Dilluns 4 de març del 2019
Laia, l'actualitat ens porta directament a parlar sobre els temes que es van tractar al pleb
i dic tractar i no aprovar perquè precisament el que va dur més cua per dir-ho així
va ser el de donar compte, és a dir, no era cap aprovació
sinó notificar d'alguna manera del pla estratègic d'equipaments del municipi
de cara als propers 10 anys, 2018-2028.
Què és el que el PDeCAT us va sorprendre?
Bé, pel que vau dir, dos mesos abans es notifica que hi ha aquest pla estratègic.
Sí, bon dia a tothom.
El que ens queixem és que a dos mesos que finalitzi el mandat
l'equip de govern presenta un document de treball
que és per 10 anys
per tant, no té molt de sentit que això ho facin a dos mesos
que es dissolgui el consistori.
És a dir, tu comences el mandat, tens 4 anys per endavant
i fas els plans estratègics que com a govern consideres que has de tirar endavant.
Entre d'altres coses, un pla d'equipaments, si és que encara no està fet.
En aquest cas, el 2015, aquest pla d'equipaments
bé, el pla d'equipaments era del 2001.
Els plans d'equipaments són per 10 anys, per tant, el 2015 estava més que esgotat.
A part també que durant aquests 10 anys s'han anat fent modificacions de planejament
i construccions i, bueno, ha anat creixent el poble
i el pla d'equipaments anterior aquests creixements no els preveia.
Per tant, el lògic i el sensat és que tu facis un pla estratègic del que sigui
al principi del teu mandat i tens 4 anys per anar-lo executant.
Hi ha plans que per el contingut que és han de durar més de dos mandats.
Bé, no passa res.
Però clar, que a dos mesos de les eleccions,
que es dissolgui el consistori, a dos mesos de les eleccions,
es presenti un pla d'equipaments, o sigui, un pla estratègic d'alguna cosa que dura 10 anys,
no té gaire sentit.
Aleshores, clar, per què hem fet això ara?
1. Perquè estan fent un desenvolupament urbanístic a la carretera
i els hem estat dient per activa i per passiva que, entre d'altres coses,
aquest desenvolupament urbanístic s'està fent precipitadament
perquè no hi ha com un pla que digui i defineixi com resoldrem les necessitats
d'aquesta gent, d'aquestes 2.000 persones que vindran a viure a la carretera
i ara, de pressa i corrents, fan el pla d'equipaments per dir
bueno, saps, ja està, ja ho tenim fet, això ja ho hem resolucionat.
2. Ho estan fent ara també perquè això és una eina propagandística electoral totalment,
és a dir, si nosaltres guanyem les eleccions, nosaltres em refereixo al tripartit,
les eleccions el 26 de maig farem tot això a Sant Just, és això, eh?
i del primer punt que has dit que deies que era una mica fet a últim moment
si no recordo malament aquesta mena com d'estudi o d'eina de pla
el van demanar ja fa potser més d'un any i mig o que estan donant-hi voltes a la Diputació, no?
Sí, ells s'han adscrit a un programa de la Diputació que t'ajuda a fer aquestes coses
o es van adscrir el 2017, diuen, bueno, això és el que diuen ells, eh?
Que clar, ho han dit ara en el ple fa dos mesos, no com abans de les eleccions
però ja fa una mica més d'un any que ja estan donant voltes
Sí, però torno a repetir, eh?
O sigui, si tu el 2015 entres a governar i has fet un desenvolupament urbanístic
que no està cobert i a més a més estàs negociant fer-ne una altra, val?
Home, tu el que has de preveure abans d'enviar la gent a viure a un lloc
és com atendràs els seus serveis, o sigui, els serveis que necessitaran,
la mobilitat que generarà això, o sigui, tots els canvis,
que implica-ho.
Ells això no ho han fet, ho haurien d'haver fet abans,
no el 2017 o el 2018, quan ja ho tenien pràcticament tot decidit.
Això no funciona així.
Vosaltres, o sigui, em coneixíeu, teníeu idea que hi havia aquest pla?
