Vinga, doncs ara mateix són les 11.44, seguim el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta.
Avui, divendres 26 de febrer, i com ja portem fent algunes setmanes,
els divendres també els dediquem a presentar els i les artistes que formen part del col·lectiu Set Just,
que estan exposant, bueno, que han exposat aquest mes de febrer al nou espai artístic Mercart, a la plantada dalt del mercat.
De fet, aquest cap de setmana acaba l'exposició.
I avui, per tancar la ronda, tenim amb nosaltres el dissenyador, arquitecte i escultor Pep Plazam.
Hola, molt bon dia.
Bon dia, bon dia a tots.
Participes de l'exposició amb l'obra anomenada Esperança.
És una obra escultòrica, oi, Pep?
Sí.
Tu com la definiries?
Bueno, jo primer començo d'on va venir aquesta idea, de posar aquesta peça.
Molt ben.
Quan la Dolors i amb altres companys es van decidir fer l'exposició a Salt, com sabeu...
A les Bernardes.
A les Bernardes.
Doncs anàvem allà dos nois, dos companys.
Sí.
El Don i jo.
Llavors després va haver un petit canvi, que van decidir tot dones, va semblar perfecta la idea.
I aquesta idea de portar-la després a Sant Lluís va ser quan vam tornar a connectar amb el Nil inclòs.
Llavors, a partir d'aquí, la idea era haver-la inaugurat el 2020, però va entrar a la pandèmia.
A causa de la pandèmia jo portava una peça diferent a Salt i durant el temps de la pandèmia em va fer pensar
i com sempre estem treballant una mica, que estem una mica banats, els que et dediquem moltes vegades amb aquests temes,
i em va venir la idea, la idea de la meva peça, en homenatge a tota la gent que per desgràcia ha tingut que marxar
en aquestes circumstàncies del Covid, familiars, també malalts, tothom que està treballant, i sanitaris, etcètera.
O sigui, donar un homenatge a totes aquestes persones i a un mateix, quan la veus.
O sigui, és un símbol d'esperança, justament és el nom que porta la meva peça.
És una instal·lació que està formada com per una barra com de marbre, no?, col·locada verticalment
i després està envoltada per la part de sota com amb unes pedres.
Exactament, quins materials són? És a dir, quin tipus de material has utilitzat?
Els materials són també fent servir una mica aquesta simbiosi de Catalunya, Andalusia,
perquè jo, la meva família ve d'Andalusia, però jo soc Sant Justenc,
doncs vaig fer pedra, la pedra tosca vermella que n'hi ha al terra, que és del Figaró, del Montseny,
i la pedra llisa és macael, és marbre del poble de Macael, d'on surt molta pedra tipus marbre.
Llavors, la pedra vermella és tosca, és molt arenisca, és una pedra que es feia servir per esmolar,
o sigui, molt abrasiva, i fa de base, però també dona peu al significat que no li he volgut donar,
de terratremor, de moviments de la teva vida, perquè va tot lligat.
Llavors, la contraposició, el marbre blanc, tot lliç, molt fi, com la pell d'una persona,
i llavors, si tu mires de front, em sembla molt forta, amb molt de poder,
però si te la mires de costat, és molt prima,
perquè l'esperança, si no l'intentem sempre cuidar,
doncs moltes vegades es trenca, i llavors, doncs és això,
és una mica tot aquest parlar molt sintètic i molt lineal
que sempre faig a les meves obres.
Pep, hem comentat que demà s'acaba l'exposició,
està tot el mes de febrer, pràcticament, allà dalt, a la planta de dalt del mercat.
Jo no sé si has tingut alguna mena de feedback de la gent que ha anat a veure l'exposició,
que ha vist la teva obra, algun comentari que t'hagi fet,
si els ha impactat, o si no, si han vist aquesta relació amb el significat que tu li dones.
Sí, les visites que jo he fet, i que la persona que està allà, la Patricia,
m'ha anat comentant, en global ha agradat moltíssim, està agradant l'exposició,
convido a tothom a anar-la a visitar entre avui i demà, que és l'últim dia,
i la meva peça, doncs sí que... jo sempre dic que a les meves peces no has d'elegir la cartela, primer.
