I dic que anem a parlar de muntanyes i d'altres qüestions relacionades amb la natura,
perquè tenim amb nosaltres el vicepresident de la CEA Sant Just,
ell és en Josep Gil, o Pep Gil?
Pep Gil, millor.
Jo, Pep.
Pep, bon dia, com estem?
Bon dia.
Ben tornats, ben retrobats a l'emissora, que sé que feia una mica d'anys,
uns quants anys que no passaves per aquí?
Jo, sí, uns set anys.
Uns set anys, pots venir sempre que vulguis, eh?
No cal que passin set anys, perquè hi tornis.
Tenim aquí, precisament, per parlar una mica d'aquest curs, per saber com ha anat,
i també d'aquesta última excursió que heu fet just ara, aquest cap de setmana,
amb el grup de veterans, que van anar fins al tuc de Babiser, no?
Basibers, Basibers.
Basibers?
Basibers.
Ah, Basibé, Basibé.
Tuc de Basibé.
Tuc de Basibé.
I els estanys, també, no?
I els estanys, sí.
Això és a la via Pirinenca, no?
En aquesta ruta.
Tu també hi vas assistir?
Sí, sí.
I, bueno, va coincidir que, si em permets, nosaltres programem cada any una sortida de veterans,
que diem, i quasi sempre la fem el primer cap de setmana de juliol.
I aquest any va coincidir que la via Pirinenca, aquesta il·luminació de cims entre el País Basc
i el Mediterrani, o sigui, el Pirineu que arriba fins al Mediterrani, doncs, va coincidir aquest cap de setmana.
Aleshores, vam dir, doncs, ja que sortim, procurem fer un cim que estigui dins dels que consideren que s'ha de posar un farell.
I així ho vam fer-ho, doncs vam fer-ho.
Vam fer-ho il·luminar-ho.
I com que teníem programat anar per la Vall d'Aran, doncs, el tuc de Baciver estava dins dels tucs o de les muntanyes que tindríem per ell.
I així ho vam fer-ho i dins del grup quatre valents, els diré per nom, si em permets.
Sí, tant.
La Teresa Reverter, el Xavi Amador, l'Albert Cortés i el Joan Anton Pera, ells van pujar, com uns quants també van pujar,
però els vam deixar allà amb el farell i tota la parafernàlia aquesta, i ells es van quedar, doncs, tota la nit allà,
fins que va tornar a sortir el sol l'indemà.
Tota la nit allà, vigilant també aquest punt de llum.
Sí, sí, van quedar tota la nit de guardians del farell.
I després van plegar-lo i van baixar i ens vam reunir de nou per seguir el cap de setmana.
Per tant, hi ha alguns que no van dormir massa?
Bé, segons ells, ells ens ho podien dir millor, no?
Però per el que he parlat amb ells, doncs, van poder dormir força dins del que era de la llum que els donava el farell,
que el tenien una mica apartat, perquè van baixar un collet a uns 50 o 60 metres més avall,
però es veu que, clar, allà la nit és molt clara, molt negra,
i els hi feien molta, molta llum i havien de dormir d'esquena a la llum.
Com d'esquena, no? Clar, clar, i des d'allà es veien els altres cims il·luminats?
Ells van veure si tenien a la vora, em sembla que es diu el truc de la custòdia,
que estaven els bombers d'allà de l'Aran, aquest era el que tenien més a la vora,
i alguns més que ara no recordo, no m'ho van dir, però, bueno, clar,
estaven bastant distanciats, aquest era el que tenien més a la vora,
però crec que veien quatre o cinc veien ells.
O sigui, heu aprofitat aquesta sortida per sumar-vos en aquesta via, no?
Sí, sí, sí, la veritat és que sí.
A més, aprofito per dir que la secció que tenim,
o la subsecció dins de la secció dels joves,
aquesta secció que ha iniciat fa poc el seu camí...
Tots vius aquest curs?
O ha reiniciat aquest curs, doncs ells van pujar al Ventolau,
van estar allà amb ells, o sigui, el Ventolau ja estava,
tenia, diguéssim, una entitat que havia sol·licitat el farell per cursar-lo,
i el van fer, però ells van pujar allà i van estar allà amb ells,
una estona després van baixar a anar avall.
O sigui, que feien una sortida, era nocturna, no?
Sí, bueno, sí, van fer una sortida cap de setmana i van anar allà.
I com va anar aquesta sortida, la vostra, la dels veterans, com va ser?
