logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara són les 11 i 13 minuts, seguim aquí a la segona hora del Just a la Fusta,
al magazín matinal de Ràdio Desvern.
Ha arribat el moment de fer l'entrevista.
Avui tenim a la portaveu del PSC la Gina Pol, també regidora de l'Ajuntament,
aquí amb nosaltres als micròfons del programa per parlar d'actualitat.
Sant Justenca, hola Gina, bon dia.
Molt bon dia, Núria.
Bon dia, t'he agafat desprevinguda quan t'he saludat,
he vist que has fet un moviment ràpid de cap.
Jo ara em situo, em situo.
Et situes, molt bé.
Doncs bé, et situo jo també a l'actualitat de Sant Just.
Comencem, per exemple, parlant de comerç,
perquè aquests dies, aquestes darreres setmanes,
hem estat tenint l'encesa de llums, també el mercat, el Sants Market,
també ara aquests propers dies, després a Costa Nadal,
els comerços de Sant Just també han d'anar tenint el seu públic, no?
Com valores, per exemple, el Sants Market?
Doncs el Sants Market, que era un estima nova,
perquè sí que s'havia fet un, però més vinculat amb estiu,
i aquest era el primer que es feia vinculat amb festes nadalenques,
la valoració que estan fent tant els comerços que van participar
com la gent que hi va anar a participar de tota la jornada,
és molt bona, inclús la gent que va passejar per allà
i va poder comprovar les diferents parades,
tothom diu que repetiria, el 100% diu que caldria repetir aquest format.
i a nivell de comerços n'hi ha que fan una valoració molt positiva,
perquè van tenir bon resultat de vendes,
van atraure un públic que no coneixia els seus establiments
i per tant la valoració que se'n fa és positiva
i pensem que sortir una mica cap a fora,
és a dir, que ens conegui gent de fora del nostre municipi,
permet al món del comerç ampliar el que és la seva base de públic i de vendes
i això és important en un moment econòmic
en què els resultats a vegades, a diferència d'altres mesos
en comparativa amb l'any passat, són més baixos,
per tant és bo dinamitzar-lo i que tinguin més camp de creixement.
Alguns grups municipals opinaven que potser a nivell de vendes
havia estat més o menys igual,
però que faltava una mena de caliu nadalenc,
més activitats nadalenques, més proximitat.
Sí, hi ha grups que han criticat que el parc de Torreblanca era llunyà,
però el parc de Torreblanca forma part de Sant Just des Berri,
no tenim consciència que Sant Just creixerà bàsicament per aquella zona,
igual que hem d'integrar la zona de Maslluí,
hem d'integrar aquesta zona de Torreblanca,
per tant és un parc dels més grans que tenim al municipi
i s'hi poden fer activitats molt boniques.
Sí que és cert que el que s'ha criticat és aquest caliu nadalenc,
però quan es feia el mercat de Nadal també el propi comerç era molt crític.
Eren dos dies que havien d'estar allà,
hi havia moments molts baixos a nivell de venda.
Aquest és un mercat que va impulsar un regidor del PSC, en Víctor Murillo.
Va costar molt d'implantar-ho a l'inici perquè hi havia reticències per part del comerç
i, per exemple, una part molt important del mercat de Nadal
l'havíem de nodrir amb artesans que eren de fora del municipi.
Tota la part més artesana ens venia de fora i costava la participació local.
Sí que és cert que aquest any s'ha fet un reemplatejament,
s'ha fet un canvi, s'ha aprovat un altre model d'activitat,
però també és veritat que la pròpia regidora ha dit
escolta, ens hem de reunir amb les entitats que representen el comerç
de cara a l'any que ve, a l'inici,
mirar què és el que volem fer durant tot l'any
i si cal recuperar aquest mercat, donar-li un altre gir
o analitzar què fem per Nadal, quines ofertes de fira hem de plantejar-nos,
doncs fem-ho.
Però parlem realment de què opineu abans, què opineu ara
i allò que dèiem a vegades té conseqüències.
Per tant, si criticaves allò que es feia perquè no et donava resultats,
ara l'enyores?
Vull dir que hem de parlar amb propietat també quan ens queixem.