Primer tens que veure-la, mirar-la, si la pots tocar, acariciar,
i una vegada que notes el missatge, que potser li he de donar jo,
és quan veus el nom, després mires el nom, i a la millor coincidir.
Normalment a la gent sí que li ha agradat, impacta per la seva forma, el seu tamany,
i la manera d'il·luminar-la, que també és molt important.
Pep, el teu recorregut d'exposicions a Sant Jus, quin és?
És a dir, tu abans d'aquesta exposició sí que havies exposat a Sant Jus,
per exemple, recordo l'any 2013, també ho he pogut llegir,
que vas presentar una exposició aquí a dalt, al celler de Can Ginestà,
una exposició anomenada Secrets, per exemple.
Tu has fet, al llarg de la teva trajectòria, més exposicions aquí a Sant Jus.
Sí, sí, sí. A veure, aquesta de Secrets va ser una exposició
que portava molt de temps fent peces a nivell personal, a nivell íntim,
no molt... pràcticament quasi ningú les havia vist,
i les vaig voler exposar, per això es diu Secrets,
o sigui, eren Secrets meus, no?, entre pulmetes.
Llavors, sí, vaig participar a Inveí, en el 2015,
amb tot el gran muntatge que vam fer entre tots.
Aquí dalt, sí, sí, a Can Ginestà.
Can Ginestà, per fora, jo vaig exposar un altre conjunt de peces
que faig amb tot el contrari, amb la delicadesa que treballo al marbre,
doncs vaig presentar granits, uns granits molt toscos, molt forts,
i amb molt de pes, amb molt de tamany.
I llavors, sí, després vam fer, també amb el Dogni, a veureu,
un bon amic meu i company, tenim una maleta al barri Sud,
que ens va encarregar a l'associació de veïns del barri Sud,
i han homenatjat l'emigrant, i vam fer una gran maleta,
quasi una tona, el refugi antiaèric que n'hi ha a Sant Lluís,
al costat de les... bueno, a sota les escoles,
moserrat, també tinc una peça, unes sabates de bronça,
que parla, bueno, d'això, del tema de la guerra,
és un espai que s'ha d'anar a visitar i meditar molt.
I tant.
I sí, sí, sempre estem ahir a lluitar,
ens posem fora d'aquí, bueno, anem fent, sempre treballant.
Perquè, Pep, tu quan tu ets dissenyador,
tens l'experiència en aquest món,
de fet tens una empresa, no?,
que critica en el món del disseny,
quan has de fer obres artístiques,
normalment quins materials fas servir?
És a dir, estem escoltant molt que utilitzes pedres,
o... normalment és aquest el material que...
És amb el que més... particularment el que més m'agrada.
o sigui, tinc obres de fusta, de ferro,
de ceràmica, de sarsilla,
però el que potser m'atrau més és la pedra,
per tot el que representa després el context, no?
O sigui, la mateixa pedra et parla.
Després, a més, les obres, a nivell de disseny,
de parcs i jardins, que en faig bastants, etcètera,
també les pedres en parlen moltes vegades, no?,
a l'hora d'ubicar-les a la forma,
a la cara que li tens que donar, no?
Perquè amb les teves obres artístiques,
exactament què busques,
perquè hem entrat una mica a la web,
també veiem que tens obres escultòriques,
obres més gràfiques,
instal·lacions,
també el tema de joies,
amb quina potser et decantes més,
o amb quines tens més...
Home, el món de l'art és infinit,
llavors sempre estàs...
Jo sempre, la meva dona,
molta vegada em renieix,
perquè sempre estic amb papers i dibuixant,
i sempre tens idees, no?,
o per la vida,
el que et va portant la vida,
o la societat, no?,
el moment que estem vivint, no?,
en aquell moment,
la història, etcètera, no?,
i cap a on anem, no?,
són preguntes que sempre estic ahí donant-hi voltes,
llavors,
la manera de representar,
doncs, bueno,
depèn també del que vulguis representar,
i depèn del moment i el temps, sobretot,
perquè he de combinar-ho molt amb el meu negoci,
en el sentit que sempre n'hi ha feina,
i llavors has de buscar el foradet per poder crear.
