Mare meva, companyia, volen petar-ho tot.
Estem parlant del musical que oferiran aquest estiu, en el marc d'aquesta Festa Major 2022.
I per parlar-ne tenim avui amb nosaltres el Carles Fernández, membre de la companyia i també director en concret d'aquest espectacle que haurem de veure.
I que de moment, jo no sé el nom, ens haurà de dir ell. Carles, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut a l'emissora. Gràcies per venir en representació una mica de la companyia,
que sé que havien de venir alguns altres actors o actrius, però per motius horaris és complicat.
O de feines, també, no?
Sí, exacte, de fet, jo sóc ara el que està més frí de tots, llavors, una mica per això també he agafat com bastant el...
És el portaveu, no? Una mica?
Sí, també de portaveu, però també he agafat bastant el càrrec, aquest com de direcció d'aquest espectacle,
perquè jo ara estic de vacances, amb el que treballeu de professor, doncs ara estem ja frí totalment.
I les altres de la companyia sí que estan amb casals, amb espectacles, altres coses, tal, llavors ha estat més complicat.
I havien d'acompanyar-me algú, però al final no ha pogut ser.
No passa res, era en ànima, present en ànima, no?
Sí, sí, tant, sempre.
Escolta, Mare meva companyia, una companyia molt jove, de fet, us vau estrenar, diguéssim, amb el Mamma Mia l'any passat,
tot i que llavors, no sé si ja era companyia o no, o d'allà va néixer una mica, no?
Per això una mica el nom, no? Mare meva, Mamma Mia.
Sí, d'allà va néixer, i de fet, el Dani, que és el nostre director, no?, volia posar-li de nom Mamma Mia companyia, no?
Jo li vaig dir, home, potser Mamma Mia és com massa tomatx igual, no?
I li vam dir, per què no fem Mare meva, no?, com l'expressió en català de Mare meva.
I mira, ens ha donat joc, perquè hem fet Mare meva quin Nadal, i ara Mare meva quin talent, que és l'espectacle d'aquesta.
És aquest el nom, eh? Sí.
Mare meva quin talent.
Mare meva quin talent.
Dóna molt joc, eh, aquest Mare meva.
Sí, sí, es pot fer amb qualsevol cosa, eh?
Vam estar barallant també Mare meva quin estiu, Mare meva quin resort, però al final ens vam quedar amb Mare meva quin talent.
Mare meva quina calor, també.
Mare meva quina calor.
Mare meva quin talent, llavors, és el nom d'aquest musical, que, clar, no sé si pots o voleu desvallar molta, molta informació, o això ja t'ho deixo directament a tu, clar, jo et volia fer algunes preguntes.
Podem desvallar cosetes.
Sí?
Sí, sí.
Per exemple, el lloc on es farà, perquè, clar, tenim la imatge d'aquest Mamma Mia a la façana que ens hi està, que és un lloc emblemàtic i dóna molt de joc.
Aquesta vegada no serà tan espectacular, no? Serà en un escenari més normal, serà davant del Casal de Joves, de Sant Junts.
Re, un escenari...
A l'esplanada del...
Sí, allà, estarem l'escenari just davant del Casal i llavors tot de seients, estem comptant uns 300 cadires i després hi ha tot l'espai per la gent que vulgui estar a peu, que vull dir que al final...
Déu n'hi ve.
Un cranto és lliure, pot entrar tothom que vulgui.
I tant.
Però sí, sí.
És a dir, aquell serà l'emplaçament. Llavors, dins d'aquest Mamma Mia quin talent? Perquè el talent als que formeu la companyia ja el teniu. Llavors, suposo que és ensenyar-lo, no?
Sí, bueno, clar, perquè la cosa és que volem... L'espectacle és un talent show, val? Però un talent show actual.
Què és un talent show?
Doncs el típic concurs de talents, no? Got talent, ex-factor...
Sí, o sigui, ve a ser això, però de mà de mare meva. Llavors, nosaltres som tant els presentadors com el jurat com els concursants, no? És a dir, l'obra en si és mostrar aquest talent show.
I el públic del talent show és el públic de l'espectacle, que també tenen un paper important a decidir coses.
Sí, sí, sí.
