Vinga, perquè ara són les 12 i 41 i, bé, estem ja a la tercera hora del Just a la Fusta,
acabant l'espai i el programa d'avui. Són 22 de gener, divendres.
Avui tenim amb nosaltres una artista santjustenca que tenim, la Pilar Montserrat.
Saludem-la perquè ja la tenim a l'estudi. Hola, Pilar, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs bé, com cada divendres estem fent, ja des de fa un parell o tres de setmanes,
a les hores de les entrevistes estem aprofitant per entrevistar els diferents artistes
que formeu part d'aquest col·lectiu de Set Just,
que ara mateix teniu obres exposades a la planta de dalt del mercat, també un nou espai.
Vam parlar fa un parell de setmanes amb la Dolors Puigdemont,
la setmana passada amb la Montserrat Sastre i ara és el teu torn, Pilar.
Explica'ns una mica com hi col·labores, hi col·labores tu en aquesta exposició.
Jo en aquesta exposició presento una peça que es diu Andina.
I com és aquesta obra? Amb quin gènere plàstic l'has fet? Com la treballes?
El material és ferro i feltra, i llavors és una instal·lació perquè diàloga amb l'espai,
et pots moure, t'has de moure per veure-la, per copsar-la perquè és molt gran,
i llavors jo, a més a més, el que dic és que no només ocupa l'espai que veiem,
sinó que intenta anar més enllà de les parets i del terra,
que se'n va a l'espai que no veiem.
Vull dir que hi ha part de l'obra, part de la vida i part de les coses que veiem
i hi ha part que queden ocultes.
I per què aquest nom?
Andina era una fada del riu,
i l'he triat en part perquè era dona i pel tema de les ones,
perquè en l'escultura tu veus la dualitat d'home i dona,
de, bueno, qualsevol dualitat, de blanc i negre,
però hi ha una part que jo veig passant femenina,
que és aquesta ondulació i aquesta suavitat.
Per això el títol i per portar-te a través d'aquestes ones a l'espai
i al que és la realitat quotidiana.
i vull dir que tota escultura abstracta pot tenir moltes similituds a la vida real.
La podem portar on vulguem.
Totes les dualitats també tenen el seu parell.
Vull dir que tu pots dir fred i càlid, pots dir tou i dur,
tot el que són parells, deu posats,
poden venir a fer de lectura d'aquesta obra.
Perquè, Pilar, tu normalment acostumes a fer estructures així,
més abstractes, com has dit?
Sí, a mi m'agrada treballar sobretot en abstracte
perquè dóna peu a imaginar.
I llavors, quan presento una obra,
normalment m'agrada dir, abans de dir jo res,
m'agrada demanar a la gent què veu.
I amb Ondina, és una obra que has creat,
que has fet especialment per aquesta exposició,
o era una obra que ja la tenies pensada,
que ja la tenies una mica en ment,
o que potser ja l'havies presentat en altres exposicions?
Aquesta obra va anar a Salt, al Convent de les Bernardes,
l'exposició que té el mateix nom,
va exposar-se abans a Salt,
que està al Cossat de Girona,
i vaig posar la mateixa obra,
però aquí, com vaig tenir més temps,
vaig elaborar més formes.
Vull dir que allà només hi havia cinc formes,
i ara l'he complementat amb més formes,
on ja no hi ha el ferro, sinó que és només el filtre
que està disposat a l'espai.
A l'espai, llavors es pot fer la lectura
de dreta a esquerra,
perquè cap a l'esquerra cada vegada
són formes més abstractes,
i perden aquesta solidesa del ferro,
i s'adapten més a l'espai.
De fet, aquestes formes les vaig fer,
un cop ja havia posat les primeres,
perquè vaig veure l'espai que tenia,
i vaig dir, aquesta instal·lació ha de créixer.
Llavors, a l'últim moment,
vaig fer més, vaig complementar-la,
amb la mateixa idea,
va ser una miqueta fer-la, adaptar-la a l'espai,
que és el que jo crec que s'ha de fer
amb les instal·lacions.
Perquè això et passa a vegades,
sovint amb aquestes instal·lacions,
que segons l'espai on l'han d'anar,
l'adeques o la canvies...
Sí, però hi ha materials que es deixen,
com el filtre,
i hi ha materials que són més difícils de treballar,
i més laboriosos,
i no tenim temps de fer-lo.
Però, clar, l'ideal seria treballar exactament
per l'espai que tenim,
que és el que a mi m'agrada més.
Set Just és un col·lectiu d'artistes,
de Sant Just,
cadascun treballeu a la vostra especialitat, no?
La setmana passada, per exemple,
vam parlar amb la Montserrat Sastre,
ella també treballa el tema de l'escultura.
Com creus que us complementeu tots els artistes en aquest grup?
Per mi el que és més important de tot és que cadascú creem,
i creem i ho tenim nosaltres, i ho fem nosaltres,
però l'obra no és complert fins que no es veu,
fins que no hi ha algun espectador.