Per tant, que s'analitzi, que tot l'àmbit de comerç,
tant la part pública com la part privada,
facin aquesta reunió d'inici d'any i que analitzin què volen tirar endavant
i que de manera consensuada s'avancin un calendari d'activitats per tot l'any.
I jo crec que a nivell d'esperit de Nadal hi ha moltes activitats previstes,
hi ha moltes cantades de Nadales, hi ha molta activitat,
cap infant sense joguina també és un repte que es farà del mercat,
és a dir, ara s'ha distribuït tot un full amb activitats nadalenques
i els pastorets, és a dir, qui vulgui viure l'esperit de Nadal
a nivell d'actes solidaris, vermuts solidaris, cantades,
vull dir, hi ha molta oferta nadalenca per poder participar,
si t'agrada un entorn més de música de l'Ateneu,
t'agrada més la cor a l'harmonia,
és a dir, això ho tenim.
L'altre és que és veritat que a vegades canvia formats,
bé, cal tenir la paciència de veure si aquest format s'ha de fer
o hem de recuperar un híbrid.
No hi ha cap problema en anar fent proves.
De moment aquesta prova s'ha fet,
la valoració per la gent que hi va participar és molt bona,
anem a veure què més es pot treballar
i si hem de recuperar aquest caliu,
mirem realment què és el que es vol.
És un caliu comercial? És un caliu d'artesania?
Quin tipus de caliu és el que volem recuperar?
Perquè una cosa és portar un artesà de fora
que et fa, per exemple, aquells cavallitos que juguen amb els nens.
Volíem això o volíem comerç només?
És a dir, a vegades es barregen ítems
i hem de mirar ben bé quin espai volem.
Volíem espai que ballin les escoles
o és un espai simplement d'atracció, de fira comercial?
Vull dir, parlant, la gent s'entén.
Doncs anem a veure si ara hi ha aquest...
Com a mínim hi ha hagut aquest debat,
doncs vinga, aprofitem-lo per fer una proposta millor.
Has parlat d'escoles, demà hi ha la configuració d'aquest Consell Infantil,
finalment, fiquem aquesta conya perquè estem a l'espera
que a veure com funciona aquest òrgan,
això fins que no passin uns mesos no es podrà fer una valoració més exacta,
però bé, hi ha un pas que demà hi hagi aquesta festa per...
a veure, finalment, quin resultat dona, no?
Bé, hi ha l'expectativa de veure com funcionarà.
Realment tenim molta experiència en com s'articula la participació adulta,
però aquesta participació més infantil o juvenil
pot ser molt maco de veure què proposen, com es plantegen la ciutat.
Per tant, crec que és un repte bonic el que s'ha engegat des d'educació.
És una mirada que no havíem tingut mai,
per tant, és important detenir-la,
i encuriosits i encuriosides per veure realment com es transforma
el que puguin pensar en possibles accions del PEC
o que puguis vincular diferents activitats del municipi.
La seva participació és molt important.
Moltes festes, inclús nadalenques o al llarg de l'any,
compten amb la seva participació.
Per tant, hem de veure una mica què necessiten i què volen, no?
I d'aquí passem a l'àrea potser més econòmica, política,
perquè tenim pendents, per exemple, els pressupostos,
no van entrar al ple del mes de novembre,
ho faran al ple de desembre.
També tenim el pla d'inversions,
el PAM, el pla d'actuació municipal,
i l'aprovació de les ordenances.
Gina, Déu-n'hi-do, eh?
Hem fet molta feina.
Encara que l'oposició ens reclamava més celeritat,
hem fet molta feina.
Penseu que el govern municipal és fruit de l'estiu,
per tant, ara al setembre i aquests mesos
hem de treballar les ordenances
per saber quins ingressos entren a l'Ajuntament.
Ara hem treballat els pressupostos,
que són quines despeses volem executar.
Per saber quines despeses havíem d'executar
havíem de tenir molt clar
quina acció de govern volem desenvolupar
en aquests pròxims quatre anys
i quins diners podem disposar
per fer tot un projecte d'inversions
a vista de quatre anys
amb tots els equipaments nous que s'han de desplegar.
Crec que l'oposició tindrà avui
molta informació del camí
que es vol seguir en aquest mandat,
en les diferents accions
que es volen impulsar.
