.
Passant tres minuts de tres quarts d'onze,
aquesta hora el que fem és parlar d'una conferència
que es farà aquest vespre a l'Ateneu,
arran de l'exposició Jacques Rigaud, crònica de tinta i pòlvora
que es pot veure a l'Ateneu, organitzat per Òmnium.
També avui s'organitza aquesta conferència per complementar-la,
una conferència titulada El cas de Catalunya,
Apel·lació a les Nacions Unides-Sant Francisco 1945
i una conferència que farà el president de l'Associació Memorial 1714,
Jordi Mirabet, a l'altre anima, altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica del que va passar amb aquesta conferència
sobre organització internacional que es va fer el 1945 a Sant Francisco
per traçar la carta de l'Organització per la Pau i la Seguretat
i on la participació catalana quedava exclosa en principi
a causa de la repressió franquista, no?
Bé, quedava exclosa perquè la comunitat internacional
encara no ens havia reconegut com una nació lliure
i el que es demanava és poder participar com a nació lliure
dintre del Concert de les Nacions i aportar la nostra visió.
Això és el que es va demanar i, de fet,
la delegació dels Estats Units del Consell Nacional Català
va viatjar a Califòrnia per fer aquesta apel·lació
que seria com el cas català.
Sí, el cas català, ells presenten tota una sèrie d'alegacions
reclamant el reconeixement internacional i el per què,
ho justifiquen, recullen tota la tradició que s'havia fet
a la Societat de Nacions, que és el precedent de les Nacions Unides,
i aporten noves dades, noves dades en base al que va ser
el Pacte de l'Atlàntic, que d'alguna manera corroborava
i donava testimoni, o sigui, donava les bases fonamentals
del reconeixement de les Nacions.
La Societat de Nacions ja ho havia fet,
però la Carta d'Atlàntic de l'any 41, doncs, ho reforçava,
que tots els pobles tenen dret a ser lliures
i a establir el sistema de govern que ells vulguin.
Això va donar ales al Consell Nacional de Catalunya,
que era Londres, per redactar aquest document.
I aquest document el presenta la delegació dels Estats Units,
l'any 45, quan es constitueix l'ONU.
O sigui, la primera conferència de l'ONU,
els catalans estan reclamant el reconeixement internacional.
I quina resposta es va rebre en aquell moment?
Bé, hem de tenir en compte que la Guerra Freda,
encara que oficialment va començar després,
l'acabada, ja havia començat.
Aleshores, aquí, ells, l'objectiu que tenien,
eren molt conscients que no tirarien endavant,
però l'objectiu que tenien era que aquest document
quedés acceptat i registrat per les Nacions Unides.
I així va fer, sí.
O sigui, ells sabien que això no es podria continuar,
perquè tant a Anglaterra com als Estats Units,
ja el 44, havien signat un acord de neutralitat
de l'estat espanyol.
Que per la posició geopolítica de l'estat espanyol,
i concretament dels països catalans,
això era fonamental per ells.
Però el que sí que és important, també,
a part del fet simbòlic d'adreçar-se
a la primera conferència que es constitueix l'ONU,
és la base doctrinal que porten.
Aquest, per mi, és un document interessantíssim avui en dia.
És molt actual.
Per què?
Perquè, d'alguna manera, ens posa...
Tot el procés de reconeixement del terès dels homes i de les Nacions
té un recorregut de gairebé més de 100 anys.
I amb aquest recorregut els catalans sempre hi hem estat.
i aquest reconeixement de les Nacions avui en dia
es fa d'una manera pública i notòria
en tots els juristes del món i tots els demòcrates del món.
No hi ha ningú que negui el dret a la terminació dels pobles.
No hi ha cap país que una cosa...
Després serà la política pràctica.
Però des del punt de vista teòric hi ha ningú ho nega.
I els catalans hem estat ja des del començament,
des del principi del segle XX,
amb el punt d'aquesta presentació del document,
i actualment hem estat aportant dades,
aportant informació, aportant experiències i voluntat,
sobretot la voluntat de ser reconeguts internacionalment
com un cas concret de tots els que al món n'hi ha hagut.
Clar, de fet, estem parlant d'un document que té 70 anys, no?
Més o menys?
Sí, l'any passat va fer el 75 aniversari,
però jo això ho dic amb les meves intervencions,
és que estem parlant d'un document actual.
Perquè ens remetem, tot i que parlem de...
Tot i que parlem, no ho sé, de la Carta de l'Atlàntic,
que és de l'any 41,
tot i que parlem de la Ciutat de Nacions,
que comença l'any 19,
tot i que parlem inclús de principis filosòfics d'en Sòcrates,
que són molt més antics,
aquí estem parlant del dret dels pobles,
del poder i de la democràcia.
I això són elements que a final del segle XIX i XX,
com el dret dels homes,
els homes no se'ls reconeixia el seu dret com a tals.
És una cosa moderna,
és que a vegades pensem que això està tot sempre així.
Abans un senyor podia matar el seu esclau i no passava res.
No passava res, perquè era seu.
Doncs això ha anat canviant afortunadament a la món.
I avui en dia, doncs matar una persona,
doncs home, no pots anar presumint que ho has fet.
Avui en dia, el món també ha acceptat
que no pots anar anul·lant els drets d'una nació.
No pots.
Ho fas, per descomptat que ho fas,
però no pots anar presumint
que negues un poble, una nació,
el seu dret a la determinació,
a expressar què vols ser.
Això ja no es pot presumir d'això.
és clar, no ho dic que no.
Tenim una prova ben evident a l'estat espanyol,
però no pots anar presumint dient
no, no, jo tapo la boca als catalans.
Escolti, no, no ho pots fer això.
