En punt, un quart de dotze.
Aquesta hora el que fem més parlar ara
del documental que es projecta aquest divendres
a la sala del cinquantenari de la Taneu.
És Shadow Girl, de la directora Maria Teresa Larraín.
I és un documental que ens fa arribar cada setmana a Taneu
i també Paral·lel 40.
Ara en parlem amb la Laia Òbia,
cap del projecte Docs Barcelona del mes.
La tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Laia.
Hola, bon dia.
Per parlar, en aquest cas, del documental
que tindrem aquesta setmana aquí a Sant Just,
aquest Shadow Girl, Niña Sombra,
què ens explica?
Quina història ens explica?
Doncs Shadow Girl és un documental fet en primera persona.
Per tant, la persona que el dirigeix,
que és la Maria Teresa Larraín,
també és la protagonista de la història.
I el punt de partida de la història és una malaltia,
que és una malaltia que deixa la directora sense visió
i és una malaltia que ella sap que té des de molt petitona.
Però no és fins l'edat adulta, fins als 50 anys,
aproximadament, que se li comença a manifestar
i que, per tant, el procés de perdó de visió
llavors s'accelera d'una forma molt bèstia.
El documental li sorgeix com una necessitat
quan ella se n'adona que probablement perdrà la visió del tot
i que, per tant, no podrà fer més pel·lícules veient-hi
i decideix fer aquest documental
que jo crec que al final té una funció superterapèutica
que és la d'entendre i acceptar el que li està passant
i veure quina és la nova etapa que comença.
Per tant, té un doble valor, no?,
llavors, segurament, aquest documental.
O sigui, té una part per tot el públic
i després també per la directora, no?
Sí, jo crec, i fins i tot...
Sí, jo crec que té com tres coses,
les dues que deies tu, evidentment,
perquè és d'una banda i de l'altra
i, a més a més, té un al·licient extra
que és que és un documental molt bonic,
fet amb molta delicadesa
i amb un to molt íntim
perquè al final és un exercici personal seu,
però a la vegada no perd la contundència
quan toca fer certes reivindicacions
perquè el que se n'adona de Maria Teresa la reina
al llarg del documental
i, per tant, al llarg del procés de pèrdua de visió
que va patint
és que a les persones cegues
se les acostuma a tractar
com a éssers socialment inútils, no?
Perquè obtenen una pensió
o alguna mena d'ajuda de l'Estat
i ja no cal que treballin,
ja no cal que facin res
i això una mica,
el subtext d'aquest tipus
de tractament burocràtic
és, vale, ja està,
ja no serveixes per res.
I ella el que diu és no,
les persones cegues tenim moltíssim
a portar a la societat
i, sobretot,
que volem seguir-ne sent part activa,
no volem ser uns paràsits
que viuen només d'un ajut públic, no?
I aquí és on hi ha una reivindicació
crec que molt forta
perquè, a més a més,
ella es dedica a treballar amb imatges.
Clar, clar, clar.
Per tant, és absolutament centrada
a la seva vida, la visió.
I això es nota també?
És a dir,
el fet que ella es dediqui a treballar amb imatges
es transmet també en el documental
o per saber amb els espectadors?
Sí, jo crec que juga moltíssim
a llarg de tota la pel·lícula
amb una sèrie de recursos
del desenfoc
i una mica intentant reproduir
què és el que està veient ella
en aquests moments, no?
I jo crec que això et permet
posar-te molt més en la pell
del que ella està patint, no?
Perquè hi ha les imatges
on se la veu a ella
i, per tant,
són imatges normals i corrents,
però quan intenta fer mirada subjectiva
intenta anar, doncs, això,
reproduint el que li està passant.
Com està anant la rebuda
d'aquest documental, Laia?
Bé, jo crec que és un d'aquests documentals necessaris
perquè de vegades costen, eh,
aquests documentals que toquen temes
de discapacitat, de malaltia,
però aquest documental no ho és,
és un documental bastant lluminós,
vull dir que no surts entristit,
al contrari, surts mirant cap amunt
com la directora
i, a més a més, per nosaltres
és un documental superespecial
perquè és un d'aquests documentals
que el Docs Barcelona
ha acompanyat des que va néixer
i hem fet tot el procés, no?
El Docs Barcelona, a part de ser un festival,
també és un mercat
de finançament de projectes
i Niña Sombra va arribar
al Docs Barcelona fa cinc anys,
o sigui, el 2012,
com un projecte que buscava
finançament per poder-se dur a terme
i llavors el Docs Barcelona,
en aquell mercat,
convida televisions de tot el món
i gent que pot invertir diners
en projectes documentals
i allà hi ha unes reunions
i hi ha gent que tanca finançament
i n'hi ha que no en tanca
i Niña Sombra ho va aconseguir,
ha trigat 3-4 anys en fer-se,
és a dir, que els projectes documentals
van anar a poc a poc,
en cristal·litzar i en acabar-se.
L'any passat el vam poder tenir
al festival en la secció oficial,
no només a Barcelona,
sinó a l'edició xilena
on va guanyar el Premi del Públic
i el Premi del Jurat
i la cirereta per tancar el cercle
és que el puguem distribuir
a través del Docs del Més
i que per tant l'hem vist néixer
i l'hem acompanyat fins al final
d'un documental
que és quan la gent el veu, no?
I per tant, per nosaltres
és un mes especial
perquè estem tancant el circuit complet
i ens fa moltíssima il·lusió
que això arribi a 80 sales de tot l'Estat.
Clar, home, és d'aquests fills per dilectes, no?
Exacte.
Ha tingut reconeixements, a més a més, també, no?
A banda del Docs Barcelona
ha passat diferents festivals, no?
Sí, jo crec que aquest projecte, sobretot,
té molts reconeixements com previs.
És a dir, que durant tota la fase
en què es va estar desenvolupant
i es va estar fent...
I a reconeixer el projecte, no?
Sí, ja van haver-hi molts reconeixements
de molts festivals,
de Tribeca,
de Brit Dog,
del festival més important de Xile,
d'ITFA,
que és Amsterdam...
És a dir,
és un projecte que ha estat seleccionat
en molts llocs
quan encara no era ni un documental acabat.
O sigui que això ja diu molt de la prèvia
i ara està començant a fer recorregut, eh?
Jo crec que el Docs Barcelona
va ser el primer que va fer
i ara en altres països
a veure com li funciona,
que jo crec que li funcionarà molt bé.
Doncs es podrà veure aquest divendres
aquí a Sant Jús,
com dèiem, a l'Ateneu.
Ja sabeu que cada mes tenim
el Docs Barcelona del mes.
Avui n'hem parlat amb la Laia Auea,
cap del projecte Docs Barcelona del mes,
d'aquest Shadow Girl,
Niña Sombra,
de la directora Maria Tercera Raín,
que es podrà veure demà
a les 8 del vespre
a la sala cinquantenària de l'Ateneu.
Moltes gràcies, Laia.