Bé, doncs, ara falten res, un parell de minutets per arribar a un quart de 12 del matí.
Seguim al magasin matinal de Ràdio d'Esvern, en just a la fusta, segona hora del programa.
Avui som dimarts 16 de febrer, ha arribat el moment de fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres avui en Joan Bassaganyes, alcalde de l'Ajuntament de Sant Just,
per tractar els temes de l'actualitat del municipi,
que afecten i que interessen a la ciutadania del poble.
Bon dia, alcalde.
Bon dia, Núria.
Doncs bé, comencem un parell de dies de les eleccions fent una mica de valoració
sobre com es va esdevenir, com va transcórrer la jornada electoral a què és en just.
Els col·legis van obrir amb normalitat, es van poder constituir les meses, veritat?
Efectivament, 100% de meses constituïdes.
Es van poder cobrir totes les meses amb els titulars o els suplents de cadascuna de les meses,
que és una bona notícia.
I després la jornada va transcórrer amb molta normalitat,
dins d'aquesta situació anormal que estem patint.
i sí que vull aprofitar aquest altaveu per agrair a tot el personal que va fer possible
la celebració d'aquesta jornada electoral.
En primer lloc, les persones que van formar part de les meses,
que van tenir una dificultat afegida a les mesures de seguretat i salut
que van haver d'adoptar per fer front a la pandèmia,
i és que va ser un dia fred,
les instal·lacions havien d'estar obertes, amb ventilació creuada,
i aquest fet va provocar que les persones que formessin part de les meses,
doncs en alguns moments patissin bastant fred,
i vull agrair-los aquí, des d'aquests micròfons,
l'esforç que van fer per estar al peu del canó.
També el personal de l'Ajuntament, dels cossos de seguretat,
i en definitiva a totes aquelles persones que van treballar
per fer possible aquesta jornada.
Doncs sí, sí, molt bé.
Hi ha alguns mitjans també qualifiquen com a cal els herois,
d'aquella, els herois i heroïnes de la jornada,
van ser els que van estar allà presents a les meses.
Sí, també els apoderats de les diferents formacions polítiques,
i no em voldria oblidar tampoc de Protecció Civil,
que també van fer una gran feina.
La participació aquí a Sant Jus va ser una mica per sobre
de la mitjana catalana?
Bastant per sobre.
Sí, més o menys 13 punts.
13 punts més, sí.
Tenia un 66% de participació,
13 punts més que la mitjana catalana,
i la mala notícia és que va ser 20 punts inferior
a les darreres eleccions.
Sí, sí, això sí que...
La data destacada és que les del 2017,
la participació, no sé si va ser d'un 83...
86.
86, Déu-n'hi-do.
Doncs bé, deixant de banda la jornada electoral,
fem ara una actualització de les dades de Covid a Sant Jus.
Hi ha un seguiment per part del Comitè d'Emergències.
Les xifres segueixen a la baixa?
Quants contagis ja?
Sí, amb l'informe que ens han passat,
l'informe diari que ens passa al Departament de Salut,
el que ens han enviat aquest matí,
tindríem només 16 casos detectats.
És veritat, però que alguns d'aquests positius
són en llocs que provoquen bastantes molèsties,
com, per exemple, en algun grup escolar,
i, per tant, o s'actua amb celeritat
o el risc de propagació és elevat,
però sí que hem de dir que en aquests moments
i a l'espera que avanci amb certa celeritat
el procés de vacunació,
estem en unes xifres bones.
No m'agrada potser utilitzar l'expressió bones.
Però bé, comparativament, no?
Comparativament estem en una situació
que ha millorat molt respecte a la de fa unes setmanes.
Sembla que la taxa de contagi també és inferior.
Sí, tots els indicadors a nivell de contagis estan millorant.
És veritat que suposo que a partir d'ara
hi haurà una relaxació de les mesures de distanciament
i de mobilitat i de vida social,
i aquest fet pot provocar un nou repunt.
Però bé, ja és el que tenim i ens hem acostumat a viure,
en certa forma, d'aquesta manera,
doncs amb alt i baixos a nivell de contagis i de restriccions.