No ho pots fer amb la boca oberta,
ni fer traient pit.
Ho faràs, perquè,
malauradament, el món és com és,
però des del segle XX
les coses aquestes ja no estan tan ben vistes.
Aquesta és la nostra força,
que hem estat sempre defensant
uns valors que avui en dia són assumits
per la majoria dels demòcrates del món.
Tenint en compte el context actual,
la configuració del govern espanyol
o de properes eleccions,
el govern,
ara portem tres mesos de govern,
de nou govern a Catalunya,
com veu aquesta situació?
Creu que hi haurà canvis?
Bé, jo la veritat és que
no hi entro excessivament
en el fet concret de l'estat espanyol
i de la política catalana concreta.
Jo vull valorar molt més
el paper,
el paper com el cas de Catalunya es presenta,
el paper just estratègic
que representa el nostre territori.
Als anys 30,
veiem com,
i ells ho diuen,
el cas català és un descondentament
que de sempre ha estat utilitzat
per diferents forces polítiques
i interessos nacionals aliens.
Els anys 30,
els alemanys fan un estudi
de tot el territori
que és el nostre,
de països catalans,
dient que ens interessa molt
que els catalans creen una...
amb la frontera francesa
creen uns trastorns
perquè així els francesos
posaran tropes al sud
i deixaran lliure el nord.
Els francesos volen
que els països catalans
siguin el pont d'unió
per fer la França dels 100 milions,
entre la metròpoli i el Zèlia,
perquè som el pont...
O sigui,
les forces,
moltes forces d'esquerra,
doncs volen
que el descontentament català serveixi
perquè com que a Catalunya
hi ha un descontentament molt fort,
doncs serveixi com a massa crítica
per crear una possibilitat
d'un canvi a Espanya.
O sigui,
hi ha diferents interessos
que volen utilitzar
el descontentament català,
però no volen resoldre'l
perquè ja els hi va bé, això.
Aquest és el punt,
per això dic que no vull entrar
amb la política concreta espanyola
ni catalana,
el que sí que vull entrar
és que aquí hi ha un descontentament,
hi ha una manca de solució
d'un tema
que fa més de 300...
ja fa 300 anys que dura.
Aleshores,
hi ha potències estrangerses
que el volen utilitzar,
hi ha potències catalanes
o espanyoles
que el volen utilitzar
i els catalans,
d'alguna forma,
el que intenten
en aquell moment
quan ho presenten
o avui en dia
és resoldre la qüestió catalana.
No per fer...
no posar el dit a l'ull a ningú,
sinó per justament resoldre-la.
Aquest és l'enfoc
que es dona en aquell moment
i el que pretenem nosaltres
amb la seva presentació
i difusió del tema.
Aquesta ubicació,
aquest potencial geoestratègic,
encara té vigència,
entenc, eh?
què vol dir?
És que, sí, sí,
això,
nosaltres ho veiem
amb un paper
just,
estratègic,
fonamental,
en tot el...
Una cosa que és molt important,
molt important.
A nosaltres
se'ns ha volgut fer creure
una gran unitat
de la Península Ibèrica
i això és fals.
Això és fals,
completament.
La Península Ibèrica,
jo això ho parlava
amb unes persones
que no sabia d'on eren
i els explicava
que a la Península Ibèrica
hi ha dues realitats,
dues grans realitats,
que una és una masseta
i després un altre territori
que és on s'han produït
la majoria dels fets històris
que es reclamen
o el punt de connexió
entre la Península Ibèrica
i Europa
que és la Franja Est
o la Franja Oest
de la Península Ibèrica,
que és el nostre territori.
És l'antiga corona catalana-oragonesa,
digue-li països catalans,
digue-li com vulguis,
digue-li corredor mediterrani,
això és una realitat
geogràfica
d'una força importantíssima.
I això ho comentava
allà al memorial
amb uns turistes
que no sabia d'on eren,
parlaven amb anglès
i ells anaven cabotant
amb el cap i jo dic
mare, sí que estàs explèndit
avui que t'expliques tan bé
que la gent...
I els vaig preguntar d'on eren
que no ho sabien,
diuen, no, nosaltres som suecs
i nosaltres entenem
que els europeus
veieu la Península Escandinava
com una gran unitat
i no ho és.
Hi ha Suècia,
per una banda hi ha Noruega.
A nosaltres ens passa el mateix.
Ens hem posat al cap,
ens hem formatejat al cap
que la Península Escandinava
és una gran unitat
i no ho és ni geogràfica,
ni històrica,
ni física.
I això és el que a les catalans
ens costa d'entendre
i de retruc des del centre d'Espanya
es vol mantenir aquesta idea.
Aquesta idea, no?
Aquesta concepció.
Aquesta idea, sí, sí.
I això passa a Europa
i es passa al món
fins que no es palpa la realitat
i afortunadament jo penso
que la realitat s'està imposant.
Doncs avui a les 7 de la tarda
es farà aquesta conferència
El cas de Catalunya
per la Ciutat de les Nocians Unides
Sant Francisco 1945.
Serà amb el president
de l'Associació Memorial 1714.
14, Jordi Mirabet,
amb qui hem pogut parlar aquest matí.
Moltes gràcies, Jordi.
Ha estat un plaer, gràcies.
Que vagi molt bé.
Exacte, fins aviat.
Bon dia.
I el que fem tot seguit
és connectar
amb el butllet informatiu
de Catalunya Ràdio
ens posem al dia de l'actualitat
i tornem després a més coses.
Entrevistarem el portaveu de Ciutadans
a Sant Jus, Guillermo Francesi
i farem tertúlia d'actualitat.
Que vagi bé, fins ara.
Adéu bé.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 11.