Perquè aquesta és llarga, eh, la caminata?
Bueno, la nostra és, com que és un cap de setmana sencer,
normalment el que fem, o en aquest cas concret,
doncs sortim ben d'hora, ben d'hora d'aquí, de Sant Just,
i anem fins al lloc, en aquest cas, a la Vall d'Arar,
vam pujar fins allà a l'aparcament d'Orri,
a sota del Pla de Beret,
i després, aleshores, doncs, tots els, no sé, érem 30, 29 o 30 érem,
vam anar pujant fins als llacs, vam anar progressant,
i després, doncs, un cop allà,
alguns ja es van anar quedant per allà i van decidir després retornar,
i uns quants més, els quatre esforçats que es van quedar tota la nit,
i uns quants més vam pujar, els vam ajudar també a portar les bateries,
les bateries són unes peces que pesen bastant,
i són tres bateries, i el farell, tot això,
i ells, sobretot, van ser els més esforçats.
Vam fer el tuc de Bars i Bés, també vam fer un altre tuc,
el tuc del cap de Marimanya,
i després, a la nit,
bueno, nosaltres a mitja tarda ja els vam deixar allà, amb ells,
i ells, doncs, ja a l'hora de...
havia una hora establerta, em sembla que eren, no sé si eren,
les 9.55 de la nit,
van encendre els farells, van encendre els farells,
i ja es van quedar allà, doncs, tota la nit,
fins a les quarts de 7 o així del demedir,
que van tirar avall, van recollir-ho tot i van tirar avall.
I es van reunir amb nosaltres,
aleshores, nosaltres vam fer el diumenge,
doncs, vam fer una visita cultural per la vall,
vam fer... vam estar a Unya,
vam veure tot això amb un guia,
un guia que ens va fer una visita extraordinària,
o sigui, unes explicacions immenses,
molt bones i molt ben documentades,
i vam veure l'església d'Unya,
el poble d'Unya, que són pobles molt petitets, com sabeu,
vam estar a Salardú,
i també vam estar a l'església,
i últimament, i per al final vam estar a Bejergue,
també ens va fer una petita visita turística per allà,
donant explicacions de, a fi, del que era els pobles,
com eren quan eren, diria jo, més aranessos,
que em perdoni, no és que no siguin aranessos ara,
però ara tot s'està més de cara al turisme,
i doncs hi ha coses que canvien,
i això t'ho fan veure les persones com ell,
com aquesta persona que ens va fer una guia molt maca,
molt bonica i molt interessant des del punt de vista cultural.
Després, doncs, com sempre vam acabar dinant,
i vam marxar cap a...
Una mitjada, no?, perquè, clar, tot el tute que porteu...
Sí, vam fer una miqueda descans després de dinar,
i cap aquí, cap a Sant Just.
Quants quilòmetres eren, aquesta ascensió?
Bueno, va ser...
La pujada al Bacibés són uns 11 quilòmetres,
no és anar i tornar, no és molt...
11 anar més, 11 tornar, eh?
No, no, no, en total, més o menys.
I els que van fer, els dos tucs que van fer
al cap de Marimanya i al Bacibés,
doncs potser van fer...
Dic, potser perquè aquesta no la vaig fer jo,
tota sencera, potser 4 o 5 quilòmetres més,
total, uns 16 o així, eh?
I el desnivell, un desnivell positiu,
d'uns, doncs, 800 metres o així.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, a fer cames, eh?
Sí, una mica, sí.
A més, el terreny era bastant pedregós,
no complicat, no era difícil,
no necessitaves gran tècnica,
però sí molt ferragós,
perquè quan hi ha molts blocs de pedra
i això, doncs, es fa més...
Sí, no és un caminat lleuger, no?
És més feixuc de fer.
Estic veient fotografies que teniu publicades
i aneu molt ràpids a publicar-les a la web, no?
A la web de CES.
Bueno, tenim alguns que són rapidíssims, eh?
El Jordi Gironès, que és el que heu publicat.
i el que heu publicat, sí.
Tots els que pensen que avui dia...
Quantes càmeres portem?
Sí, amb mòbils o el que sigui, també...
Portem un mòbil cada un, ja és una càmera.
Ja és una càmera, sí.
A part, els que a més ens agrada portar càmera,
doncs, hem fet unes quantes fotos,
li hem enviat i ell ja ha fet tot aquest compendi de...
Sí, és com un col·laix, no?, de fotografies.
Sí, hi ha moltes fotos.
