Tres quarts i tres minuts de dotze. Aquesta hora parlem de la tertúlia que tindrà lloc aquest vespre a les vuit a la sala Piquet sobre la vida cultural als Ateneus.
I per parlar-ne tenim al telèfon el filòsof, escriptor i professor de Blanquerna, Bernat de Déu. Hola, bon dia, Bernat.
Què tal, bon dia, com esteu?
Avui, aquest vespre, parlareu sobre el paper dels Ateneus al segle XXI. Quin creus que ha de ser aquest paper dels Ateneus al segle XXI?
Bé, és molt difícil de respondre a la pregunta. La veritat és que és una conferència que jo també afronto amb més preguntes que respostes,
perquè els Ateneus van ser creats fa molts anys, la majoria d'Ateneus de Catalunya es creen al segle XIX, principis del XX,
i per tant responen a societats amb un nivell d'alfabetització no tan gran com la nostra,
en la qual les diferències culturals són més importants, i per dir-ho així, són algunes d'elles les entitats amb una certa visió
de la cultura elitista, no? Clar, això ha canviat molt, i ara els Ateneus han de ser una cosa molt semblant
a allò que trobem a les xarxes socials, per dir-ho així.
Al meu entendre, els Ateneus han de ser sobretot un punt de trobada, un punt d'intercanvi d'informació,
un punt d'intercanvi d'experiències, i al seu torn també els Ateneus, en certa manera,
han de prescriure cultura. Com saps, ara vivim en un temps en què el consum cultural,
que és un terme una mica així incòmode, la cultura ha esdevingut un objecte de consum,
de compra, no? I en un moment on hi ha tantes coses, hi ha tantes ofertes, hi ha tants llibres,
jo penso que els Ateneus són també un bon espai, diguéssim, en el qual s'hi pot trobar un criteri,
un criteri cultural no jeràrquic, no on es digui allò que és millor ni pitjor,
sinó, si més no, on uns indrets on, si més no, es trobin pautes a seguir per entendre el món,
que aquest món tan complicat on ens ha tocat viure.
Jo diria que aquest és el gran repte dels Ateneus en el segle XXI.
Sí, perquè ens entenguem, i posant-ho així d'una manera una mica col·loquial,
podríem dir que els Ateneus, tal com els entenem fins ara, han passat de moda?
Jo crec que sí, això és innegable, i jo penso que tots els que som Ateneistes ho hem d'entendre.
Fins ara els Ateneus eren centres on bàsicament s'hi feien conferències, s'hi feien algun tipus d'activitat,
però clar, tot això, insisteixo, quan els Ateneus no competien amb altres entitats culturals,
tot això, diguéssim, només passava als Ateneus, però ara hi ha moltes entitats culturals,
des de biblioteques, museus, que fan allò que els Ateneus havien fet.
Llavors jo crec que els Ateneus tenen, a banda de programar activitats,
a banda, diguéssim, de generar cultura, a banda de ser el que jo anomeno hotels de cultura,
és a dir, llocs on la gent vagi a explicar les seves coses, com jo faré aquesta tarda,
jo crec que el canvi de paradigma que els Ateneus haurien d'experimentar és,
que no siguin hotels de cultura, sinó que siguin fàbriques de cultura,
és a dir, que els Ateneus produeixin coses, és a dir, que generin continguts, no?,
i per tant que hi hagi un canvi d'una certa passivitat a una certa activitat.
Clar, això implica, doncs, que els Ateneus s'han de posar les piles,
doncs, amb continguts més orientats als joves,
amb, diguéssim, tocant temes més de cultura contemporània que sovint han oblidat,
i, evidentment, buscant una certa regeneració del seu teixit.
Els Ateneus s'han envellit molt a Catalunya.
Jo conec molt més el... no conec ara el de Sant Just,
però conec molt bé l'Ateneu Barcelonès,
en el qual, doncs, hi ha un percentatge molt, molt poc important
de socis que tinguin menys de 30 anys.
Llavors, una de les tasques que han de fer els Ateneus és,
per dir-ho així, camalà, si ho deixes dir així,
a unes noves generacions que estan molt avançades
a traficar contingut a través de les xarxes socials, per exemple, no?
Jo crec que aquest és el gran repte dels Ateneus.