No, clar. Nosaltres, el pla d'equipaments, comencem a reclamar-lo
quan ens posen a sobre de la taula, el gener-febrer del 2018,
tot el tema de la vall.
Bé, amb anterioritat també ho anàvem...
Una mica abans, podem dir.
Amb anterioritat ja ho anàvem demanant,
però tampoc no anàvem demanant nosaltres el tema dels equipaments,
sobretot al Mas Lluí, perquè, clar, allà vivia gent
i no hi havia solució, resposta per ells,
però ja quan entrem ja a dir, escolta'm,
però el que és el pla d'equipaments pròpiament dit,
això va ser arran del tema de la vall.
però si uns mesos abans ho havien demanat o no,
això nosaltres no ho sabíem, no ens ho havien explicat.
Perquè us queixàveu també en el ple de que sí que hi havia hagut reunions
entre els tècnics i els regidors...
Sí, perquè quan van fer aquest pla d'equipaments,
els arquitectes i enginyers urbanistes que van anar a fer això
es van entrevistar amb els regidors i regidores de l'equip de govern.
Clar, però per fer un document que va més enllà del teu mandat,
no sé, potser que t'entrevistis amb tothom, no?
Amb més gent, dic jo.
No sé, però bé, és igual.
O sigui, la tercera cosa que jo volia denunciar d'aquest pla d'equipaments
o que es faci ara aquest pla d'equipaments
és també que indirectament estan donant per sentat
que ells continuaran a govern més enllà del 26 de maig.
Perquè, clar, si estan desenvolupant o aprovant, no aprovant, no,
però estan donant...
Tu això no ho tens clar, eh?
No, jo ho he dit, no.
Bé, també parlant d'equipaments, aquest cap de setmana,
marxem un momentet del ple,
però aquest cap de setmana hi ha hagut la posada de la primera pedra
del que venen a ser els habitatges de protecció.
Sí.
Com he vist que n'heu fet ressò a les xarxes?
Sí, sí, sí, clar.
Hem estat allà també, hem estat parlant amb els veïns i les veïnes
que els han adjudicat que han sigut beneficiaris d'aquests pisos
i estaven molt il·lusionats.
Pel que fa a Mas Lluí, també sabem que teniu reunions,
bueno, reunions, a veure, xerrades veïnals
amb l'associació de veïns sobre temes que els preocupen
o que els poden estar rondant el cap.
Quins temes són els que preocupen aquests veïns?
Clar, el tema és que fins ara hi havia uns...
No ben bé no arriben a mil veïns, però hi ha uns 700 o 800 veïns
vivint allà des del 2011 i ara en sis mesos aniran a viure
més de mil persones noves, perquè tot allò s'està edificant
que qualsevol que es passegi per Mas Lluí ho veurà.
O sigui, en dos anys de ser un barri que hi havia quatre blocs,
per dir-ho d'alguna manera, i ara, de cop i vol,
i tot de solars buits, ara està tot construït.
És que només queda un solar per construir.
O sigui, està tot construït.
I en sis mesos anirà a viure tothom allà.
Però ara què passa?
Et diuen els veïns i veïnes.
És que actualment els carrers ja estan col·lapsats.
Quan vingui a viure tota aquesta gent,
tindrem greus problemes.
Per tant, i sobretot de mobilitat cap a Sant Just,
perquè només poden passar pel vial de l'AITB.
Amb la qual cosa, aquí tenim un problema.
Llavors, esclar, diuen, escolta, en aquest barri,
quan es va desenvolupar, es va preveure una connexió via un pont.
Demanen això.
Després, hi ha tot el tema d'equipaments.
Si tu et visualitzes la franja d'equipaments que hi ha,
la reserva que hi ha de sol per equipaments,
només hi ha un pàdel, no hi ha res més.
Bé, i el que es farà properament, potser?
Sí, clar, ara...
Nosaltres, al ple...
En un futur.
Sí, des del 2015,
estem reclamant que per favor es faci un equipament allà,
sobretot una escola presol,
perquè allò està ple de nens i nenes.
I ho hem estat reclamant any rere any
que es discutia el pressupost i que es discutia el romanent.