Per tant, podríem dir que les mesures
dels confinaments municipals,
el toc de queda,
el tancament d'alguns establiments comercials,
tot això està fent també el seu efecte?
Està claríssim.
Vull dir, hi ha una correlació evident
entre mal enys pesi,
entre restriccions en el que és la nostra vida social
i reducció del nombre de contagis.
Són mesures doloroses que tenen impacte econòmic,
però que està clar que són eficients
o eficaces a l'hora de reduir el risc de contagi
i, conseqüentment, la pressió hospitalària,
que és el principal repte que tenim,
evitar que la pressió hospitalària pugi en accés
i que les persones que pateixen contagi
puguin ser totes ateses en bones condicions
en els nostres centres hospitalaris.
I per aquest motiu es prenen totes aquestes decisions
que jo insisteixo que són doloroses
i que tenen les conseqüències econòmiques evidents
i també socials, inclús emocionals,
però a dia d'avui són necessàries.
Fins que no tinguem la vacuna més extesa
ens hem d'acostumar a conviure en aquesta situació.
Parlant de vacunes,
hi ha un calendari sobre el proper grup a vacunar?
Sabem que les residències tenen ja la vacuna, sí?
Sí, ara hi ha dos grups que properament es vacunaran.
Un primer és el dels membres dels cossos de seguretat,
en aquest cas de Sant Just ens afecta amb els membres de la policia local.
Aquestes persones, els agents, rebran la vacuna d'Oxford,
que sembla ser que té un impacte menys favorable
en els col·lectius de gent avançada
i per aquest motiu es subministra a persones menors de 55 anys
i la majoria de agents tenen menys de 55 anys
i per aquest motiu són els següent torn a vacunar-se.
I per un altre costat, amb un altre tipus de vacuna,
doncs la gent major de 80 anys
que tingui un grau de discapacitat 3,
que és un grau elevat,
és gent que no viu en residències
però que tenen una mobilitat reduïda,
aquest col·lectiu també serà el següent grup beneficiari
d'aquesta nova campanya de vacunació.
En una entrevista també es va comentar
que a part de les residències,
que ja han rebut les dues dosis,
també l'Ajuntament va demanar a la Generalitat
que la gent del mil·lenari
fos tractada una mica com a residència,
és a dir, que es desplacessin infermeres
i es poguessin vacunar la gent d'allà.
Això s'ha aconseguit?
No s'ha aconseguit,
però ens consta que des de la Generalitat
estan considerant aquest col·lectiu de persones,
perquè de mil·lenaris afortunadament al país n'hi ha més,
com un dels següents col·lectius
que serà beneficiari de les vacunes.
Molt bé, seguim parlant de limitacions pel que fa,
per exemple, a limitacions d'aforaments als sectors comercials
que segueixen.
Hem vist també que després d'algunes crítiques
d'alguns grups polítics pel que fa al control al mercat,
finalment es va posar una persona allà
que sí que està controlant l'accés, no?
Sí, al final, a veure, nosaltres vam anar a veure in situ
diferents dissabtes, que és el dia de major afluència,
com estava de carregat a nivell de clients al mercat.
I us he de dir que en cap cas havia sobrepassat l'aforament del 30%.
Ara bé, sí que vam detectar que es va generar una percepció en algunes persones,
especialment gent gran, d'un cert respecte a entrar al mercat
en aquests punts d'afluència, de màxima afluència,
i vam considerar que potser es donava una imatge de més seguretat
si posàvem un vigilant.
Vam reduir una mica l'aforament màxim per més,
baixant-lo de 50 a 40, o sigui que estem per sota del 30%,
i de moment està funcionant bé.
Jo insisteixo, en cap cas hem tingut més de 50-60 persones a la vegada,
el que passa és que en el mercat, en alguns moments,
el que hi ha és una afluència més intensa en algunes parades que en altres,
unes certes aglomeracions en algunes parades que en altres,
i això sí que pot donar a vegades la sensació, en alguns punts concrets,
d'un cert esbordament.