Ja s'han fet reunions amb cadascun dels grups,
algunes de maneres més individual
i altres més col·lectives.
Cada grup té la informació que ha sol·licitat,
perquè es va fer un primer enviament d'informació
i hi ha grups que han demanat aclarir dubtes
i això ja s'ha fet.
Per tant, avui no van, diguem-ne,
amb un full en blanc,
sinó que ja tenen molta informació
i ara es veu què troben a faltar,
on creuen que s'ha de posar més l'accent,
però el govern té molt clar les prioritats.
Hem de desenvolupar els equipaments
que encara falten,
com tot el tema del centre cívic de Maslluí.
Que ja s'ha començat a construir, per cert, no?
No sé si amb les pluges ha quedat una mica aturat,
però aquest mes de desembre
ja comencen les obres.
Tota la part de la bona aigua
continuarà a tota la segona fase.
Tenim també tot l'àmbit de deixalleria
que va implicat en tot aquest gran projecte,
que hem de donar compliment als objectius 2030
per poder reduir i millorar la qualitat del residu
que hi aboquem tota la ciutadania.
I allà justament va haver-hi la reunió amb comerciants
per com es fa aquesta recollida comercial
porta a porta dels residus,
per incrementar aquesta qualitat del residu.
I tot l'àmbit de serveis socials,
que és el que porto,
que manté la seva línia de treball
i que anem a intentar desplegar
el màxim possible la cobertura social.
Crec que a nivell d'oposició
s'ofereix una proposta molt àmplia
i a veure si podem tenir un suport majoritari
per tenir endavant tot aquest repte col·lectiu.
Perquè, per exemple,
parlant d'aprovació d'ordenances,
alguna que me'n puguis especificar
o alguna partida de pla d'inversions
o el pressupost?
De pressupost, el que et deia,
hi ha una aposta decidida per serveis socials,
una aposta decidida
per la recuperació de la millora
a la via pública,
és a dir, en el pla d'inversions
hem desglossat per barris
quins són aquells carrers
que seran els prioritaris
i que tenen un finançament per tirar endavant
a nivell d'equipaments aquests que et citava
i també desplegarem nous correcants,
per exemple, a nivell de defensa dels animals
o d'espais d'oci per animals,
és a dir, s'hi abarquen molts àmbits
i la idea és donar la màxima cobertura possible.
Perquè, per exemple,
la rehabilitació de la sala de la Taneu
està inclosa?
Sí, tant.
És un dels reptes de l'any vinent.
I tenim algun timing?
Perquè molta gent es pregunta
val la rehabilitació de la sala,
però no sabem quan començaran,
tampoc sabem què és el que volen fer,
han demanat el crèdit,
però sense saber ben bé què.
No, sí que sabem el què.
El que hem de concretar és aquest què,
com el podem fer,
i amb els diners que tenim què podem fer.
Per tant, el govern sí que té la informació,
l'està treballant per poder-la difondre
amb la màxima solidaritat possible,
però sí que volem fer bé la feina.
Per tant, el repte de la Taneu és important,
és una sala que hem de mirar a veure
quina utilitat li volem donar,
quin canvi d'ús li volem donar,
és a dir, volem entrar en aquests circuits
estables de teatre,
o volem garantir que pugui ser
una sala multifuncional,
on tant es pugui fer ball un diumenge
com una obra de teatre el dilluns,
és a dir, tot això implica desplegar
un projecte econòmic diferent.
Per tant, hem d'acabar d'ultimar
cap a quin camí anem
i en quin pressupost ens podem amotllar
per fer-ho.
Per tant, el govern està acabant d'últim
això per poder-ho tirar endavant.
I després, el que és l'execució de l'obra,
clar, aquesta sala té molta activitat,
per tant, hem de buscar un calendari
que sigui el menys perjudicial possible
per l'activitat que s'hi fa.
Vull dir, que s'hi apareixen molts factors,
que entenc que algú pugui demanar
més informació, però la donarem
quan estigui tot ben treballat,
tancat i acordat.
Tampoc no ens precipitarem
perquè algú ens demana una informació.