Així com votar, m'imagino.
Per exemple.
Jo de com més soroll i m'aplaudiments, més...
Ah, podria ser, podria ser.
No vull desballar massa coses, però...
Així que lluitareu, entre cometes, musicalment, imagino, amb interpretacions, no? Com per entrar en aquest concurs i guanyar-ho, algun de la companyia.
Exacte. És a dir, seran petites actuacions que farem nosaltres mateixos, representant diversos personatges.
És a dir, tot serà molt a l'estil de... una mica, salvant les distàncies, però una mica a l'estil de la Cubana, així bastant exagerat, disfresses, tal, no?
Personatges bastant histriònics i diverses persones d'aquí de Sant Just que es presenten al talent show, no?
I que volen guanyar. I cadascú, doncs, amb les seves coses i... Bastant còmic, tot plegat.
Això no va dir el punt d'humor, no?
Sí, sí.
Mare meva, quin Nadal, te'l teníem. Amb a mi també hi ha moments petits gags, no? Que vau reinterpretar.
Sí. Bueno, sempre, no? En tots els espectacles tenim una mica d'humor, encara que després també tinguem moments més transcendentals.
Com he estat llistos, també, a vegades.
Aquí és bastant petarder o tot, vull dir, bastant per passar-ho bé, perquè el públic ho gaudeixi, tampoc per no pensar gaire.
Clar, és festa major.
Sí, exacte.
Al final, vull dir, és estiu, no? Festa major, la gent vol, perquè també és aquesta distracció, no?
Exacte.
No sé si sabeu també, imagino que sí, el dia i l'hora, perquè nosaltres encara no tenim el programa oficial,
però a través de les entrevistes que anem fent a gent que està involucrada amb la festa major, anem sabent quan i on tindran lloc aquestes.
I el Mare meva Quintalent, quan serà?
Mare meva Quintalent serà, en principi, l'últim dia de festa major, el dia 7 d'agost, i estem comptant al voltant de les 9 i mitja, 10.
No sabem encara l'hora exacta.
De la nit, eh?
Sí, sí.
El mateix diumenge.
Sí, s'està parlant el tema de quan són les Havaneres o el Castell de Focs, tal, llavors, en principi, això, sobre 9 i mitja, 10.
Sí, seríeu la Cluenda.
Sí.
Tancaríeu.
Vam ser l'obertura, no?, l'any passat i ara seríem la Cluenda.
Sí, sí, carai, esteu a punt de fer-ho tot en aquest poble, no?
Déu n'hi duret.
Home, no, ja, la veritat és que és graciós perquè l'altre dia ens va parar una senyora pel carrer i ens va dir, ostres, que ens va veure així uns quants junts i ens va reconèixer, no?
I ens va dir, ai, és que ho vau fer tan bé en el Xipi, em va encantar, no sé què, jo no us he vist mai, però de veritat em va agradar moltíssim, ja us vindré a veure més, tal, que al final de tants projectes la gent ja et va coneixent, no?, aquí en el poble.
Home, i a més heu fet una cosa que crec que és única o de moment no se'n coneixen d'altres, que heu creat una companyia d'artistes joves, no?, que esteu estudiant o voleu dedicar-vos una miqueta a aquest món artístic.
I aquí no n'hi ha cap més, no hi ha cap altra companyia com aquesta.
No, i a més ha estat molt bonic perquè és això, no?, ens vam reunir una mica per casualitat perquè el Dani se li va oferir això de fer Mamma Mia, no?, l'any passat i va com anar recaptant gent.
Jo, de fet, em vaig entrar, no vaig entrar al principi de tot perquè jo no soc de Sant Lluís, jo soc d'Esplugues, però per casualitats de la vida el Lluís Torres em va contactar, no?, i vaig acabar a la companyia.
i és molt bonic perquè és això, tots com que som gent jove, amb moltes ganes, molts estem estudiant coses relacionades amb música, amb teatre, etcètera, i tenim moltes idees, no?,
i al final es crea com una simbiosi entre tots, no?, que és això, al final, Mare meva som tots, que encara que en algun projecte no hi hagi algú, perquè no sempre estem tots en tots els projectes,
però l'essència, Mare meva, som tots, tots junts.