Però quan comptabilitzes les persones que estan en aquell moment dins del recinte,
insisteixo que en cap cas s'havia sobrepassat la xifra de 50-60 persones,
que és un terç de l'aforament,
que és el que recomana la Diputació de Barcelona
com a aforament màxim en mercats en aquesta fase de la pandèmia.
Molt bé.
Anem ara al nou sistema de recollida de residus,
alcalde, perquè ahir dilluns va començar ja la campanya informativa
sobre la implantació d'aquest model al barri de la Miranda i el Canigó,
que és el primer barri on es durà a terme.
En què consisteix aquest primer pas de la campanya?
Sí, doncs ara es començaran a...
Bé, l'objectiu del canvi de contenidors, el coneixeu perfectament,
és posar un xip en les tapes dels contenidors d'orgànic i de rebuig,
de forma que per obrir-los necessitis d'una targeta.
I com que és un mecanisme nou, poc conegut a nivell social,
de fet som dels primers municipis a Catalunya a implementar-ho,
tot i que jo crec que en el futur aquest model s'anirà extenent,
el que cal és que hi hagi molta informació i molt acompanyament,
no només informació, sinó també acompanyament.
I és el que amb aquesta campanya que vam engegar fa unes setmanes,
amb una campanya d'expectativa,
que sé que també va generar una certa polèmica a les xarxes,
doncs el que pretenem és que la gent no se trobi un dia
amb una persona davant de casa seva informant-lo de quin és el nou sistema
o un contenidor diferent del que tenia fins ara,
sense que prèviament no hagi rebut uns ímputs.
I aquesta campanya d'això es tracta.
Jo el que vull dir és que les campanyes de millora del reciclatge,
siguin quines siguin, siguin el model de recollida que tinguem,
es demostra que són necessàries perquè hi hagi un millor reciclatge.
I més encara en aquest punt en què estem,
en què canviem el sistema de recollida.
Per tant, no són malbarataments de recursos,
com he sentit que deien alguns grups,
són despeses necessàries o inversions necessàries
per fer que el sistema funcioni millor.
I si el sistema funciona millor,
hi haurà un major reciclatge,
que entenc que aquest és un objectiu compartit
per tots els grups polítics.
I també aquest major reciclatge
repartirà econòmicament en l'Ajuntament.
Tindrem un major retorn de la taxa de residus,
dels cànons de residus,
i per tant, l'objectiu final
és que amb els nous sistemes de recollida de rebuig de residus
que provoquin un millor reciclatge
acabin sent beneficiosos econòmicament
pel municipi,
per les arques municipals.
Aquest és l'objectiu que perseguim.
Entenc que el tema de la polèmica
amb els altres grups
anava més enfocada
al que ha suposat la despesa del cost
d'aquesta campanya.
Començaven que havia sigut massa alt el cost.
Perquè van comptar tota la campanya de cinc anys,
es van pensar que eren les banderoles.
Evidentment, són dues qüestions diferents.
Hi ha, per un costat, el contracte d'acompanyament,
perquè la logística de posar en funcionament
aquest nou sistema de recollida és complexa.
Necessitarem persones a peu de carrer
que ajudin a la gent.
Hem de garantir que tothom tingui una targeta
o dues a casa seva.
En definitiva, hi ha una sèrie de dificultats logístiques
que requereixen d'un esforç per part de l'Ajuntament
perquè no sigui un desastre la seva implementació.
I, en paral·lel, la gent també ha d'estar molt informada.
Ha de tenir, a través de diferents mitjans,
xarxes socials, díptics, banderoles, etcètera,
ha de tenir la major informació possible
perquè sense informació,
i també gent a peu de carrer que estiguin ajudant
a la gent que té més dificultats
a l'hora de fer funcionar aquest nou sistema,
doncs, si no tenim tota aquesta ajuda,
el que existeix és una probabilitat molt alta
que el sistema acabi fracassant
i jo crec que tots volem que aquest sistema funcioni correctament.
Anem ara per un altre tema.
Parlem de la mobilitat del barri de la Miranda.