Després, també, un altre tema,
Gina, que surt en el butllatí,
és el tema del nomenclàtor,
d'aquesta comissió.
Amb això, per quan està previst?
Doncs, d'acord amb aquesta moció
que va presentar l'Esquerra Republicana
i que li vam donar suport,
i és més, vam treballar esmenes,
l'objectiu és que en els pròxims sis mesos
abans que arribi l'estiu,
puguem presentar una proposta de reglament.
Ja ja estem treballant amb el Jordi Amigó
per mirar quins reglaments hi ha a la vora,
que ens agradin més per adaptar-los,
perquè el model que hem agafat aquí
és un model com la Gironina,
que és molt més àmpli que altres ajuntaments,
que fan, bàsicament,
una comissió molt interna
i molt d'estructura ajuntament,
sense participació externa, diguem-ne.
I, en canvi, aquí el que volem és implicar
des del Consell de les Dones,
des d'entitats que tota la vida han treballat
per aquesta recuperació d'aquest nomenclàtor,
com al Centre d'Estudis Sant Justencs.
Per tant, hem de mirar com treballem el reglament,
presentar-los abans d'estiu,
i que un dels reptes importants
que ha de tenir aquesta comissió de nomenclàtor
és subsanar un gran dèficit que tenim
a nivell de noms de dona.
Podem tenir noms en femení,
com tot el barri de la Miranda,
que són noms de flors,
però el que volem és recuperar noms de dona,
que, com vam fer en el barri de Mas Lluís,
és a dir, fer una feina conjunta
amb el Consell de les Dones
i aquesta comissió nomenclàtor,
per recuperar aquests noms desapareguts
de la història local
i posar-los en valor.
Després, també,
altres temes d'actualitat de Sant Just
estan ara molt relacionats
amb el tema de la mobilitat.
Per exemple,
ahir va haver un Consell
en què vaig participar
en Josep Maria Ranyer,
com a regidor,
amb què explicava
aquestes quatre propostes
que feia l'ATM
sobre el pas del tram
des de Sant Just
fins al pont d'Esplugues.
Com està ara tot aquest tema?
Doncs està obert encara
el període d'al·legacions
i el que volem com a Ajuntament
és que la ciutadania
tingui la màxima informació possible.
Hi ha gent que et diu
però si això està acordat,
què es farà?
Sí, sí, està acordat que es farà.
El que ara ens traslladen
és de quina manera es farà
i quines repercussions
tindrà que es faci
d'una manera o d'una altra.
És molt diferent
fer un bulevar
on no hi hagi circulació
rodada de vehicles
a fer un híbrid
on, per una banda,
puguin passar vehicles
que vagin, per exemple,
a direcció Barcelona-les Plugues
i l'altra part
sigui més de bulevar.
És a dir,
la decisió que s'adopti
tindrà unes conseqüències
sobre la mobilitat
d'aquella zona
que seran importants
si no pot passar,
per exemple,
a cap vehicle
i només els d'urgències
i els d'aveïnat
per aquella zona
hi haurà altres carrers
de Sant Jús
que notaran la incidència
de no passar per allà.
L'objectiu és clar,
és a dir,
sí, volem el tram per allà
i hem de veure
quina és la millor manera
per fer-ho.
També hi ha el repte
de la sostenibilitat.
Hem de reduir
el pas de vehicles.
Barcelona tindrà
uns accessos restringits
de vehicles.
Seguim la senda
de Barcelona
i som més restrictius
i això és un boulevard
purament amb només
un accés
de vehicle d'urgència
i d'aveïnat.
Ens atreiem a aquesta fórmula
o volem un híbrid
perquè encara
no tenim clar
si volem perjudicar
tant aquest pas
per allà amb el vehicle.
I això és el que volem
compartir de manera
oberta i pública
amb la ciutadania
perquè diguin una mica
què és el que pensen
i com ho veuen
i contra més informació
puguem tenir
i de precisar
de la gent
que ho ha d'elaborar,
la proposta
tindrà en compte
molt més variables
i quan l'executem
no direm
on dia
sinó ben pensant
que aquesta decisió
repercutia en això,
això i això.