Llavors, moltes vegades,
la dificultat més gran de l'artista
no és fer l'obra, sinó
trobar l'espai on posar-la.
I jo crec que el que és més bo d'aquesta unió
és la projecció que fem
i el treball que fem en conjunt,
en aquest cas,
ha sigut molt per part de la Dolors Puigdemont,
que és la que ha buscat l'espai.
Ja va ser la que va trobar l'espai de Salt,
i llavors va fer com una mena d'intercanvi
a través de l'Ajuntament de Salt
i el director del Convent de les Bernardes
amb el llavors Joan Basaganyes
i llavors ja vam parlar de fer una mena d'intercanvi.
Vale.
Bé, doncs així ho heu fet, no?
I clar, llavors això és com el treball conjunt
que ens ajuda a...
Perquè el treball en solitari és molt dur.
El treball de fer i d'exposar
i de buscar a tu
i de moure les obres
més que feina
té una part desagradable
que és la de vendre-te a tu mateix,
la de vendre el teu projecte,
la d'intentar buscar diners
perquè els artistes no vivim de l'aire tampoc
i normalment acabem treballant d'altres coses
per poder subvencionar la nostra obra
i normalment l'obra,
si és una instal·lació, no es veu.
hauria de ser una institució que la comprés,
és difícil.
No hi ha un tema econòmic,
no hi ha un tema de creació i de compartir
més que de guanyar diners.
Clar.
Perquè, Pilar, el teu recorregut artístic aquí a Sant Just,
ara mateix no sé si has exposat molt de manera col·lectiva,
molt de manera solitària,
no t'agrada exposar,
o en quines sales ho has fet.
Sí, bueno, jo vaig venir a Barcelona a estudiar belles arts
i des de llavors he anat fent exposicions,
però en el 2010 a mi em donaven la plaça
de professora d'aquí de l'institut,
de l'institut públic,
i començo a conèixer,
la primera que conec és la Carme Malaret,
i entro en un cercle artístic bastant amable
i que em facilita molt l'exposició.
De seguida em van captar pel col·lectiu Arrajust
i vam fer bastantes exposicions,
tant a Sant Feliu com aquí a Can Genestà,
algunes col·lectives,
Invaí i Can Genestà,
i, bueno, em tenien en consideració dintre d'aquest col·lectiu.
I llavors m'he parat de fer coses
i també l'espai de llibre creació de la Carme Malaret,
he participat i hem fet moltes coses
i, bueno, hi ha dinamisme cultural al poble
i crec que hi ha un bon nivell
i que s'ha d'intentar mantenir.
I això és perquè la gent té il·lusió
i té ganes i té energia i té coses a dir.
Clar.
Tu creus que feia falta una sala
com la que hi ha a dalt del mercat aquest nou espai?
És una sala que complementa molt bé
amb l'espai de Can Genestà,
que és un espai més aviat recollit.
Per mi Can Genestà és fantàstic
per fer una exposició individual,
però segons quin tipus d'obres
i segons quin tipus d'exposició
necessita un espai més diàfant
i més aire.
I aquest espai de mercat ho té.
Si mireu cap a dalt,
de seguida dóna aquesta sensació de...
Com d'obertura, no?
Com més gran, també.
Sí, també la facilitat de posar,
d'entrar i de sortir amb obres grans,
que això és important.
Clar, no és el mateix exposar quadres,
que potser és més fàcil de moure,
que no potser escultures, instal·lacions,
que això sí que...
Sí, clar, jo estic pensant en les obres del Josep Plaza,
que, clar, necessita una grua.
I moltes vegades és millor posar-lo al jardí de Can Genestà
que entrar-lo a dintre de la sala
per la seva complicació.
I et fa una mica de respecte
o com veus tu aquest canvi de sala, d'ubicacions?
Bueno, suposo que en el teu cas
el fet de ser escultures,
que sigui més ample, més gran,
com acabes de dir,
és un punt a favor, un avantatge.
L'espai més gran implica que l'obra ha de ser més gran.
I el problema de l'obra més gran
és que és més difícil de moure
i que s'ha de tenir un espai més gran per treballar.
I, a més, hi ha més inversió de diners
per comprar els materials.
Llavors, aquí, bueno,
és un pes que es mossega la cua.
Aquí podrà fer obres grans
gent que ja té una infraestructura
i uns diners per poder fer-lo.
Perquè el que no podem fer la gent normal,
entre cometes, és fer obra per quedar-nos-la a casa.
Perquè no hi ha espai per totes les obres que podríem fer.
Llavors, s'ha d'anar una mica en compte.
Clar.
La inauguració d'aquest nou espai de Mercart,
que s'anomena així,
va ser el dissabte passat, justament.
Quin feedback, de moment, us està donant la gent
o no sé si hi ha hagut públic,
us ha fet algun comentari,
perquè més o menys ja farà una setmana, sis dies,
que està l'espai obert.
