Bé, doncs ara mateix passa un minut d'un quart de dotze del matí.
Seguim al magasin matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta, a segona hora del programa.
Avui som dimarts 6 d'abril del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres Jordi Amigó, responsable de l'arxiu municipal de Sant Just.
Hola, molt bon dia, Jordi.
Bon dia.
Bé, ens ubiquem ara mateix, Jordi, de fa un any, ja fa uns quants mesos,
concretament l'any passat, que des de l'arxiu municipal es va fer una crida, en veritat,
per documentar el fons de Sant Just amb material referent a tot aquest procés històric,
per dir-ho així, de pandèmia que estem vivint amb Covid-19.
Fem una mica de repàs.
Què és el que es demanava, exactament?
Ara fa un any, quan estàvem tots tancats i no es podia sortir al carrer,
si no era per anar a comprar el pa, anar a comprar què viures i poca cosa més,
anar al banc, em sembla, i passejar al gos,
doncs des del món dels arxius a Catalunya es va plantejar documentar aquest fet,
que era un fet insòlit, que no s'havia donat des de la Guerra Civil,
perquè el moment era extraordinari.
Llavors, doncs, es demanava a la gent que des dels balcons o quan sortís a comprar el diari
fessin fotografies del moment.
La campanya es deia documentem el moment.
era una campanya que s'havia fet, la convocatòria s'havia fet amb altres moments històrics,
de la recent actualitat catalana,
i llavors, doncs, es va considerar que aquesta era una situació totalment extraordinària.
El que potser no vam tenir en compte en aquell moment és que això es perllongaria,
el que s'ha perllongat, no?
Vull dir, nosaltres, quan vam fer aquesta crida des del món dels arxius,
estàvem plantejant que seria una situació d'estat d'alarma que podria durar...
Uns mesos.
Vam dir 15 dies, després això es va perllongar...
Estaríem parlant de mesos.
Clar, jo ara això, quan ho miro i veig que portem gairebé 13 mesos,
i sembla impossible, sembla impossible.
Llavors, doncs, moltes de les fotografies que es van recollir en aquell moment
fan referència a l'estat de confinament total, que es diu, no?
Clar.
Que es va aixecar el 23 de juny, més o menys per Sant Joan.
Sí.
Aquest confinament es va aixecar.
Parlo en memòria, perquè sabeu que van haver-hi diverses fases de la desescalada.
Sí.
Però les fotografies del documentem el moment,
bàsicament al fort, fan referència a allò.
És evident que, després d'allò, s'han seguit documentant imatges,
però, esclar, ja és diferent.
És a dir, al principi, quan veies gent pel carrer amb mascareta,
o gent fent cua, feia molta impressió.
I fins i tot feia certa por, no?
Sí.
I veure gent amb mascareta pel carrer,
o que se t'apropés algú amb una cua sense mascareta,
doncs feia allò...
Era una mica impactant, eh?
Sí.
Era com, què està passant aquí? Què és això?
I això són les imatges d'aquests tres primers mesos, no?
Que tot i que després, doncs, s'han...
Hi ha gent que n'ha seguit fent i ens seguirà ja enviant.
I molta gent, doncs, que les té al mòbil, que encara no les ha tret.
Mira, aquesta Setmana Santa parlava amb una persona que encara les té al mòbil.
Ostres.
I que em deia que, bueno, que les havia de treure i que me les volia portar,
i dic, bueno, enviem-me-les per WeTransfer.
Això de WeTransfer què és?
Bueno, ja esperaré a la meva filla que m'ho tregui i t'ho enviaré.
Vull dir que encara hi ha molta gent que té fotos al mòbil de l'any passat,
doncs que encara no ho ha tret i que cridem a que abans de llançar-ho,
o fer la típica neteja de mòbil,
que pensin en nosaltres, no?
És que ara fa un...
Això que tenen d'alguns mòbils que et van recordant fotos d'ara fa un any,
llavors ara estan començant apareixent les fotografies de fa un any
de quan estàvem tots confinats i confinades a casa,
i per això també a gent ara li ve al cap tots molts moments,
moltes situacions també de...
Bueno, que es van viure, doncs, això, fa un any amb el confinament més dur, pràcticament.
Sí, sí. Ara fa un any hi havia el confinament més dur,
que va ser al principi de l'abril.