Perquè hi ha dos moments en què es poden parlar d'inversions,
en el pressupost i en la discussió del romanent.
Però, finalment, han tirat endavant alguna cosa.
Un centre cívic.
Bé, nosaltres creiem que hi ha d'haver un equipament educatiu,
però, bé, doncs han tirat endavant aquest centre cívic.
Perfecte.
Un altre tema del ple va ser l'aprovació del conveni de col·laboració
entre l'AMB i l'Ajuntament per la implantació d'aparcaments
d'intercanvi en estacions del tramvia.
El PDeCAT va ser l'únic partit que us vau abstenir.
Per què?
Segur que es va aprovar això.
Perquè, clar, nosaltres, quan vam llegir el 2.2...
Bueno, i va haver el problema aquell del títol, no?
Es veu que no era això exactament, era una altra cosa.
Sí, va haver el problema que ho va comentar el Pep Cortés, no?
Que hi havia hagut el...
No, jo, sí, clar, vam demanar...
A veure, o sigui, el títol diu això, però després el contingut...
El contingut que va exposar en Jordi Porta era un altre.
Era d'una app, d'una aplicació.
D'una aplicació de referent a mobilitat.
Per poder pagar des del mòbil els tiquets de la zona blava, d'acord?
Però això no és el contingut...
O sigui, aquest contingut no és el del títol.
I això és el que els van dir, home, per favor.
O sigui, a menys que coincideixi mínimament.
Nosaltres vàrem fer abstenció perquè, bueno,
ja veurem com va evolucionant tot això.
Un altre tema que també estava molt lligat amb la planificació
va ser tot el tema dels aparcaments, de la regulació...
És que, clar, va lligat.
Sí, sí.
És que són dos punts que els tenen separats,
els separen i tenim aquest embúlic amb el títol,
però en realitat estàvem parlant més o menys del mateix.
Almenys quan se'ns va exposar a nivell de comissió informativa
se'ns va exposar tot conjuntament.
Aleshores, el tema de l'app,
l'app, que s'han volgut esperar a fer servir l'àrea metropolitana,
i pel que ens van explicar,
doncs, no distingeix, el cotxe té etiqueta ecològica o no.
Aleshores, home, a Barcelona, per exemple,
l'app que fan servir a Barcelona sí que distingeix,
o sigui, hi ha tota una sèrie de coses que sí que les fa.
Però, és clar, entenem que per què nosaltres no podem també tenir
una app que funcioni tan bé o millor com la de Barcelona?
Clar, més completa poder.
Clar, per què l'àrea metropolitana, la que fa, no ha funcionat tan bé
com la de Barcelona?
I per què no pot ser la mateixa per tot arreu?
No sé, és com el del bici-box.
O sigui, Barcelona posa en marxa la bici elèctrica,
el bicing elèctric, i aquí posem en marxa el bici-box,
i no som compatibles.
Per tant, si vols anar amb bicicleta elèctrica pública a Barcelona,
no pots fer servir el bici-box.
No sé, hi ha coses que no s'acaben d'entendre.
I després, a nivell del reglament, per poder dir
aquí es fan zones blaves, aquí es fan zones verdes...
Sí, tema pàrquing mil·lenari, tot això.
A veure, que baixin el preu del pàrquing del mil·lenari
em sembla bé, evidentment.
Però, clar, aquí també s'està dient que via decret d'alcaldia,
o sigui, per tant, no hi haurà un debat,
es decidiran quines són les zones blaves,
quines són les zones verdes, quines són les zones taronges...
Bé.
Per això us vau abstenir, no?
Sí.
En tinc llavors.
Ja veurem com evoluciona tot això.
Un dels temes, per això que va haver en el debat
que es va fer a ETB fa ja un parell o tres de setmanes,
que, a l'igual que temes que sí que han sonat,
com el tema del superàvit, o el tema de l'IBI,
o del valor catastral,
va sortir un tema que era el de les possibilitats
que tenen els negocis aquí a Sant Just d'implantar-se
i dèieu les dificultats que posaven des de l'Ajuntament
a l'hora de tirar endavant aquests negocis o comerços
que s'implanten aquí a Sant Just.