Home, parlaves que falten persones de menys de 30 anys
i a l'Ateneu de Sant Just,
la sensació que tinc és que falta gent de menys de 30,
de menys de 40 i fins i tot de menys de 50, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, veig que és una situació bastant semblant
a la que hi ha tots els Ateneus.
Jo crec que, no obstant, és molt fàcil posar-se fatalista,
però sí que és cert que, així com nosaltres estem en una època
molt marcada per la virtualitat,
és a dir, on la gent ja no va als llocs per consumir cultura,
sinó que en té prou amb el seu iPad, per dir-ho així,
o amb el seu iPhone,
doncs jo trobo que justament aquest empatx de virtualitat
tornarà a tenir una reacció de presencialitat,
és a dir, al final la gent, d'informació en tenim molta,
però el que busquem, bàsicament, és un criteri.
El que busquem és descobrir coses noves,
el que busquem és conèixer gent nova,
conèixer gent nova també en un sentit més humà, no?
Llavors els Ateneus jo trobo que poden recobrar
aquesta noció d'espai compartit, no?
Un espai on, per exemple, si tu et dediques a fer un programa de ràdio,
doncs tu puguis o fer-lo des d'allà,
o trobar algú que tingui les teves mateixes inquietuds,
si necessites un guionista,
o si necessites algú que faci sintonies, jo què sé, no?
És a dir, jo trobo faltar en el món de la cultura catalana
que hi hagi el que tècnicament es coneix com espais de complicitat, saps?
És a dir, un dret on tu puguis trobar un entorn
que et faci més proficient en allò que estàs fent
i fins i tot més inquiet per altres coses
que potser ni imaginaves que et podrien interessar, no?
És això que anomeno jo a la tasca prescriptora dels Ateneus.
Home, els Ateneus també, en aquest sentit, a vegades són com una gran entitat d'entitats,
o si més no, el de Sant Just, a vegades ho comentem així amb el seu president
que ve aquí un cop cada setmana al programa,
i potser una manera també seria intentar buscar lligams amb les entitats joves, no?
Esplais, agrupaments, escoltes...
Sí, sí, jo quan vaig fer la meva candidatura a l'Ateneu Barcelonès,
que no va acabar guanyant però vam treure un bon resultat,
una de les coses que dèiem era això, és a dir, si els Ateneus no programen
o no s'alineen amb entitats de joves o programen continguts que puguin interessar els joves,
doncs home, és molt difícil fer-los entendre que aquelles entitats formen part dels seus interessos.
Per exemple, una de les coses que jo trobo més curioses de la programació de l'Ateneu de Barcelona
i que estic segur que deu passar tots els Ateneus de Catalunya
és que hi ha fenòmens culturals molt importants, per exemple, com les xarxes
o com les sèries de televisió que pràcticament ni es toquen.
Clar, tu imagina't que algú agafem una màquina del temps
i d'aquí cent anys miri les programacions dels nostres Ateneus, no?
I, per exemple, vegi que no parlem d'un fenomen
que és objectivament importantíssim com el de les sèries de televisió.
Clar, si algú mira d'aquí cent anys, veu els nostres programes,
analitza el present cultural i veu que els Ateneus no es parlaven de certes coses,
que eren importantíssimes, hosti, es pensaran que estem bojos,
amb aquesta penya, saps?
Què feien aquesta gent, no?
Jo crec que la primera obligació dels Ateneus
és redimensionar la seva programació cultural
per fer-la molt més contemporània
i també per, evidentment, tocar...
Tocar el que, i no em vull posar tremendista,
és la seva raó de futur.
Si els Ateneus no s'espavilen en tenir socis de menys de 30-40 anys,
vol dir que la pràctica totalitat del seu teixit
acabaran els pròxims 20.
I això és una desgràcia.
És a dir, pot ser que molts Ateneus de Catalunya
acabin tancant simplement perquè no han fet els deures.
Clar, i els deures s'han de fer a 20 anys vista,
no s'han de fer córrer-cuita l'últim dia.
Que passa que...
També el repte aquest de regeneració,
jo diria que tampoc és exclusiu dels Ateneus, no?
Jo diria que el món de l'associacionisme en general, no?
Sí.
Està patint això.
Bé, i si vols podríem fer una tesi doctoral ja sobre el món de la gerontocràcia a Catalunya.
