3 minuts i un quart de 12, aquesta hora el que fem és parlar de les diferents accions que es fan a Sant Just pel Dia Internacional contra la Violència de Gènere,
que es conmemora el divendres 25, tot i que es fan també diferents actes durant aquests dies amb diferents propòsits reivindicatius.
Per això avui en volem parlar amb la regidora de Polítiques de Gènere, Gina Pol, molt bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar d'una banda de les accions reivindicatives i després d'altres accions que es fan durant la resta de l'any des de l'Ajuntament,
el 25 de novembre aquí a Sant Just és un dels municipis que sempre es fan, a tot arreu se'n fan,
però es fan actes amb la voluntat d'anar-se reinventant i que aquesta reivindicació sigui cada cop més visible.
Sí, hem de promoure alguns canvis perquè la gent tingui l'incentiu de cada any anar a l'acte institucional que es fa del 25 de novembre.
Sempre hi ha hagut la col·laboració de l'Ajuntament, Casal de Jove sempre ha aportat també la seva aportació amb visió més juvenil,
i jo crec que és una comemoració que està bastant consolidada en el municipi.
I aquest any fem alguns canvis a veure si aconseguim que tingui un relleu diferent.
Hi ha un canvi d'ubicació, per exemple?
Sí, com que aquest any una de les novetats era crear com un mur de denúncia,
vam pensar que una de les parts més visibles del municipi per on passa més gent és la part del parador,
que a nivell de trànsit tens molta mobilitat i la gent, inclús pel tema de l'autobús,
és una de les parades centrals de poble,
i que allà un mur de denúncia es veuria més que no pas potser a l'entrada de l'Ajuntament
i apareix un espai més cívic.
I la idea és aquesta, hem estat recollint sabates i moltes entitats han col·laborat pintant sabates
o tacant sabates de vermell com a títol de denúncia.
I el casal de joves, que ha fet una aportació molt bonica també,
hem treballat llaunes que pintades amb missatges volen traslladar missatges de denúncia,
de pensar i de reflexionar.
Jo crec que són dues maneres de visualitzar a través de l'art
que la situació que s'està vivint, que no acaba d'aminorar sinó que incrementa,
doncs s'ha de poder abordar d'alguna manera, no?
Perquè si hi ha hagut quatre morts a Catalunya per violència,
dues han estat aquí al costat, una s'enferida i altres plugues.
sorprèn que és justament els municipis col·lindants amb nosaltres.
Quatre dones que han mort i que són dades que si mires l'històric de tots els anys dius
però si això fos a nivell d'accions de trànsit,
ja s'haurien pres moltes mesures dràstiques per acabar amb aquesta situació.
En canvi, és com una realitat molt interior de les cases
que falta que hi hagi una reacció més dura, no?
Sorprèn que no aconseguim ni reduir ni aminorar,
sinó que continua estant molt, molt ficat dins d'un entorn familiar
que no hi ha manera de trencar de pen quins vicis malaltissos que acaben a la mort, no?
Sorprèn.
Segurament perquè passa que és una cosa que està molt dins de casa
o es podrien fer més coses, crec,
o sigui, no només des d'un ajuntament, sinó a nivell de societat ja.
S'han de poder fer més coses i la bàsica és la part educativa,
és a dir, hi ha d'haver com uns rols que no haurien d'estar per mesos amb cap realitat, no?
Veure que peguen una dona, surt a qualsevol sèrie de televisió,
és a dir, hi ha una realitat de maltracte cap a la dona o d'invisibilitat
que la veus amb models de televisió, amb models de sèries americanes o espanyoles,
és a dir, en aquell ideari allò es pot considerar com normal, no?
I dius, no, hem de començar a educar des de ben petits
que aquelles situacions són intolerables, que són insostenibles,
que no s'han de permetre, però ni així de petit, no?
El mínim indici, has de poder trencar amb aquella persona,
has de poder allunyar-te d'aquella persona,
però clar, quan parlem de vincles familiars,
que pot ser el teu pare, la teva parella, el teu... qui sigui,
el vincle familiar ho fa tot molt més complicat,
és molt més difícil allunyar-te i és una de les dificultats
de les dones que se se separen, que contínuament hi ha un vincle amb els fills,
que el poder judicial no ajuda perquè ara estan donant
les tuteles compartides, inclús quan hi ha casos de violència pel mig.
Vull dir que no et pots allunyar d'aquella persona,
sempre queda en vincle i el sentiment a vegades és molt difícil
d'afrontar i trencar-ho dràsticament, no?
