I ara sí, dos quarts en punt de sis de la tarda,
aprofitant també aquests concerts,
aquest cicle de concerts de nits de música dels tallers de música,
també tenim a nosaltres el Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just.
Bona tarda.
Bona tarda, què tal, com esteu?
Molt benvingut, molt bé, aquí ambientant-nos amb la música d'aquest divendres.
Ja escolto, ja escolto.
Que sonarà el part de Can Freixes i aprofitareu,
ho aprofitarem i l'inaugonarem.
Bé, amb moltes ganes, amb molta il·lusió,
perquè és un parc que ha quedat molt bé,
la gent ho està veient, ens felicita quan ens troba pel carrer
i realment amb moltes ganes de fer aquesta inauguració,
que és simbòlica, perquè ja fa dies que està oberta.
Sí, ja sí pot circular, de fet.
Sí, hi ha moltes famílies, nanos, crios petits,
que ja corren per allà i aprofiten els jocs,
però sí, ens fa il·lusió fer aquesta inauguració, sí.
De fet, tenia un tros d'aquest bull llatí de Sant Just
del passat d'octubre, del 2018,
que ja començàveu a tirar endavant obres com, per exemple,
la dels juvenívols, també, o el parc de la Rambla,
també amb aquesta decisió del nom, que va ser popular,
de fet, la decisió.
Sí, va ser un procés participatiu.
I parlant d'espais públics de qualitat,
comentaves que ha estat dissenyat amb la complicitat
de l'alumnat de l'institut, també, aquest parc.
Sí, correcte.
I, a més, també vam reunir molt els veïns
i persones que volien expressar la seva opinió,
i destacar una cosa, que en aquests moments,
amb aquest esforç que hi ha hagut en els darrers temps
de fer parts nous, com el que estaves dient,
de la part de la Rambla, Can Sagrera,
i aquest, que és fantàstic,
ens hem convertit en un dels pobles
amb més zones verdes de l'àrea metropolitana.
I això és perquè
podem gaudir tots i totes d'aquest espai públic
que, en aquests moments,
com el cas de Can Freixas,
és de qualitat.
És un projecte paisagístic,
es veu que no és un parc urbà,
perquè ells que no ho han vist
s'ho poden veure el dia de la inauguració.
Està pensat com una transició de parc cap a Collserola,
i, per tant, és una cosa molt natural, diguem-ne.
I aquesta satisfacció que deia Ciutadana
també es veu reflectida en la valoració, no?
També llegia en aquest butlletí del 2018, de l'octubre,
que l'oferta de parts públics d'aquí a Sant Just
puja fins al 7.3 de valoració ciutadana, no?
Sí.
Si recordes, fa uns anys ens comparàvem molt
amb les plugues de Llobregat, no?
La gent et deia,
ah, és que les plugues tenen uns parts molt macos, no?
I Sant Just sempre anem una miqueta darrere, no?
I ara és veritat que en els darrers dos, tres anys,
amb aquestes inversions que s'han fet,
doncs jo crec que estem a primera divisió, no?
Mira, una dada.
Europa et diu que per cada habitant
has de tenir com una...
9 metres quadrats, diguem-ne, de zona verda, no?
Nosaltres en aquests moments tenim 19 metres quadrats
per cada habitant, no?
Per a dir, ha fet un salt molt significatiu, no?
I efectivament, a part del gran part de Collserola,
que és magnífic, no?
Però la suma de realitats d'aquests parts,
que en tenim ja 35...
Déu-n'hi-do!
Doncs fa que sí,
que ens hem convertit en un municipi molt verd.
Crec que es coneix com l'Hectària Verda, no?,
de Sant Jurs?
Sí, de fet, és tan gran, efectivament, no?
Perquè hi havia molt poca consciència,
perquè era un barranc,
i la veritat estava abandonat, deixat, no?
L'Ajuntament ho va adquirir fa uns 10 anys,
aproximadament, no?
Perquè això té molta història.
Aquesta Masí és del segle XVI-XVII, no?
I va ser, doncs, una...
Va ser el 1700, per exemple,
va ser adquirida pel convent del Carme de Barcelona, no?
Que ara hi ha de ser para...
Els pares carmelitans, no?
Exacte, els calçats.
Carmelitans calçats, eh?
I va ser un lloc de...
Era de salut, de fet.
Els religiosos que estaven malalts, però estaven aquí, no?
I l'Ajuntament feia molts anys que anava darrere aquesta Masí,
perquè veia que era una inversió molt significativa,
però ens va costar moltíssim, no?
I finalment, doncs, et va adquirir.
I no fa gaire, eh?
Vaig signar aquesta adquisició potser fa uns 10 anys, no?
No més, no?
I és veritat que estava deixat, abandonat, no?
I ara s'ha convertit en un lloc màgic.
Home, i tan màgic que més,
si no veig mal encaminada,
forma part de l'inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya.
Sí, correcte.
La masia, en concret.
Correcte, perquè és una masia, doncs,
que té aquesta visió d'aquesta masia catalana,
com altres que tenim a Sant Jus,
i moltes també que hi ha al país, no?
Però la suma d'aquestes realitats, insisteixo, no?
I ara el que estem treballant molt
és amb un programa funcional
per veure quin tipus d'activitat, no?
Tenim alguna idea, però no em preguntis.
No preguntaré, llavors.
Alguna idea.
A veure què fem amb aquesta masia,
perquè la realitació val més d'un milió d'euros,
però aviat, aviat, aviat, estic convençut
que en tres o quatre mesos
serem capaços d'explicar a la població
el que volem fer aquí.