Per tant,
la informació que es va donar
i és molt àmplia
i hi ha informació
molt treballada
de quins carrers
es veuen afectats,
quin grau de vehicle
s'està movent
per diferents àmbits,
per carretera,
per carrer major,
per tant,
hi ha molts elements
a tenir en compte
i això és
d'una manera participativa
traslladar
que hi ha això,
que hi haurà
unes incidències
i que potser
un àmbit o hora
d'una manera
com és el veïnat
que viu allà
i en canvi
veïnat
que no està
en aquella zona
però que de manera
tangencial
en fa ús
ens tindrà una altra visió,
és compartir-les totes
i que no se'ns escapi
ni cap element
ni ciutadà
ni tècnic.
Després també
seguim parlant
de mobilitat.
En el ple passat
del mes de novembre
es va provar
que l'amanàveu
de crear
aquest bus
VAO
a l'entrada
de Barcelona
per la B23.
Per què és tan necessari
aquest carril?
Doncs mira,
ahir mateix
hi havia un debat
fruit d'una reflexió
que feia el RAC
respecte a la mobilitat
que deia
està molt bé
que ara restringim
l'accés de vehicles
però hem de veure
de quina manera
tenim estructurada
la xarxa pública
de transport.
Si fem aquest canvi
d'usos
de vehicle privat
a vehicle públic
m'has de garantir
que el vehicle públic
em dona
la màxima celeritat
per arribar al meu lloc
de feina
ara el canvi
que hem fet
de targetes
d'usos
també respon
a aquest objectiu
per tant
el carril VAO
és necessari
perquè la gent
que diu
jo deixo el cotxe
a casa
perquè l'oferta pública
que m'estàs garantint
té qualitat
té velocitat
i em porta
allà em vull anar
d'una manera
molt més ràpida
que jo moure
amb el meu propi
transport privat
per tant
tenir això
ens facilitaria
una comunicació
amb persona
molt més àgil
molt més ràpida
perquè és un carril
directe
per l'àmbit
d'autobús públic
per tant
és una demanda històrica
que sembla
que cada vegada
està més a prop
de ser una realitat
però que
sí o sí
ho ha de ser
quan tenia en compte
tot el repte
de futur
que ens ve
amb el tema
de la mobilitat
la sostenibilitat
el medi ambient
i reduir
de manera veritable
el cotxe privat
garantint
a la gent
que pot arribar
allà on ha d'anar
de manera ràpida
àgil
i no amb les demores
que hi ha
o totes les mancances
o el que parlàvem ahir
que hi ha un ús molt elevat
depèn de quin tipus
de transport
si l'incrementem
no hi cabrem
dins del vagó
o dins de l'autobús
per tant
ha d'haver una reflexió
molt més àmplia
que no només dir
ara aquests vehicles
amb aquesta targeta
entren
i aquests altres no
ha de ser molt més global
perquè el repte
és molt més complex
també
seguint en mobilitat
es va aprovar
en el ple
aquest conveni
entre l'Ajuntament
i l'àrea metropolitana
per la prestació
del servei públic
de transport
del JM
del JT
i de l'E30
i a més
que renovava
la flota
en vehicles
híbrids

periòdicament
hi ha aquest conveni
en el qual
hi ha una empresa
que ho gestiona
que és la que
ens garanteix
el servei
de tots aquests autobusos
per tant
anem a una millora
i la ciutadania
tard o d'hora
notarà
aquest increment
de flota
de millora
de vehicles
en la mateixa línia
també de la sostenibilitat
per tant
és un conveni
que s'ha demorat molt
que finalment
per fi
