueno jo li dic
els veïns i veïnes
de Sant Just
que pensin
com a molta gent
del Baix d'Oregat
en qui és l'única força
que garanteix
que hi hagi
un canvi d'agenda
i garanteix
que hi hagi
un canvi d'agenda
és en Comú Podem
i garanteix
que es parli
de tots els problemes
que té Catalunya
però sense oblidar
cap dels problemes
que té Catalunya
i que intenti
buscar solucions
dels problemes
que té Catalunya
avui és en Comú Podem
és l'única força
que a més
és capaç
de parlar amb tothom
i capaç
de poder
arribar a acords
amb molta de la gent
que avui pot estar
al Parlament de Catalunya
i que pot aconseguir
que hi hagi un canvi
de rum
una reorganització
i una reorientació
i una reorientació
de les polítiques públiques
per intentar que la gent
que viu a Catalunya
visqui una mica millor
i crec que
Catalunya es mereix
que hi hagi un canvi
i que la gent
visqui millor
i aquest canvi
només el pot garantir
en Comú Podem
molt bé
doncs
Arnau Funès
un plaer
haver-te pogut tenir
aquí
pels micròfons
de Ràdio d'Esvern
molta sort
i res
esperar els resultats
del dia 14
molt bé
moltes gràcies
per convidar-me
i deixar-me
explicar
les nostres propostes
que vagi bé
bon dia
moltes gràcies
Ràdio d'Esvern
98.1
Radio d'Esvern
98.1
He pintat l'horitzó
per sanar les penes
tan de bo
que aquest mal
m'aixi ben de pressa
i jo
no em desespero
vaig lluitant
amb dimonis
a dins el meu cap
He creuat l'oceà
i ha valgut la pena
més enllà del teu cor
no hi veig cap frontera
i jo
ni em desespero
i jo
no em desespero
Més grans, més forts
ara els somnis floreixen
l'esperança es fa gran
i la sento constant
per volar més amunt
que tremoli
mons cerebrats
per anar molt més lluny
jo m'hi fèl
jo m'hi fèl
jo m'hi fèl
jo m'hi fèl
jo m'hi fèl
jo m'hi fèl
jo m'hi fèl
l'heu
jo m'hi fèl
Fins demà!
I he trobat a poc a poc la millor manera de poder ser qui sóc, no hi ha marge enrere i jo no em desespero, i jo no em desespero.
Més grans, més forts, ara els dies comencen i el meu cor i el meu cap volen ser al teu costat.
Més grans, més forts, ara els dies comencen i el meu cap volen ser al teu costat.
Més grans, més forts, ara els dies comencen i el meu cap volen ser al teu costat.
Per volar més amunt, que tremoli molts arbrets, per anar molt més lluny.
Per volar més amunt, que tremolin els arbrets, per anar molt més lluny.
Per volar més amunt, que tremolin els arbrets, per anar molt més lluny.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ho ha apagat a la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Doncs vinga, perquè passen 10 minuts de dos quarts de 12 del matí.
Estem a la segona hora del Just a la Fusta.
I ara mateix ens toca fer la secció de vins amb l'àstrid, que ja la tinc al telèfon.
Molt àstrid, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia, què tal? Com anem amb aquest dilluns del mes de febrer?
Dilluns lleig, però amb bones propostes.
Que bé, escolta'm, això és el millor, eh?
Si et fas bons propòsits ja a principi de setmana, l'altre ve rodat.
Exacte. Això és molt important, agafar la setmana amb ànims.
Astrid, avui ens portes un vi, també, eh?
Sí. Però avui canviem, a veure, hem estat dues setmanes...
Del Priorat, al Montseny.
Del Priorat. Sí.
I avui, doncs, anem cap a la conca de Barberà, exactament cap a Pira.
Cap a on has dit?
Pira.
Pira, ostres. El primer cop que sento aquest nom, eh?
Busca'm, busca'm, ràpid.
Sí.
Quedaria, quedaria més o menys en aquell triangle entre Barberà de la Conca, Montblanc, Solivella...
Mmm, vale.
A veure...
Situada.