Quines dificultats veieu que tenen?
Els hi posen molts problemes tècnics,
o sigui, com d'homologació de les instal·lacions.
A veure, per implantar-te i posar una botiga,
actualment, depenent del tipus de negoci,
però la majoria és comunicació prèvia,
no t'han de donar una llicència ad hoc específicament.
El que passa és que el que sí que t'han de fer
és que si has de fer reforma del local
per poder implantar la teva activitat,
sí que aquí hi ha una llicència d'obres,
que aquí sí que intervenen els equips tècnics de l'Ajuntament.
Però molta gent,
una de les coses que ens diuen,
que ens expliquen,
és que han intentat posar,
o coneixen algú que ha intentat posar un negoci a Sant Just
i des de l'Ajuntament tot han sigut pegues i problemes.
A vegades ens diuen coses tan surrealistes
com que per 3 centímetres
no m'han volgut donar la homologació del local.
Per 3 centímetres a l'alçada de, no sé,
d'una escala, d'un sostre, d'una màquina d'aire,
coses molt...
Clar, enfront d'aquests problemes tècnics,
entenc que són més...
O sigui, és una part més tècnica, no?
Clar, com ho faríeu vosaltres amb el PDeCAT?
Potser tindreu més reunions
o més converses amb els comerciants
que volen instaurar-se?
Clar, a veure,
o sigui, aquí el que nosaltres creiem que fa falta
és un pla estratègic de comerç.
Un pla estratègic de comerç.
O sigui, perquè...
El Juist, però, clar,
vosaltres els comentàveu que això que faltava,
hi havia una mancança d'establir,
estratègies i plans.
El Juist et va dir que n'hi havia ja uns quants posats en marxa.
No sé si te'n va dir un reguit d'ell com de 10 o 15.
De comerç, no?
O sigui, ell va començar a dir tot de plans,
que hi havia, això no, el debat.
Sí, sí, hi ha en el debat.
Sí, sí.
Ell va començar a dir un munt de plans estratègics
que tenien aprovats o fets
i la resposta que jo li vaig donar va ser
doncs pengeu-los a la web.
O sigui, compliu amb la llei de la transparència
i pengeu-los a la web perquè no hi són.
I el pla estratègic comercial no hi és a la web.
I si no hi ha a la web,
si no està penjat a la web,
si tu no estàs donant...
Vol dir que no existeix.
És el que has de presumir.
Perquè si l'Ajuntament compleix la llei de transparència,
tots aquells plans estratègics,
reglaments, normatives, etcètera,
que té aprovats,
els fa públics a través del portal de la transparència.
Per tant, nosaltres,
quan entrem allà i veiem que no hi és aquest,
entenem que és que no està fet.
Que també demaneu, per això demaneu,
és una de les vostres...
el tema de la transparència, no?
I fer coses més participatives amb la gent.
És una de les vostres demandes de PDeCAT
i transparència i planificació.
És com el pla d'equipaments famós.
Sí.
Van dir que el donaria a conèixer a tothom
i el que els hi vaig comentar en el pla va ser
comenceu per donar a conèixer l'anterior,
que tampoc està penjat al portal de la transparència.
Pel que fa al pla de mobilitat,
però, per exemple, demà s'inaugura...
El divendres ja van posar les primeres imatges
i com a inauguració més institucional,
però demà s'inaugura,
ja es posa en circulació l'autobús,
l'E30,
que és un pas més endavant
de la mobilitat directa
entre Sant Justí i Barcelona,
o, per exemple,
l'ampliació de l'horari del JM els diumenges.
Sí.
Això, per exemple,
serien bones notícies.
Ja, clar.
Sí, clar, sí, clar.
També un altre tema...
Per dir que pels veïns de Mas Lluï
seguirà sent cada 20 minuts.
Sí, sí.
Crec que és cada 20 minuts que surten...
O sigui, la periodicitat de l'autobús
és cada 20 minuts.
La connexió de Mas Lluï
amb el que és el centre del poble
seguirà sent...
És la mateixa.