Per tant, doncs, és una suma de coses, no?
I de recursos que hi ha.
És una realitat complicada, complexa i que tothom s'ha de poder implicar
d'alguna manera o una altra, sigui perquè els teus veïns els assents
i allò ho denuncies, perquè tu a l'escola veus que una situació estranya,
que aquell pare aborda d'una manera molt estranya a la filla,
és a dir, hi ha gent que et diu, és que a vegades, com que ho he viscut,
detecto quina persona no sap com afrontar aquella situació
i l'afrontar amb violència, l'afrontar rebaixant la confiança
d'aquella altra persona i això és el que hem de treballar
a nivell d'hàbits, de rols, de manera, no sé, en un roleplay
que tu vegis allò des de fora i diguis, jo em comporto així, mare meva,
com m'atreveixo a intentar sobreposar-me damunt d'aquella persona
d'aquesta manera, no?
Per tant, segurament, la base de tot és l'educació, no?
I començar des de ben petits, no?
Perquè aquests rols, doncs, ens vagin perpetuant.
L'educació i l'acompanyament de tota la xarxa que hi participen, no?
Des de la sensibilitat de mestres, la sensibilitat de policia,
de la sensibilitat judicial... Hi ha tanta feina que es pot fer
i és tan difícil, clar, no...
Hi ha temes que no s'aborden. Quan tu et formes com a mestre
o et formes com a policia,
hauria d'haver mòduls o maneres específiques
de tu saber intuir, depèn de quins comportaments,
quines actuacions s'han d'abordar...
No està ben treballat, jo crec.
El més difícil és fer el primer pas
o, justament, el que és més difícil és després?
Pel que et comenten algunes dones que estan al circuit,
el més difícil primer és ser conscient que t'està passant a tu.
que, a vegades, fins que no t'ho diu un familiar
o inclús algun dels teus fills o filles,
tu aquella situació l'has acabat normalitzant.
Fins que no és molt, molt bèstia
i diuen, és que ara ho he vist,
ara he vist que no el puc canviar en aquella parella,
que no puc...
que no, que no, que he de deixar-ho,
que he de trencar, que...
I aleshores diuen que la...
Fer la detecció és molt complicada,
el vincle és molt fort i després,
és veritat que, com a institucions,
falten suports.
És molt difícil, si no tens recursos, marxar de casa,
és molt difícil que el teu procés judicial de separació sigui àgil,
no hi ha prou acompanyament ni econòmic ni de recursos
per poder desmarcar-te d'aquella realitat.
Per tant, és iniciar un periple complicat
i que hem de decidir tothom
que cal donar més acompanyament en totes les fases
i no es poden allargar, depèn quins processos.
Clar, el tema judicial aquí justament no ajuda gens, no?
No, es fa molt llarg.
I a vegades, quan arriben al punt i final,
diuen, és que ara,
ara, pel que sigui, no m'atreveixo,
en aquell moment faltaré una altra figura que li diés
no, no, tira endavant, estàs a punt d'acabar.
El que puguin desistir d'aquesta lluita,
a vegades, és un risc,
perquè es cansen, és molt dolorós
i la situació és molt complicada.
I aleshores, s'ha d'evitar que
s'alluïn una altra vegada d'aquell pas que van fer.
El manifest acaba dient que no has de tenir por.
Doncs és no tenir por a cada pas petit que has de fer,
que a cada pas l'has de poder fer acompanyada de qui sigui.
Sigui inicialment de la policia
o de la teva amiga que li has dit
o del teu familiar que ho ha vist.
Que cada vegada que fas un pas sàpigues
que comptes amb algú que et digui
tira, tira, continua, segueix, no passa res.
Serà llarg, però estarem allà.
I jo crec que és el que, com a societat,
podem fer intentar acompanyar-les al màxim
i que tinguin el màxim de recursos possibles.
Que aquests pactes d'estat que fan,
doncs que els ho tinta recursos
i que puguin tenir tantes eines com faci possible
per sortir d'allà.
Perquè és molt complicat.
Hi ha sentiments, hi ha vincles
i la situació, si no s'entoma,
doncs s'arriba a casos de molt.
Extrems.
A Sant Just ara mateix hi ha 30 dones, no?
En el circuit d'atenció a les víctimes.
Hi ha 30 dones dins del circuit.
Hi ha incorporacions noves.
