I a punt de tocar tres quarts de dotze del migdia,
ens queden encara dos minutets per les onze i quarenta-cinq,
i tenim amb nosaltres la Marta Malaret,
viceprimera, vicepresidenta de l'Ateneu,
i Ricard Segura, vocal també de la Junta de l'Ateneu.
Bon dia als dos, Ricard, Marta.
Bon dia.
Bon dia.
Espera, Marta, crec que no tens el micròfon, a veure.
Bon dia.
Ara sí, ara sí que et sé tu.
Bon dia als dos, gràcies per venir fins aquí.
Marta, ben tornada, que feies l'anterior temporada,
que no et veia per aquí per l'emissora,
amb l'estiu pel mig i tot plegat.
Però escolta, heu començat la temporada des de l'Ateneu amb força,
amb molta força, i moltes activitats.
Sí, és el que vam plantejar a la nova Junta,
que hi haurien noves activitats
i que volíem obrir aquesta perspectiva
que l'Ateneu, doncs és un fart de la cultura del poble.
Total, carai, que bonic t'he quedat.
Sou un fart.
Organitzeu aquesta primera trobada de grups corals santjustencs
i col·laboren l'Ajuntament, entre d'altres,
crec que el Celler de Can Mata també,
el Xabata i el Supermercat Helena, no?
Són els col·laboradors d'aquest acte.
Sí, sí, sí, són els propers, no?
Sí.
I, com deies, la primera trobada de grups corals santjustencs
no s'ha fet mai abans.
No, Ricard, no sé si et consta si s'havia fet abans.
Almenys que tinguem cap record...
Però aprova't una miqueta el micròfon, aprova't el cap a tu.
No s'havia fet mai abans.
I, per tant, això va ser una idea
d'un dels components actuals de la Junta
fa ja molt de temps, el Joan González,
que va pensar que seria molt bo
que els grups corals que hi ha a Sant Just
es coneixessin els uns als altres.
Perquè és molt probable que algun grup
no hagi sentit mai cantar algun altre grup.
És possible.
I aquesta és una ocasió en la que fem
amb èmfasi, sobretot,
en l'aspecte social de socialitzant de la trobada.
És a dir, que el que volem, sobretot,
és disfrutar cantant, com sempre,
però al mateix temps conèixer-nos els uns als altres
i veure quina mena de música fem entre tots.
Que serà força variada.
Són vuit corals en total,
són tan variades com la Casa Extremadura
o el Corlo Pom de Flors.
Vull dir que musicalment sonarà diferent
i cadascú amb les seves veus,
els seus estils musicals.
Sí, nosaltres estem convençuts
que tindrà una riquesa cultural molt maca,
perquè, com dius tu,
hi ha la Casa d'Extremadura,
hi ha el grup d'Araja,
hi ha Gospel,
hi ha la coral infantil de l'escola de música,
hi ha Coratjo,
hi ha l'Opom de Flors,
l'Orfeó,
no sé si mai he deixat el món.
i l'harmonia.
Que són els més veterans,
podríem dir, per edat, no?
Per tant, sí,
comptem que hi haurà dones
de 90 i escaig d'anys
i nenes de 6 anys.
Déu-n'hi-do el ventall, no?
D'edat.
No té límit ni inici d'edat,
això de cantar en cors.
És que no en té.
No en té.
Realment,
mentre tens capacitat de poder parlar,
tens capacitat en general
de poder cantar,
i, per tant,
el límit per dalt és
el que et deu el teu propi cos
i el de baix és
a partir dels 2 o 3 anys
els nens poden cantar,
sens dubte.
Quantes persones,
més o menys,
creieu que hi passaran?
És a dir,
són 8, no?
Sí, 8 agrupacions.
8 agrupacions,
però en total,
quantes persones passaran per l'escenari?
Hem pensat,
bé,
hem calculat
que serem sobre les 100,
entre 140,
150 cantaires.
Déu-n'hi-do.
140, 150,
de 6 a 90 anys.
A 90 i escaig d'anys, no?
Sí,
a més a més,
acompanyades,
hi ha grups que,
dins d'aquesta diversitat,
hi ha grups que van acompanyats
per una sèrie d'instruments,
com guitarres,
bandúrries,
bombos,
altres piano,
altres guitarra acústica,
o sigui que,
serà molt entretenidor,
tot i que durarà dues hores,
però serà molt,
molt amè.
Aquest diumenge, eh?
De 5 a 7, no?
Més o menys?
Sí, de 5 a 7.
de la tarda,
a la plaça Antoni Malaret,
i comentava el Ricard
que va ser una mica
una idea del Joan González,
no?