Ens van confinar el 16 de març,
penseu que ara s'havia acabat el primer estat d'alarma, els 15 dies,
i llavors més o menys salvia com avui,
i ens tornaven a dir que tornaven a perllongar l'estat d'alarma 15 dies més, no?
I, bueno, recordeu que vam passar la Setmana Santa confinats l'any passat.
Sí, sí. Perquè, Jordi, quina mena de material, sobretot la crida, buscava?
És a dir, imatges...
Buscàvem imatges i vídeos, perquè ara ens vam trobar que moltíssima gent el que feia també era vídeos,
com que, si ho recordeu, a les vuit del vespre se sortia a aplaudir els sanitaris,
són coses que sembla que hagin passat fa molt de temps,
doncs a les vuit del vespre la gent sortia als balcons a aplaudir els sanitaris,
i fins i tot hi havia gent que cantava aquella cançó del Sobreviviré,
em sembla, o el Resistiré.
Resistiré.
Resistiré.
Llavors hi ha vídeos que es veu a la gent cantant aquesta cançó del Resistiré,
d'altres que posaven un toc a discos a fora i feien audicions,
i hi ha molt de vídeos.
Llavors aquests vídeos també ocupen molt d'espai,
vull dir, de vídeos hem recollit, per exemple, 616 megas,
amb tots els vídeos recollits,
i amb imatges tenim 243 imatges, vull dir...
Això perquè fa l'arxiu de Sant Just.
Això és el que fa l'arxiu de Sant Just, clar.
La crida és una crida que es fa a tot Catalunya
i que no la tenim...
Jo no la tinc comptabilitzada,
però vull dir que arxius com Terrassa,
doncs, tenen comptabilitzat,
i també s'hi van sumar,
Sant Florio i Obregat també s'hi va sumar.
Vull dir, això de moment, que jo sàpiga,
no hi ha un sumatori del que s'ho posat a nivell de Catalunya.
Però ara és bestial,
perquè avui una fotografia et pot ocupar,
bé, el que no està escrit a nivell de megas.
A més, va haver-hi una cosa,
que a Sant Just, el confinament va coincidir,
amb un endarròc,
amb un accident d'una façana que va caure,
i això també va provocar bastantes imatges
d'aquell accident.
Llavors, en ple confinament,
a més a més, aquí a Sant Just vam tenir aquest accident.
Sí, aquest fet.
I això també va incrementar el número de fotografies
dintre del confinament.
Vull dir que dintre de la gravetat de la situació,
la nostra encara es va gravar doblement per aquest tema.
Hi ha imatges, per exemple,
de l'arribada de la unitat militar...
De la UME.
De la UME,
que desinfectava les monges,
que va anar a desinfectar les monges,
i hi ha fotos que són molt impactants,
i que te les mires ara i dius,
carai, això sembla una guerra, no?
I sí, sí, vull dir,
vam arribar a contactar amb la persona
que havia fet les primeres imatges,
perquè aquestes imatges ara el que passa és que
una persona les fa,
després circulen per la xarxa,
i circulen pels whatsapps,
i ja perds l'autoria.
Vull dir, moltes vegades,
no saps qui realment l'ha feta.
I al final, més o menys,
vam arribar a saber qui l'havia fet.
Perquè això, a l'arxiu, com ho feu,
el tema de les autories,
de classificar les fotos,
les definiu, o com ho feu?
Sí, les definim.
Ara mateix hi ha 45 autors,
d'aquestes imatges estan fetes per 45 autors,
amb una llista que comença per Carles Palau,
i acaba amb Joaquim Carbonell,
passant per Lluís Terrés,
per Olga Esbert,
per Salvador Crespo,
per Dolors Quintana,
per Palmira Badell,
per Francesc Fàbregas,
per Teresa Cots,
o sigui, hi ha 45 persones,
dels que ens han enviat fotos,
que coneixem l'autoria,
i a veure'ns aquestes fotos,
per carpetes d'autors,
es pujaran a la base de dades,
i llavors a les metadades
sempre se sabrà qui va ser l'autor
d'aquella fotografia.
A vegades el que has de fer és dir,
me l'ha enviat per WhatsApp,
fulanet,
però això no vol dir que sigui l'autor.
Clar.
I a vegades ens trobàvem...
Potser en aquest fulanet li han passat.
Sí, i ara ens trobàvem que,
quan li preguntaves a X,
qui havia fet la foto,
es pensava que era com una pregunta policiaca.