A més, feia un dia molt maco.
Sí, anava a comentar, no es veu gairebé ni un nubolet,
allò de dir, no?, al fons.
Tenir un dia per fer muntanya, amb caloreta,
perquè, Déu-n'hi-do, per ser a l'alçada que hi érem,
però bé, hi ha un dia d'aquells, a més, amb vista molt bona,
perquè no hi havia...
Clar, està molt encalitjat i encara que estiguis molt enlairat,
la calitxa no et deixa veure res, no?,
però estava bastant net.
Sí, sí, es veu unes vistes espectaculars, eh?
al grup de veterans, quan són aquesta trentena de gent,
de persones, més o menys, o varia, no?, en funció de l'explicació?
Bé, habitualment, aquest any vam tenir,
bé, això no ho he dit,
més o menys estaven com cada any,
entre els 35-40, que són els últims anys,
havíem anat més gent,
anys enrere havíem arribat a ser quasi 50,
però, bé, últimament, sobre els 40, 35-40,
i aquest any eren 38,
però el Covid, aquest, que no ens deixa mai...
Et mitjo maleït, eh?
Sí.
Ens va...
Els últims dies, l'última setmana,
ens va fer 5 baixes.
Ostres!
I aleshores ens vam quedar en 33
i això va ser la sortida prògica.
Més o menys mantenim la tònica
en quant a la quantitat de gent dels últims anys, eh?
L'any passat vam estar a Andorra i vam estar a 37, també.
Allà no vam tenir cap cas de Covid,
però aquest any, sí,
aquest any que la cosa semblava que estava més tranquil·la, diguéssim,
de cop i volta,
bueno, jo dic,
perquè jo i altres companys hem caigut unes setmanes abans, eh?
Sí, també ha tornat a revifar aquest virus maleït.
Sí.
De mitjana d'edat, més o menys,
quina edat sou d'aquest grup de veterans?
Molt veterans.
Molt veterans.
Què vol dir, molt veterans?
No ho sé.
Estem a una mitjana molt alta.
Això és un dels hàndicaps.
Bueno, també és una cosa positiva, no?
És a dir, escolta,
amb certes edats anar a fer aquestes excursions,
no ho fa tothom.
Em refereixo.
Mira, diré una cosa.
Fa 38 anys,
sí?
Fa 38 anys,
38 o 39,
crec que vaig ser 38,
que es van fer la primera sortida de veterans.
Uau.
Si tu ara...
Jo estic a 68 anys,
menys 38...
Calculen, no?
Calculen.
Calculen.
Teníem 30 anys,
per ahir estàvem pel vols dels 30.
i ja vam començar a fer sortides de veterans
perquè aleshores
hi havia gent,
veterana,
gent que...
Alguns ja gairebé no hi ha ningú
o gairebé ningú que hi ha
que estigui ja amb nosaltres,
perquè, clar,
s'han fet molt grans
i ja han traspassat.
Doncs van dir,
home,
doncs per què no fer això i tal?
I vam començar,
vam començar
i fixa't,
doncs fins aquí
i esperem que encara duri molts anys més,
no?
Home, sí.
Però ara a la mitjana
som grandets tots.
Som grandets o no...
Molt veterans.
No ho sé.
Veterans.
Molt veterans.
Doncs per això us contraposen
la secció jove,
que són els vostres futurs veterans,
en el fons.
Sí.
Nosaltres fa,
doncs ja més d'un any
que ens van...
aquest grup,
aquest grupet de joves,
doncs ens vam venir a consultar
si ens semblava,
si podíem muntar la secció jove
i nosaltres encantadíssims
perquè el que ens falta
és un relleu a darrere.
Exacte.
Doncs nosaltres tenim molta il·lusió,
encara tenim il·lusió
de fer coses.
Tots els que estem allà,
tots tenim ganes,
però trobes una cosa
que no pots lluitar,
que és que les forces,
si permets dir-ho així,
no són les mateixes
de quan tenies
l'edat que tenen aquests joves
que estan entre 20 i pico
i 30 i pocs anys.
Doncs clar,
això és el que volem nosaltres,
que vinguin a darrere nostre
i que nosaltres,
com es diu ara,
anem fent un pas al costat,
podem participar-hi,
però no sent els organitzadors
ni els que promovem les coses,
sinó ja sent els participants,
però sense organitzar,
no sé què dir-ho.
Sí,
a una segona fila,
no?