Perquè el teu estil,
te'l definiries d'alguna manera concreta?
Bé, jo faig coses,
o sigui,
no, no sóc figurista,
el que sí és molt extracció,
molt lineal,
que va molt amb la meva manera de ser,
el que he estudiat,
i amb el que em quedo més,
l'essència, no?
Perquè què has estudiat?
Quina és la teva foronació?
Bé, jo vaig estudiar disseny,
i llavors després,
a partir d'aquí,
també una part de Belles Arts,
i també paisatgisme,
o sigui,
sempre hem estat ahí,
i encara intento sempre estar al dia de tot.
Estàs especialitzat en algun tipus d'art
o de disseny o de paisatgisme?
Bé, principalment dissenyeu cases,
o sigui,
tu has dit arquitecte,
soc arquitecte passagístic.
D'acord, és diferent.
Quan dissenyo cases,
que també les tinc dissenyades per mi,
doncs me les assigna,
o sigui, faig els planos, els dibuixos i tal,
i el concepte,
que és el que embala, no?, la idea,
i a partir d'aquí m'ho assigna,
un arquitecte, un aparellador,
i llavors l'estil seria això,
o sigui, és tot bastant relacionat
amb la simplesa,
amb la sutilesa,
amb el pràctic,
però sobretot el missatge,
que tu estiguis content amb on estàs,
no?, o sigui,
tota la meva sobra,
i intento sempre que el client,
o el que m'encarrega l'obra,
estigui a gust.
Clar, perquè tu,
quan has de dissenyar un espai,
o, sí,
un espai interior o exterior,
tu quins elements tens en compte
a l'hora de fer-ho?
Del gust de qui sigui l'espai,
o en funció dels metres quadrats
que tinguis, per exemple,
no sé.
Sí, primer,
la primera entrevista,
la primera paraula,
la té el client,
demanant el que vol,
i jo sempre ja començo
amb una gran llista de preguntes
que, bueno,
però si té fills,
si té animals de companyia,
etcètera,
quan són de família,
l'edat de les persones,
etcètera.
A partir d'aquí,
amb el que m'ha dit ell,
normalment sempre
li dono la volta
a el que m'han demanat,
perquè busco molt
el pràctic,
la seguretat,
davant de tot,
i llavors a partir d'aquí,
el paisatge,
intento buscar molt
el paisatge que tinc al voltant meu
i portar-lo cap a casa,
per dir-ho d'una manera,
aquí a l'estudi
teniu un paisatge
que són plantes
al jardí del que en gent està
i un muro,
doncs, bueno,
intento que l'enfoque
sigui sempre
pel més agradable,
l'aposta de sol,
una sortida de sol,
l'orientació,
etcètera.
Són molts factors
que vas apuntant
i a partir d'aquí
es va creant l'obra.
També has col·laborat
amb altres dissenyadors
i arquitectes
i, de fet,
també hem llegit
que tens obres repartides
per a geografia ben diversa,
per exemple,
hem llegit
arreu d'Espanya,
però també al Brasil,
al Marroc
i als Estats Units.
Qui tens en aquests països?
En aquests països,
arreu d'amistats,
per exemple,
al Brasil,
arreu d'un client
que va sortir
com a client
a Sant Jús,
som molt amics
i ell
va invertir
al Brasil
i llavors allà
vaig fer
la seva primera casa
que va sortir
per a mi
bastant maca
al mig de la selva
i és totalment autònoma,
o sigui,
és una casa bastant autònoma
i a partir d'aquí
el mateix client
em va demanar
més treballs
i llavors
a la voltant
de Rio de Janeiro
vam fer
dos condominis.
Després,
als Estats Units,
per mig de ser
també d'una amistat,
li vaig fer
casa seva
al mig del desert
de Utah.
Al Marroc,
també,
per mig de ser
d'una altra amistat,
una casa
amb doble espai,
amb un pati àrab,
molt xula.
Molt bé.
I el tema aquest
de les piscines,
d'on ve?
El tema de les piscines,
bueno...
Perquè dissenyar piscines
no deu ser fàcil,
eh?
O sigui...