Vol dir que tens moltes dones
que estan en el circuit durant molt de temps
i aquest acompanyament es fa des de serveis socials
i s'intenta oferir el màxim nombre de recursos,
ja sigui quan opten pel servei més de suport psicològic
o el jurídic
o quan directament van derivades
al centre especialitzat,
que és el que hi ha a Sant Feliu,
que és el centre referència a la comarca,
on s'abordi integrament l'estuació amb elles,
amb les criatures que puguin tenir
i s'intenta donar el màxim de cobertura possible,
tot i que elles mateixes comenten que falten coses,
hauria d'haver més suport.
La sensació és que es millora o que s'empitjora?
A nivell de percepció i de dades sembla que s'empitjori,
perquè dades que t'arriben de l'àmbit juvenil
et fan veure que situacions que generacions com la meva o la teva
ja estarien superades i que tu no permetries que et diguessin
depèn què, doncs a nivell d'etapes d'institut
es torna un control amorós,
una gelosia malentesa,
no vull fer enfadar
i accepto depèn
quins plantejaments que m'està fent arribar
i això s'està veient.
Per tant, fa por que hi hagi un retrocés.
Tenim més informació,
però la gestionem malament.
Acceptem controls que no calen.
Tu m'estimes, però m'has donat la llibertat
perquè jo faci el que vulgui.
Que em vagi vestida és igual.
Que amb qui quedi és igual.
Tu m'estimes, tu em valores,
tu tens confiança en mi,
doncs donem la llibertat que necessiti.
I en aquell moment és quan elles haurien de dir
no, no em convenç, ho sento,
no tens l'actitud que hauries de tenir
abans que el vincle sigui més fort
o que ho veus al cap del temps
quan ja tens criatures
i tot sigui molt més complicat d'afrontar.
Per tant, si ja ho veus a l'etapa d'institut,
ho sento o canvies,
que a vegades és molt difícil
que depèn quin plantejament es canvi,
o no m'interesses.
Exacte.
I aquests rols sembla que s'havien,
entenc que es posa a subratllar molt
que passava a l'institut
perquè sí que durant un temps
s'havien anat superant, no?,
d'alguna manera.
I que quan et fan un vídeo dins de l'institut
ho tenen claríssim.
vull dir que el missatge interioritzat
està superclar.
Vull dir, no he de tolerar la violència,
no he de tolerar el control amorós.
I aleshores, en el teu dia a dia,
no, però això és una altra cosa.
No, és que no, ho fa perquè m'estima.
No, si en el fons,
jo també li dic,
dius, no, no.
Saps, és molt complicat,
amb la informació sexual, eh,
allò,
tenen tota la informació,
ja s'aborda des de molt jove,
saben quantes eines hi ha
i tot i així,
no, no, que no es posi un preservatiu
perquè, home, pobra,
és que, si dius,
no, home, no,
si tu saps, és allò,
t'has après la lliçó,
l'has d'interioritzar,
l'has de fer teva.
Portar-la a la pràctica, no,
tota aquesta teoria.
És que, clar, si li dic ja a la pare
i dius,
però és que és obligació teva
preservar, depèn què.
Per tant,
per això costa,
perquè a nivell educatiu s'ha fet,
però depèn què no s'ha,
no s'ha ficat a dins
del teu comportament.
No està integrat, no?
I això és el que,
sí, és com,
he memoritzat la lliçó,
és com haver afrontat malament l'estudi, no?
Però, clar,
t'afecta a la teva vida diària
i a la teva relació futura.
Hi ha, per tant,
molt camí per fer, no?
Molt camí per córrer,
moltes coses a corregir, a millorar.
Molt, però hi ha molta gent implicada,
per tant,
és allò de dir,
doncs mira,
com una rotllana de sardanes, no?
Ens agafem tota la gent
que estiguem allà
i endavant,
i màxima protecció
a la figura que està al mig,
que és la dona
que ha estat víctima
i que, aleshores,
a part té tota una xarxa
al voltant
que està afectada,
dedicar-li familiars menors,
familiars pares i mares
que també per ells
l'esdució s'estranya,
no saben com afrontar-la.
És a dir,
hi ha molta feina
a desplegar al voltant
d'un únic cas.
Per tot això, no?
Per consciència,
es fan aquestes diferents activitats
aquesta setmana.
El més destacat, doncs,
és el que es fa aquest divendres, no?
El que estàvem comentant
al principi de l'entrevista,
justament, doncs,
el parador
amb aquesta performance, no?
Una mica, també, doncs,
amb la lectura de textos
de l'institut.