És la mateixa.
L'avantatge és que aquest mateix autobús
passa a prop de l'escola Montserrat,
amb la qual cosa,
aquells pares i mares
que portin els seus fills
a l'escola Montserrat,
aquest autobús ara
els hi va com directe,
per dir-ho d'alguna manera,
que fins ara l'E30 no,
perquè parava al paradó i tornava...
Clar, tornava a començar el circuit.
I és cert que per tots els veïns
i veïnes de Sant Just
tenim una altra entrada a Barcelona,
o sigui, un altre autobús
que ens connecta a Barcelona.
Aquest cop entra per la Diagonal
i ara, ara,
després de no sé quants anys,
30, 40 anys,
per fi tenim un autobús
que ens connecta directament
per la Diagonal,
sense comptar l'LA 51.
Sí, aquest és més de Sant Feliu.
Sí, per tant, això està bé.
Clar, evidentment,
tot el que sigui facilitar les connexions
sempre és bo.
També sabem que fa justament una setmana
va venir aquí a Sant Just
en Jaume Cubillas.
Sí, en Jaume Alonso Cubillas.
Sí, sí, sí,
a parlar del tema del procés.
Potser ja és un tema
que se'n va al tema municipal,
però prou important per l'actualitat.
Sí, sí, és molt actual.
Sí, sí.
Què va explicar en Jaume així
a grans trets?
Doncs ens va explicar
que el judici que s'ha de fer
que s'està executant a Madrid
és un judici polític,
perquè les condicions
en les quals es van fer
aquestes imputacions
van ser totalment
en un context d'imposició del 155.
Les imputacions de rebel·lió
i sedició
s'inicien en el moment
que el Parlament de Catalunya
fa la declaració política
de la independència,
el 27 d'octubre,
abans, no?
i en realitat tot això
el que diuen és
que per haver fet
un referèndum
il·legal
s'ha intentat
fer una rebel·lió
i una sedició
quan és mentida,
o sigui,
perquè el que ens va explicar
va ser que això havia canviat
en el moment
en què es fa la declaració
d'independència
al Parlament.
En caràcter previ
no hi havia aquestes imputacions,
després tots els drets
processals
no s'han respectat,
després hi ha
tota una sèrie
de drets polítics,
perquè no podem oblidar
que la majoria
són diputats,
que són càrrecs electes,
o sigui,
són diputats i diputades
al Parlament,
han sigut escollits
per representar-nos,
s'han presentat
a les eleccions
i se'ls ha impedit
poder exercir
aquesta funció
pública
i de representació.
Aleshores,
ens va explicar
que ara es faria el judici,
que ell creia,
pronosticava
que la sentència
sortiria a finals
de mitjans d'agost,
que hi hauria
una pena dura
de molts anys
de presó,
que això trigaria
tres o quatre anys
arribar al Constitucional
i que el Constitucional
resolgués
i que un cop
el Constitucional
hagi resolt,
es podria presentar
ja el recurs
a Estrasburg,
que trigaria
uns dos anys més
i que Estrasburg
probablement
resoldria a favor
dels presos
i preses polítiques.
Va anar
bastanta gent
del poble,
també gent fora del poble,
va haver-hi
una gran afluència.
Sí, sí,
gairebé 300 persones,
va estar molt bé.
A més,
el públic,
no sé si també
va intercanviar...
Sí,
va intervenir molta gent,
això sempre és bo.
Referent també
a un tema
molt lligat
és que últimament
estem veient
que les plaques
que comemoren
l'1 d'octubre
aquí de Sant Just
doncs
estan...
Bueno,
hi ha pintades,
no sabem molt bé,
o almenys
que jo sàpiga,
no se sap molt bé
qui són els autors
o autores
i, bé,
hi ha aquesta problemàtica.
Sí,
o sigui...
Sabeu si les han reposat
o les han netejat?
Nosaltres això,
per exemple,
el divendres
ho comentàvem entre nosaltres,
o sigui,
bueno,
ho comentàvem
amb uns companys
i encara no ho havien netejat.
No sé si
durant aquestes setmanes
s'ha fet o no.