Sí, a més a més, jo ahir vaig començant les visites guiades
i estem molt satisfets tots
perquè l'exposició ha quedat molt maca.
Queda molt compensat l'espai,
totes les obres es veuen bé
i la gent està molt contenta
de poder tenir un espai així
i aquestes obres tan a prop de casa.
Clar.
I m'han arribat a dir
que això és una exposició com de Barcelona,
com dient això.
Ostres.
És d'Alto Cometín.
Caram.
I quan va haver-hi la inauguració,
els artistes us vau sentir
recolzats per la gent del poble,
per les paraules de l'alcalde,
de la regidora...
Sí, clar, evidentment.
El que sí que...
Jo crec que diversos de nosaltres
ja hem insistit
en que aquest espai hauria de ser...
hauria de tenir una proyecció en el temps.
i ens agradaria
que el portés a alguna persona
que sàpigués d'art,
que no fos una persona d'un polític
o una persona, un administratiu.
Estaria bé que fos una persona
que entengués d'art
i a poder ser que fos comissari d'art
per poder fer un fil,
fer una trajectòria
i marcar un...
tenir un intent...
realment projectar.
Donar-li un sentit, no?
En el temps,
en el temps que tingués, sí,
que tingués interès
en les fes posicions,
evidentment,
però que hi hagués alguna mena de...
com diria jo, de...
La persona entesa en l'àmbit o...?
Sí, no, no, això segur.
Jo crec que perquè això
tiri endavant
i que tingui èxit
hauria d'haver una persona
interessada
que tingués una projecció
en el temps,
que tingués un...
com un ordre,
com un...
no sé com explicar-lo,
un sentit.
Vale, perquè ara entenc de moment
que la sala està...
bueno,
està en mans de l'Ajuntament,
entenc,
i clar,
les coses que es vagin programant
es van fent des del consistori,
des del mateix Ajuntament, no?
Jo no ho sé.
Jo no ho sé perquè,
com ja he explicat abans,
la persona que ha parlat
amb els polítics
i que s'ha interessat
amb el tema econòmic
i que ha treballat...
El que jo deia
en la inauguració,
tot aquest treball
que hi ha per sota,
doncs molta part
d'aquest treball
l'ha fet la Dolors
i això
l'hauré de demanar a ella.
I ja per acabar,
Pilar,
el tema de les visites guiades,
que l'has començat abans,
també vam estar comentant
precisament la setmana passada
amb la Montserrat
que fèieu
aquestes visites guiades
una mica
l'objectiu quin és,
perquè jo he entès
que tu eres una de les persones
que movien,
no?,
aquestes visites,
és a dir,
que les feies tu.
Sí,
som dues persones,
la Montse i jo,
que les dues
som professores
d'ofici,
d'ofici de viure.
Per tant,
també ja va encarada,
eh, la cosa?
Sí,
i la idea és que
en mitja hora
fem una pincellada
de totes les obres,
que, clar,
passem una mica ràpidament
per totes,
però també donem peu
a parlar amb la gent
i explicar una miqueta
per què, no?
Perquè al ser obres abstractes,
contemporanies,
molta gent es queda
sense aquestes eines
de lectura
de l'obra.
I, bueno,
la idea és que
som artistes
i podem parlar
de una miqueta
de tot,
del sentit,
també,
de l'exposició
i de la lectura
tota plegada
de les coses
que hi ha.
Perquè té algun recorregut
marcat
o algun sentit
que li doni
certa lògica
a l'exposició
o simplement
vas passant
per les obres
i expliques una mica
el que volen dir
els autors
o la vida de...
Bueno,
jo,
a mi m'agrada
primer fer la introducció
i d'on venim,
de què hem fet abans
perquè dona peu
a...
allò no està allà
perquè sí,
ve d'algun lloc
i després jo començo
explicant
el tema
de materials
i d'objectes
perquè hi ha
molts objectes
que estan
a la sala,
per exemple,
llibres,
hi ha objectes reals
i llavors
a través dels objectes
anem fent les lectures
de...
de...
de...
perquè aquests objectes
ja anem cada vegada més
a l'extracció
i la idea és que
després tinguem un temps
de mirar
els vídeos,
de mirar,
de poder...
de sentir la música,
perquè la música
no està sempre
en funcionament
i llavors també
és una obra d'art
que s'ha de sentir
i també posem
posem al final
la música
per sentir-la
i per poder
deambular una miqueta
per la sala
que és el títol
de l'obra de la música
Ambular, eh?
Molt bé.
Doncs Pilar,
ha estat un plaer
tenir-te aquí
als Estudis de Ràdio d'Esvern
a seguir endavant
amb aquestes visites,
amb l'exposició
i visca l'art.
Moltes gràcies.
Que vagi bé
i bon cap de setmana.
Que visqui.
Exacte.
Adéu.
Adéu.
Nafinat.
Fins demà!