I per aquest, Mare meva, quin talent també ha estat creació 100% vostra, és a dir, guió, no?, vestuari, maquillatge, vals, és a dir, coreografia, tot ha estat creat íntegrament pel grup, per la companyia.
Sí, sí, bueno, a veure, clar, la cosa és que partíem de la idea que al principi de tot, de tot, es volia fer un musical no nostre, no?, és a dir, un musical com Mamma Mia,
doncs un altre musical, ara per Festa Major de Sant Just, però per tema logístic i de temps i tal, no era possible.
Enfrontar-se a un musical sencer, amb tot el seu text, totes les escenes, les seves veus, etcètera, llavors vam dir, volem fer alguna cosa per Festa Major,
però potser alguna cosa més senzill, més, bueno, senzill, menys complicat, que més a l'estil de Mare meva, quin Nadal, no?,
llavors vam seguir amb aquest, el Mare meva, quin, no sé què és, el que és com aquests petits espectacles que fem propis, no?,
que sobretot es basen molt més en la música i no tant en el teatre, i així va sorgir, no, Mare meva, quin talent, ens vam reunir quatre persones de la companyia,
jo, després estava el Javi, la Gala i l'Elisabet, ens vam reunir per fer guió i pensar una mica la idea i com seria,
i d'aquí va sortir la idea del talent show, de fer X cançons, des d'X personatges, no?,
i totes les col·lis, això ho estem muntant nosaltres ara sí, amb els assajos d'aquestes setmanes.
I tu t'es des de zero, eh?, vull dir...
Sí, clar, el que no és de zero són les cançons, que són temes que tothom coneix.
Però vull dir, imaginar-te com serà l'escenari, no?, la coreografia, és a dir, totes aquestes creacions són 100%, Mare meva, companyia.
Clar, per això et dic que és molt maco, no?, que entre tots fem aquesta simbiosi de tothom aporta coses i creem que no és difícil, saps?,
que a vegades pots pensar, ostres, crear una cosa des de zero potser és molt complicat, però quan ens ajuntem van sortint coses i...
Sí, tot surts així fàcil.
Sí, clar.
Perquè des de fora es veu complicada en quant a la logística i creació de tot plegat, eh?, vull dir, clar.
Sempre hi ha d'haver algú que acabi una mica tirant, no?, del guió i tot i escrivint i tot, però vull dir que entre tothom es va fent i és senzill.
De fet, jo l'altre dia, per exemple, havíem de fer una escena i vaig trucar a la Daniela per dir-li, escolta, és que no sé com enfocar això, com que sortíem els dos.
Sí.
També la veurem en aquesta ocasió?
També la veurem, de fet està també ajudant a la direcció de l'espectacle i havíem de sortir els dos en una escena i li vaig dir, mira, escolta, que no sé com enfocar-ho, tal, i entre els dos vam estar allà, doncs, muntant-ho, vull dir que és això que és...
Sé jo, mare meva, saps?
Sí, sí, totalment, eh?, és com l'ADN, es nota que és aquí, o sigui, la gent quan ho vagi a veure, clar, hi ha gent que segurament, jo mateixa, he vist, mama mia, mare meva, quin Nadal, he vist la Chippy, quin mes em deixo, em deixo alguna altra?
Clar, fins ara...
En falta de les festes de tardor, que va ser una versió diferent del Chippy, no?, la Chippy Night.
La Chippy Night, sí. Clar, nosaltres fins ara anem a uns quatre projectes per any, no?, que la idea seria seguir una mica així.
Sí, de fet, és veritat que aquests quatre projectes per any hem suat, perquè és això, acabes de fer un projecte i al cap de dos dies estàs posat a assajar pel següent i vas enllaçant tota l'estona, no pares.
Hi ha gent que sí que s'ha desvinculat d'alguns projectes i ha tornat amb altres, no?, que també és bonic que la gent pugui dir, mira, jo aquest projecte no em puc involucrar ara, però al següent ja participaré quan tingui més temps o més energia o el que sigui, no?