I, bueno, és que no ho sé,
és que...
Només és per saber realment
qui és l'autor de la fotografia.
I va haver-hi gent que va com agafar
com una mica de...
De por, de respecte.
De respecte, no?
Que, bueno, però aquesta foto qui l'ha fet?
No, no, no t'enviarem la policia.
I, bueno, vull dir,
no, no, a mi,
jo l'he rebuda per WhatsApp.
Tenies...
Hi havia unes fotos molt...
que van cridar molt l'atenció,
que eren les dels ports senglars.
Ah, sí?
Si ho recordeu,
que quan estàvem confinats, confinats,
aquí és en Just,
va ser un dels municipis...
Aquí la fauna campava a Susantxa,
per dir-ho així.
Exacte, exacte.
I ara ens hi ha diverses fotos
de ports senglars
que van arribar fins i tot
a l'illa Gualden.
Sí, sí.
Que van arribar a la plaça de la Pau.
A la plaça de la Pau.
També per aquí hi ha la plaça,
no sé si de...
a la plaça de l'Església o...
A plaça de l'Església
van haver-hi uns vídeos molt impactants
que es veia sobre el 10 dia de confinament
als ports senglars
a la plaça de Can Preciós.
Ah, a la plaça de Can Preciós.
A la plaça de Can Preciós,
als ports senglars.
I al final em va passar una mica això,
no?, de...
No, no, a mi me l'han passat,
a mi me l'han passat.
I al final vam arribar a saber,
home, no és cap cosa,
és només simplement per respectar l'autoria.
I hi havia algú que es pensava que...
Que era moda policia, no?, una mica.
No, només és per saber
que el mèrit és del que l'ha fet,
no?, del que ha sortit allà,
ho ha gravat
i és l'autor, no?
I aquestes, els ports senglars,
els ports senglars van passar
de la plaça
Can Preciós,
davant de Can Cardona,
es van passejar
pel...
per les escaletes,
on hi ha la creu,
van pujar pel carrer Badó
i els van veure el carrer Bonavista.
Déu-n'hi-do.
El reconegut que van fer
no sé tant quin era,
però aquest va ser
els llocs que els van veure
i la gent que sortia
i els...
I els fotografiava.
Els filmava des de les finestres, no?
Clar.
I sí, sí,
parlo de coses que en aquells moments
te n'arribaven tantes
d'aquestes esports senglars
que no donaves ni importància,
perquè ara la té,
ara, passat un any,
dius, ostres,
quina situació, no?
Quina situació.
La campanya encara està oberta, Jordi?
Sí, la campanya, a veure...
Sempre estareu oberts, no?,
a rebre imatges.
Sí, una miqueta nosaltres,
fins que tot això s'acabi, diguem-ne,
mantenim obert.
I a més és el que et dic,
pot haver-hi una persona que digui
mira, vaig a buidar el mòbil,
què faig amb aquestes fotos?
Doncs sàpigues que les pots portar a l'arxiu,
perquè molta gent els mòbils
els buida quan els buida, no?
Clar.
Hi ha mòbils que tenen molta capacitat
o tenen targetes externes
o ho tenen al núvol
i llavors, doncs, mira,
Aquest Setmana Santa
vaig haver-hi una persona
que m'ho deia i diu
tinc unes fotos que et vull portar
i són de la campanya aquesta.
Vull dir que...
Molt bé.
Ara, per exemple,
en Francesc Fàbregas,
doncs l'exposició que ha fet
del confinament...
Sí.
És això,
és una exposició basada
en imatges fetes
durant el confinament,
que la podeu veure
fins al dia 18 d'abril
aquí al mercat.
Vull dir que us recomano molt.
És una exposició que neix
d'aquesta necessitat
de documentar el confinament, no?
I el Francesc ens ha comentat
que ens cediria
imatges d'aquestes
per l'arxiu.
Vull dir que
hi ha moltíssima gent
que va fer fotografies.
La gent de l'agrupació fotogràfica
també van...
També.
Van fer un concurs
on les fotografies
que es feien des de la finestra
tenien un premi,
es penjaven a Instagram,
llavors, doncs,
els diners recollits
es donaven...
Xac, era un euro
per fotografia penjada.
Sí.
i aquests diners
es van destinar
a comprar material sanitari
per part de l'agrupació fotogràfica.
Va fer aquesta donació.