Ja fa dues setmanes que el Justram amplia aquest recorregut
perquè en Candeler, com a conseqüència,
doncs, el camí de Can Viosca i el camí de Can Candeler
passen a tenir un sol sentit de circulació.
Els veïns, però, almenys els de la plataforma,
que també s'expressen a través de les xarxes socials,
no els acaba d'agradar,
no veuen que estigui resolt el problema de mobilitat del barri,
es queixen de que el Justram passa a cada hora,
les parades noves estan a poca distància,
amb aquest canvi també de circulació,
comenten que s'hauria de mantenir els dos sentits.
Què s'ha de dir al respecte?
Bé, respecte als dos sentits,
el barri del carrer, concretament de Can Candeler,
després Can Viosca,
fins ara teníem dos sentits i curta d'aparcament
i no passaven dos vehicles a la vegada.
No hi cabien, no?
No hi cabien.
I menys un autocar.
I entenc que si es vol un autocar,
doncs, com comprendreu,
perquè l'autocar funcioni correctament,
no pot estar parat allà
cada cop que coincideixen amb un vehicle,
en sentit contrari.
Ni l'àrea metropolitana,
ni ningú que hi entengui una mica,
amb transport públic,
et posarà una línia d'autobús
en un lloc on hi poden haver embotellaments permanents
perquè no està ben regulat el flux de trànsit
en aquest carrer.
Aquest és un tema
i explica'l per què s'ha fet aquest sentit únic
en tot el barri.
Vull recordar que és veritat
que dones una mica de volta,
però vas amb cotxe.
Vull dir que molts de nosaltres,
per accedir a casa nostra,
també hem de donar una certa volta amb cotxe,
perquè no tots els carrers de Sant Just
són de doble sentit.
De fet,
n'hi ha molts que no ho són.
Parat de banda,
el Just Dama ara mateix està en fase experimental,
aquests dos recorreguts.
Les parades d'un i altre recorregut
no estan a molta distància,
per tant, algú que necessiti
anar a una franja inferior a l'hora
pot anar a carrer Sant Josep,
que està relativament a prop,
i el que volem veure una mica és
si hi ha moltes diferències de volum de passatgers
entre un recorregut i un altre,
perquè aquí tindrem pistes
de quin és el recorregut
que té més sentit.
Al carrer Sant Josep,
la parada de bus
tenia un flux de passatgers baixíssim.
Per aquest motiu
s'ha plantejat aquest canvi.
Nosaltres som sempre molt reticents
de treure línies o parades,
però és que en aquest cas concret
el nombre de passatgers era baixíssim.
Quan dic baixíssim,
vull dir baixíssim.
I, per altra banda,
jo ja sé que
als veïns de l'Amiranda
els agradaria tenir
com un just mètode
que comuniqués directament
amb la zona universitària.
Aquesta és una petició
que a través d'una carta
ens han fet arribar.
El que passa és que
no totes les línies de Sant Just
han de ser iguals.
Has de tenir una combinació de línies
que et connectin ràpidament
amb Barcelona,
com l'E30
o el Just Mètode,
que és on tenim
el principal flux de passatgers
a Barcelona, està clar.
Però també necessitem
de línies
que connectin a la població,
perquè, si no,
el que farem
és convertir-nos
en un llençadera,
totes les línies
seran llençaderes
cap a Barcelona
i no comunicarem
internament
a la població
i creiem,
i així ho recomaden
tots els experts
de mobilitat
amb els quals hem parlat,
que és interessant
que el municipi
tingui una línia
que pot patir modificacions
respecte a la que hi ha actualment,
el Just D'Am,
però que és interessant
que una de les línies
lligui la població
a nivell intern,
de tenir els dos
tipus de línies
a disposició
dels enjustencs
i les enjustenques.
Molt bé,
i d'aquest punt
sobre mobilitat
passem també
a parlar
de l'exposició pública
que s'està fent,
de la modificació puntual
del PGM,
del Pla General Metropolità,
en l'àmbit
pel que fa referència
a la carretera reial,
al parc
de Torre Blanca
i Can Biosca.