Clar,
és una llàstima,
o sigui,
les plaques que tenim
que estan en llocs
que no es veuen,
són petitetes,
no es veuen
i a sobre
els gamberros
sí que les veuen
i les tapen.
Bueno,
hi han posat ciment,
les han guixat,
potser si en lloc
d'esta terra
estiguéss en un punt més alt,
potser això seria més difícil
que poguessin almenys
posar-li ciment.
I ja de cara
per anar acabant l'entrevista
tocarem el tema
una mica més punter
que és el tema de,
bé,
el tema circulatori
que hi ha ara
al barri
centre,
que és una mica
el de sempre,
però
com vosaltres
en el ple
també em vau estar parlant?
Clar,
és que,
o sigui,
estan coincidint
un munt d'obres
i està sent molt dificultós
poder accedir
al barri centre,
poder accedir
a la zona
amb més comerços
o amb més concentració
de comerços
de Sant Just.
Està sent un problema.
Vosaltres amb els comerciants
o amb la gent
amb els assentadors
del mercat
n'heu parlat
o sabeu com
els està afectant?
Sí, indirectament,
o sigui,
sí, sí,
ens estan dient,
bueno,
el que ens arriba
és que els han baixat
les ventes,
que ho estan notant.
Clar,
una obra com aquesta,
per exemple,
la del mercat,
la de tirar a terra,
la part del darrere
del mercat,
aquell...
On hi havia
les botiguetes aquelles,
no?
Sí,
aquella cosa anexa.
Normalment,
les obres
als mercats municipals
es fan a l'agost,
que és quan hi ha
menys gent.
No sé que sigui
una zona turística,
que no és el cas,
es fan a l'agost,
que és quan hi ha
menys gent.
Quan els veïns
i veïnes
estan de vacances,
inclús algunes parades
del mercat
estan tancades
perquè els botiguers
i botiguetes
aprofiten
per fer vacances
en aquell període.
Aleshores,
l'agost és el més ideal
per fer aquest tipus d'obra,
perquè l'afectació
tant als negocis
com a la circulació
és molt menor
perquè n'hi ha menys gent
comprant
o movent-se.
Però, clar,
aquest cop s'ha volgut fer ara,
suposo que pel tema
de les eleccions,
per després poder passar
el plataret
de que fan coses.
Perquè després l'alcalde no...
És que fem coses,
fem coses ja,
però planifica bé.
No molestis a la gent.
Bé, Laia,
jo no sé si
vols destacar
alguna altra cosa
o vols comentar
ara aquí
amb els ràdio agents
o podem donar
part finalitzada
a l'entrevista.
No,
ja ens anem veient.
Ens anem veient,
oi?
Sí.
I fins la propera.
Molt bé.
Doncs gràcies, Laia,
per estar aquí avui
al Just a la Fusta
de Ràdio d'Esvern.
Segur que aquestes propera...
Bueno, aquestes propera...
Anem a dir mesos,
però ja setmanes
ens seguirem veient.
Sí, sí, passa això.
les eleccions
i ens quedan
unes setmanes
d'infeines.
Sí, sí, molt bé.
Gràcies, Laia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Gràcies a vosaltres.
98.1 FM
Després, internet
ràdio d'Esvern.com
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern
98.1 FM
Passen set minuts a dos quarts de les dotze.
seguim aquí,
el just a la fusta
de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant
el 98.1 FM.
Ara,
abans de començar
la tertúlia
amb la Carme
i la Palmira,
tenim aquí
a l'estudi de ràdio
en Josep
Perpinyac.
Ha volgut passar-se aquest matí
un momentet.
Hola, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bé, molt bé.
Aquí fem feina.
Molt bé.
Doncs,
passar només un segon
per felicitar
els 35 anys
de Ràdio d'Esvern,
perquè és un goig,
és un plaer.
Gràcies.
I la veritat és orgullosos
de tenir aquesta emissora
al llarg d'aquests anys
i la feina
i la tasca
que ha fet pel municipi,
no?
Sí.