Exacte,
perquè clar,
els relleus
són necessaris,
els relleus,
però són necessaris
si venen,
si no venen,
anem estirant la goma,
no?
No sé si com dir-ho.
No,
devia ser una bona sorpresa,
no?
Rebre aquesta gent jove
que volgués crear,
no?
Ens va semblar una idea,
una sorpresa,
una bona iniciativa.
Una bona iniciativa.
A més,
tenen ganes,
ells preparen
les seves sortides,
normalment,
que estan fent una o dues al mes.
Sí,
més o menys,
sí.
I van fent
i de moment,
doncs mira,
l'última,
ahir vam tenir junta
i ens van comentar
aquesta que he comentat,
amb de l'Ontolau,
que eren 10 persones,
doncs bueno,
està bé.
I si ells ens van agafant,
doncs nosaltres anem deixant,
tancant portes
en el sentit d'anar deixant coses
i ells els van obrint per ells,
seria el nostre desig,
és el nostre desig,
perquè nosaltres ja som veterans.
Molt veterans,
és clar,
molt veterans.
I de cara al setembre
o les pròximes,
és a dir,
el curs nou,
no sé si aquesta ja és
l'última excursió d'aquest curs,
o us en queda algun altre?
Queda algun altre encara?
Tenim encara dos sortides oficials.
Perdó.
Ara aquest cap de setmana
hi haurà sortida al Pirineu,
que és el final de...
Bueno,
s'organitza des de fa ja uns quants anys
i es va al Tervassó,
als Llacs i al Carlit
i es fa el cap de setmana aquest que ve ara,
el dia crec que és 9 i 10 o 10 i 11,
no sé, bueno...
Sí, dissabte 9 o diumenge 10.
Exacte, 9 i 10.
I encara ens queda l'última,
que serà l'altra setmana,
el dissabte vinent,
que serà el Sopar de Lluna Plena.
El 17 i 17.
Que feu també una excursió.
Sí,
Sopar de Lluna Plena
va ser l'iniciativa també d'uns companys,
concretament de l'Albert,
l'Albert Cortés,
ja fa uns quants anys,
i no l'hem deixat de fer.
Per què?
Perquè va ser un èxit.
Aleshores,
el dissabte,
normalment sempre és un dissabte,
que estigui el més proper
o si pot coincidir amb la Lluna Plena.
És bastant difícil
que coincideixi sempre amb un dissabte,
però procurem que estigui la Lluna
el més plena possible.
I aleshores fem...
Fins avui s'ha fet sempre
a un lloc diferent.
Aquest any anem a Sant Pau de la Guàrdia,
que està aquí al front de Montserrat,
des del coll de Camp Massana,
anant cap a la noia,
o sigui, està dins de la noia.
I el que fem és que anem,
normalment sortim amb l'autocar,
anem fins a un lloc
que ens deixa l'autocar,
caminem una estona,
una hora, hora i pico,
depèn del lloc,
arribem a lloc,
allà sopem tots junts,
cantem i fem...
En fi, ens desitgem bon estiu
perquè ja sol ser l'última,
diguéssim, del que és l'entitat.
I després tornem caminant a la nit
amb els nostres frontals
fins a l'autocar,
per al lloc que ens diuen d'anar-hi
i allà ja tornem cap a Sant Just.
Ah, val, és a dir,
aneu i torneu a la mateixa nit,
sopeu a dalt i torneu a baixar...
És un sopar,
per tant caminem una mica abans de la nit,
sopem, se'ns fa de nit
i tornem caminant amb els...
I torneu amb l'autocar cap a aquí a Sant Just,
o sigui, dormiu a casa aquella nit,
no feu acampada.
I amb aquestes ja tanqueu aquest curs
i ja prepareu, imagino,
o ja estareu pensant des de partia del setembre?
Ja tenim el calendari del curs vinent.
Ah, ja el teniu?
Ja el tenim.
Ja el teniu?
Home, falten alguns retocs.
Per exemple, potser falta...
No sabem encara on anirem a veterans l'any que ve,
però sí que sabem,
doncs segurament,
i dic segurament perquè ahir ho vam estar comentant,
el cap de setmana que serà.
i aleshores,
doncs nosaltres fem el curs com el curs d'escolar.
Comencem al setembre,
o sigui que acabem ara...
A l'agost és vacances.
O l'allargueu una mica més,
perquè al juliol també feu alguna excursió, no?
Bueno, sí.