Però jo que he estat a tots els projectes, vull dir, ha estat un tuté. I clar, hem fet... Vam fer Mamma Mia, després de les festes de tardor Mamma Mia una altra vegada, amb un cast una mica diferent perquè alguns actors ens van desaparèixer pel camí.
Després va ser la Chippy Night. La de les festes de tardor, de la classe de Malaret. Exacte. Després va ser Mare meva aquí en Nadal. Després un altre cop el Chippy, però el nou Chippy, el Chippy 2.0, no?, l'última nit del Chippy.
Festa de Taneu, no? Que Déu-n'hi-do la feina que va portar, perquè, clar, molta gent potser... A la que veus el primer Chippy i el segon, te n'adones que no tenen res a veure, no?
Però la gent al principi pensava, bueno, és el que ja heu fet. Home, no. No era el que ja havíem fet, no? I ara, Mare meva, quin talent.
Déu-n'hi-do. Jo no sé d'on traieu temps, perquè et deies, ets professor, cadascú té la seva feina, la seva vida, les seves obligacions i responsabilitats.
Vull dir, clar, és allò de dir treure hores, com allò que es diu, per amor a l'art. Sí, sí, mai més ben dit, eh? Cobre molt de sentit, no?
Sí, sí, per amor a l'art total. És la frase de, no?, una mica, que al final també és d'agrair, per això et deia, jo crec que és la primera companyia que es coneix d'aquest poble que fa això.
I a més ho fa pel poble. Sí, clar, al final nosaltres ho fem... És a dir, que no aneu al Tívoli a buscar o a altres teatres.
Tant de bo, no? Tant de bo anéssim al Tívoli. Sí, sí, que espero que aneu allà. Però ara per ara. Home, ens agradaria, eh? Ens agradaria que ara, després de l'estiu,
si poguéssim fer rodar l'última nit al Xipi, per exemple, que és un espectacle que, a nivell de scenografia, és senzill perquè és un teatre, no?
Vull dir que qualsevol teatre, qualsevol ataneu de poble o això que ens acollís, doncs estaria guai, saps?
Poder-lo fer rodar, ja que hem fet tota la feina. Perquè també és això, muntes tota una cosa des de zero, la representes i s'acaba.
No? I dius, ostres, tot això que vam invertir, ja està.
Llavors, si poguéssim fer-ho rodar i sortir també de Sant Jús, doncs seria superguai.
Però, bueno, que el nostre poble és Sant Jús i nosaltres seguirem fent coses aquí sempre, eh?
Un origen segur aquí, no? Després que es pugueu expandir i tingués el temps d'anar allà i també de venir aquí.
De no perdre allò de dir... Nosaltres vam néixer aquí a Sant Jús.
A més, és curiós perquè no tots sou d'aquí, com deies, ets explugues.
Sí, sí.
Perquè hi ha d'altres que són de Barcelona.
Però tocant a Sant Jús i... vull dir que em queda molt a prop, eh?
Però sí que és veritat que la majoria són de Sant Jús, però sí que hi ha gent que...
o de Barcelona, o també d'Esplugues, de Molins, de Sant Feliu...
Bé, és una mica zona bajuregat, eh? També es queda la cosa.
Sí, són pobles veïns, pobles veïns.
I recordem, i de fet, aprofito també i l'envio una abraçada al Dani Martínez, Dani...
M. Tarazaga, perdó.
M. Tarazaga, eh?
Una abraçada molt gran al Dani, que sé que aquest any no estarà tant a sobre, no?, d'aquest espectacle,
però espero que també el vagi a veure, que vagi...
Sí, no, i de fet...
Aquest talent, mare meva, quin talent.
De fet, té una petita participació a l'espectacle, ja ho veureu, però...
No fem espòilers, no?
No fem espòilers, però, bueno, que hi serà, que hi serà.
Seguirà algun cameo d'aquests, no?
Sí, algun cameo.
Alguna petita aparició, no?
Sí, sí.
Mare meva, quin talent, crec que...
Crec que ho diré amb bastanta seguretat.
Ho tornareu a petar?
En quant a l'assistència de públic.
A més, aquest any només feu una actuació, estic tan ben tenent, no?
Clar, llavors s'ha d'agrupar tothom en aquella actuació, eh?
I serà més de 300, segur.
Home, tant de bo, no?