Em semblava que
seria bo
dir aquestes plaves
a tota la població,
però especialment
a totes aquestes persones,
a aquests homes i dones
que,
de forma voluntària,
han fet possible
aquesta emissora
amb uns serveis informatius
de qualitat,
que han recollit
sempre la informació
del municipi,
de l'entorn,
els programes
d'entreteniment
i, evidentment,
aquelles persones
que també,
perquè això és una escola
on s'ha forrat
molta gent,
que aquí ha començat gent
i ara els veus
als mitjans de comunicació
importants del país,
no?
Doncs,
felicitar a tothom,
felicitar a tothom
i que realment
continuem
amb aquesta emissora
de qualitat
i amb tanta proximitat.
Va ser el dia 2,
dissabte,
però, de fet,
dissabte no fem emissió,
diumenge tampoc,
per tant,
toca avui
o divendres
i ha tocat avui.
Sí, sí,
moltes gràcies.
Vinga,
doncs felicitats.
Sí,
perquè a més,
els col·laboradors
i col·laboradores
estan aquí a la porta.
Exacte,
estan aquí a la porta
i il·lusionats.
Que entrin.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Doncs bé,
després d'aquest
missatge
de l'alcalde,
d'en Josep Perpinyà,
que ens ha vingut
a felicitar
els que estem ara aquí
i els que ens porten
també
durant el llarg
d'aquests 35 anys
i col·laborant
i venint a la ràdio
realment
ha participat
i ha fet,
doncs bé,
d'una ràdio local
un mitjà de comunicació
com Déu mana,
com és
Ràdio d'Esvern.
Ja les tenim aquí
a la Palmira
i a la Carme.
Mola,
bon dia.
Us acabo de preparar.
Bon dia,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Què tal?
Bé,
molt bé.
La setmana passada
no ens vam veure.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
Sí,
perquè va donar
la casualitat
que totes dues
teníem
un altre compromís
així personal.
No passa res.
No passa res,
este mare.
A veure,
jo t'ho explico.
Clar.
Jo havia d'anar
a Isenda
a treure la cara.
Mare meva.
Però,
perquè la colla
gegantera
ha canviat
la junta
i la presidència
i tot això.
Jo era cap de colla.
El que passa
que la gent més jove
és la que feia la feina,
eh?
Ja,
bueno.
No,
a mi em tenien així,
em tenen com aquell
que diu
contemplada.
Jo no puc dir
en tastar.
I...
Era íntimo.
Bueno.
I vam anar
a fer els
canvis
de noms
i ens van donar
l'hora aquella
i esclar,
a ells no els hi pots dir
no,
no em va bé.
I vam anar.
Era per això.
No passa res.
I esclar,
aquesta tertulia
que s'acaba
amb un duo,
eh?
doncs la que falla una
ja no és una tertulia.
Clar,
exacte.
Seria un monòleg.
I això,
i això que de coses
per comentar n'hi ha,
eh?
N'hi ha,
n'hi ha,
però clar.
N'hi ha, eh?
Jo em pensava
que avui
ens trucaries
dient que
tenies...
ja ens ha pres
protagonisme
l'alcalde,
però
ves qui en m'han demanat.
Ha tret dos minuts.
Dos minuts.
Home,
no, no,
ja està bé.
A veure,
ja està.
Avui heu volgut venir
perquè
el diumenge
va complir
quants anys?
35.
35 la ràdio.
Sí, sí.
Vol dir,
Déu n'hi do, eh?
35,
oh i tant.
me'n recordo jo
amb els 30
que era
el just, just
feia rep
poquíssim
que començava a col·laborar
però no aquí,
o sigui,
no el just de la Fusta,
òbviament,
començava a col·laborar
la desvernada
i me'n recordo
que l'Emilio
doncs em va dir
va, vine,
que celebren els 30 anys
a la ràdio.
No sé què jo pensava.
Ostres.
L'Emilio és un referent,
eh?
Aquí a la ràdio.
Sí, oi tant.
Perquè recordo
que un any
volien fer
una reestructuració
i aquesta reestructuració
el voluntariat
quedava
una mica
raconat
i va fer
una disertació
de defensa
del voluntariat.