I, perdó,
i després també,
el que dèiem,
aquestes setmanes
fan altres activitats,
per exemple,
avui dimecres, no?
Ja hi ha una conferència,
també, per exemple,
enfocada o marcada
en tot plegat
sobre les dones silenciades, no?
Amb Isabel Gascon.
Exacte.
Hem d'agrair
que tota la regidoria de cultura,
i en aquest cas,
doncs,
el que et demanem el Sergi Seguí,
és que el novembre literari
s'ha implicat
en el que és
la perspectiva de gènere
i ha introduït
diferents actes
que treballen
tota la sensibilització
i la visualització
de la dona.
Per tant,
la xerrada d'avui
està molt bé
perquè durant molts anys
la dona que es dedicava
al món de literatura
quedava amagada
o utilitzava un pseudònim
o quan es feia
la relació d'autors
d'aquella època
no se sap per què
desapareixia
de la relació d'autors.
I després,
amb una de les figures concretes
que li passava això,
que era la Catarina Albert,
s'ha agafat una obra
que a part la fa gent
de Sant Jús
i que treballa
la seva figura
i com es va haver d'amagada
la seva realitat
quan escrivia
perquè era una dona
i en aquella època
no es considerava
que estigués ben vist.
Per tant,
les dues propostes,
tant la conferència
com l'oferta teatral,
treballen aquesta visualització
que durant anys
no es feia,
que quedaven allà invisibles
i és una llàstima
perquè hi ha èpoques
que veus que hi havia dones
que estaven totalment integrades
en grups de literats
i tal,
però després,
quan es feia
el recollit històric
del moment,
elles eren com de segona,
no tenien el mateix nivell
ni eren el mateix grau
de prestigi social
que tenien companys
de la seva època.
Per tant,
doncs és una manera
de reivindicar-les
ni que sigui
a posteriori.
Exacte,
en aquell moment.
I per tant,
exacte,
dissabte
amb aquesta obra de teatxe
també de Víctor Català
en aquesta línia
i després encara diumenge,
no?,
una última activitat
que és aquesta
marxa contra la violència
masclista
a nivell comarcal.
Sí,
ja fa quatre anys
que es fa la marxa,
de fet,
Sant Jus va ser
dels ajuntaments pioners
que va demanar
que es fes
una acció d'aquest tipus.
S'ha aconseguit aquest any
que més ajuntaments
s'hi impliquin,
alguns ho fan
venint des de la seva
població amb autocar
i altres ho fan caminant,
que a vegades
hi ha algun municipi
que camina més d'una hora
per arribar a la marxa.
Sí que és veritat
que Sant Jus
no acaba de funcionar,
hi ha poca dona
i homes de Sant Jus
que participin a la marxa,
però un cop allà
és un moment reivindicatiu
que es llegiran
els noms de les víctimes,
es farà a la lectura
del manifest
i es treballarà
perquè la comarca
té unes dades
molt elevades
en comparació
amb la resta
de poblacions
d'altres zones,
no?
Per exemple,
de les quatre víctimes,
dues són del Vas Llobregat.
I a què s'atribueix?
Hi ha alguna...
Tenim més densitat
de població,
això és veritat
i potser la nostra realitat
pel que sigui
fa que això
surti més a la llum.
Però, per exemple,
en dades que ens donaven
de les trucades
que rep el 016,
unes 800 trucades
són només del Vas Llobregat.
Quan parlem de joves
implicats en processos
on hi ha hagut
situacions de violència,
són 4.500 persones joves
que en algun moment
s'han trobat
en situacions anòmales
en les quals
han hagut d'afrontar
una situació dura
de violència
o de discriminació
o per raó de sexe.
Per tant,
és una comarca
que ha de treballar
per resoldre
aquestes situacions
des d'on sigui,
des de l'àmbit judicial
on es donen
poques ordres de protecció,
des de l'àmbit social
perquè hi hagi
més denúncia
i que continuï
el procés
d'una manera més àgil
i reforçar
els jutjats
de violència
perquè fa poc
va sortir
un comunicat
de les dones juristes
que deia
que el Ministeri
potser es plantejava
suprimir
aquests jutjats
de violència.
Per tant,
tot allò
que es vegi
que és una amenaça
per un circuit
que ja és feble
s'ha de poder dir
escolta,
no,
hem d'anar a reforçar,
no m'has de
ni treure recursos
ni limitar serveis
ni analitzar
que a nivell de costos
cal...