I tant.
Jo espero que sí.
I tant, i tant.
A mi m'encantaria sortir a l'escenari i veure allò, en rotllo fum, saps?
Tota l'esplanada plena.
Com el Cruïlla, saps?
Home, sí, sí, sí.
A més, aquella esplanada, que també hi van anar als Reis d'Orient, van arribar aquest any allà,
quan es veu plena, imposa, eh?
És a dir...
Home, és que és gran, eh?
Jo no sé des de l'escenari com ho porteu, clar, a mi em fa molta vergonya, però entenc que a vosaltres ja és com si res.
Bé, clar, hi ha gent de tot, hi ha gent que a la companyia que sí que es posa nerviosa quan surt,
jo personalment, quan ho tinc per banda, ja no...
O sigui, quan ho tens assajat i tal, ja no em poso nerviós.
Ni amb la presència de tanta gent, eh?
Jo de veure...
No, perquè també arriba un moment que amb els focus i tal, com que tampoc acabes de veure la gent, no?
Perquè t'està assegant la llum i tu estàs a lo teu.
Llavors, a veure, que sempre està guai veure el públic i les cares i quan riuen i quan interaccionen, no?
Perquè és molt diferent, jo...
Bé, jo a la meva vida he actuat a molts llocs, no?
I a nivell musical.
I hi ha públics que no interaccionen amb tu.
Llavors, sempre et...
Clar...
Diguéssim que et merma, no? Una mica, diguéssim.
Però aquí a Sant Jús, la veritat és que és superbé.
La gent està...
O sigui, me'n recordo el primer xip i fins i tot, l'última nit del xip i el primer passe,
que hi havia gent que reia amb coses que no eren ni de gràcia, saps?
Que no havíem ni pensat que eren de gràcia.
I de sobte t'estaven rient i tu, hòstia...
Bueno, doncs vale, pelante.
Genial, no? Encara millor.
Encara millor.
Clar, imagino que la resposta que tens immediata del públic també et fa tu...
Bueno, això, no? Que deies, modula una mica el teu estat.
Clar, et motiva, no?
Exacte, et motiva.
O veus, ostres, què ha passat aquí que no...
O t'esperaves que reiessin.
Clar, també pot passar això, també pot passar.
Vull dir, això és una cosa que tenim en ment.
Clar, això, Mare meva Quintalent, és un espectacle molt còmic.
I hi ha com certs moments que penses que la gent es riurà
perquè hi ha un gag o hi ha una broma,
i potser la veritat ho fas i no es riuen.
I no riuen.
Però bueno, doncs pelante, no?
Clar, clar, clar.
Estic segura que sí, que ho patareu, torno a dir,
que el Mare meva Quintalent omplireu aquests jardins de l'Esplena del Casal de Joves
i a més tancareu la Festa Major.
Escolta, és que l'heu obert i l'heu tancat.
Jo no sé què més us falta, fer el pregó.
Voleu fer el pregó l'any que ve?
Com si ho decidís jo, eh, també.
Escolta, mai se sap, eh, no?
Estem oberts a tot.
Imagina't, des d'aquest any es farà més el balcó de Can Ginestà,
vull dir que us podíeu posar tots allà en fila...
Ens podíeu posar allà disfressats de Mamma Mia, no?
Exacte, no?
I tots allà fent el pregó, que també allò va ser un musical.
Crec que no haureu rebut ni una crítica negativa de res, imagino.
Hòstia, va ser molt bonic, va ser molt bonic Mamma Mia, la veritat.
Només he escoltat bones paraules i també ho dic en primera persona.
Clar, a més tenies la pressió, no?, de...
És un musical que ja la gent ha vist, que han vist la pel·li, que han vist el musical a Barcelona, de la Nina o el que sigui, no?
O pel·lícules, no?, mateixes?
Exacte, i dius...
Clar, nosaltres el fem, el vam fer, doncs des d'un punt de vista una mica més amateur, no?,
amb els recursos que teníem, amb el que teníem en aquell moment, no?
I tot i així la gent, clar, va flipar, no?
Ens deien, uah, és que està superguai, no sé què, i pensava, hòstia, has vist la pel·li i ara has vist això i et segueix agradant això, saps?