Sí.
O que li va néixer
amb ell una mica
aquesta llavor,
perdó.
Això t'ho pot explicar millor
la Marta,
que va ser la que van començar
amb el Joan González.
Sí, bueno,
en aquell moment el Joan
cantava el grup
de gospel
d'aquí Sant Jús
i un dia em va trucar
i em va dir
Marta,
he tingut una idea,
perquè el Joan
té unes idees genials.
Però tu
l'hauries d'executar.
Ho vols fer?
I m'ho va explicar
i sí, sí,
juntament amb
el fill
de la meva cosina,
de la Carme,
doncs vam organitzar-ho tot,
ho teníem tot a punt,
teníem el dia,
tots els grups
els hi anava bé,
però va venir la Covid.
Ah, per tant,
això ja ve de 2019.
Sí, sí, el 19
ja ho teníem engegat.
Uau,
heu hagut d'esperar una mica, eh?
Una mica, sí.
Una mica bastant.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
I ho vau llançar
perquè, no sé,
suposo que entre altres
perquè no s'havia fet mai,
no?
És a dir,
vau organitzar,
i dir, ostres,
com és que encara
no s'ha organitzat mai,
no?,
al municipi,
una trobada
de totes les corals.
Sí,
les agrupacions.
Hi ha vegades
que les idees genials
són molt simples.
I va ser així
perquè quan m'ho va dir
dic, ostres,
i sé que hi ha hagut intents,
eh?
Però en aquell moment
no hi havia tanta,
no sé,
hi havia alguna historieta,
no?,
entre algun grup
i llavors era,
no va ser possible.
No fluïa la cosa.
Sí,
no va fluir en aquell moment.
Però a nosaltres
quan ho vam engegar
el 2019
és que tothom ens va dir que sí.
O sigui,
va ser molt engrescador.
I ho han mantingut fins ara.
Totes les que hi participen
són les que els hi va proposar
llavors en el 2019.
Sí, sí,
els mateixos.
Perquè, bueno,
sabem que l'altre dia
em vas dir tu
que hi havia un grup,
però...
Hi ha un grup
que té el domicili social
a Sant Just
però que no canten a Sant Just
ni són de Sant Just
i en principi aquest
no l'hem invitat.
Val.
Però no en sabem d'altre.
A lo millor
ni a algun altre.
A lo millor ja resulta
que hi ha una agrupació
de veïns del barri
de no sé on
que també té una coral
però que no ho sabem.
amb la qual cosa
doncs els invitem
a posar-se en contacte
quan vulguin
perquè si aquest any
no pot ser
perquè és impossible
perquè ja està tot organitzat
doncs l'any que ve
puguin participar
algun altre grup
que pugui existir.
Clar, clar,
i tant,
que es donin per a l'udits.
Això vol dir que hi haurà una...
pot haver-hi una segona edició,
no?
O us heu marcat també
com que pugui ser anual
potser una trobada anual?
Sembla que sí.
Fins i tot
a l'Ajuntament
els va semblar
una idea genial,
també sorprenent,
no?
De dir,
ostres,
no se'ns hauria acudit,
no?
I també ens van fer
aquest comentari.
Evidentment,
el lloc més ideal
i idoni
per fer una trobada
d'aquesta magnitud
doncs seria
la sala gran
municipal.
Que ara la tenim
una mica empantanegada,
eh?
Ara està...
Sí,
pot estar foradada.
Pot és arriba,
que es diu.
Ara està foradada
i el Joan
amb a Saganyes
doncs va comentar
això l'any que ve.
Però ja veurem
com estarà la sala.
Clar,
l'any que ve
em sembla una miqueta
optimista,
però és molt bona
disposició
per part del Joan.
I tant.
En tot cas,
és una experiència
que ens portarà
a aprenentatge,
segur,
i la propera
doncs segurament
incorporarem
detalls
o grans idees.
Sí?
Ja es veurà.
D'aquestes petites
grans idees,
no?
El repertori
és lliure?
És a dir,
cada coral
s'organitza
i cadascú porta,
diguéssim,
el seu tamari
al seu repertori
o heu intentat
fer un fil conductor
que els junti
d'alguna manera?
No,
donat que una part
fonamental
d'aquesta
trobada
és la varietat,
hem deixat
absolutament
lliure
el repertori
que vulgui
cantar cada coral.
L'única condició
és que tingui
una durada
determinada,
que no duri
més d'uns minuts,
10 minuts
d'actuació real,
de manera que
es puguin fer
amb els temps
que estan previstos
les 8 actuacions.
