Un quart de dotze, que és per què el que fem és parlar de la trobada gegantera que es fa aquest dissabte a Sant Just a partir de la cinc de la tarda al Parc Joan Maragall amb diferents activitats durant tota la tarda i en parlem ara amb la presidenta de la colla gegantera de Sant Just, la Palmira Badell, molt bon dia.
Bon dia.
I també amb la gegantera i membre de la colla, Mercè Gràcia, bon dia.
Bon dia.
M'has dit presidenta.
Sí, no? No ho he dit bé.
Cap de colla.
Cap de colla, és veritat. Aquests matisos sempre passen amb totes les colles. Tens raó, eh?
Doncs rectifico, rectifico.
Ser cap de colla tampoc no vol dir...
Representes la colla una mica, no?
Sí, això mateix.
I en el fons fas feina segurament invisible.
Havia estat cap de colla el meu germà, havia estat cap de colla el meu marit i es veu que per dinastia m'ha tocat ser de cap de colla amb molt de gust.
Per això t'anava a dir, fruites, frutes, per això no...
Sí, però aquí qui va davant amb la feina és la Mercè, la Montserrat, la Nuri, tota la colla.
L'Enric, el Jordi, la Teresa, tota la gent que em fa costat i que treballa.
Treballa en equip, no? El treball de colla.
Jo he portat la Mercè perquè ella és la que sap tot com va. S'ha fet una llisteta, eh?
Ja ho veig, i així no ho falla, eh?
La xuleta, la xuleta.
Home, és una trobada d'aquestes que, a més a més, ja sabem que no plaurà, almenys durant la tarda, vull dir que això sempre fa il·lusió.
Que això mateix, que ja és molt, perquè l'última ens va fer patir molt el temps.
L'any passat, sí?
Dos anys.
Ah, clar, és cada dos anys, tens raó.
Cada dos anys.
Tens raó.
Feia molt de vent i estava molt ennubolat i vam haver de decidir d'anar-nos-en a la...
A la bona aigua.
A la bona aigua.
A la bona aigua.
A fer el sopar, sí.
A veure, és que tot això és un trasbals que no te l'esperes i prou feina hi ha, més falta això.
Esperem que aquest any no, eh, Mercè?
No, aquest any no.
Aquest any farà un sol radiant tota la tarda.
Hem dit que comença a la 5 perquè la 5 és la plantada de gegants.
En realitat, tot plegat comença...
Si la 5 és la plantada, per tant, qui vulgui ja pot passar per allà, no?
Perquè ja anirà veient els gegants.
Sí.
Quantes colles participen a la trobada?
10 colles aquest any.
Llavors, a partir de les 5 van arribant totes les colles de les diferents poblacions i van plantant els gegants.
I a partir de les 6 de la tarda començarem amb una cursa de gegants, que és el primer cop que ho fem.
I, bueno, estem molt il·lusionats amb això.
Una cursa de gegants, eh?
Sí.
Exactament.
És la...
L'he llegit abans el programa.
Primera cursa internacional de gegants.
És a dir, que té nom amb entitat pròpia, també.
És d'aquestes curses de veure qui els viva primer.
Sí.
És així de fàcil, eh?
És així de fàcil.
I participaran, per tant, totes les colles? Només vosaltres? Com ho fareu?
Bé, és una proposta que fem a les colles que venen.
Després cadascuna decidirà el que vol fer.
Vull dir, la nostra idea és això, és fer-lo, començar amb el gegant i fer un relleu amb la geganta o al revés.
Vull dir, a mesura que vagin arribant les colles ho acabarem de definir, però la idea és aquesta.
I a partir de les set, llavors, comença la cercavila.
Molt bé.
La cercavila, o sigui, jo crec que serà...
Home, és important de veure-ho aquest any el tema de la cursa, no? D'alguna manera o altra, perquè no sé si sabeu si s'ha fet en altres llocs?
Sí, bé, sí, sabent que en algun lloc sí que s'ha fet.