Va, com que no et puc fer aquesta pregunta
i la tenia apuntada
i, de fet, anava a fer la següent...
Va, pregúntame després d'estiu.
Va, passaré la següent.
És una curva molt emblemàtica.
De fet, és la curva dels cars, exacte.
Jo crec que també ara permetrà tenir una panoràmica
que fins ara no es tenia, no?
Perquè quedava només la zona de la cera, no?
Que baixava a dreta i a esquerra,
però ara jo crec que tot allò es poblarà, no?
Durant els cars.
Sí, sí.
A més, a més, ha passat també que és un carrer
que hi ha moltes famílies
que porten els nois i les noies al canigó, no?
I llavors l'han descobert.
També és curiós perquè em deien
que no érem conscients que això estava aquí, no?
Perquè estava, insisteixo, molt amagador, no?
I ara, clar, amb la tanca aquesta transparent,
la morera més ampla,
ha fet que la gran majoria de la població
doncs veiés que és un indret, insisteixo.
La gent em diu, a part de fantàstic,
el tipus de com ha quedat això,
tres o quatre m'han dit, és un lloc màgic,
i és veritat, m'he quedat amb aquesta frase.
Sí, jo crec que a més, com li toca el sol,
a les hores que li toca el sol,
la baixada, la perspectiva que tens també del poble,
la part de dalt, jo crec que sí,
la paraula màgica va bastant adient amb el parc.
I a banda d'això,
que precisament és el que comentàvem al principi,
aquest divendres es fa com aquesta inauguració simbòlica,
podríem dir, però s'inaugura, no?
Sí, fem la inauguració, farem un parlament,
però de fet és també compartir amb els tallers de música
aquest espai, aquesta nit de jazz, no?
Que ja és el tercer, és el darrer, no?
Però tot plegat vam pensar,
escolta, si això és una mica màgic,
i aquesta música també de jazz que fan ells, no?
Doncs vinga, va, som-hi i ho fem tots plegats,
i aquesta il·lusió que teníem la compartim amb el veïnat, no?
I ja està, és poca cosa més,
però jo crec que aquestes il·lusions
que hem parlat en tants anys de Can Freixa són,
ja ho tenim, ja ho tenim.
Sí, han estat molts anys a veure la vasia
a través de la balla, més o menys,
que es podia veure,
i ara per fi podíem escoltar música, no?
En un lloc que és bastant emblemàtic i màgic, no?
I a més acompanyat de, crec que és el sisè, no?
El sisè cicle de nits de música que organitzen també els...
Doncs si ho dius, deu ser-ho,
perquè abans quan venia cap aquí pensava entre el 5 i el 6,
si dius el 6, el 6.
Sí, sí, la sisena edició.
Suposo que ells també,
a veure si després podem parlar també amb l'Olema Joan,
d'aquest últim concert,
també estaran més que contents
de poder oferir aquest concert en un lloc com aquest,
i coincidim la inauguració.
Jo estic convençut que ells i altres,
quan vegin aquest concert a la Masia,
allà al Camp Freixas,
molts pensaran que aquí és un lloc idoni per fer això.
És que jo crec que és molt idoni per fer-nos concerts.
De fet, no sé si ja de cara a la Festa Major d'aquest any
també se'n contemplen alguns de concerts
o activitats que també s'ubiquin allà a Camp Freixas.
Anirem organitzant, anirem organitzant,
perquè mira, per exemple,
el que va venir el Festival de la Vall en el Bolí Fariner,
també va ser una iniciativa popular, molt encertada.
I aquests espais, aquests llocs,
hem d'anar programant coses,
perquè crea aquesta màgia.
I estarem allà el divendres a la nit
compartint amb els veïns i veïnes
i amb el Maix Joan i els tallers de música.
Mira, gra, m'has comentat això de la Vall Festival
i per anar acabant, que sé que vas bastant apretat de temps,
crec que s'han de donar més espai,
no també aquestes iniciatives,
no tan joves, sinó gent que tingui iniciatives
com per exemple la Vall Festival,
que va ser un espai naturalment coisserola,
amb bona música, amb cervesa artesana,
en fi, amb activitats, tallers, pintura, xerrades,
va haver-hi de tot.
I crec que a poc a poc s'ha d'anar com cedint
també l'espai a aquestes noves generacions.
Mira, em permets dir una frase així molt contundent i rotunda?
Doncs jo crec que l'Ajuntament no hauria de fer res
des d'aquest punt de vista.
Hauria de ser...
Recolzar, estar al costat, darrere,
on vulguin aquestes iniciatives, no?
Però que és fantàstic
que una població surti iniciatives amb aquestes.
A mi com no m'ho van explicar?
I escolta, endavant, facilitem-ho tot,
que facin el que creguin,
si això serà un encert segur, no?
I crec que ho va ser, eh?
I va ser-ho, efectivament ho va ser-ho.
Doncs esperem que aquest divendres
també sigui l'encert al concert,
al grup que ve, que són Dietrichers,
no sé com es pronuncia, Dietrichers,
i a veure si a continuació
també puguem parlar amb l'Olema Joan,
ens parla ja de la part musical d'aquest divendres.
Moltes gràcies, Josep,
a tu i a vosaltres.
Per venir fins aquí, en fora aplaudiment,
i ens veiem divendres,
a la mateixa part de Camp Preixes.
Adéu-siau, bona tarda.
Gràcies.