Però el repertori
és lliure
i en aquest aspecte
creiem que també
té part de la riquesa
que pot
veure,
que pot tenir,
veure,
doncs,
cantar
el grup d'Araja
que canta
cançons
andalusas,
a seguit de,
a continuació,
o dos corals
més endallà,
la coral infantil
de l'escola de música
de l'Ateneu,
que són
8 nenes
de les quals
algunes
deuen tenir
8 anys,
la més petita
o menys,
i que fa
algunes
fa 3 o 4 anys
que canten
i altres
que han començat
a cantar ara,
el qual té
el seu mèrit
preparar-se
dos o tres peces
per actuar
el diumenge que ve.
Clar.
Sí que fem
un cant comú
al final.
Tot,
les 150 persones?
I el públic.
I el públic també.
Com que la coneixeran
és sorpresa, eh?
Com que la coneixeran,
doncs suposo
que s'hi afegiran
i, bueno,
pensem que serà
molt bonica
aquest final.
Carai,
tothom canta
al pla Sant Toni Malaret.
Les 150 persones
ja faran suroi,
diguéssim,
del bo,
però a sobre
si el públic
s'hi suma,
a veure qui queda,
no?
A veure quin resultat.
A veure si algú
que també s'anima,
imagino que una
de les voluntats
també,
o dels objectius
és,
a part d'ensenyar-ho
al poble,
imagino que és mostrar-ho
per si algú també
en algun moment
té l'interès,
no?,
d'afegir-s'hi
a aquestes corals,
és a dir,
que descobreix,
ostres,
hi ha una coral
que aquesta en concret,
doncs,
m'hi trobaria fi,
i puc anar-hi.
Clar.
No?
Una manera de posar-hi
en contacte,
no?
Segur que hi haurà
gent que li ressonarà,
no?
Això de dir,
ostres,
això és per mi.
I si apunta.
Doncs mira,
endavant.
Benvinguts sigui,
no?
Benvinguts,
i tant.
Imagino que les corals
també estaran contentes
a l'hora d'això,
no?,
de poder sumar-hi
més persones,
perquè no sé si
hi ha moltes entitats
al municipi
que tenen aquest problema
del relleu generacional,
no?,
hi passa a moltes entitats,
la Teneuna ha estat
una d'elles,
de fet,
tenim la Junta
més rejuvenida
de la història,
crec,
no?,
en aquesta etapa,
i sí que és cert
que hi ha moltes entitats,
no sé si els hi passen
el mateix als cors
que els hi falta
aquest relleu,
no?,
de generacional,
és a dir,
persones que entrin,
algunes que ja marxen
per voluntat o per edat,
el que sigui,
és a dir,
que segueixin vives
aquestes corals,
no?,
aquestes organitzacions.
Hi ha dos aspectes
importants aquí
que són aquesta,
la coral infantil
de l'Escola de Música
de l'Ateneu,
que ja t'he dit
que són vuit nenes
molt joves,
molt joves,
i després el cor coratge,
que són també,
no sé si són set o vuit,
que són noies
a plena joventut
i amb unes ganes
i un èxit considerable
perquè se les demana
a totes les activitats
del poble
que vulguin col·laborar-hi
i col·laboren
de molt bon gust.
Són les dues,
diguem-ne,
aspectes més importants
de rejuveniment
del canc coral.
Sí,
sí que hi ha,
per exemple,
el cor,
el lupom de flors,
que sí que cada vegada
ens ho recorda,
i així fem propaganda
aviam si s'apunten més homes
al cor.
Per exemple,
a l'Orfeó,
últimament s'ha apuntat
bastanta gent nova.
Sí,
sí,
des del setembre
de l'any passat
s'han sumat
bastantes cantaires
i,
bueno,
suposo que
és una cosa cíclica,
no?,
que també,
si un cor,
doncs,
sona bé
i anima,
no?,
sempre hi haurà
algú que digui,
ostres,
m'agradaria fer això.
Formar-ne part.
N'hi ha un per això
que a mi personalment
no el connecten,
que és el coro d'Araja,
o d'Araja,
no?
D'Araja.
D'Araja.
D'Araja.
D'Araja.
No sé si són recentment nous
o també tenen la seva trajectòria
al municipi
i té una història.
Durant la Covid
es van quedar
sense lloc
per assajar
i la Casa d'Extremadura
els va acollir
i assagen
al seu espai
i també es coneixen molt,
eh?,
entre ells
perquè viuen per allà
tots,
no?,
i és el que deia
el Ricard
canten més cançons
andalusas
de rocieres
i així,
és,
van vestides
amb els seus
tratges llars
i tal
i són superxules.