Ah, perfecte. Recordo el Dani, inclús, demanant patos de, no?, els peus aquests de, com es diu, de buceador, que ara no em surt?
Sí, les aletes aquestes.
Sí, els peus d'ànec, no?
Sí, sí, les aletes aquestes, no?, demanant a veure si algun tenia, perquè, clar, no anau a comprar-ho potser si només tenia un ús de mitjoreta, si és que es dona, no?
Clar, clar, no, és que, a més, per mi va ser com el meu primer contacte amb el teatre musical, jo, jo he estudiat cant, piano, etc., però a nivell de teatre, havia fet alguna cosa així, jo que sé, els pastorets del col·le, saps?
Però tampoc no gaire.
Bueno, rellevant, rellevant.
I, clar, de fet, quan em van contactar per fer el càsting de Mamma Mia, vaig pensar, bueno, serà per fer coros o alguna cosa així, em van dir, no, no, necessitem un paper protagonista.
Si penses que no s'ha fet bulto i vas acabar cap de cartell.
Sí, sí, t'ho juro, jo vaig dir, bueno, jo, que no he fet teatre mai, dic, bueno, jo què sé, saps, faré de corista, allà, amic d'algú, pueblerino, però no, no, em van dir, no, són tots persones dels principals.
I va ser superguai, la veritat, jo recordo molt bonic. Fins i tot recordo, també, tot i que estava molt malalt jo aquell dia, però la segona vegada que ho vam fer, a l'octubre, crec que va ser, no?
Molt millor encara, però pel fet que ho teníem ja tant per la mà, ens ho coneixíem tant tot.
Moure-us per dins de la masia, no? També, de punta a punta, dels vestits.
Sí, sí, els canvis, a l'escòrios, tot, clar, a l'agost, quan ho vam fer, hosti, era la primera vegada que ho fèiem, no?
Però l'octubre ja va ser com, ho tenim ja per mà i...
Ja saps de què va, no? Allò de dir, ara podem, inclús, gaudir-ho més, no?
Tot i que estàvem fatal, eh, perquè també hi havia uns quants que estàvem refredadíssims,
jo pensava que no podria cantar i al final, bueno, amb l'adrenalina i tot, perfecte, no?
Surt, no? No s'escoltes.
Però va haver un moment de pànic de dir, hosti, jo, la Daniela, l'Emma, uns quants que estàvem tocats,
i vam dir, bueno, no sé què passarà.
Clar, la veu també és un altre factor, aquí jo també m'hi sento representada com a feina, no?
Al final és una eina, tant com a professor també, com a, no?, amb aquesta part més artística.
És òbvi que si no tens veu, hi haurà algun dia...
És limitant, això de la veu.
Si aquell dia no pots, clar, és la part bona, perquè la tens i la tens bé, però també, no?
És la que si et toca, doncs no pots fer-ho.
No, no, és problemàtic això de la veu.
Però, bueno, de moment, sempre totes les espectacles que hem fet ens hem sortit,
i tothom tenia veu, tothom ha pogut cantar, així que toquem fusta.
I tant, i tant.
Perquè ara, també, mare meva, quin talent, tothom pugui actuar perfectament i sortir superguai.
I tant, i el públic gaudir.
Doncs, Carles, moltes gràcies per explicar-nos una miqueta més de la companyia,
de mare meva, quin talent d'aquest 7 d'agost, que serà el diumenge,
a Cluenda, de Festa Major.
amb ganes de veure-ho, moltes ganes de veure-ho.
I, de nou, torno a saludar el Dani Martínez, que espero que ens estigui escoltant,
o que ens escolti també amb el podcast, que llavors el passarem.
Sí, sí.
I, què més, dir-te que gràcies per existir, eh?
Com a companyia em refereixo, perquè, com et deia, sou els únics i, mare de Déu,
mare meva, quin paper feu, i quina feina feu, quina tasca.
Gràcies, Carles, que vagi molt bé, bon estiu.
I ens veiem, mare meva, quin talent.
Vale, ens veiem allà.
Una abraçada.
Vinga, adéu.
Està guai, està guai.
Oh, yeah.
Està guai.
Oh, yeah.