Doncs bé,
aquest va ser
un planejament,
no?,
per complir
amb el conveni
de col·laboració
per transformar
urbanísticament
que seria aquesta zona
de la carretera reial,
el seu pas
per Sant Just.
Sí,
a veure,
teníem
uns quants metres quadrats
per col·locar.
Sí, uns quants, sí.
Que havien d'anar,
vull recordar-ho,
perquè és fonamental
conèixer l'origen
que havien d'anar
a la vall de Sant Just
i com que va haver-hi
un consens
ciutadà i polític
en què millor era
preservar
aquest magnífic
entorn natural
que tenim,
doncs havien de buscar
altres emplaçaments
amb aquest soste
edificable.
I un d'ells
és l'entorn
de Torreblanca.
Vull dir,
primer de tot,
que a Torreblanca
hi cabria
una edificabilitat
de 10.000 metres quadrats.
I,
precisament,
per evitar
que hi hagués
un excés
de densificació
d'aquell emplaçament,
vam decidir
reduir-ho
a 6.500.
d'aquests.
D'acord.
Primera.
Segona,
és veritat
que és
un terreny
d'equipaments.
És veritat.
O era un terreny
d'equipaments,
també ho era
el terreny
on avui en dia
hi ha els miralls.
Són reserves
d'equipaments
que es deixen
precisament
a disposició
dels ajuntaments,
el planejament
així ho estableix,
no necessàriament,
no exclusivament
perquè hi hagi
equipaments,
sinó també
perquè són
terrenys fàcils
de transformar
urbanísticament
i, per tant,
poden absorbir
creixements
de població
que hi ha
en un entorn
metropolità
i dinàmic
com és
el de Barcelona.
Per tant,
les reserves
d'equipament
ja estan pensades
també perquè puguin
albergar en el futur
prèvia modificació
de planejament
sostre residencial.
De fet,
inclús amb sol
d'equipaments
pot haver-hi també
sostre residencial
que és l'habitatge
dotacional
que és el que farà
Sant Joan d'Espí
a la parcel·la
del costat.
Llavors,
el que garanteix
aquest planejament
és que es compleixen
sobradament
els estàndards
de zones verdes
d'equipaments
i es dona
solució parcial
al problema
de reubicació
del sostre
de la vall.
És un planejament
que jo sé
que en aquests moments
ha generat
certa incomprensió
veïnal
però
a vegades
quan has de
prendre decisions
saps
que no
satisfaràs
a tothom.
La gent
prefereix
tenir espais
lliures
al voltant
que no edificacions
i això ho entenc
perfectament
però
també
crec
que és
una voluntat
municipal
compartida
per molta gent
preservar
la vall
i trobant
plaçaments
per aquest sostre.
Vull dir que
a partir de demà
vull
avançar
que tindrem
la primera reunió
amb els veïns
per decidir
aquest sostre
que es col·locarà
a Torreblanca
a veure
si podem
pactar
quina és
l'ubicació
més
millor
per tots
sempre
tenint en compte
que
des de l'Ajuntament
tindrem
una mirada
de defensa
de l'interès
general
volem que
l'edificació
que es col·loqui
doncs
garanteixi
uns espais
lliures
de qualitat
però
tenim un marge
de moviment
i és el que volem
negociar
amb els veïns
afectats.