Sí,
estem escoltant ara de fons
la cançó de Pasqua
del cor lo pom de flors
per si hi ha algú que diu
com sonen,
sonen més o menys així.
Recordem que aquest cor
en concret
està format per homes només,
sí,
íntegrament.
I té,
si no me'n recordo malament,
140 anys d'existència
o 140 i pico,
ja n'han celebrat
els 140 anys
i aleshores,
doncs,
accepta els dos
l'etapa de la dictadura
de Primo de Rivera
i l'etapa de la guerra
i alguns anys primers
del franquisme
ha anat cantant
de tota la vida
cançons bàsicament
d'en Clavé
però també
populars catalanes.
Rolfeu Enric Morera
perdó,
Morera
també va celebrar
els seus,
ara no...
70.
70, oi,
eren 70 anys?
No fa massa,
vam fer també
una exposició
a Can Ginestar,
vam fer diverses trobades,
un concert també,
per tant,
Déu-n'hi-do
la trajectòria històrica
d'alguns dels cors,
el Fon Enric Morera,
el Cor L'Opom de Flors
i hi ha una mica,
trobo que hi ha molta varietat
en quant a edat,
estil,
música,
veus
i participació ciutadana,
tenim aquesta varietat
que trobo
que tothom agrairà,
no?
Una mica,
suposo que és el que espereu vosaltres,
no?
Aquest és l'objectiu,
és aquest l'objectiu,
no?
Aquest és l'objectiu.
Que jo gaudeixi,
que canti,
no Marta,
que haurem de cantar?
Sí.
És l'encarregada
de vigilar que la gent canti,
no?
Jo crec que sí que cantareu,
perquè és que és coneguda.
Sense dir res més,
no?
Cap tipus de pista, eh?
No.
Serà l'aire lliure per això,
el temps acompanyarà,
de moment els mapes
això indiquen,
per tant,
com a molt,
una xacateta i poca cosa més,
no haurem de patir per res.
Serà l'aire lliure,
com deia?
Sí,
la plaça Malarè.
És a la mateixa zona
on tenim aquest mural
de l'Skyline de Sant Jus,
imagino,
o que hi ha les grades?
Allà hi haurà l'escenari,
o sigui que mirarem,
el públic mirarà
en direcció
a la paret
de l'Ateneu.
Val.
És l'aire lliure,
per recordar.
Sí, clar, clar.
I és perquè també
a nivell de so
és molt millor pel so.
Sí,
l'acústic és millor.
i és un espai obert
que la gent
hi podrà anar a seure
o quedar-se de peu
o escoltant,
és a dir,
és totalment...
Totalment,
totalment,
ens disposarem
de 300 cadires,
que és,
creiem,
el màxim
que hi pot cabre
en aquell espai
i si no,
hi ha els murs,
els morets aquells
per seure,
si hi ha les grades
que també hi pot cabre
força gent.
No sé,
nosaltres creiem
que vindrà
Déu-n'hi-do
de gent.
Ens quedem escoltant
a una de les cançons
de l'Orfeó Enric Morera,
això es diu
Visca el Tirol,
és una cançó
de fa uns quants anys,
crec que és del 1966,
que ho podeu trobar
al YouTube,
i ens acomiadem
a Ricard i Marta Malaret,
Ricard Segura
i Marta Malaret,
ens acomiadem de vosaltres
escoltant aquest trosset
per anar fent allò
de...
que la gent vagi agafant les...
Sí,
que vagi salivejant,
perquè tinc ganes
de venir,
fer molt recordatori breument,
aquest diumenge
dia 9 d'octubre
a les 5 de la tarda,
duració un parell d'horetes,
més o menys,
comentava la Marta,
a la plaça Antoni Malaret
i Amigó,
entrada gratuïta,
primera trobada
de grups corals
Sant Justens,
amb aquest cartell groc i blau,
tan típic també
dels culs de l'Ateneu,
Sant Just canta,
i Sant Just canta
també cantarà Sant Just,
no només els cors,
que ha dit la Marta.
Esperem.
Això mateix,
i vosaltres també,
jo us buscaré
per veure si canteu,
Oh, i tant,
que cantarem,
i amb moltes ganes.
Saltaria més.
Ricard, Marta,
moltes gràcies,
que vagi bé
aquesta primera edició,
a la primera trobada
i si en feu una segona
doncs també us trucarem
perquè vingueu
a comentar-ho per aquí.
Gràcies, Mireia.
Bona setmana
i que vagi molt bé aquest acte.
Ens hi veurem allà.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.