Van fer una donació, sí.
Vull dir que
aniran en els propers anys
i aniran sortint.
Per tant,
quina valoració, Jordi,
en fas
d'aquest últim any
de l'activitat
de l'arxiu?
A part de,
per exemple,
d'aquestes imatges
que has comentat
i vídeos,
com ha estat una mica
l'activitat?
Perquè, clar,
també hi ha hagut confinament,
hi ha hagut distanciament,
no sé si hi havia gent
que volia fer consultes
i no les ha pogut fer.
No, nosaltres,
des que vam començar a obrir,
el dia 15 de juny,
el que fem
és que citem a la gent
amb cita prèvia
perquè no coincideixin
i no s'agobin,
llavors, doncs,
sempre que véns a l'arxiu
a consultar,
està sol, diguem-ho.
Només hi ha una persona
que consulta
i quan no et trobes
amb una altra persona
que ocupa la taula
o que està per allà passant,
que puguis estar tranquil.
Llavors,
algunes d'aquestes persones
que han vingut
ens han portat
algunes fotografies
i d'altres ens han dit
que ens en portarien
i normalment
la gent ja no fa
les fotos que feia
quan estava tancat a casa.
Vull dir,
el fort va ser
quan estaves tancat a casa.
Ara,
les fotografies que hi ha,
les que abunden més
són la gent
anant a passejar
per la muntanya.
Clar,
aquestes estan bé
però, bueno,
vull dir,
quan en tens unes quantes
doncs,
ja no cal,
vull dir,
ja sempre és el mateix.
heu hagut d'adaptar
alguns canvis
o fer-ho
d'alguna altra forma
a part d'aquestes cites
a la gent?
Sí,
sí,
sí,
nosaltres ens hem hagut
de reinventar una mica.
Pensa que ara la gent,
l'opinió que et diuen és
ens ho pots enviar
per email?
Això és la paraula màgica.
Ho tens?
Sí.
M'ho pots enviar?
Sí.
Vull dir,
la gent no vol sortir de casa.
és a dir,
si s'ho poden evitar
procuren que els hi han vist.
Llavors,
nosaltres,
moltes d'aquestes consultes
que abans
la gent venia,
ells mateixos
es feien la consulta
prenent la nota
o es feien la fotografia,
doncs, bueno,
tot això
ens toca fer-ho a nosaltres,
no?
De dir,
tens aquest plano?
Sí,
el tinc.
Que me'l podries enviar?
Sí,
bueno,
llavors l'escanejarem
i l'enviarem,
no?
Aquest és el canvi
que detectes més,
no?
La gent encara té
la recança.
Clar,
i teniu els estres
i els mitjans tecnològics
per fer-ho?
Sí,
sí,
sí,
i tenim una fotocopiadora
que escaneja
fins a tamany A3,
tenim una càmera
de fer fotografies
per fer fotos de planos
quan convé,
després tenim
un proveïdor extern
que és una copisteria
del poble
que deixem el material allà
i poden fer
les còpies de planos
i bé,
ens anem adaptant,
diguem-ne,
amb els mitjans
que tenim,
però sí,
podem donar el servei
al que s'ha d'invertir
és més temps,
no?
Clar,
t'anava a dir,
suposa més feina
per tu
a l'hora d'enviar
per mail
o de fer aquestes gestions?
Sí,
mira,
a veure,
com t'ho diria,
nosaltres seguim treballant
de 8 a 3
i seguim fent
de 4 a 7,
és a dir,
tampoc és que
t'haguem de dir
que fem més hores
o d'allò,
hem deixat
de fer altres coses,
és a dir,
el que deixes de fer
és com una botiga
que té un producte
que no surt
i no el ven,
doncs el deixa de vendre
i opta
per el que té
més sortida.
Llavors,
hi ha certes feines
de l'arxiu
que abans es feien
a lo millor
de descripció
més d'imatges antigues
que ara
aquestes descripcions
no es fan
i has d'estar més
atenent les consultes
que generen
la digitalització
del document.
És evident
que això porta
més temps
perquè llavors
si a més això
vas d'enviar
doncs has de crear
una carpeta
d'avui transfer
l'has d'enviar
el codi
bé,
porta el seu
la seva feina
però
són els canvis
que has d'anar aplicant
per posar-te al dia
per no quedar enrere.
Jo penso
que això
ha arribat
per quedar-se.