ha passat
pel tràmit de ple
i ara és que l'any que ve
es pugui desplegar tot
i és molt important
tenir aquesta xarxa
ben subministrada
garantint
l'arribada correcta
amb els horaris
que toquen
i si veiem
com s'ha vist
que hi ha línies
que necessiten
un reforçament
com l'E30
doncs treballar-hi
perquè així sigui
i a més a més
ara ja per anar acabant
hi ha dos projectes
a Sant Jus
podríem dir
un
és el del
bici sense edat
com esteu col·laborant
com veus
aquest projecte
de poder
bé doncs
de poder estar
amb persones
que no poden
amb persones grans
que no poden
gaudir de fer un passeig
amb la bicicleta
i tenir aquesta opció
d'estar en un tricicle
conduït per algú
com a regidora
de gent gran
m'encanta el projecte
perquè
hi ha molta gent gran
que té dificultats
de mobilitat
i per tant
que et puguin venir a casa
i que et vagin
i que sigui
fer un cafè
amb l'amiga
al carrer Bonavista
és a dir
que no cal que sigui
un repte molt complex
permet sortir
d'aquella monotonia
del dia a dia
i per tant
relacionar-te
i tenir una vida
molt més activa
i sentir-te
en general
molt més positiva
perquè moltes
de les usuàries
són dones
Sant Jus Solidari
aquí té un projecte
molt bonic
és molt maco
l'Ajuntament
hi col·laborarà
de la manera econòmica
és a dir
Sant Jus Solidari
el que posa
és la dinamització
de les persones
d'aquest voluntariat
i el que es compromet
l'Ajuntament
amb el pressupost
de l'ambinent
és finançar
aquest vehicle
i garantir
que té un manteniment
i que estarà
sempre en bones condicions
per poder
transportar
les persones
per tant
qui desenvolupa
el projecte
qui busca
aquest coixí
de persones
que ja n'hi ha
que estan fent
formació
és l'entitat
i l'Ajuntament
el que fa
és l'acompanyament
econòmic
l'adquirició
de la bicicleta
elèctrica
que hem de garantir
que pugui pujar
depèn quins carrers
i el que és
el manteniment
del vehicle
aquí n'hi haurà un
a poc a poc
suposo
que com a Barcelona
que és una flota
molt més àmplia
però
el que hem d'aconseguir
és que molta més gent gran
conegui aquest recurs
que el volum
de voluntariat
sigui més gran
per donar-li
més cobertura
i des de l'àmbit
de gent gran
és molt útil
poder treure
la gent de casa
perquè tingui
una vida activa
per tant
si ho fas
Santa Deta
amb una bicicleta
que et porten
vas al costat
de l'amiga
i tal
i a part
amb una gent
que t'aprecia
perquè ho fa
de manera voluntària
que no és el mateix
de dir
demanem un taxi
i baixem
les quatre amigues
a fer
un te
doncs
s'ha d'agrair
aquesta iniciativa
per part de Sant Jus Solidari
a part
és la primera vegada
que fan un projecte
que no està pensant
en el tercer món
sinó que té
una destinació
molt més local
molt més propera
a la ciutadania local
que això
fins ara
aquesta entitat
no s'hi havia abocat
doncs molt bé
esperem que vagi
prosperant
aquest projecte
jo crec que sí
i ja per acabar
també un altre tema
del ple
relacionat
amb serveis socials
és aquest
que es va aprovar
el servei d'ajuda
a domicili
al SAT
sí al SAT
amb l'empresa
Accent Social
alguns grups
em comentaven
que clar
una empresa
que fa
tot el servei
també una empresa
doncs bé
massa gran
què en penseu?