És a dir, avui en dia costa moltíssim que en els càrrecs culturals,
i ara no parlem de temes peritaris,
però trobar, per exemple, algú que sigui director d'un museu,
d'una cinemateca, del que vulguis,
fins i tot d'una biblioteca que tingui menys de 40 anys.
Llavors, clar, jo no vull un món regit per joves, al contrari.
Jo penso que un dels grans valors dels Ateneus són l'experiència dels seus socis més veterans,
que això és collonut, sobretot per la gent més, diguéssim, de quintes més inferiors, no?
Però, clar, quan veus que museus i biblioteques,
ja no parlem de la política,
doncs, diguéssim, són al·lèrgics al canvi,
i quan veus que la generació que s'ha criat en la transició,
doncs encara copa la majoria de càrrecs culturals catalans,
jo penso que és una cosa per la qual hi hem de pensar i ens hem de revelar,
sobretot quan aquesta mateixa generació parla, per exemple, de nosaltres,
o de les generacions més joves,
com les generacions més ben formades de la història d'aquest país.
Llavors, home, si són tan ben formades però no tenen indrets
on, per dir-ho així, fomentar els seus talents,
això és que, vaja, el país se n'acabarà ressentint
d'aquesta manca d'espais compartits, com et deia.
Suposo que és una mica això que deies en el títol de la teva candidatura
a l'ataneu barcelonesna, no?, d'ordre i aventura,
sense perdre les arrels però intentar innovar, no?
Exacte, vull dir, a nosaltres se'ns va acusar d'excessivament moderns,
jo crec que si d'alguna cosa se'ns podia acusar de tradicionalistes,
jo soc un ateneïsta, diguéssim, molt, diguéssim, militant,
també amb les coses antigues que té l'ataneu, no?,
ens agraden els ateneus perquè també són una mica batustos, no?,
per exemple, a l'ataneu barcelonesna té una biblioteca antiga preciosa,
però bé, és una biblioteca antiga que es va haver de renovar,
a la qual se li va haver d'aplicar un sistema de catalogació modern,
etcètera, etcètera, perquè, clar, si no, ja pots tenir taules boniques
que si no trobes els llibres, doncs cagada, no?
Llavors, la idea de l'ordre i aventura va ser aquesta,
primer agafar una cançó de Mishima, que era un grup, diguéssim,
que ens agradava a tots,
i aquesta cançó, per mi, doncs, reflecteix aquesta idea
que sense tenir la casa ben ordenada no hi ha aventura
i sense un pèl de risc tampoc hi ha ordre.
És a dir, que has de combinar aquestes idees de la casa ben endreçada,
però a partir d'aquí, hosti, si no risques,
et serà molt difícil tenir una empremta cultural,
sobretot quan en una ciutat com Barcelona,
on hi ha una oferta més que raonable.
Home, en el cas de Sant Just,
el fet d'estar tan a prop de Barcelona
també és un hàndicap afegit,
perquè l'oferta cultural amb la que ha de lluitar
la teniu de Sant Just és brutal.
Totalment, totalment.
A més a més, nosaltres, que ens queixem sempre del centralisme de Madrid,
apliquem el mateix centralisme,
o fins i tot un centralisme més bèstia,
amb l'omnipresència de Barcelona en les programacions culturals,
i amb això també ens ho hauríem de fer mirar.
Jo que faig conferències per tot Catalunya,
la veritat és que quan arribes a certs llocs
et reben amb una sobredosi d'estima
perquè ens hi ha unes programacions molt més minces.
Aquest és un factor importantíssim.
Això és innegable i Barcelona no hi ajuda.
Barcelona no hi ajuda,
ni penso que sigui una actitud que canviï en accés.
Per tant, si tens tota la raó,
és un fet que encara ho fa més difícil,
tot i que sembla que ara estiguem parlant
que Sant Jus està a 300 quilòmetres de Barcelona.
Està aquí a tocar.
Però fins i tot, diguéssim, amb aquesta relació de veïndat,
el centralisme de les ciutats no ajuda en absolut.
Doncs hem d'anar acabant,
Barram, moltes gràcies per haver-nos atès
i que vagi molt bé aquesta tertúlia,
conferència d'aquest vespre a les 8 a la Taneu.
Em fa molta il·lusió i, vaja,
i a més a més podré passejar per Sant Jus,
que és un plaer.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu.