El món utòpic
TAC, ara en parlarem
de qui són i què presenten a la sala
Marcart, així que la saludem, la tenim al telèfon
Mireia, bon dia
Bon dia
Gràcies per atendre'ns i dedicar-nos
uns minutets
per conèixer una mica la teva obra
i el que presentes precisament
en aquesta exposició del món utòpic
de mons
Comencem parlant d'ATAC
perquè us coneixem una mica
és aquest binomi format per tu mateixa
i per l'Alejandro Muño
Fa molts anys que us dediqueu
en qüestions d'arquitectura
Què és la vostra filosofia
podríem dir des d'ATAC
Sí, nosaltres som arquitectes
l'Alejandro
és de Barcelona, jo soc de Madrid
i ens dediquem a fer
arquitectura
arquitectura
una mica
la idea de fer dispositius
d'una manera molt especulativa
és a dir, especulativa
en el sentit d'imaginar
fotos possibles
al voltant
com sempre
de temes com l'ecologia
el gènere
la creació de
societats
més igualitàries
més inclusives
etcètera
com l'arquitectura
a través del disseny
o del disseny
de qualsevol tipus
o del disseny
de l'arquitectura
podem
generar mons
més inclusius
etcètera
utilitzant
l'arquitectura
com a
mediadora
d'aquests
mons
i precisament
el que presenteu
en el mercat
que és el que hi poden veure
ara sí
els senjustencs
i senjustenques
s'hi passen
és aquest hort domèstic
domestic orchard
que és el que
preteneu mostrar
a través d'aquesta instal·lació
que està feta
amb fustes
crec que hi ha
alguns plafons d'escuma
que insonoritzen
a la part interior
i hi ha un petit hort
a dins
amb una llum
que suposo que és
el que va
mantenint
que visqui
aquestes plantetes
sí
la idea
és que
amb el context
d'eclisi climàtica
d'escalfament global
que vivim
i d'extinció massiva
és a dir
hi ha
un milió
dels 8 milions
d'espècies
que
visquem al món
és en perill
d'extinció
i
a les ciutats
i pensem
que
hem de
dissenyar
també
per
altres espècies
com ara
nosaltres
tenim
molts projectes
al voltant
de la biodiversitat
dels
gats
d'ocells
etc.
en aquest cas
el que volíem
era
posar en valor
les plantes
la vegetació
les plantes
comestibles
i
generar un entorn
que sigui
ideal
per a aquestes plantes
en aquest cas
el
posar
una llum
de creixement
on les plantes
se senten
còmodes
rebent
la radiació
necessària
pel seu
funcionament
i
unes
espumes
acústiques
que generen
un entorn
sense reverberacions
i una instal·lació
sonora
amb
jazz
que
es veu que és el que
els agrada
generem
aquest dispositiu
que
genera
aquest entorn
ideal
per a
aquestes plantes
o sigui
que elles van
escoltant jazz
per entendre'ns
les plantes
van escoltant jazz
sí
sí
sí
es veu que
els
hivernacles
molt
tecnològics
que hi ha
als
Països
Baixos
els hi posen
aquest tipus
de música
i
és així
com
estan
més contentes
val
per tant
les plantetes
que veiem
al mercat
perquè
per veure-les
t'has d'apropar
t'has de
més o menys
integrar
dins les fustes
la instal·lació
i mirar-ho
no?
sí
són plantes
felices
anava a dir
no?
sí
sí
són plantes
que
creuen
que és
de dia
que
sí
que
que
se troben
bé
sense
sorolls
sí
sí
estan contentes
i juntament
amb Alejandro
Muño
quina
és la part
que desenvolupa
cadascú
per exemple
amb obres
com aquesta
que tenim
a Mons
ho fem
tot
nosaltres
els dos
dissenyem
els dos
construïm
això
amb totes
les obres
que fem
és
bueno
és una
feina
i tenim un equip
també
la Berta i el Roger
que han
col·laborat
amb aquest projecte
i en aquest cas
és un projecte
normalment
ho dibuixem a l'ordinador
ho tallem
i és tot molt
acurat
no?
com
no hi ha
canvis
de l'ordinador
a la realitat
en aquest cas
com que
no estava
dibuixat
a l'ordinador
ho dissenyàvem
a la mateixa hora
que
ho construïem
això és
una
un punt
positiu
de construir
el que fas
que
si
hi hagués
un fuster
hi hauria
sigut
més difícil
fer això
clar
per tant
des de
diguéssim
des de zero
fins al
desenvolupament
de la idea
i el que veiem
ara
és una feina
dels dos
diguéssim
juntament amb
Alejandro
seu mama
sí
sí
mama
sí
sí
treballem
al mateix espac
que vivim
i
com tot
sí
val
val
treballeu
amb molts colors
aquesta
bé
amb molts colors
potser en aquesta obra
no s'hi veuen tants
però si naveguem una mica
pel vostre historial
podríem dir
altres obres
peces
normalment
doncs en forma
diguéssim
d'aquestes instal·lacions
que ocupen espai
podríem dir
i normalment
ocupen alçada
i ocupen amplada
però podríem dir
que els colors
toqueu tota la paleta
dels colors
en les vostres
en les vostres obres
des del més negre
fins al més lilós
passant pel vermell
marró
o els blaus
no?
sí
això és important
per nosaltres
perquè
la modernitat
a l'arquitectura
ja
es diu
que
els colors
no
no
no estan bé
no?
que
tot ha de ser
molt honest
que
tot ha
de tenir
el seu color
que
i això
trobem que
ve d'una ideologia
que pensem
que
de revertir
no?
perquè
no és només
que
el marbre
ha de ser marbre
que el formigó
ha de ser formigó
sinó
sinó
és
també
que
les feines
de
decoració
o d'ornamentació
que
tradicionalment
han sigut
fetes
per dones
això no és
arquitectura
de veritat
no?
i això
i té
com
aquesta
basant
molt
patriarcal
llavors
nosaltres
fem
ús del color
fem ús del rosa
per reivindicar
que
les feines
que
tradicionalment
han sigut
de dones
també
tenen
un valor
i
volem
i les
fem servir
com
ara
teixir
fer ús
de flors
del rosa
etcètera
no?
sí
trobem que
és molt important
i de quina manera
Mireia veu arribar a contactar
amb la Laura Beringo
o al revés
la Laura Beringo
o el Quim Déu
també
comissaris
van contactar amb vosaltres
per presentar-vos la proposta
de participar
en aquest monotòpic?
sí
doncs
ens van
escriure un mail
un dia
vam venir a l'estudi
i
de seguida
ens va interessar molt
el programa
els artistes
al voltant
semblen
molt
molt
interessants
i
el tema
el tema
de pensar
algú
utòpic
ens semblava
molt interessant
i de seguida
vam connectar
molt
i
ens agrada
som
mitja veïns
perquè
nosaltres
estem a l'hospitalet
estem molt propers
treballem
poc a Barcelona
en general
i ens feia il·lusió
una cosa
a Sant Just
i el vostre
monotòpic
perquè és el
que us
diguéssim
us acull
a tots els artistes
que hi participeu
esteu sota el mateix
paraigües
que és aquest concepte
que la Laura i el Quim B
van explicar
també l'hi ha d'inauguració
quin vincle hi teniu
amb aquest monotòpic
o com us heu imaginat
vosaltres aquest monotòpic
partint
de la base
que el vostre tipus
d'arquitectura
ja hi pensa
no?
en utopies
potser
sí
nosaltres pensem
que hem de fer
front
tenim
dues
estratègies
envers
al futur
no?
quan treballem
en projectes
molt
del present
com ara
una reforma
una casa
pensem
que
hem de ser
molt conscients
de temes
com ara
ecologia
gènere
etcètera
i
utilitzem
materials
molt
amb una vejada
ecològica
mínima
i repensem
els espais
etcètera
no?
i si hem de pensar
a futur
creiem
que
hem de pensar
no només
en
el futur
dels humans
sinó
que hem de pensar
en el futur
de les altres
espècies
en el futur
de la biodiversitat
i hem de fer
front
a aquesta
crisi
que tenim
amb dues
estratègies
una
seria
el
de creixement
és a dir
hem de deixar
de
consumir
tants
combustibles
fòssils
per una banda
perquè
s'acabaran
d'aquí a poc
però
per altra banda
hem de
això no és
suficient
hem de
fer servir
altres
estratègies
per
mitigar
aquests
efectes
no?
Contribueu
d'alguna manera
directament
sí
amb el tipus
d'obres
diguéssim
de
les vostres
peces que
presenteu
però la vostra idea
intenció
directament
és ajudar
a mitigar
aquests efectes
utilitzar també
materials
que respectin
el medi ambient
o crear
aquestes instal·lacions
que almenys
donin a veure
què és el que està
passant
o de quina manera
ho podem remediar
entre tots
vull dir que
la vostra intencionalitat
ja és aquesta
no?
Sí
sí
sempre
com
haurem de conviure
amb altres espècies
com hem de
tractar
les relacions
amb altres espècies
com ara
no ho sé
les altres espècies
que conviuen
amb nosaltres
a la ciutat
i
sí
sí
aquesta és la
nostra
línia
de
treball
i per acabar
Mireia
volia preguntar-te
a l'hora
de presentar
aquesta peça
aquest hort
quotidià
hort domèstic
perdó
hort domèstic
al Mercart
quina és la vostra
idea
o quin és el vostre
feedback
o què és la vostra
pretensió
a l'hora
que la gent
s'hi apropi
interactuï
o miri
no sé si heu rebut
també
alguns comentaris
preguntes
per part de la gent
que hi ha assistit
o que ha fet
visites guiades
sí
no
la idea era
plantejar
aquest tema
aquest tema
que hem de cuidar
i molt
de les altres espècies
i en aquest cas
és una mica
fer pensar
en això
perquè
perquè hem fet
una
són
60 per 90
centímetres
de plantes
i amb una infraestructura
gegant
no
i és una mica
i
és una mica
també
provocar
com haurem de pensar
aquest futur
amb aquestes altres espècies
que també
pateixen
el canvi climàtic
no
i també
com
fer aquesta cosa
tan
tan gran
tan espectacular
per
per aquestes
plantes
tan petites
i que potser
al futur
haurem de
cuidar-les
d'aquesta manera
i tant
i tant
i tant
doncs
Mireia
moltes gràcies
per atendre'ns
a explicar-nos una mica més
sobre la peça
sobre el que treballeu
des d'atac
com deia tu
juntament
amb Alejandro Muño
Mireia Luzàrraga
i Alejandro Muño
feu aquest equip d'atac
que és el que podem veure
i també us agraïm
que hàgiu portat la peça
fins aquí
que l'hagiu muntada
que de ben segur
no ha estat fàcil
també
tot el transport
i tot la logística
per entrar-ho
però us agraïm
que hàgiu deixat
aquesta peça aquí
perquè la puguem veure
i podem interactuar
aprendre una mica més
també d'aquesta arquitectura
que vol respectar també
el futur
i ser conscients
del que està passant
així que gràcies Mireia
per atendre'ns
i fins aviat
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
fins aviat
adeu
adeu
bon dia