És a dir,
la gent
el que pugui fer
des de casa
ho farà des de casa.
És a dir,
la por de sortir
no desapareixerà
d'avui per demà.
aquesta por
d'anar pels llocs
sabeu que
a nivell
de compres
el comerç
electrònic
clar
ha tingut
un creixement
un boom
espectacular
espectacular
només has de veure
les furgonetes
d'una empresa
que comença a parar
i acaben vena
que van a tot i pleni
llavors clar
de fet
durant els mesos
de confinament
dels pocs
cotxes
que es veien
moltes eren
furgonetes
d'aquestes
que anaven
amunt i avall
perquè òbviament
era gent
que estava treballant
per tant
podien fer aquest servei
tenien el permís
i eren dels pocs vehicles
que es veien circular
sí, sí
vull dir
la gent és que
la roba mateix
si coneixes la talla
de la roba
dels pantalons
de les camises
que fas servir
doncs escolta'm
i si no
que m'ho canviïn
clar
llavors
bueno
a l'arxiu
això també ha arribat
i aleshores
el servei aquest
que m'ho portin a casa
també l'estem fent
vull dir
exacte
i bueno
l'hem de fer
si el podem fer
el fem
i Jordi
paral·lelament
a la crida
que es va fer
a la ciutadania
per documentar
la pandèmia
a Sant Just
també l'arxiu municipal
demanava participació
a Ciutadana
per documentar
en general
el fons gràfic
del que
el fons fotogràfic
també del qual
es posa
van haver-hi
persones que
nosaltres tenim
unes fotografies
que estan penjades
d'un bloc
i llavors
va haver-hi
persones
que van
estaven tancats
a casa
doncs entraven
i ens deien
el temps lliure
que diguem
el temps lliure
que tenia la gent
en aquella
era molt
i llavors
ens deien
aquella fotografia
les persones
que sortien
si potser
teníem
alguna descripció
que estava mal feta
doncs ens ho corregien
i sí, sí
en vam documentar
unes quantes
vull dir
concretament
unes de l'Ateneu
fotografies
imatges de l'Ateneu
dels anys 50
que algunes persones
doncs coneixien
ben bé qui eren
i llavors
ens ho van
ens ho van anar
documentant
això és una cosa
que en el moment
que la gent
ja va poder sortir
de casa
doncs ja es va
deixar de fer
però sí, sí
en el moment
del confinament
més saber
van haver-hi
una sèrie de persones
que ens van
enviar
comentaris
d'aquests
el que ha sigut
més habitual
és el de documentar
el moment
és a dir
el que ha sigut
més habitual
és la gent
que ens ha fet
fotografies
diguem-ne
ha sigut
el més
el més habitual
perquè
i ara
per anar
tancant
també
l'entrevista
Jordi
moments
així
o
activitats
que s'hagin
fet
darrerament
a l'arxiu
per exemple
sabem que
des del
centre d'estudi
Sant Justencs
han fet
tot aquest procés
de cerca
i d'investigació
del veí
Francisco Cassares
no sé si vosaltres
dins de l'arxiu
hi heu col·laborat
d'alguna manera
o us han demanat
ajuda per alguna cosa
sí
nosaltres
els vam posar
en contacte
amb els primers
amb els primers veïns
diguem-ne
vam contactar
amb una persona
que havia conegut
els veïns
vam fer una mica
de mediadors
de mitjancers
de dir
mira
hi ha aquesta cerca
i han fet una crida
per trobar
amb aquest senyor
llavors a través
d'una veïna
de Sant Just
que és la Teresa Cots
la Teresa Cots
havia conegut
amb els familiars
del senyor Cassares
la Teresa Cots
es va posar en contacte
amb el Juli Ochoa
i la Teresa Cots
i el Juli
han anat fent
aquest estudi
del Francisco Cassares
a través del padró
d'habitants
de l'Ajuntament
doncs sabem
quan es va empadronar
el senyor Cassares
a Sant Just
i hem intentat
ajudar-los
amb el sentit
de trobar uns familiars
que ja havien marxat
de Sant Just
bé
familiars
els descendants
del senyor Cassares
que són els fills
i les netes
sí
que ja no viuen
a Sant Just
no
ens ho va comentar
el Juli Ochoa
quan va venir aquí
que això
tenim una altra
tenim una altra
petició
de
de mort
als camps
de concentració
nazis
que
és el germà
d'un senyor
que va morir
als camps nazis
és a dir
el germà
vivia a Sant Just
i el mort
no era de Sant Just
que nosaltres
el mort era
de Sant Feliu
llavors
l'única referència
que tenien els