Busquem-ho, això, el senyor Google Maps.
Sí, important.
A veure...
És dels aspectes de tindre en compte el moment d'escollir un vi o fins i tot el moment de tastar-lo, saber on està situat.
Sí, mira...
No, tant, cap problema. Recomano buscar-ho, doncs podem conèixer tot el país.
No, clar, difícil, eh?
Però és una molt bona forma d'aprendre geografia, eh?
Sí, eh?
Geografia, geologia, climatologia, de tot una mica.
Mira, està entre Valls i Tàrrega, més o menys.
Veu?
A mi camí, entre Valls i Tàrrega.
Molt bé.
I has anat per aquí, Núria?
He estat per Valls.
No, no hi he estat massa, eh? Però a Valls sí que reconec que hi he estat.
I més a pas he estat per aquesta zona. Més així de pas. No tant a parar-m'hi.
Per tant, sí que he estat a Siurana, però això ja queda més allunyat.
Exacte. Doncs mira, bona recomanació, prepar-s'hi.
Molt bé.
Pira, dius, eh?
Exactament. El celler Carles Andreu.
Ah, mira.
És un petit celler familiar, com ens agrada a nosaltres.
Sí.
Que des del segle XVIII ja es dedica al cultiu de la vinya.
Ah.
Uh-huh.
I des de fa menys anys van començar a, diríem, que ja a produir vins i caves.
És el que sempre expliquem, ja que està basant més de pagesia, de treballar la terra,
però que en molts casos arriba un moment concret que decideixen posar-se a elaborar.
D'acord.
I per tant, hauria de ser cap allà al 1991 que construeixen el celler,
utilitzant ja la infraestructura de la casa familiar
i comencen l'elaboració de vins i caves.
Caram.
Avui per això tastem un vi, un vi negre.
És un vi negre, eh?
Elaborat amb la varietat autòctona de la conca, que és el trepat.
Ah, el trepat.
Molt bé.
Feia dies que no parlàvem de...
Que no portàvem de...
Havíem parlat alguna vegada, potser, potser vam tastar, potser l'any passat o l'altre,
el vi novell que fa al celler Carles Andreu.
Que aquest any, la veritat, que amb la producció tan mínima que hi ha hagut...
Vaja.
Que no l'he tastat.
Em sap greu, eh?
Però bé, tothom que l'ha comprat ha quedat molt content.
Doncs això és bon.
Molt satisfet.
Això és bon...
I, a veure, sempre ve de gust.
Estàvem parlant d'una producció limitada de 2.000 ampolles.
Ah, caram.
Vola ràpid.
Però sí, que és maco que un vi novell, que moltes vegades ens sembla això, que és
com un vi molt temporal, hagi tingut aquest èxit.
Que bé.
Doncs avui estem al 12 arrobes.
Això t'anava a preguntar pel nom d'aquest vi.
12 arrobes.
12 arrobes, que sembla tan modern, eh?
Sí, eh?
Això de la roba i el hashtag, sempre et remet ja a alguna cosa tecnològica o a alguna cosa molt nou o a alguna cosa molt sofisticat.
És el cas amb aquest vi?
És totalment al contrari.
Al contrari.
El vi, diríem que per mi és com la puresa del raïm.
Només olorar-lo t'aboca molt el que són les cireres, les maduixes, té un toc espaciat de pebre molt maco.
És un vi, la veritat, amb la mínima intervenció, molt pur.
i per tant no parlaríem d'un vi tecnològic, gairebé tot el contrari.
Estem parlant que hi ha 4.178 ampolles.
Tot és molt manual, baramat el 8 d'octubre, d'una finca concreta, i el nom, aquestes arrobes.
Clar, a veure, què vol dir això de...
Doncs mira, ara et sorprendré.
T'he enviat per WhatsApp tot i així una foto...
M'has enviat per WhatsApp, sí.
Que no seria de la conca de Barberà, que és de Sant Just, perquè a més es veu la penya del moro així de fons.
És la penya del moro de fons.
Amb una gent gran, baramat en raïm.
Sí, correcte, sí, sí.
I que es veuen així amb...
amb...
amb uns petits...