Sí que s'ha fet, sí, però...
Però la imatge de gegants fent una cursa crec que no té preu.
S'ha de veure, s'ha de veure.
Sí, sí, jo també tinc moltes ganes de veure-la.
I això serà la pista del parc, eh?
Exacte, sí, sí, sí.
Allà és un bon lloc.
Sí, sí, això sí.
Sí, perquè tampoc ho podem fer molt llarg, eh?
Que pesen, eh?
No, no, clar.
I després a les set hi ha la cercavila, no?
Sí.
Que és un dels actes també més esperats.
Sí, sí, començarem a Maragall i anirem, doncs, si vols, et dic als carrers per on passa.
Després anirem pel carrer Major, pel carrer de la Teneu.
Farem una parada a la plaça Malaret, on farem un ball totes les colles.
Després passarem per Creu, Rambla, Encent Clavé i després la plaça Verdeguer, on serà l'arribada, diguem-ne, de totes les colles.
Allà també farem una entrega de premis, doncs, perquè els cartells de la trobada s'han fet amb escolars de Sant Lluç i han quedat, doncs, finalistes i amb ells s'ha fet el cartell definitiu de la trobada i llavors hi haurà una entrega de premis dels escolars de Sant Lluç.
N'hi ha un del Montseny, un del Canigó i un del Montserrat.
Exacte.
I el guanyador?
Aquests.
Ah, sí, és un per escola.
Val, val.
Un de cada escola.
Un de cada escola, val, val.
Sí, sí.
I, val.
Són dels més petits, eh?
Sí.
Són de cinc, sis...
Sis anys, sí, em sembla, sí.
Sí, sí, sí.
Si veieu els cartells, doncs...
Ja ho veureu.
Són molt entranyables.
Sí.
La visió dels nens dels nostres gegants.
i després a les 9 hi haurà un sopar on participaran les colles convidades per Sant Lluç
i on també tenim obert la possibilitat, doncs, que gent del poble pugui venir amb aquest sopar a Can Ginestà,
que és un lloc preciós per fer un sopar, on hi haurà també música i ball,
llavors es poden adquirir tickets a la granja Carbonell, a Can Ginestà, per 10 euros.
Ja es poden anar a comprar, eh?
Sí, sí, ja es poden comprar.
També tenim previst l'últim dia, doncs, vendre'n alguns...
Estigui obert per uns quants, sí.
Deixem que et digui que a Can Ginestà ens fa quedar bé.
Sí.
Som l'enveja.
Sí, sí.
Perquè a l'hora que arriben el juny hi ha la posta de sol i, a més a més, nosaltres ja podem endreçar els gegants i veuen la capella
i la veritat és que som l'enveja.
Home, sí, sí.
Els vesperes de juny aquí a Can Ginestà són molt interessants.
Molt macos.
Sí, sí, i tant.
Doncs, Déu-n'hi-do, tot això és el que hi haurà durant aquest dissabte, a més a més, això amb la participació de Déu Colles,
és a dir que serà... és molta feina, entenc, organitzar-ho, però és maco de viure-ho i de veure-ho, no, també?
Sí.
Vosaltres des de dintre, però també la gent que veia veure els gegants, no?
Sí.
Esperem que hi hagi molta gent que vingui a la plaça Maragall i ens segueixi fins a la plaça Verdaguer.
que ens segueixin, que ens facin companyia i que vinguin i, si no, que sortin al balcó i aplaudeixin.
Home, normalment, les trobades que feu aquestes geganteres cada dos anys, tenen bones respostes?
Esteu contentes amb la resposta que hi ha o falta una mica més?
Ens agradaria més. Ens agradaria més. Esclar, que estem contents.
Sí, home.
Estic contenta, però com més gent vingui, més contenta estaré.
Sí, quan anem nosaltres a altres pobles a fer la trobada, quan veus gent al carrer també et sents més satisfet de la teva feina,
perquè estàs fent un esforç també i quan veus gent que està participant, doncs agrada, sí, evidentment.
i nosaltres, que, de fet, la Mercè porta el tambor i jo toco la gralla, allà on veiem gent, allà ens posem a tocar.
Clar, perquè és una manera d'agrair que hagin vingut.
Sí, sí, és...
Exacte.
Hi ha una novetat aquest any.
Sí, una altra.
Una altra novetat.
A veure, aquest any tenim moltes coses noves.
que obrirem la cercavila amb un remolc cedit per... ai, ara no me'n recordo d'aquí.
Per qui ens l'ha cedit el remolc?
Bé, us l'han cedit.
Ens l'han cedit un remolc on ficarem els nostres caps grossos i si alguna altra colla també vol ficar el seu cap gros
i serà el remolc el que obri la cercavila.
Molt bé, sí, sí, sí.
Molt bé, eh?
Serà molt xulo, també.
Home, sí, sí, curiós.
Clar, perquè quan parlem de gegants, no només parlem de gegants, sinó que parlem també del que estàveu dient ara, no?
De cap grossos, de les gralles, de tot el tema de la percussió.
A veure, els cap grossos acompanyen i, de fet, la seva feina és obrir la cercavila, obrir el pas als gegants.
Per tant, doncs, una mica fem això.
Però ells obren pas i aparten una mica la gent que a vegades inconscientment es posen al mig i poden prendre mal.
Per tant, els cap grossos, la seva feina és aquesta.
I aquest any, doncs, mira, han tingut aquesta idea i penso que pot quedar molt festiu.
Sí.
Perquè, a més a més, ja hi ha qui s'ha cuidat d'anar a buscar guarniments per guarnir el remolc i estan molt il·lusionats.
Sí, sí.
És que, a veure, ens organitzem amb tres grups.
Un grup és per publicitat, que porta, doncs, el del cartell, el de contactar amb les colles.
L'altre porta la cercavila.
I que la cercavila, doncs, és contactar amb la policia, discutir amb la policia, perquè ells et diuen, oi, no, per aquí no, perquè aquí és perillós i tot.
I, bé, doncs, és poder fer camí i posar els cartells de molta feina.
I després hi ha el del sopar.
Són tres grups.
Amb aquests tres grups, tant en tant ens trobem tots junts i cadascú explica com li va la seva.
I així és com...
Mercè, tu de quin grup ets?
Jo de menjar.
Home, són unes 350 persones a sopar.
Vull dir que, clar, has de tenir molts punts previstos i que no falli res.
Intenta, sempre.
Sempre hi ha alguna cosa, però s'intenta que no.
Jo, com que sóc de poca vida, no em poso mai al menjar.
Jo sempre he estat a publicitat.
Molt bé.
Perfecte.
Doncs ho repartiu una mica.
És la feina d'abans.
Sí, sí, hi ha més feina.
El sopar és de menjar.
Aquell dia, dissabte, treballa tothom.
Perquè hi ha feina per tothom i més.
Sou molts a la colla?
Trenta i pico.
Trenta i pico, sí.
Trenta i pico, sí.
Amb dues generacions molt clarament marcades i ara ens faria falta una altra generació.
Una altra generació que entrem, no?
Sí, perquè...
Perquè de vegades en parlem, no?, amb les diferents entitats que passen per aquí.
És el problema del 99% de les entitats.
De les entitats, sí, clar.
Dic 99, però no dir el 100.
Sí, el canvi generacional.
El canvi.
Vosaltres, jo fa 21 anys que estic a la colla gegantera i, clar, quan vaig entrar, érem els joves.
Encara ho sou.
Sí, però continuem sent els joves i, clar, ara ja necessitaríem algú més jove que nosaltres perquè hi ha feina, hi ha feina, sí.
Ens agrada portar els nostres gegants per Catalunya i fora de Catalunya.
Aquella època que vau entrar vosaltres, dic aquella època perquè fa uns quants anys,
vau portar el que es diu Saba Nova, perquè van entrar ells i les seves criatures.
Llavors era bonic sortir, eh, jo disfrutava amb tota aquella patoleia que jo en aquella època m'ho vaig passar molt bé.
Sí, que van començar tocant gralles.
Tocant oi, sí.
Tots els nens i anàvem a la cercavila es tocant ells i ara també hem hagut de fer aquest canvi.
Sí, i ara ells, doncs, tenen altres dèries, clar, és que és així.
I us preocupa el fet que no hi hagi aquesta següent generació que pugui entrar o que m'ho viviu?
Sí, em sap greu, em sap greu, però és així, tenen altres...
Prioritats.
Prioritats ells, esclar, nosaltres ho vam fer perquè ens va agradar i jo quan vaig entrar,
jo tenia les meves filles jovenetes, petits, eren nenes també, i també van marxar de la colla.
Per tant, doncs, els seus també ho han fet i nosaltres aquí, nosaltres aquí estables.
Estables, sí, però vaja...
Mira, no hi vull pensar, de moment hi som i jo estic molt contenta de tenir aquesta colla que treballi
i que els veig que encara tenen il·lusió perquè els altres ja som més grans.
Els homes ja no poden portar els gegants, jo ja estic acabant la bufera, però bueno, encara faig.
Encara teniu corda, clar.
Encara, encara.
Això està clar, el que passa és que sempre va bé si hi entra sang nova, no?, per combinar-ho una mica.
Sí, clar que sí.
Bé, doncs, una trobada com la d'aquest dissabte, no?, pot ajudar a engrescar, no?, algú t'ha dit...
A veure si és veritat.
A veure, a veure.
En tot cas, recordem, aquest dissabte, a partir de les 5, la planta dels gegants,
a les 6, aquesta cursa, i a les 7, doncs, la cercavila.
Serà tot plegat, doncs, al punt de sortida del parc Joan Maragall
i després, doncs, aquest recorregut que hem comentat avui,
n'hem volgut parlar amb la Palmira Badell i amb la...
i amb la Mercè Gràcia.
Ho he dit bé, eh?
Sí, sí.
És que ara està davant, mirava cap avall, dic igual, he dit algun nom malament.
Membres de la colla, la Palmira també com a cap de colla,
però, evidentment, com ha quedat clar també en aquesta entrevista,
tothom, doncs, té un paper molt destacat en l'organització de tot plegat.
Que vagi molt bé dissabte aquesta trobada gegantera
i fins molt aviat.
Moltes gràcies.
Us esperem a tots, eh?
Us esperem.
Un minut i dos quarts de dotze.
De seguida fem tertúlia amb els habituals del dijous.
Per tant, la Joan Algarra, la Montse Larrea, en Jordi Agulló
i l'Alina Santa Bàrbara, però abans, publicitat.
Nou horari d'estiu a Restaurant El Niu.
Obrim tots els dies, migdies de 1 a 4
i les nits de 8 del vespre a 12 de la nit.
Els diumenges, a la nit, tanquem.
Vine a gaudir al nostre pati d'un sopà a la fresca
i et convidem a una copa de vi.
Ens trobaràs al carrer Josep Ancel Clavé número 1 de Sant Just d'Esvern.
Telèfon 93 473 40 58
i també al web www.restaurantalniusantjust.com
Restaurant El Niu
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant
cada dia de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda.
The Heller of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in Despern Radio.
They talk about
all the important things in life
as good news,
good people
and good origin.
From 5 to 7
every afternoon
the best radio show
you can't listen now.
Maybe you don't understand nothing
but don't worry
the radio show
is in catalan.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia.
El Barça
ja ha fet el doblet.
Ara
ens toca a nosaltres.
Aquest cap de setmana
doble ració d'esports
Sant Justenc.
Dissabte
a partir de 2.45 de la tarda
les noies del bàsquet
es juguen
l'ascens
i la final
de les fases.
Primer
van ser les ones.
98.1
FM
Després
internet
Radio
Despern
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Despern
Cada dia
més a prop teu.
Dissabte
de
inerti
Passen tres minuts de dos quarts de dotze, és hora de fer Tertúlia.
Per això salvem ja els tertulians dels dijous, els tenim ja a punt,
en Jordi Agulló, la línia de Santa Bàrbara, la Montse Larrea i la Joana Algarra.
Molt bon dia a tots quatre, què tal?
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia a tothom.
Molt bon dia, exacte, per fer Tertúlia avui, Tertúlia el complet.
Ja tenim l'estiu aquí.
Exacte, avui, home, amb aquest dia esplèndid.
Sí, diu que tota la setmana serà forteta, o sigui que...
Sou d'estiu o no?
No.
No.
Home, jo si no passa de 30 graus, sí.
No, no, no.
Quan salta a 32, aquell juliol tan potent, tan potent de fa dos anys,
9 de l'any passat, allò ja em matava, allò ja em matava.
Ara, si són 30 i a la nit pot baixar fins a 22, 24, pues bé.
Exacte, home, aquest any està arribant progressivament, per tant, ja ja...
No, no, jo passant de 26-27 ja em agovia.
Ja farem una recomanació que es compi amb Jordi.
Home, clar, el Jordi, el Carles, el Carles, que té influències.
És mi tard, és mi tard, direm que ho tingui en compte.
Sí, sí.
Veus com al final va ploure l'altra tarda?
Sí, sí.
Calla, calla, que vaig anar a donar una volta i em va penjar.
Bueno, de Puigdes també, el camp està molt maco.
Sí, sí, sí.
Està molt maco el camp.
No, més que em va costar.
I l'aigua de la reserva també, eh?
A les parers que estaven tan petxutxos al meu carrer, estan, han tornat a florir i estan preciosos.
No, no, no, però i les reserves d'aigua en els pantans estan bé.
Sí, sí, sí.
De totes maneres, la gent que no se'n refiï, que faci l'estalviament de l'aigua.
No, no, i tant, que sí.
Perquè la gent malgastat l'aigua per mi és sagrada, l'aigua.
Això és una altitud costant, que s'ha de...
No, no, és un hàbit.
És un hàbit que s'ha de recuperar.
És un hàbit costant.
És un hàbit contínu, un hàbit contínu.
Clar, perquè si tu estalvies, doncs estalvies que hagués d'estar enxegada la desaladora,
que hagués de funcionar les màquines que traversen l'aigua per la muntanya,
tot això són...
Estan per a casos d'emergència.
Jo crec que és d'emergència.
Perquè això estem prou conscienciats, perquè s'ha fet un...
Se'n fa un abús, jo, aviam, ho connectes.
allò de la dutxa, hi ha gent que es dutxa dos cops al dia.
Jo no crec, excepte, exceptuant la feina que tinguin.
Hi ha feines que sí.
Hi ha feines que són...
Però una dutxa es pot fer amb poca aigua.
El que tu pots fer, una dutxa, és acabat.
No és un bany, una dutxa.
No cal, i ara això ho recomanem.
No cal ensabonar-se.
No, no cal.
Sabó, treu tot el peatge de la pell.
Treu el peatge de la pell.
Ojo, senyori.
Solamente las partes pudendas.
Las partes que tengas, las que quieras, tu.
Però vull dir que el sabó no cal fer-lo.
Però no adeu-ho.
Hidratar el cos i rentar-te el cap, esclar, necessita ser un xampull.
Però se'n fa un munt sense comptar massa massa.
Sí, ahir vam veure un programa de televisió,
el meu fill que és molt maniàtic de l'estalvi de l'aigua.
Sí, jo soc maniàtic.
Però molt maniàtic, molt, molt.
Doncs vam veure un programa i era gent jove que vivien en un pis.
Diu, fixa't, està rentant els plats amb la seta oberta.
Home, nosaltres...
O els dents.
Sí, i tant, també.
Home, o afaitar-se.
Diu, a mi els gimnars em posen el cabell de punta.
Diu, perquè d'ençà que s'ensabonen fins que acaben...