alemanys
era que tenia
un germà
Sant Just
però aquest germà
de Sant Just
que es deia
Camprovi
van desaparèixer
eren tres germans
i van desaparèixer tots
i encara estem
amb
certes
ara mateix
buscant-los
encara estem
buscant-los
perquè és una família
que marxa de Sant Just
entre l'any 50
i l'any 55
i no l'hem trobada
no l'hem trobada
de moment
aquesta no l'hem trobada
i bueno
potser algun dia
soni la flauta
i hem seguit
algunes pistes
però
ens han portat
a Cagaron
sense sortida
i bueno
era aquest
el mort
és el germà
d'un regidor
de l'Ajuntament
de Sant Just
llavors aquest senyor
va ser regidor
de l'Ajuntament
va treballar
al Sanson
i el seu germà
va ser
va ser deportat
a un camp
d'extermini
i va morir
i llavors
a l'adreça
que s'ha trobat
als arxius
els Arlsen
que són uns arxius
alemanys
que tenen informació
dels deportats
sembla ser
que el mort
el deportat
posava
com a familiar
proper
aquest germà
que tenia
a Sant Just
però
clar
s'ha d'anar seguint
la pista
i s'ha d'anar
investigant
perquè
és una tasca
difícil i complicada
aquest no l'hem trobat
de moment
bé
doncs bé Jordi
se'ns acaben els minuts
per fer
per seguir amb l'entrevista
ha estat un plaer
tenir-te aquí
als estudis
de
Ràdio d'Esvern
que tinguis un bon dia
i a seguir
doncs
també amb la documentació
i a seguir
acumulant material
i document
recordem també
que la ciutadania
pot escriure-us
per correu
o pot trucar-vos
per fer-vos
alguna consulta
o inclús
per cedir material
també
perfecte
molt bé
doncs que vagi bé Jordi
fins la propera
fins la propera
neu
Dibujo tu cuerpo
en una servilleta
me invento un mundo
para que te pierdas
quiero verte soñar
bajo las estrellas
quiero ser
de tus labios
de tiñada
y volverán
las ganas de bailar
aquellas noches
locas
recorriendo
Portugal
no dejaré
que vuelvas
a extrañar
los besos
que nos dimos
prometiendo
no olvidar
me perderé
en tu boca
una vez más
fundiendo
nuestros cuerpos
como el sol
al despertar
juramento eterno
de sal
ya sé
que vas a querer
verme de nuevo
ya sé
que tus labios
no son caramelo
ya verás
cómo vas
a echarme
de menos
yo seré
quien cumpla
tus deseos
y volverán
las ganas
de bailar
aquellas noches
locas
recorriendo
Portugal
no dejaré
que vuelvas
a extrañar
los besos
que nos dimos
prometiendo
no olvidar
me perderé
en tu boca
una vez más
fundiendo
nuestros cuerpos
con el sol
al despertar
juramento
eterno
de sal
y volverán
las ganas
de bailar
aquellas noches
locas
recorriendo
Portugal
no dejaré
que vuelvas
a extrañar
los besos
que nos dimos
prometiendo
no olvidar
me perderé
en tu boca
una vez más
fundiendo
nuestros cuerpos
con el sol
al despertar
juramento
juramento
eterno
de sal
juramento
eterno
de sal
juramento
eterno
de sal
acceden
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A Sant Just, canviem el xip.
Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funcionar?
Informa-te en el web santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram, arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia?
Millor a l'exterior que a l'interior.
Millor amb poques persones que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla que fora.
Millor poc temps que molt temps.
Millor persones de risc baix que de risc calc.
Informa-te'n a canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar
I penso en tu a cada moment
Des que el sol treu el cap pel tagamanent
I va il·luminant els somriures de la meva gent
El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir
I quan dius que tens pressa però encara tens temps
D'enganxar-te als llençols durant 5 minuts més
Fent el goix, fent l'amor, expulsant-los la mandra molt lentament
I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars
Ningú podrà fer-me dubtar
Que vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu
Vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu
Vinga doncs, perquè ara som 3 quarts de 12
Tenim 15 minuts fins a...