No, no,
tot ha d'anar a més
perquè les dades
demostren que
si no ha d'haver
ni una víctima més
no ha d'haver
ni un servei menys.
Per tant,
s'ha d'anar
a potenciar al màxim
el que sigui
la part educativa,
la part judicial,
la policial,
la que considerin
que ha de ser
però cap d'elles
cap enrere.
La situació
és semblant a Europa
a nivell d'altres
països europeus,
o sigui,
les convertives
de casos
que arribin
a l'assassinat
però fins i tot
també de denúncies
i casos de violència
de masclista
o és...
No sé si sou conscients,
o sigui...
Amb les dades europees
que van sortir
sortia que
aquí hi ha força
situacions
de violència
i de denúncia
i potser
el que contrasta
amb altres poblacions
és que allà
molt abans
es fa la denúncia,
és a dir,
aquí hi ha una major
tolerància a la situació
que trigues més temps
a fer la denúncia
i quan ja és més greu
o quan la situació
ja està més
enconada
és quan hi ha la denúncia.
Allà,
per no res,
directament
ja van a fer
el pas.
Per tant,
hem d'aconseguir
que,
el que dèiem,
a nivell d'educació
tu puguis dir
no, no,
és que des del minut
1 et dic que no
i trenco amb tu
i això encara no passa.
Tenim una cultura
que,
en aquest sentit,
hi ha una tolerància
que ja l'hauríem
d'anar perdent.
Ni la broma,
ni el comentari sexista,
ni depèn
quins controls
que ja no
estan fora de lloc.
Doncs,
per consciència
de tot plegat,
recordeu que
aquestes setmanes
fan diferents activitats
i la més destacada,
doncs,
la que concentra
el que hem anat comentant
és,
justament,
coincidim el mateix
25 de novembre
que és divendres
i a partir de les 7 de la tarda
al Parc del Parador
hi haurà aquest
el mur del respecte
contra la violència masculista,
és així com s'ha titulat,
no?
Correcte.
i després,
doncs,
també hi haurà això,
la instal·lació col·lectiva,
l'exposició,
la lectura música de textos
i, finalment,
doncs,
la lectura de manifest.
Patim per si plou
perquè és una setmana
estranya
i, aleshores,
si hi hagués un dia de pluja
o veiéssim
que és impossible
mantenir l'aparador,
demanaríem a la gent
que el casal de jove
seria l'alternativa.
Per tant,
intentarem,
segons diu l'home del temps
de la ràdio,
aquell dia no hauria de ploure
però com que el temps
a vegades canvia
i els plans
ens obliga allò
a fer dràsticament un canvi,
intentarem mantenir-lo al màxim
però si no es pot
el casal de joves
és el lloc
que s'ha pensat
com a alternativa.
Molt bé.
Doncs,
n'estarem pendents també
de com queda tot plegat.
Avui n'hem volgut parlar
amb la regidora
de polítiques de gènere,
Gina Pol,
moltes gràcies.
Gràcies, Carme.
Que vagi bé.
Bon dia.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Vox.
Premis i mostra d'audiovisual en català.
Del 17 al 27 de novembre
arreu de Catalunya.
Vox.ar
Smooth.
Yes.
O no?
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda.
Relaxa't amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va, Jordi,
va,
ves l'últim,
deixa-ho,
però és que no puc,
no puc,
senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant
el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda,
de 5 a 7,
tot és un drama
a ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia.
Compartirem experiències,
espiritualitat,
notícies d'actualitat
i parlarem
sobre la visió ecològica
del bisbe de Roma,
Francesc.
Els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i en diferit els dissabtes
o dos quarts de vuit del matí.
Veus de la parròquia.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran
per a tothom
que ens vulgueu escoltar.
Actualitat,
cinema,
art,
teatre,
poesia,
divulgació de temes interessants,
entrevistes,
tot allò
que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les vuit del vespre
i,
en segona audició,
els dissabtes
a les onze
en punt del matí.
Recordeu,
seixanta
i més.
Cara a B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims cinquanta anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.
Primer
van ser les ones
98.1 FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li va seguir
Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim
un nou canal
comunica't
amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio
Desvern
Cada dia
més a prop teu.
7.2 B'Ura
Radio
Jazz
inicial
els matins
de 10 a una
Sant Juat a la ràdio
Juste la fusta
Fins demà!
Fins demà!
Per fer tardoria esportiva avui fem prèvia, eh?
I a partir d'aquest vespre, eh?
Partit d'aquest vespre, sí.
Sembla que fa molt fred, a més, es veu allà.