Nosaltres normalment acabem al juliol,
sempre, depèn de l'any,
una mica abans, una mica després,
però el curs, diguéssim, l'acabem al juliol.
Deixem la resta, si queda juliol,
i l'agost queda allà com a lliure,
o sigui, no hi ha activitats, diguéssim,
i ja comencem al setembre.
Al setembre, doncs la primera activitat,
el concurs fotogràfic,
que ja està convocat.
Des de fa quants anys,
no sé si ho sabeu,
la CEA s'organitza un concurs,
i ara ja, si alguna persona,
qui vulgui,
o sigui, això està oberta a tothom,
vull dir que a vegades...
Sí, no, no, membres de la CEA, eh?
Jo he parlat amb gent
i es pensa que només és per la gent de la CEA.
No, no.
Està oberta a tothom.
Un fotogràfic, qualsevol persona
que li agradi la fotografia
i que dins de les bases,
doncs les fotos que fa,
entrin dins del que marquen les bases,
doncs pot presentar...
I ja està obert,
ja s'hi poden presentar?
Sí, sí, ja des d'allà.
O sigui, des d'aquest moment,
bueno, aquest ja fa unes poques setmanes
que es va convocar el concurs.
Es fa fins...
Ara parlo de memòria.
Em sembla que és el dia 12 de setembre,
perquè el dia 16, dos dies després,
ja hi ha el jurat
que fa el fallo de les fotos guanyadores, no?
Aquest any tenim una novetat
que és que fins ara podíem presentar
tres fotos de, diguéssim, de col·lecció
i una foto d'excursions de les CEA,
qui volgués, eh?
O una foto o dues, vull dir,
és el màxim.
I aquest any el màxim s'incrementa
amb una foto més.
O sigui, podem presentar
tres fotos de col·lecció,
una foto solta,
que t'agradi,
que diguis, mira,
jo aquesta la vull presentar també,
però no dins de col·lecció.
I si has fet una foto
amb alguna excursió oficial de les CEA,
han de ser excursions
que convoqui l'entitat, eh?
No que les faci un pel seu compte.
Aleshores, doncs, també.
O sigui, que de fet,
una persona com a màxim
puc presentar cinc fotos.
I ja, si tens fotos,
les pots presentar.
Ja ho sabeu.
Estic veient que també
al web,
santjus.org.seas,
no?
Allà t'ho trobarà més informació.
Sí, exacte.
Allà està tota la informació
de les bases del concurs,
com han de ser les fotos,
en fi,
de quins temes són.
Normalment són,
normalment no sempre,
natura,
muntanya.
Excursionisme,
muntanya i natura,
no?
Diu aquí?
Sí, d'aquest 2022.
I estic veient també
que el 17 de setembre
d'aquest 2022
serà quan es farà públic
els guanyadors o guanyadores.
Exacte.
El 17 de setembre
és el sopar de motxilla,
que és, diguéssim,
és la primera activitat
del curs.
Per inaugurar el curs, no?
Del curs.
I aleshores,
a part que tenim
un sopar
de tots els,
de germanor,
de tots els que volem
participar-hi,
iniciem el curs
i s'aprofita
per fer
l'entrega
dels premis,
del premi,
o sigui,
del concurs fotogràfic.
I després,
doncs, ja,
no sé si vols...
Ens queda poc temps
perquè tenim un minutet només.
Un minutet.
Bé, doncs,
després tenim
el cicle temàtic,
aquest any
és interessantíssim,
que és sobre
les dones literàries,
o sigui,
m'havia fet
una petita xuleta
perquè crec que és
molt interessant,
sobretot,
a les conferències.
A veure si ens dona temps.
Parlarem,
entre d'altres,
de la Teresa Pàmies,
la Xabel Clara Simó,
Montse Roig,
Caterina Albert,
Víctor Català,
Mercè Rodoleda,
Montse Balló,
Maria Mercè Marçal,
Maria Barbal,
i després farem
una ruta literària
a Mallorca,
que parlarem de tot.
Carai,
ens han faltat minuts,
Pep,
ho veus?
Ho hauràs de tornar a venir.
De moment,
t'emplaço
el pròxim setembre
o ens emplacem?
Jo espero que pugui venir
la nostra presidenta,
que ella se't desenvolupa
una mica millor que jo.
Bueno,
podeu venir els dos,
podeu venir els dos.
Ens veiem al setembre,
si et sembla,
i així seguim comentant
aquestes qüestions
de les SEAS,
de les seccions.
Moltes gràcies, igualment, a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música