La idea
era fer
un bloc
de planta baixa
amb sis plantes
més o menys
amb una setantena
d'habitatges
i que el 30%
fossin
de
protecció oficial
de lloguer
i de lloguer
que això és molt important
perquè de protecció oficial
poden ser
30 o 40
depèn de
si s'aplica
la llei nova
o l'antiga
el que passa
és que
amb la llei nova
que és un 40%
no tens garanties
que tots
siguin de lloguer
el mínim
obligat
és un 20%
però l'altre 20%
pot ser de lloguer
o pot ser de venda
i nosaltres
el que volem
en aquest mandat
i aquest és un compromís
que tenim
en el pacte de govern
és que
és prioritzar
les
el lloguer
assequible
i si pot ser
claus en mà
com serà
en el cas
del barri
de davant
on actualment
hi ha
Aceros Vergara
ara en procés
en derroc
doncs molt millor
volem
que els
rebre els habitatges
ja construïts
entenem que així
anem molt més ràpid
a posar
a disposició
dels sants justencs
i sants justenques
que ho necessitin
habitatge
de lloguer
assequible
que crec que és
el repte
que tenim
en aquests moments
el principal repte
que tenim
com a municipi
molt bé
doncs amb aquest tema
d'habitatge
alcalde
tanquem l'entrevista
d'avui
moltes gràcies
ha estat un plaer
i ens emplacem
fins a propera
igualment
Buen dia
Buen dia
Buen dia
Buen dia
Buen dia
Buen dia
Buen dia
doncs amb aquesta cançó
de Bruno Mars
Billionaire
passem a fer
la secció de música
amb l'Andrea
Andrea
hola
molt bon dia
hola
bon dia
Núria
què tal
com val dia
Ben dia
Bé. Doncs així de bé també ha d'anar a la secció de música, que comencem ara amb tu. Ens portes cosetes, no?
Sí, porto cosetes, perquè arrel d'un adult de les novetats de la setmana, que no és ben bé una novetat,
doncs ja podem parlar d'indústria discogràfica, de com funcionen els contractes, els drets,
que no és una cosa que es parli gaire i que jo trobo que és bastant interessant i que ajuda molt a entendre com funciona tot aquest món.
I com està canviant també, perquè està canviant molt ràpid.
Ostres, això vol dir que hi ha alguna notícia així concreta?
Sí, hi ha una notícia concreta que és que bé, el divendres va, Taylor Swift va llançar Love Story,
una cançó que ja havia llançat el 2008 sota la discogràfica Big Machine Records,
i que doncs ara torna a llançar, però on gairebé tots els drets de la cançó seran seus.
Ah, mira.
I doncs ella s'emportarà tots els beneficis que generi.
Tot això, ara ho explicaré, perquè hi ha un entramat mediàtic i hi ha diverses persones.
Una mica liat.
Sí, però si et sembla bé, comencem la secció escoltant aquest Love Story,
que és exactament igual, després explicaré per què, que el que es va publicar l'any 2008.
Doncs escoltem a veure com sona aquest tema.
Fins demà!
Fins demà!
Molt maca la cançó, eh?
Sí, és una cançó que tots coneixem.
Oh, i tant!
I que és una de les més famoses de Taylor Swift i per això ha sigut la primera que ha volgut rellençar, regravar.
I tot això, per posar en context, la gent va començar l'any 2018, quan Taylor Swift va abandonar el que havia estat sempre la seva discogràfica, Big Machine Records, després de sis discs, i se'n va anar a Universal.
Els cantants canvien de discogràfica, igual que els jugadors canvien d'equip.
O sigui, és una cosa normal.
Però Big Machine, que abans de Taylor Swift no existia, va créixer amb Taylor Swift com a discogràfica, no li va sentar del tot bé, i va vendre els màsters, que els màsters són els drets de gravació.
Hi ha una cosa que són els drets d'autor, que els diners se'ls emporten els que han escrit la cançó, i després hi ha els drets de gravació, que és la cançó com a tal, com quan es distribueix, quan surt a una pel·lícula, quan sona la ràdio...
Doncs aquests diners van aparar a Big Machine, i és ell, l'amo, el propietari de tot el catàleg fins a les hores de Taylor Swift.
I com a venjança, diguéssim, els va vendre a Scooter Brown, que per qui no els coneguin, Scooter Brown és l'amo... Ai, l'amo...
El mànager d'Ariana Grande, a Justin Bieber, a Demi Lovato...
Un altre dels grans.
Un altre dels grans, i un dels enemics mortals de Taylor Swift.
Uf!
I a partir d'aquell moment, Taylor Swift el que va fer és que ella podia decidir si una pel·lícula, si una ràdio, posava les seves cançons, llicenciava les seves cançons.
I en aquell moment va...
Gràcies!