El tema dels elements
sempre també els treballo
a nivell
de les meves obres
artístiques,
no?
El foc,
l'aigua,
el so,
la música,
el que fa el vent,
etcètera.
Llavors,
l'aigua
és molt important
per mi,
el tema
del que simbolitza
i, bueno,
i que sense aigua
no podríem viure.
Llavors,
a partir d'aquí,
doncs,
quan el client
demana
de xanyar una piscina,
primerament,
enfoco això
en l'estil de la casa,
en l'estil
de l'espai.
I normalment
sempre faig
espais molt relaxants,
una gran llàmina
d'aigua,
intento posar colors
molt foscos
perquè serveixi
a la piscina
que no...
Jo no la demano piscines,
la demano
llàmina d'aigua,
com un mirall,
no?
O sigui,
quan és hivern
i tu estàs
des de casa teva,
des de dins
o des del porxo
o així,
doncs que a partir,
parteixi
d'una bellesa
com un mirall
i reflexés
els arbres
o el cel,
no?
i tu,
Pep,
quan és que t'animes
a començar
amb les obres artístiques?
Perquè
entenc que
primer comences
a no
temes més
professionals,
d'empresa,
amb el disseny i això,
però obres artístiques
què venen després?
Que t'atreveixes...
No,
el tema artístic
ve primer,
perquè jo,
quan era petit,
doncs,
bueno,
el meu pare treballava
a una bòbila
i el primer que em portava
era fang de la bòbila
aquí a Sant Lluís.
I llavors
sempre he estat relacionat,
sempre dibuixant,
sempre a tants de petit.
Llavors,
després,
a l'institut,
gràcies a una professora meva,
que és veïna també del poble,
Marta Balada,
doncs,
va parlar amb els meus pares
i diu,
escolta,
aquest nen
ha d'anar per aquí.
I sí, sí,
vaig anar a estudiar
fora
i a partir d'aquí,
doncs,
bueno,
però el que passa és que
sempre he estat relacionat
amb el món artístic
i profunditzant
i estudiant.
Però sí que em donava
compte
que no podries viure,
almenys en el meu cas,
de l'art.
I va ser quan vaig decidir
estudiar
peixagisme
i tot això,
perquè, bueno,
és una altra història,
però em vaig adonar
que no hi havia dissenyadors
com Déu mana
pel meu parer,
no?
Que un arquitecte
feia cercles
amb un plano
i amb això
ja era el jardí.
Doncs no,
aquí hi ha molts factors,
o sigui que per mi
la jardineria
és una altra art,
o sigui,
és una part de l'art,
no?
Justament a França
o en altres parts del món
el consideren molt
i jo ho soc
d'aquesta manera de pensar.
Molt bé, Pep,
m'agradaria acabar
l'entrevista
amb una petita frase
que tens també
en el teu lloc web
i amb qui donaríem
per acabar
de l'entrevista.
Jo volia donar
unes gràcies.
Oh, i tant.
Sobretot a totes les persones
que han vingut
a l'exposició,
que segons les notícies
de la Patrícia
entre 700 i 800 persones,
que Déu-n'hi-do,
o sigui,
estem molt contents,
tots els nostres companys,
agrair
a tots els medis
de comunicació,
sobretot entre vosaltres,
a tu,
Maria,
per la nostra confiança,
a les revistes
que hem sortit,
tant a la Vall d'Avert
com la Bulletí,
doncs, bueno,
gràcies a tothom,
Ajuntament
i a totes les persones
que han pogut
fer realitat
aquesta inauguració
d'aquesta sala
i aquesta exposició,
des de les persones
que venen a netejar
a l'última persona,
el transportista,
etcètera, etcètera,
a tothom,
a tothom,
a tothom,
i que aquesta sala
serveixi pel futur,
per tenir un altre espai cultural
pel poble.
Molt bé.
Doncs, mira, Pep,
ja són les 12 en punt
amb aquesta frase,
si et sembla,
ja podem donar
per acabar de l'entrevista.
Molt bé.
Moltes gràcies
per passar el cap aquí
pel Just de la Fusta.
A vosaltres i tu.
Que vagi bé.
Igualment.
Gràcies.