els hi vaig intentar
explicar el ple
però
hi ha grups
que no
que no ho entenen
l'administració pública
se somet a unes regles
i les regles són
que tu no pots contractar
dit una empresa
i menys
quan parlem
d'aquestes quantitats
tan grans
per tant
hi ha una llei
de contractació pública
emmarcada
en una normativa europea
que tu has de fer
uns plecs
que vol dir
uns documents
en els quals tu dius
què necessites
i les empreses
s'hi presenten
les empreses
han de complir
uns objectius
tant siguin
uns criteris tècnics
com uns criteris
que marca l'Ajuntament
per tant
l'Ajuntament
fa com el marc
en el qual
es presenten les empreses
si aquestes empreses
que es presenten
compleixen
i d'acord
amb una permissió
de punts
obtenen més punts
no hi ha cap
objecció política
que puguem fer
perquè s'han presentat
a un concurs públic
han complert allò
que els demanàvem
que de fet
els grups van a aprovar
aquestes bases
en les quals
es demanava això
a les empreses
i finalment guanya
una determinada empresa
que en aquest cas
es diu Accent Social
l'objectiu
ara de l'Ajuntament
és dir
aquesta empresa
ha de treballar bé
ha de complir els objectius
ha de garantir
el sou de qualitat
d'aquestes persones
que treballen
per tant
com a grups municipals
el que hem de vetllar
és perquè les bases
que tots vam aprovar
s'executin
de la manera
que les hem aprovat
per tant
hem de garantir
aquesta qualitat
cap a les persones
aquesta qualitat
cap a les persones
treballadores
el que no ens podem qüestionar
és
que aquesta empresa
a mi no m'agrada
perquè la persona que la porta
a mi no m'agrada
i per tant
voto en contra
no
la normativa
no va així
la Generalitat de Catalunya
quan li cita
una obra pública
una autopista
o el que sigui
guanya l'empresa
que s'hi presenta
ens agradi o no
o sigui més ètic o no
la persona que l'encapçala
però
a qui no decidim
ha dit
qui guanya
i qui no guanya
jo no puc decidir
ha dit
és que jo
en tot cas
el que es podria haver fet
és un plec
pensant en altres condicionants
vull limitar aquest plec
empreses del tercer sector
vull limitar aquest plec
empreses amb no sé què
però això
hi hauria estat
una altra marca
en la qual s'acollirien
les empreses
però aquí
parlem d'aquest servei
amb aquestes característiques
també un altre grup
el PDCAT
deia
o Junts per Catalunya
perdó
deia
és que nosaltres pensem
que s'hauria d'haver articulat
aquesta licitació
per blocs
això ens hauries d'haver dit
el dia que aprovem
el plec
que ja ho va dir
i com a ajuntament
li vam dir
com que és un servei
que es presta
a totes les persones
per igual
i hi ha una coordinació
molt important
entre aquestes treballadores
i totes les llars
a les quals
se'ls dona la cobertura
no tinc cap argument
per justificar
com ho divideixo
en diferents
per diferents empreses
què faria una empresa
dos barris
una altra empresa
dos altres barris
hi hauria diferències
entre barris
no era un plec
en el que et permetés
dividir
hi ha altres plecs
que sí et permet dividir
invento
el plec de la ràdio
en aquest plec de la ràdio
que es va presentar
a una empresa
que és l'antena
que és la que ho gestiona
hi ha una part
que potser és més de ràdio
i una altra part
que és més de comunicació
a les xarxes
potser puc pensar
en dues empreses
que això ho subministrin
però quan parlo
d'un servei
a casa de les persones
que coordina
una atenció a domicili
ho he de fer
a través d'una única empresa
no puc dividir
el servei
què faig?
les treballores
les porta una gent
i la coordinació
un altre
ho divideixo
per barris
és a dir
la reflexió
es pot tenir en compte
però no crec
que sigui aplicat
aquest cas
molt bé
doncs Gina
mira
se'ns està acabant
el temps
de l'entrevista
et sembla
si ho deixem aquí
tu manes
doncs ho deixem aquí
molt bé
ho deixem aquí
i tindrem oportunitat
al mes vinent
de tornar-nos
a trobar
per parlar
de més actualitat
de Sant Just
d'acord?
doncs moltes gràcies
que vagi molt bé el dia
igualment una abraçada
Gina
adeu
adeu
un tema musical
i comencem
la tertúlia d'esports
el tema musical
que us posaré
es diu
Sota l'arbre
i és del grup
de la iaia
com el primer
encara que tu i jo sabem
que sempre és el mateix
em porta estronges
i tants llocs
i tants llocs
sense mi
i em dius
que encara
ens queda
l'arbre
que per descobrir
i je來了
que el
no
es
l'arbre
Et seguiré com qui no vols res,
encara que tu i jo sabem que sempre que ens perdem.
I em faré el sorprès quan de cop
t'ho facis veure que tot el que et passa t'he de nou.
I ens despullarem sota l'arbre que coneixem
i no canviarà la forma com ens vam tocar.
I potser no, és la manera d'oblidar
que ara ja està, ara ja està.
I ens despullarem sota l'arbre que coneixem
i no canviarà la forma com ens vam tocar.
i potser no, és la manera d'oblidar
que ara ja està, ara ja està.
i potser no, és la manera d'oblidar.
i potser no, és la manera d'oblidar.
i potser no, és la manera d'oblidar.